|
L'any passat vaig sorprendre'm amb la lectura d'una noticia publicada per NBC News (1) que afirmava que hom estimava en un 10% els ordinadors de l'administració federal USA que seguien executant un Windows XP al que Microsoft havia retirat el suport des de l'abril del 2014, deixant aquestes màquines vulnerables a tot tipus d'atacs, fins i tot els més simples. Malgrat els repetits atacs rebuts presumiblement des de Xina, el problema s'explicava llavors perquè el nombre d'aparells i d'aplicacions a reemplaçar era tant gran, que l'actualització del parc no representava tant sols un problema econòmic (que també!) sinó de la pròpia gestió del procès.
Gairebé un any més tard llegeixo amb estupor una noticia també publicada per NBC News (2) -recollida per la penya de NextBigFuture (3)- segons la qual l'administració federal dels USA estaria gastant prop de 3/4 parts del seu pressupost de tecnologia en el manteniment de vells sistemes informàtics, incloent plataformes de més de 50 anys d'edat (4) destinades a àrees vitals que van des de l'arsenal d'armes nuclears a la Seguretat Social. Uns sistemes que encara utilitzen vells disquets i llenguatges de programació com el vell COBOL. I que malgrat l'esforç de renovació manifestat per la Casa Blanca, el Government Accountability Office informa que el pressupost federal destinat a modernitzar aquests vells sistemes disminuirà de 7 miliards de US$ el 2017 en relació a pressupost del 2010.
Et deixo llegir el contingut dels articles per veure més detalls. Sols vull afegir que, sense caure en el sensacionalisme, considero que aquestes informacions són més que preocupants, car estem parlant del govern de l'economia més important d'Occident i de la màquina de guerra més formidable de tots els temps. El menys que puc dir és que la seva vulnerabilitat és inquietant.
Tot i que, potser el més inquietant sigui que els diners que no es troben per a la modernització dels sistemes que gestionen la seguretat social o la gestió dels arsenals nuclears, si que semblen trobar-se per estendre els sistemes de vigilància destinats al control de gairebé tots els espais públics i el disseny de les eines que permeten el control de la privacitat en l'àmbit digital. I és que, com deia Phillip Rogaway, professor d'informàtica a la Universitat de Califòrnia, en un interviu publicat a finals de l'any passat a The Atlantic (5):
Gairebé un any més tard llegeixo amb estupor una noticia també publicada per NBC News (2) -recollida per la penya de NextBigFuture (3)- segons la qual l'administració federal dels USA estaria gastant prop de 3/4 parts del seu pressupost de tecnologia en el manteniment de vells sistemes informàtics, incloent plataformes de més de 50 anys d'edat (4) destinades a àrees vitals que van des de l'arsenal d'armes nuclears a la Seguretat Social. Uns sistemes que encara utilitzen vells disquets i llenguatges de programació com el vell COBOL. I que malgrat l'esforç de renovació manifestat per la Casa Blanca, el Government Accountability Office informa que el pressupost federal destinat a modernitzar aquests vells sistemes disminuirà de 7 miliards de US$ el 2017 en relació a pressupost del 2010.
Et deixo llegir el contingut dels articles per veure més detalls. Sols vull afegir que, sense caure en el sensacionalisme, considero que aquestes informacions són més que preocupants, car estem parlant del govern de l'economia més important d'Occident i de la màquina de guerra més formidable de tots els temps. El menys que puc dir és que la seva vulnerabilitat és inquietant.
Tot i que, potser el més inquietant sigui que els diners que no es troben per a la modernització dels sistemes que gestionen la seguretat social o la gestió dels arsenals nuclears, si que semblen trobar-se per estendre els sistemes de vigilància destinats al control de gairebé tots els espais públics i el disseny de les eines que permeten el control de la privacitat en l'àmbit digital. I és que, com deia Phillip Rogaway, professor d'informàtica a la Universitat de Califòrnia, en un interviu publicat a finals de l'any passat a The Atlantic (5):
Crec que la ciència i la tecnologia són inherentment polítiques (...). La nostra formació com a científics i enginyers tendeix a restar importància a la posició social del que fem. La majoria dels científics no pensem gaire en l'impacte social del nostre treball. Però és obvi que el té.La qüestió del milió de dòlars potser sigui doncs saber si ha desaparegut l'enemic que justificava que es destinessin quantitats brutals de diners per crear una dissuasió nuclear destinada a protegir el sistema. I saber si el sistema destina ara una part brutal del seu pressupost per a protegir-se d'un altre tipus d'enemic. Qui és aquest enemic en l'imaginari dels gestors dels pressupostos? Deixo la qüestió oberta, que cadascú busqui la seva pròpia resposta.
Tampoc és fàcil ensenyar-ho a la Universitat. He impartit un curs d'ètica i tecnologia des de fa anys, i els estudiants no estan predisposats a fer arribar el missatge que els estris tecnològics també són polítics. Tenim tendència a analitzar el que estem fent des d'una perspectiva en què ens centrem en com afecta al petit grup o l'empresa amb la qual estem treballant, i no tenim en compte les influències socials més àmplies del que estem fent.
- Pepitone, J. (2015) Federal data breach: Can the government protect itself from hackers? [online] NBC News 05.06.2015
- NBC News (2016). Feds Spending Tech Money on Floppy Disks and COBOL, Report Says. [online] NBC News by Associated Press 25.05.2016.
- Wang, B. (2016): Feds Spending Tech Money on Floppy Disks and COBOL. [online] Nextbigfuture.com 27.05.2016.
- Sincerament, confio en que estem parlant de sistemes més moderns que els evocats en l'entrada: Livraison d'un disque dur de 5Mb par IBM (1956), publicada en aquest blog el passat 25.05.2016
- Waddell, K. (2015). The Moral Failure of Computer Scientists. [online] The Atlantic 11.12.2015. Note: Phillip Rogaway is professor of computer science at the University of California, Davis.
