Berna: una ciutat especial

 

Berna no és la ciutat més important del país. En nombre de habitants, comparteix gairebé el quart lloc amb Lausanne (un xic menys que el barri de Sant Andreu de BCN). Té un aeroport, però el tràfic de passatgers no pot comparar-se amb els aeroports de Zürich, Genève o Basel. La seu del parlament federal es troba a la vila, però el tribunal federal es troba a Lausanne, i la seu de la radio-televisió suïssa alemanya, es troba a Zürich. Té una universitat, però les escoles politècniques federals es troben a Zürich i a Lausanne. 

Berna és, doncs, la capital de la Confederació Helvètica. Com Albany és la capital de l'estat de Nova York, o Sacramento la capital de Califòrnia, l'estat més poblat dels USA (38 mio) El dia que aquestes coses es puguin entendre al nostre país i deixem de voler imitar a Madrid o a Mexico City, haurem fet un gran pas cap el futur federal.

Tornem a Berna dient que el casc antic (Altstadt) està catalogat al patrimoni mundial de la Unesco. El contrast entre el modern i l'antic és senzillament brutal: en particular si arribes en tren. L'estació és un enorme centre comercial amb un munt de vies al soterrani (s'ha de construir encara un altre nivell a sota pel tràfic regional) i tres pisos al damunt, plens de tot tipus de comerç i serveis: destacaria l'increïble Rockgarden, restaurant-lounge que es va construir aprofitant les runes d'una vella torre d'entrada a la vila. Quan deixes l'estació i encares la Bahnhofplatz et trobes amb un sostre ondulant gegant de vidre que't protegeix de la pluja quan vas a buscar un dels molts tramvies o busos que passen per aquesta plaça. I, a partir, d'aquí, ja ho has entès tot. Les cases de la vila vella estan construïdes amb arcades que't protegiran de la pluja i et permetran passejar-te pels comerços de la vila. I quan les arcades ja no poden acollir més comerços, sempre queden els accessos subterranis per carregar el carbó o la llenya.

Les nits, a l'imatge de la ciutat, son tranquil·les i de bon rollo. Les terrasses plenes de penya, hi ha un munt de sales als soterranis i ... el Kornhaus Keller restaurant: com no vam poder menjar perquè tot estava reservat la nit del dissabte, ens vam haver de conformar amb el KornhausCafé que, tot i no estar gens malament, no era el mateix, clar.

Ja per acabar i just per l'anecdotari. Les meves necessitats pel que fa a la Coke Zero es van haver de confrontar amb el tarannà bernès. Concretament en dos llocs: en un, no tenien res d'altre que l'alemanya Sinalco i, a l'altre, la suïssa Goba Cola. A l'imatge del que us diria pel swiss whiskey, o pel cava Pata Negra, no us recomano ni l'una, ni l'altra.