l'exèrcit d'argila de Qin

Seguint amb el que us deia ahir, vam anar a Berna per visitar una exposició al museu d'història de la vila: Bernisches Historisches Museum (mapa). L'exposició que, en anglès, porta el nom: The eternal emperor and his terracotta warriors, presenta l'emperador que va unificar la Xina entre el 221 i el 206 AC, unes peces arqueològiques que presenten el context, força audiovisual i, no ens enganyem, el que anàvem tots a veure: les figures de terra cuita de l'exèrcit de Qin (pronunciar 'Xin'). No hi havien els 8'000 guerrers originals, només una petita selecció. Va impressionar-me molt un arquer que tenia una expressió i una mirada molt especials: el que me permet recordar que els caps dels 8'000 guerrers son individualitzats (els cosos no tant). Si us mireu el vídeo veureu el perquè de les estàtues, el perquè dels seus visatges diferents i perquè la dinastia del primer emperador només va durar quaranta anys.

Després de l'expo vam anar a fer un tomb per la resta del museu. El que més me va cridar l'atenció va ser la iconoclàstia de la Reforma, que va acabar amb les imatges de les esglésies catòliques saquejades, i utilitzades com a material de construcció en en els fonaments dels edificis. Els treballs de construcció actuals van fent sortir a la llum un munt d'aquestes estàtues, la majoria sense cap o, quan el tenen, sense nas. El més curiós és que el museu, com tants d'altres, conserva un munt de peces resultants de l'espoli d'altres esglésies, com ara la catedral de Lausana. Coses de la religió, millor no m'hi fico.

En fi, per tornar als xinesos, dir que la botiga del museu era una mena de show ditiràmbic al país d'on venien els guerrers. I, al bell mig del show, no podia faltar el polèmic llibre de Gavin Menzies: 1421, The Year China Discovered the World (es). I es que, als mapes, hi ha gent que els fa dir el que vol ...