El passat 30 d'Octubre, el BusinessWeek de Bloomberg anunciava que el govern espanyol havia esmenat una llei del 1998 permetent la prospecció de hidrocarburs seguint les tècniques de fractura hidràulica (fracking), superposant la llei d'àmbit nacional a qualsevol legislació autonòmica i refermant les autoritzacions prèviament acordades el passat mes d'abril a tres companyies: Repsol SA (OTC: REPYY), l'irlandesa San Leon Energy Plc (LSE: SLE) i la texana Heyco Energy Group Inc. Un article de Energy & Capital feia un xic de conya amb el fet que la decisió es prengués a punt de caure Halloween: possiblement no estiguessin al corrent que el personal tenia el cap al pont de Tots Sants. Clar que, potser m'equivoqui, però tampoc me sembla que es tracti de res que sembli preocupar la classe política. D'una banda perquè, com afirmen al BusinessWeek de Bloomberg: Spain is one of Europe’s most energy-poor nations, importing about 99 percent of its oil and gas needs. Mentre, a Alemanya estan explotant a fons la filera del fotovoltaic i de l'eòlic. D'una altra banda, el partit al govern a Catalunya potser no trobi cap motiu per crear un nou conflicte de competències car, en aquest tema, sembla compartir la posició del PP. I pel que fa a la lleial oposició, potser tampoc cap partit català tingui motius per enemistar-se amb el consogre d'en José Manuel Lara Bosch, l'Antonio Brufau. En el cas de Iniciativa per Catalunya-Verds, no he trobat la noticia comentada a la primera pàgina. Tot i que la cosa començarà al Cantàbric i al País Basc, donat que el gas obtingut també es coneix amb el nom de gas natural de pissarra, gas de esquist o shale gas, no me cal cap mapa geològic per saber on començaran les prospeccions quan arribin a Catalunya.
Sembla clar que continuem anant 70 anys endarrerits respecte del que podem considerar països moderns.I és que es segueix apostant fort per tipus d´energia com l´us d´hidrocarburs,que sembla que tenen els dies comptats.I és que el gran negoci dels polítics continúa essent agarantir-se un lloc en el consell d´administració de certes empreses,afavorint-les descaradament mentre governen.Però clar,com que Spain is different,ressulta que els tanoques aposten per empreses que desenvolupen activitats condemnades al fracàs en els anys vinents.En fi,no m´estranya que des de fora es vegi aquest puto païs com el que és:un lloc plè d´icongruències i desgavells,que només tenen com a finalitat l´ànim de saqueig i lucre d´una determinada classe de ciutadans,si és que se´ls pot dir així.
ReplyDeleteI només dir que tremolo per si el Castor torna a l´activitat:no em fa cap gràcia notar com corre el llit i que es mogui la casa.No és cap broma.
Potser dir que els hidrocarburs tenen els dies comptats no sigui exacte. Vull dir que, amb les tècniques de fracking, els USA s'han convertit en el primer productor mundial de gas i de petroli ... amb un cost medi-ambiental enorme. Però tampoc no seria raonable oblidar que els USA estan invertint sumes molt importants en les energies que hauran de reemplaçar els hidrocarburs el dia que s'esgotin: i no estic parlant d'ecologistes militants.
ReplyDeleteEl que si que no és raonable és que l'estat espanyol s'oblidi del seu recurs més important: el sol. I que també se li oblidi un altre: el mar.
I el que és menys raonable encara és que aquells que decideixen avui quina és la estratègia energètica del país, acabin demà al consell d'experts o al d'administració de les empreses que han afavorit amb les seves decisions. Serà legal, però no me sembla just.
Be,encara hi ha hidrocarburs per a temps,però crec que tothom és conscient que no deixa de ser un recurs limitat.
ReplyDeleteHe,he,he...és que fa gràcia això dels que "decideixen l´estratègia energètica del pais" i em ve al cap Aras Cañete i els seus projectes
Doncs jo trobo que, en la guerra de projectes abracadabrants, la Xene es defensa força bé. Vull dir que, no tindran per pagar a les farmàcies, però veig que segueixen tossuts com una mula amb la bestiesa del transvasament del Roine. Hi ha algú encara en aquest país a qui se li pugui ocórrer que es pot créixer amb una bona política industrial i medi ambiental i oblidar-se d'una vegada de les pràctiques especulatives del franquisme?
ReplyDelete