El passat mes de Juny vaig llegir-me el que, en la meva modesta opinió, és el millor llibre de la sèrie Fjallbacka de na Camilla Läckberg: Els vigilants del Far.
Prenent en préstec una descripció que trobaràs gairebé per tot arreu: l'acció se situa a Grarkar, l’illa del far, un indret conegut pels habitants de Fjällbacka com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far.
Al llarg d'una intriga d'un ritme endimoniat i altament addictiva, es tracta d'un relat que'ns presenta una tragèdia que m'atreviria a catalogar de clàssica, en la que el fil conductor és el fenomen del maltractament de les dones a Suècia: un tema recorrent als llibres de Läckberg.
No diré més per no espatllar-te la seva lectura. Just deixa'm afegir que, repassant les meves notes sobre el llibre, vaig trobar-me amb aquesta: "El va agafar de la mà cap a la cuina. Els nens estaven adormits i l'únic que se sentia era el so esmorteït del televisor a la sala d'estar. El va asseure en una cadira i va començar a preparar les seves torrades favorites: pa amb mantega, formatge i caviar, per mullar en la xocolata calenta".
Prenent en préstec una descripció que trobaràs gairebé per tot arreu: l'acció se situa a Grarkar, l’illa del far, un indret conegut pels habitants de Fjällbacka com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far.
Al llarg d'una intriga d'un ritme endimoniat i altament addictiva, es tracta d'un relat que'ns presenta una tragèdia que m'atreviria a catalogar de clàssica, en la que el fil conductor és el fenomen del maltractament de les dones a Suècia: un tema recorrent als llibres de Läckberg.
No diré més per no espatllar-te la seva lectura. Just deixa'm afegir que, repassant les meves notes sobre el llibre, vaig trobar-me amb aquesta: "El va agafar de la mà cap a la cuina. Els nens estaven adormits i l'únic que se sentia era el so esmorteït del televisor a la sala d'estar. El va asseure en una cadira i va començar a preparar les seves torrades favorites: pa amb mantega, formatge i caviar, per mullar en la xocolata calenta".
Doncs deixam dir-te que has fet be deixant al post una de les teves notes sobre el llibre i no has anat més enllà.Més que res per que em queden unes 45 pàgines per a enllestir-lo i crec que just cauran avui.Per cert,ja ho has provat això de la torrada amb caviar i mantega sucada a la xocolata? (si,ja sé que has de mantenir una certa distància amb la xocolata,pero...)
ReplyDeleteCom no vull dir res contra un autor que m'ha fet passar tant bons moments, diré que no visc tant al nord com per a saber apreciar en tota la seva justa valor un àpat tant exquisit. Per la resta ... no deixis de dir-me que t'ha semblat el llibre quan l'acabis, ok?
ReplyDeletePer cert, no sé si tens idees per quan t'acabis el llibre. Cas que no sigui així, què tal si et passes per l'Illa dels llibres i l'hi dones un cop d'ull a aquesta entrevista: Carina Bergfeldt, la nova sensació de la literatura negra sueca?
ReplyDeleteDoncs ja el vaig acabar ahir i he de dir que continúa en la línia dels anteriors de la Camilla,o sigui,collonut,i amb un final ben be trepidant on les respostes a totes les qüetions plantejades durant el llibre van caient una rere l´altra.Altrament,m´ha donat l´impressió que s´ha cedit més protagonisme a la investigació policial que no pas a l´escriptora,però trobo que això l´afavoreix.
ReplyDeletePrenc nota de les teves recomanacions!
A mi m'ha semblat la més negra de les seves novel·les. Potser també la que té l'argument més brodat. Estic d'acord amb tu amb que s´ha cedit més protagonisme a la investigació policial, i també amb que la narració surt guanyant.
ReplyDeleteI es que, quan s'enreda amb les histories en plan "Desperate Housewives" ...
Ah! I cas que t'animis amb la recomanació no deixis de fer-me 5 cts, ok?
Ieep mestre.Quan puguis li pots donar un cop d´ull a aquest bloc de llibres de novela negra,policíaca,etc http://diamantesgratis.blogspot.com/
ReplyDelete(es poden descarregar,però encara no sé què tal)
Gràcies per l'adreça, Hands. No la coneixia. Doncs res, que he estat fent un tomb i he vist un munt d'autors dels que no havia escoltat parlar mai. Sembla interessant. Naturalment, com tots plegats anem de legals per la vida, estic segur que ens llegirem les ressenyes i ens comprarem els llibres a Amazon.
ReplyDeleteA veure Batty,que seguint les teves recomanacions aquests dies he enllestit el llibre de na Carina Bergfeldt: excel.lent!.I com que no sé si tú ja te l´has llegit de moment no et diré res més.Ara estic amb el darrer de´n John Verdon "No et refiis de Peter Pan",i de moment,apassionant com sempre.
ReplyDeleteQue va! He estat tant embolicat amb el 'laboratori' que no he llegit res d'altre que un llibre d'en Wyoming: No estamos locos. Et passo la presentació del llibre que, més o menys, segueix el mateix ordre argumental que el llibre en si mateix. Altrament, gràcies a les teves referències, prometo llegir el de Carina Bergfeldt en quan pugui.
ReplyDeleteMe l´apunto!
ReplyDelete