 |
| Política d'Infraestructures de la Unió Europea 2014-2020 |
Aquests darrers dies, he estat escoltant les tertúlies on es comentaven les declaracions de Barroso i les conseqüències que podria tenir per una Catalunya independent l'oposició espanyola a la seva entrada a l'Unió Europea.
Segueix sorprenent-me que ningú li recordi a Barroso que, si avui és president de la Comissió Europea, és perquè Portugal es va separar d'Espanya aprofitant que les tropes espanyoles estaven lluitant a Catalunya a la Guerra dels Segadors, (veure també: Guerra de Restauració portuguesa). També que l'Espanya que quedaria després d'una eventual independència de Catalunya no tindria res a veure amb la que va demanar l'adhesió.
En la mateixa línia, també me sorprenen tots aquells que donen per fet que Escòcia hauria de deixar la Unió, cas que el seu poble opti per la via de la independència. M'explico: si Escòcia s'independitzés, l'Unió es trobaria davant dos nous estats, perquè resulta que el Regne Unit tampoc no seria el mateix estat que va demanar fa anys l'adhesió. Començant pel nom del país, que hauria de canviar.
I ja per acabar, un mot sobre el "gran drama" que alguns estan fent al voltant d'una eventual sortida de Catalunya de la Unió. Me sobta que, entre pont del Pilar i pont de Tots Sants, a molts tertulianos i polítics catalans se'ls escapés l'anunci de les inversions en infraestructures que recolleix el projecte Trans-European Transport Network: Ten-T Core Network Corridors 2014-2020, publicat el 17.10.2014 i els seus deu corredors prioritaris. En primer lloc pel que fa al corredor mediterrani que enllaçaria Andalusia amb Ucraïna, passant per Catalunya. En segon lloc perquè, si algú s'hagués pres la molèstia de mirar-se el projecte, hauria vist que el corredor Rhin-Alpes, que es bifurca a Suïssa, i el corredor que va des de Noruega fins a Sicília (anomenat escandinau-mediterrani), travessen dos països que no fan part de la Unió. Es la prova de que, per a participar a les polítiques o a l'economia de la Unió, no és una condició exclusiva ser-ne soci: els anglesos ho saben, els catalans sembla que no.
En la mateixa línia, també me sorprenen tots aquells que donen per fet que Escòcia hauria de deixar la Unió, cas que el seu poble opti per la via de la independència. M'explico: si Escòcia s'independitzés, l'Unió es trobaria davant dos nous estats, perquè resulta que el Regne Unit tampoc no seria el mateix estat que va demanar fa anys l'adhesió. Començant pel nom del país, que hauria de canviar.
El nom de "United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland", està basat en les Actes de l'Unió del 1707: "Acts of Union declared that the Kingdoms of England and Scotland were "United into One Kingdom by the Name of Great Britain" though the new state is also referred to in the Acts as the United Kingdom of Great Britain and the United Kingdom".
I ja per acabar, un mot sobre el "gran drama" que alguns estan fent al voltant d'una eventual sortida de Catalunya de la Unió. Me sobta que, entre pont del Pilar i pont de Tots Sants, a molts tertulianos i polítics catalans se'ls escapés l'anunci de les inversions en infraestructures que recolleix el projecte Trans-European Transport Network: Ten-T Core Network Corridors 2014-2020, publicat el 17.10.2014 i els seus deu corredors prioritaris. En primer lloc pel que fa al corredor mediterrani que enllaçaria Andalusia amb Ucraïna, passant per Catalunya. En segon lloc perquè, si algú s'hagués pres la molèstia de mirar-se el projecte, hauria vist que el corredor Rhin-Alpes, que es bifurca a Suïssa, i el corredor que va des de Noruega fins a Sicília (anomenat escandinau-mediterrani), travessen dos països que no fan part de la Unió. Es la prova de que, per a participar a les polítiques o a l'economia de la Unió, no és una condició exclusiva ser-ne soci: els anglesos ho saben, els catalans sembla que no.
Aquest argument, referint-se al procés català, li vaig sentir fa més d'un any a la Carme Forcadell i em va cridar l'atenció i em va agradar força: es tractava d'un debat entre el Paco Marhuenda (que avisava que Catalunya quedaria fora de la UE) i la Carme Forcadell, que li va dir que Espanya també quedaria fora de la UE perquè ja no seria el mateix país (exactament el mateix argument que tu exposes) i a més feia notar que la nova Espanya no compliria amb els requeriments per pertànyer a la UE, mentre que Catalunya sí...
ReplyDeletePersonalment, crec que tant a la classe política catalana, com a bona part de la ciutadania del país, no li aniria malament passar per unes sessions de psicoteràpia que'ls permetés superar el seu complexe d'inferioritat. Perquè tota aquesta necessitat del "carinyo" europeu no té cap altra explicació.
ReplyDeleteCrec que seria molt més important fixar-se com objectiu l'entrada a l'Organització Mundial del Comerç i començar a tantejar quins serien els països més interessants per la signatura d'acords de lliure comerç que perdre el temps en batalles jurídiques a nivell europeu. Amb això vull dir que estic convençut que si l'economia catalana i la seva política internacional demostressin una certa altura de mires, seria la Unió qui acabaria proposant l'adhesió. I en aquest moment, les condicions de negociació no podrien ser sinó més interessants
Entretant, aconsellaria a la classe política catalana, als "tertulianos" i a part de la seva ciutadania, que facin bon us del temps del que disposen per discutir quin és el tipus d'organització política que es donaria el país: república federal? confederació? ... estic pensant naturalment en un tipus d'organització política que podés donar cabuda al territori actual, respectant la singularitat de la Val d'Aran i obert a la federació amb Andorra i, fins i tot, altres territoris dels PP.CC. que volguessin integrar-se eventualment en el futur. Tampoc estaria malament discutir sobre una estratègia econòmica que anés més enllà de la del parc temàtic centralitzat a BCN.
En resum, que crec que s'està perdent massa temps discutint coses on la decisió no depèn de nosaltres. I deixant de banda coses en les que sols nosaltres podem definir quin és el futur que'ns volem donar ... Si ens volem donar un, clar.