reflexions personals al voltant de la MAT

Si puc compartir gran part de les consideracions ètiques i polítiques dels opositors a la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) a Catalunya, no comparteixo els arguments mediambientals i sanitaris que sovint s'al·leguen. Més que res, perquè vivint a un país creuat per moltes línies MAT, construïdes des de fa anys, aquests postulats no s'han confirmat fins ara (1). Es per això que, més enllà dels aspectes emocionals, vull compartir amb tu unes quantes infos factuals.

En primer lloc, si donem un cop d'ull a la xarxa MAT de l'estat espanyol, pots veure la densitat d'aquest tipus de xarxa a Catalunya. Fer una anàlisi prospectiva del que serà l'impacte mediambiental i sanitari de la MAT al Pirineu és relativament senzill si s'analitza el que ha passat a d'altres indrets de Catalunya per on passen aquestes línies.

En segon lloc, pots comprovar tant al mapa que il·lustra aquesta entrada com al de la xarxa MAT de l'estat espanyol que no es tracta de la primera línia MAT que es construirà al Pirineu. Crec que seria una bona idea visitar les línies que travessen el Pirineu i treure les teves pròpies conclusions en relació al seu impacte mediambiental i, eventualment, fer-te una idea de com es podria reduir aquest en la línia que s'ha de construir a casa nostra (2).

En tercer lloc, si dones un cop d'ull a l'ampliació del mapa que il·lustra aquesta entrada veuràs que l'energia és un producte regulat per les lleis de l'oferta i la demanda. Veuràs que el sentit dels bescanvis amb França o Portugal varien segons la zona on tenen lloc. També que el creixement industrial del Marroc s'està  recolzant actualment en bona part per la importació d'energia d'origen espanyol.

Ja per acabar dir que, des d'un punt de vista tècnic i econòmic, el moment escollit per la construcció d'aquesta línia me sembla poc oportú just en el moment en que hi ha una recerca en marxa per la substitució de les línies elèctriques de corrent alternatiu (AC) per línies de corrent continu (DC) o hibrides (AC/DC) que eliminen pràcticament les pèrdues d'electricitat per transport (~30%/1'000km) i augmenten la capacitat de transport d'una línia clàssica (3). Pel que fa a les consideracions ètiques i polítiques que justifiquin la construcció de la línia ... res del que no es pugui dir en relació amb la construcció de l'Autovia A-26, BCN Smart City, i la utilització que es fa a casa nostra del diner public. 

---

1. El mapa de Swissgrid et presenta, en color vermell, les línies MAT de la xarxa elèctrica de Suïssa. El traç gruixut s'utilitza per les línies en projecte. Com pots observar, si aquestes línies estiguessin a l'origen de grans problemes de tipus sanitari, la seva proximitat als grans centres urbans del país no ho podrien amagar. I pel que fa a l'impacte ambiental, puc assegurar-te que la reglamentació mediambiental Suïssa està lluny pel davant de l'espanyola.
2. Ja de pas, també podries aprofitar per visitar l'Autovia A-26, comparar el seu impacte ambiental (actual i futur!) amb el de la futura línia MAT i fer una anàlisi comparativa del grau de mobilitzacions que han creat l'autovia i la línia elèctrica. Si arribes a trobar una explicació, m'agradaria compartir-la amb tu.
3. A causa de les necessitats de transport de l'energia elèctrica que es produeix al nord d'Alemanya fins els centres urbans i industrials del sud (Baviera i Baden-Württember) i la conca del Ruhr, s'està avançant ràpidament en els estudis relacionats amb la transformació de les actuals línies de corrent altern (AC) en línies que transportin corrent continu (DC) o en línies hibrides (AC/DC). Si aquesta modalitat de transport permet augmentar significativament la capacitat de transport sense pèrdues d'una línia existent, la recerca actual està orientada a minimitzar les conseqüències del que es coneix com l'efecte corona: presència de corrent DC als cables AC, augment dels camps electromagnètics i dels corrents iònics vers la terra (veure Martin Pfeiffer et al.: Erhöhung der Übertragungskapazität durch hybride AC/DC-Freileitungen. Potenzial und Machbarkeit in der Schweiz. ElectroSuisse Bulletin 12/2013