 |
Potser que ja hagis escoltat parlar de The Global Forest Watch (GFW), una iniciativa que es va fer publica el passat dijous 20.02.2014 pel think-tank americà World Resources Institute (WRI) i una bona quarantena d'altres partenaires, entre els quals cal destacar per la seva participació Google i la University of Maryland.
Aquesta iniciativa part d'un constat: la terra ha perdut 2,3 milions de km2 de boscos entre 2000 i 2012, l'equivalent a 50 camps de futbol per minut i que quan les informacions sobre les tales massives arriben ja és massa tard per actuar, aquest programa té per objectiu la vigilància en temps real de les superfícies forestals del planeta. A fi de no reinventar la roda, el programa té compte d'una iniciativa realitzada al Brasil que ha permès fer baixar la desforestació il·legal d'un 70% gràcies als controls realitzats amb els satèl·lits de la seva agencia espacial (INPE). Es així que, basant-se en l'experiència del Brasil, el GFW va tirar endavant un programa que cobris tot el planeta.
El punt de partida ha estat el disseny acurat d'una base de dades realitzada conjuntament per Google amb la NASA, que ja havia cedit el 2008 per l'us public 40 anys d'imatges dels satèl·lits del programa Landsat: "La clau, ja que teníem totes aquestes dades, era trobar una forma d'explotació que les fes realment útils", va dir Rebecca Moore, director tècnic de Google Earth Outreach i de Google Earth Engine . L'equip del geògraf Matthew C. Hansen de la University of Maryland, va desenvolupar un algoritme complex (1) per reunir diversos anys d'anàlisi a partir de 700.000 imatges de satèl·lit a fi de crear un mapa d'alta resolució de l'estat dels boscos del món i la seva evolució entre 2000 i 2012.
La vigilància en temps real permetrà llençar un alarma si una plantació destinada a l'oli de palma comença a reemplaçar una zona boscosa i un anunci serà enviat a tots els actors implicats en el programa: entre ells multinacionals com Nestlé i Unilever, grans importadors d'oli de palma i ara compromesos amb la lluita contra la desforestació, que podran seguir més de prop les accions dels seus proveïdors. Entre les idees de futur del GFW està també la d'incloure als mapes les informacions dels propietaris responsables dels terrenys o dels drets de propietat de les poblacions indígenes.Pel finançament del projecte durant els tres primers anys, el GFW ha obtingut 25 milions de US$ del govern de Noruega i 5 milions del Regne Unit i els USA respectivament. Però com no es tracta de deixar als satèl·lits i als ordinadors la vigilància exclusiva de les accions humanes sobre el medi, el programa vol ser interactiu i fa una crida a que els observadors sobre el terreny també participin compartint les seves informacions. Estic segur que totes les universitats del mon participaran decididament en la reeixida d'aquest projecte. Altrament, hom podria demanar-se legítimament quin és el tipus de funció social al que responen.
(veure Le Monde: Les forêts mondiales sous l'oeil de Google, 21.02.2014)
(1) L'algoritme de l'equip de Matthew C. Hansen tenia compte de varis factors en l'anàlisi de les imatges, entre ells l'evolució de les estacions i de la mèteo. Dir que els resultats es van poder obtenir en un temps rècord, gràcies a que Google va fer préstec de la potència de càlcul de 10'000 ordinadors treballant simultàniament.
Tremena eina i enorme curro el que s´ha montat aquesta gent.Això si,donant un cop d´ull he vist una considerable taca de pèrdua de massa forestal al costat mateix d´Horta de Sant Joan.Evidentment es deu tractar de l´incendi de fa uns anys.Vull dir que potser s´hauria d´anar en compte,doncs no totes les pèrdues responen a tales indiscriminades d´arbres.
ReplyDeleteImagino que quan demanen que la gent participi es refereixen justament a comentaris com el que acabes de fer. Vull dir que els sensors tèrmics dels satèl·lits segurament ja els van donar la pista de l'incendi. Ara es tracta de que la col·laboració de la penya permeti documentar si es tracta d'un incendi intencionat o si els usos del sol canvien després de l'incendi.
ReplyDeleteAquesta és l´altra,el problema és tant l´incendi en sí,com l´ús que se li dóna després al sòl.En el cas d´Horta,però,no crec que es replanti amb amb palmeres per a extreure´n l´oli...o si?
ReplyDeleteNo, no crec que plantin palmeres per extreure'n oli. De totes maneres, ja que has tocat el tema de l'Orta, m'agradaria proposar la lectura d'un article del DAG que he trobat força interessant. González Hidalgo, Marien (2013): Más allá del humo. La ecología política de los incendios forestales a partir del caso de Horta de Sant Joan (Tarragona, Cataluña), Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1 21-50.
ReplyDeleteUn extracte: los incendios en el Mediterráneo responden a complejas y diversas causas en las que se entremezclan escalas individuales, locales, regionales e internacionales. Debido a su complejidad, las formas de valoración sobre la capacidad o la incapacidad de gestión de los incendios forestales pueden variar mucho según provengan de las poblaciones afectadas por los mismos, de los gestores políticos o de las organizaciones regionales e internacionales. El objetivo de este artículo es analizar las construcciones sociales que subyacen en los discursos sobre los incendios bajo el marco teórico de la ecología política (Peet y Watts, 2004).
Hombre els DAG!!!,gràcies per l´apunt.
ReplyDeleteHome, de tant en tant publiquen coses interessants i crec que val la pena de dir que hi ha gent, fora de la congregació, que se'ls llegeix.
ReplyDelete