Pages

Wednesday, February 12, 2014

david cameron: primer ministre




L'entrada d'ahir sobre la sèrie de Channel 4: Secret State, me dona peu per fer un comentari a la intervenció de David Cameron al darrer World Economic Forum, a Davos (Suïssa).

Deixant de banda el panegíric ditiràmbic que va fer de la seva acció de govern, m'agradaria retenir les seves referències al reshoring que s'està observant recentment a certs països occidentals: en particular els USA. Per entendre'ns, el fenomen del reshoring és l'invers del outsourcing o offshoring, i consisteix en el retorn a casa de les empreses que en el seu moment van deslocalitzar les seves activitats als països emergents: el Financial Times en parlava el passat mes de setembre: US manufacturers ‘reshoring’ from China i està sostingut políticament des de molt abans per organitzacions com la Reshoring Initiative.

Un article recent a The Economist: Coming Home explicava les claus d'aquest fenomen. Entre elles, que els assalariats dels països emergents aspiren a consumir els productes que fabriquen i, com a resultat de les seves reivindicacions, els salaris s'anivellen poc a poc amb els dels països occidentals, on la crisi els ha fet baixar en picat. En aquest sentit, l'article subratlla que les pretensions salarials d'un alt directiu d'un país emergent, com ara Xina, Turquia o el Brasil, poden igualar o superar les d'un alt directiu als USA o l'UE.

Cameron aprofita també per incloure el factor del cost de l'energia i com el shale gas i el shale oil, resultants de la fracturació mecànica de les pissarres, han fet abaixar els preus dels hidrocarburs als USA i garantit el seu subministrament. Cameron defensa aquesta opció pel Regne Unit, com un complement de les iniciatives en favor de les energies renovables preses pel seu govern mitjançant la creació del UK Green Investment Bank.

Una fiscalitat baixa que ha provat que acaba per atreure empreses d'altres països de dintre i de fora de la UE, uns salaris estabilitzats al seu nivell actual, una independència pel subministre energètic a baix cost (amb una visió economicista per la seva obtenció)  i una protecció social mínima que ell entén garantida pel fre als fluxos migratoris a l'interior de la UE, son els eixos de la política que Cameron lluitarà per imposar al si de la UE.

En les seves línies bàsiques, crec que el seu programa és menys innovador del que pretén i està en fase amb les polítiques que actualment s'estan practicant als USA, el centre i el nord d'Europa. Malgrat que vulgui jugar-se-la bad boy a nivell europeu, crec que puc assegurar que Cameron no tindrà la fi tràgica de Tom Dawkins, el primer ministre de Secret State, la mini sèrie de Channel 4 de la que us parlava ahir. I sinó fos pel contenciós sobre Gibraltar, estic segur que els militants del PP el tindrien a l'altar del seu santoral.


Epíleg: sols per curiositat, no et perdis l'apartat que Wikipedia dedica als "Avantpassats a l'aristocràcia i la política" d'en David Cameron.

No comments:

Post a Comment

You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.