Pages

Tuesday, February 18, 2014

the european commission strikes again

Històricament la Unió Europea (UE) s'ha construit des del diàleg i la negociació: no des de les amenaces. Recerca de ponts de trobada i no de punts de ruptura que han permès crear una Europa a la Carta: amb països que fan part de la UE sense ser signataris del tractat de Schengen , d'altres que no fan part de l'eurozona  o d'altres que no fan part ni de l'un ni de l'altre. Països amb territoris que fan part de l'Unio i territoris que, gràcies a artificis jurídics, no estan subjectes als seus tractats ... Una Europa a la Carta que és molt més complexa del que alguns pretenen oblidar i que fa especialment indigestes les amenaces llençades contra Suïssa per la Comissió Europea.

Personalment crec que seria interessant que la Comissió considerés fes un esforç per tornar a tractar Suïssa més com un aliat que com l'adversari que no és. Penso en la balança comercial (1) en les polítiques de manteniment del curs de l'euro, en el miliard de francs de transferències al fons de cohesió o en la col·laboració judicial contra la corrupció al si de la UE.

Sobre la noticia de la suspensió del programa Erasmus i la col·laboració científica amb Suïssa, m'agradaria fer unes puntualitzacions que la premsa europea no ha mencionat:
Amb què està amenaçant doncs la Comissió als suïssos? Perquè si creu que la recerca Suïssa s'aturarà sense els fons europeus, he de dir que estan subestimant aquest país. Han pensat que el govern suís tindria prou amb utilitzar per aquest projecte els fons suïssos destinats actualment a la cohesió europea? No us preocupeu, aquí a ningú se li passaria pel cap de fer-ho.

Els centres de recerca suïssos trobaran els fons on sempre els han trobat: als pressupostos d'un parlament que creu en la recerca, les empreses que financien la recerca per aplicar-la a les seves estratègies industrials, als bancs que vegin una rendibilitat en els projectes que els proposen, ... i, si la UE així ho desitja, seran els inversors americans (2), russos, xinesos, etc. els que es beneficiaran de les patents. 

Vist des de Suïssa, no s'entén que s'hagin escollit unes mesures de retorsió que s'apliquen directament als sectors socials que van oposar-se a la iniciativa (3) . Es  tracta d'un error de càlcul imperdonable que no pot tenir altra conseqüència que engreixar els rangs d'aquells que no volen saber ja res de l'Unió Europea.

Com deia al principi, ningú te res a guanyar amb la política d'amenaces de la Comissió, i crec que Europa menys que ningú. Estic convençut que el millor que es pot fer es recordar que la UE no és una realitat monolítica, calmar el joc, dialogar, negociar i tirar cap endavant els acords necessaris per a seguir avançant en la bona direcció. Es el ha fet des de sempre la UE des de la seva creació.

Senyor Barroso, seguir insistint en una crisi emocional amb un país que no fa part de la Unió perquè el seu poble ha decidit lliurement seguir una política anàloga a la d'altres territoris que sí pertanyen a països de la Unió no és ni seriós ni elegant.


1.- La balança comercial de Suïssa, que que presenta uns excedents globals de 24 miliards de CHF, presenta un dèficit de 40 miliards de CHF amb la UE. Es a dir, els bescanvis comercials entre Suïssa i la UE fan que Suïssa inverteix aquesta suma en l'economia europea cada any. No oblidem afegir a aquests ingressos els dels més de 275'000 treballadors, majoritàriament ma d'obra qualificada, que treballen a Suïssa i viuen i paguen impostos als països de la UE.
2.- Un exemple recent de la recerca conjunta de l'EPFL amb una empresa americana, en aquest cas  IBM, el pots trobar en aquesta noticia: científics de IBM Research i de École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) han desenvolupat un convertidor energèticament eficient que permet transmetre per Internet dades sobre fibra òptica i a llarga distància a una velocitat de 200 - 400 Gigabits per segon (Gb/s) (IBM News, 13.02.2014).
(3) Personalment crec que la Comissió faria millor en deixar de perdre el temps amb gestos teatrals dirigits contra Suïssa, deixar d'invertir en murs i tanques, utilitzar la mateixa fermesa amb els governs del nord d'Africa i Turquia per frenar la pressió migratòria a les fronteres, i acompanyar aquestes mesures d'una veritable política exterior d'ajuda al desenvolupament al continent africà i al mig orient: si no té idea de com fer-ho, pot demanar-li als xinesos. Tot el que no vagi en aquesta direcció és una pèrdua de temps, de diners i, vist el que hom veu a les imatges de la TV a Ceuta o a Lampedusa, una pèrdua de la dignitat humana. 

No comments:

Post a Comment

You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.