christopher moore: lamb (2002)

Anar a veure els amics rapitenks és, a més del plaer de veure'ls, tornar a casa carregat de lectures. En aquest cas, d'un autor que m'era desconegut.

La setmana de Pasqua està al caure i, a menys que hagis programat res pel Séder, segur que te'n recordes del que els cristians commemoren durant aquestes dates. Doncs bé, el que't proposo en aquesta entrada és recordar el significat de la pasqua hebrea i la cristiana amb un dels millors llibres que he llegit darrerament.

Chistopher Moore, l'autor, es va documentar de valent per presentar aquest llibre insòlit: Lamb.  The Gospel According to Biff, Christ's Childhood Pal. (traduit a l'espanyol com Cordero, el evangelio según el mejor amigo de la infancia de Jesucristo).


Bàsicament, Moore parteix d'un constat: deixant de banda les rares referències del fariseu Josefo ben Matityahu -més conegut com Flavio Josefo- ningú sap gran cosa sobre la vida de Jesús, en particular durant els trenta anys que van des del seu naixement fins el començament del seu ministeri.

La vida de Jesús apareix als quatre evangelis seleccionats pel Nou Testament: els de Mateu, Marc , Lluc i Joan. Però el de Mateu i el de Lluc són els únics que esmenten el seu naixement, mentre el de Marc i el de Joan cobreixen només els tres darrers anys de la seva vida. Així els mags d'orient, la matança dels innocents i la fugida a Egipte només apareixen en un breu passatge de l'evangeli de Mateu, i els pastors s'esmenten només al de Lluc. I si sobre el naixement de Jesús hi ha poca informació, del període que va des del seu naixement a l'inici del seu ministeri, el Nou Testament  només  proporciona una escena: Jesús ensenyant al temple de Jerusalem a l'edat de dotze anys, a l'evangeli de Lluc. Exceptuant aquesta dada hi ha un buit de trenta anys a la vida de l'ésser humà més influent que ha caminat mai sobre la terra .

Amb una audàcia extraordinària i un remarcable sentit de l'humor, Moore ens presenta trenta anys de la historia de Joshua a partir del relat del seu  inseparable amic de la infància, el "golfo" de Levi bar Alphaeus (Biff, a la versió anglesa. Colleja, a l'espanyola), amb qui recorrerà l'Orient, en un increïble viatge iniciàtic de ficció històrica i filosòfica, a la recerca dels coneixements dels tres mags. 

Moore reeixeix a vestir amb humor, humanitat i situacions  abracadabrants una historia cimentada en les tradicions hebraiques, les estructures socio-econòmiques i el context històric i geopolític d'aquells temps.

La humanització de la figura de Joshua, amb unes relacions familiars molt especials, uns sentiments confusos cap a Magdalena i una fantàstica relació d'amistat amb Levi. La seva tossudesa embolicant el seu missatge amb paràboles que pocs arriben a comprendre. I el fet que aquells que el decidiren seguir-lo no ho fessin tant perquè havien adherit al seu missatge, sinó pel carisme i la integritat d'aquell que el transmetia, ens fica davant d'un relat d'una immensa humanitat.

Ja per acabar, dir que el relat de la Passió de la ma de Levi, fidel a la tradició cristiana tot i la seva iconoclàstia, ha reeixit a impressionar-me més que el dels evangelis oficials. En fi, un relat de historia ficció molt ben documentat, on l'autor ha sabut trobar la clau per combinar l'humor i l'absurd, l'amor, la tendresa i una enorme humanitat. Un llibre que't recomano llegir.