l'exèrcit americà i les energies renovables

A fi de trencar amb molts dels típics tòpics creats al voltant de les energies renovables et proposo visitar la pàgina de la US Army Energy Initiatives Task Force (EITF).

Sobre la base de la col·laboració i el finançament de la iniciativa privada, aquest grup de treball, creat el 2011 per l'administració Obama, centralitza el disseny i la implementació de projectes energètics a gran escala destinats a l'exèrcit americà, de manera a assegurar la seva rendibilitat. Bàsicament, aquest grup de treball es concentra en projectes de producció d'energia renovables i alternatives de 10 MW o més, en instal·lacions de l'exèrcit localitzades als Estats Units. L'objectiu final d'aquest grup de treball és que, a l'horitzó 2025, el 25% de tota l'energia consumida per les instal·lacions de l'exèrcit USA sigui d'origen renovable.

Cal no oblidar però que, com es tracta de l'exèrcit, l'objectiu final d'aquest grup de treball és clarament militar:

Renewable energy is critical to making our bases more energy secure. Together with emerging microgrid and storage technologies, local sources of renewable power will increase the energy security of our nation’s military installations

Assistant Secretary of the Army (Installations, Energy & Environment)
White House and DOD Announcement on Installation Energy Security

Però, seguint la mateixa lògica argumental, tampoc hem d'oblidar que si l'exèrcit USA aposta per les energies renovables sota criteris de màxima seguretat (i baix cost!), molts dels arguments utilitzats pels grans grups elèctrics sobre la fiabilitat de les renovables podrien no valer el paper en que estan escrits. Afegir que hom podria també reflexionar sobre la honestedat dels "experts" que els donen suport i demanar-se per quins son els interessos que defensen.

Canviant de tema, però no gaire, si la pàgina de la US Army Energy Initiatives Task Force (EITF) t'ha sorprès per inesperada, et proposo visitar una altra pàgina insòlita de l'exèrcit americà: The U.S. Army Environmental Command (AEC) que està basat a ... Texas!

Des de la seva creació el 1972, la missió de l'AEC sembla haver estat orientada principalment a la restauració dels sols utilitzats per l'exèrcit, bàsicament a l'eliminació de residus tòxics i municions. Com hom pot imaginar, estan força interessats per l'estudi dels fenòmens de resiliència dels sols després de l'abandó de les instal·lacions militars.

Però l'AEC també te com a missió oferir serveis geoespacials per diverses organitzacions de l'exèrcit USA. Entre els serveis que ofereix es troben els de anàlisis geoespacial i el suport de cartografia personalitzada . Aquests serveis son utilitzats pel EITF per la realització dels seus objectius (punxa aquest enllaç per més informació).

---

Nota: Pots llegir les publicacions del EITF o subscriure't a les news del grup de treball punxant aquest enllaç.

Infos complementàries:

• Lisa Cohn: Military advances energy independence with microgrids (GreenBiz)
• NATO Armed Forces Embrace Renewable Energy (Environment News Service)
• David Roberts: U.S. military gets serious about microgrids … which is more exciting than it sounds (Grist.org)
• Armée de Terre, France: Développement durable : les énergies renouvelables
• US Department of Defense: Pentagon Looks to Smart Grids for Battlefield Energy

spanish wind is different?

El passat 21 de Maig, la publicació australiana reneweconomy informava d'un estudi de la Universitat de Queensland que demostra que l'energia eòlica ha ajudat a baixar els preus a l'engròs de l'electricitat a cinc estats entre el 25 i el 39% de mitjana anual (punxa aquí per accedir a l'article).

Si li dones un cop d'ull al gràfic, veuràs que els preus de sortida de l'anàlisi ja eren força baixos: en dòlars australians, entre poc més de 5 cts/kWh i poc menys de 7 cts/kWh (en euros, entre poc més de 3 cts/kWh a 5 cts/kWh). A Espanya, un diari afí al govern, publicava el passat 07.03.2014:

La eólica española está de enhorabuena: la Asociación Europea de Energía Eólica (EWEA, según sus siglas en inglés) ha decidido concederle a España el European Wind Energy Award (el premio de la eólica europea) por ser el primer país del mundo en que la eólica llega a ser la primera fuente de electricidad en un año completo.

Mientras, el sector está viviendo una grave crisis por los sucesivos cambios normativos llevados a cabo por los últimos gobiernos, especialmente el de Mariano Rajoy, como una moratoria para nuevas instalaciones, el brutal recorte de las primas y la implantación de nuevos impuestos. Estas reformas, algunas con carácter retroactivo, ha recortado los ingresos de las empresas del sector en varios miles de millones de euros durante los últimos años, lo que está provocando el cierre de plantas.

Menos mal que nos queda Portugal i que a EDP sí que han realitzat que l'energia eòlica és la que presenta el costos de generació més baixos. En fi, vist des de fora, que el govern espanyol pugui aplicar reformes amb caràcter retroactiu i que aquestes penalitzin les empreses no es pot veure com una sorpresa: aquest país ocupa la 40a plaça al rànking mundial de la corrupció, just pel davant de Cap Vert. Vist des de dins, podria sorprendre la condescendència dels empresaris amb un govern que actua d'aquesta manera. Però millor que ens quedem amb les dades factuals, apaguem la TV cada cop que surti un "expert" en energia i pensem que, també pel que fa al vent: Spain is different!

---

Referència:
Phillip Wild; William Paul Bell; John Foster: Impact of Operational Wind Generation in the Australian National Electricity Market (NEM) over 2007-2012, April 2014.

professió: immaterialitzador

Ahir vaig agafar-me un dia de festa. Feia un dia execrable, com si diguéssim, i vaig aprofitar per "canibalitzar"un parell de vells ordinadors que corrien per casa. Si, amb els anys, els ventiladors havien acabat per fer un munt de soroll, al que surt a l'imatge se li va  morir la font d'alimentació i vaig decidir que els havia arribat l'hora de descansar per sempre.

Els vaig desmuntar per recuperar els discs durs, la memòria i tots els cargols que vaig trobar (quan els necessites, valen una pasta!). I, en el cas del de l'imatge, també una parell de targetes que li havia afegit en el seu temps i que podrien ser-me útils en un moment donat (mai se sap!).

Espero no ficar-me massa tou dissabte, quan els porti al reciclatge. Ja sé que son màquines, però hem passat un munt de temps junts i son moments que no oblidaré.

renovables: record històric a la RFA

producció i consum d'energia
el passat 25.05.2014 a la RFA

El passat diumenge 25 de Maig la producció d'energia renovable (solar, eòlica, hidràulica i biomassa) a la RFA va cobrir, entre les 12h00 i les 13h00 el 74% del consum. 

Cal situar aquesta informació en el seu context i recordar que estem parlant d'un dia festiu amb unes condicions climàtiques excel·lents. Però tampoc podem oblidar que estem parlant del país més poblat de l'UE i de la primera potència industrial del continent.

Analitzem primer la demanda. Si vas a la pàgina d'Energiewende, i selecciones les dates adequades, veuràs que entre les 12h00 i les 13h00 del passat 25.05 la demanda oscil.lava entre els 52.8 i els 54.6 GW. Comparativament, agafant un dia entre setmana, per exemple el passat dijous 22.05, la demanda oscil.lava entre els 70.26 i els 69.84 GW.

I analitzem ara la producció, on cal destacar que si la producció de les altres fonts d'energia roman estable durant el dia, aquella que fa tota la diferència, l'energia solar, es concentra lògicament a les hores de màxima insolació.

Abans de traure conclusions ràpides sobre aquest fet crec que val la pena llegir-se aquest article publicat per reneweconomy el passat 20.05: German residential battery storage scheme signs up 4,000 homes. Aquest article ens diu que, gràcies a la política de subsidis aprovada pel govern federal, l'any passat es van instal·lar 4'000 sistemes de bateries de lithium-ion que permeten emmagatzemar l'excés d'energia produïda durant les hores de màxima insolació. Segons l'Associació Federal de la Indústria Solar de la RFA (BSW-Solar) les previsions apunten a que la demanda d'enguany serà encara més important, car la raó principal d'aquesta gran demanda és que "la gent vol esdevenir independent dels combustibles fòssils i invertir a casa seva, en línia amb la política de la transició energètica de la RFA ".

Aquesta inversió a títol privat també és interessant pels reguladors. La possibilitat d'emmagatzematge, permet deslligar la producció de la xarxa. I d'aquesta manera alliberar els reguladors de rebre de manera no prevista grans quantitats d'energia -pel sol fet que el vent s'ha decidit a bufar o el sol a brillar- que han de mirar de trobar on col·locar després de haver negociat el seu preu amb els consumidors potencials.

Last but not Least, l'Agència de l'Energia de Dinamarca ha publicat un estudi: Energy Scenarios for 2020, 2035 and 2050  on s'afirma que seria tècnicament possible construir un sistema nacional d'energia segura i fiable basat al 100% en energies renovables d'aquí a l'any 2050.

geografia urbana: megalòpolis i bananes

Utilitzar les xifres de població per definir una megalòpolis és un exercici arriscat, car abans hauriem de saber si estem utilitzant criteris asiàtics o de l'Amèrica de l'Est per fer-ho. Podem acceptar de definir-les com un sistema composat d'àrees metropolitanes adjacents?  O més precisament, com una xarxa extensa de centres metropolitans i les seves perifèries adjacents, que inclourien enllaços en els sistemes d'infraestructures i socio-econòmics? En el cas d'Europa, seria simplement allò que veus quan agafes un tren des de Basel fins Amsterdam?

Tant se val. Comencem pels corredors urbans que s'associen a les megalòpolis europees, i fem-ho amb el que es coneix amb el nom de Blue Banana, recordant que aquest concepte va ser desenvolupat durant els treballs de redaccio de la Géographie universelle, realitzada pel grup RECLUS sota la direcció del geògraf francès Roger Brunet.

Sobre el perquè del color blau, et deixo llegir l'anecdotari a Wikipedia. No té cap més importància que la de haver fet escollir altres colors a les seves rèpliques: la Golden Banana (també coneguda amb el nom de Banana Dorada i European Sunbelt) o la Green Banana que, com la precedent, sols es coneguda per alguns rars iniciats.

Ara bé, a poc que ens coneguem, ja hauràs deduït que la meva intenció no és comentar el concepte de les bananes, sinó proposar-te la lectura d'un article vell de dotze anys, però de rabiosa actualitat de Roger Brunet: Lignes de force de l'Espace Européen. Una anàlisi geogràfica que'ns presenta així l'Europa real en el seu abstract: Una Europa estructurada a través de diverses figures geogràfiques: una asimetria doble, un poderosa dorsal transversal, un anell de ciutats rodejades de perifèries en transformació, un enreixat de grans eixos de comunicació: existents i potencials. Però una Europa que resta encara dividida per les fronteres i les centralitats que els hi estan associades  ...

L'article de Roger Brunet no ens parla d'un retorn a fronteres medievals, tampoc les del tractat de Westfalia o les de la divisió europea a la fi de la II Guerra Mundial. Tampoc de fronteres lingüístiques en una Europa que utilitza l'anglès com lingua franca. Ens parla de l'espai europeu tal i com és viscut quotidianament als bescanvis de mercaderies i serveis, l'espai de la seva megalòpolis central, on conviuen i transiten milions dels seus habitants.

Es una veritable llàstima que, en aquestes darreres eleccions al Parlament Europeu, els ciutadans de la Unió hagin perdut l'oportunitat de discutir sobre com fer avançar l'espai europeu i hagin perdut el temps en baralles internes de safareig o en escoltar els cants de sirena cap a antigues concepcions territorials que poc tenen a veure amb la realitat socio-econòmica del continent. Però per damunt de tot, és una veritable llàstima que els funcionaris de la Unió s'hagin allunyat tant dels pobles als que haurien de representar, que no s'hagin ocupat dels seus problemes reals i no que hagin sabut il·lusionar-los amb un projecte europeu en que es puguin reconèixer.

Espero que l'article de Roger Brunet no passi a l'oblit dels llibres de historia (potser és ja el cas?) i que Einstein i la seva cita més famosa no s'apliquin a l'Europa actual: two things are infinite: the universe and human stupidity; and I'm not sure about the universe.

how much will it cost to solve climate change?

es tanquen nuclears i centrals de gas
mentre les de carbó segueixen produint
a  nivells molt elevats

Un article publicat pel MIT Technology Review el passat 12.05.2014:  How Much Will It Cost to Solve Climate Change? ens presentava uns resultats publicats el mes passat pel Intergovernmental Panel on Climate Change (ONU) sobre el cost econòmic per la correcció dels desastres provocats pel canvi  climàtic. Aquest informe estableix que els esforços per estabilitzar els nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle requeririen inversions de prop de 13 bilions de US$ fins al 2030.

Crec que s'hauria d'aclarir quina és la part dels USA en els 13 bilions de US$ que l'ONU presenta en el seu informe. Més si tenim compte dels 21 bilions de US$ que l'administració Obama va presentar pel pressupost que es va discutir a l'estiu 2013 (veure Climate Change Expenditures).

L'informe també planteja que la reducció d'emissions provocaria la reducció la taxa de creixement econòmic (com a conseqüència de factors com l'augment del preu de l'energia): encara que de mitjana representaria menys d'una dècima de punt percentual per any, d'aquí a 2100. Personalment, podria estar d'acord amb aquesta apreciació si tingués compte del creixement que la transició energètica podria provocar tant en la instal·lació de les noves tecnologies, com en del desmantellament de les antigues (centrals nuclears, centrals i mines de carbó a cel obert, etc.). 

L'article del MIT també planteja que el retard pot fer augmentar els costos, que pujaran encara més si tots els països no fan tota la feina junts. I lliga l'augment dels costs a factors diversos, com ara que hi hagin tecnologies puguin no funcionar com s'esperava: en particular l'article menciona la tecnologia de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni. 

Però la realitat és tossuda i ens diu que la producció d'electricitat basada en la combustió de carbó no deixa d'augmentar: i amb ella, les emissions! Malgrat tot el que hem hagut d'escoltar dir sobre les energies renovables a la RFA aquest gràfic del mix energètic ens diu el contrari. El mateix que aquests comptadors en temps reals al Regne Unit. O que aquestes dades interactives del National Geographic. 

La meva pregunta és: I si ens deixéssim de parlar de bilions de US$, de les nuclears o de les renovables, i parléssim de l'energia elèctrica produïda amb carbó? I si parléssim de la possibilitat de reemplaçar la producció elèctrica basada en el carbó amb instal·lacions menys contaminants que actualment estan tancades amb l'excusa de la producció de les energies renovables?  Això es pot fer ara i avui? Necessitem bilions de US$ de inversió?

edutopies: laurène castor

Avui m'agradaria presentar-te un blog que segueixo des de fa temps, que trobo molt interessant i que't recomano. El seu nom és  edutopies i està realitzat per Laurène Castor (LinkedIn), responsable d'Innovacions Pedagògiques  a la France Business School .

Vaig caure pel seu blog per atzar. Buscant informació sobre Ecole 42 vaig trobar el relat de la seva experiència personal: Ecole 42 : "Chroniques d'une noyée", les 10 moments les plus marquants, i després el seu blog edutopies.

Si la qualitat gràfica del seu blog és remarcable, el que més m'impressiona és l'esforç, la motivació i la simpatia (vols prendre un cafè virtual?) amb que es dedica a divulgar les seves reflexions sobre l'educació i també la difusió de les eines que va descobrint, junt una valoració personal sobre el seu ús.

Al seu blog trobaràs dues seccions que trobo força reeixides: Bonnes pratiques en matière de créativité et de pédagogie i els Tutoriels Indispensables. Ara bé, no deixis de visitar la que és potser la secció més interessant del blog: Des ressources pour se nourrir des idées les plus inspirantes.

Pots trobar Laurène també a EducaVox, on es descriu a sí mateixa d'aquesta manera: Je suis blogueuse et je m’intéresse à l’éducation, à la créativité, au design, au numérique et au durable. Je me renseigne régulièrement sur les TICE et publier ce que j’apprends m’aide à réfléchir sur les moyens de voir l’éducation autrement. 

---

Al edutopies Laurène també ens informa d'altres novetats que cauen a les seves mans. Per exemple, a la seva darrera Newsletter presentava dues revistes que jo no coneixia i a les que t'invito a donar un cop d'ull: Socialter i Usbek & Rica. En aquest darrer pots trobar un reportatge molt interessant realitzat durant el mes d'Octubre del 2013: L'Espagne, sans peur et sans futur (versió PDF). El tipus de lectures de les que no sembla tenir compte el govern espanyol quan afirma que tota Europa admira el creixement espanyol.

I que tal si, ja per acabar, li dones un cop d'ull a aquest interviu: Laurène Castor décrypte et analyse les sélections de l'école 42

3D printers: amazing aplicacions

Vaig tocar el tema de les aplicacions pràctiques de les impressores 3D i el gran impacte que, en la meva opinió, crec tindran en els processos industrial. Primer en una entrada que portava per títol: impressores 3D: la nova revolució industrial. Més tard, en un altre intitulat: el futur és avui: la impressió de cases en 3D.

Ahir vaig trobar entre les meves notes tres articles publicats al Huffington Post que espero que trobis tant interessants com jo els vaig trobar.

HuffPo 12.01.2014. Un article dedicat a la ChefJet, una impressora 3D dissenyada per The Sugar Lab per a la impressió de tot tipus de dolços (sucres, xocolata, ...) en qualsevol tipus de configuració imaginables.

HuffPo 15.03.2014. La impressió 3d al servei de la reconstrucció facial. O com un jove de 29 anys que havia quedat completament desfigurat a causa d'un accident de moto es va sotmetre a una reconstrucció facial utilitzant la impressió 3D a l'Hospital Morriston de Gal·les. I com aquest tractament va canviar la seva vida.

HuffPo 02.05.2014. Un article molt interessant dedicat al tractament de l'artrosi a partir de la producció d'un cartílag, desenvolupat amb els mètodes utilitzats per la impressió 3D. L'experiència, orientada al tractament de la osteoartritis i desenvolupada a l'escola de medicina de Pittsburgh, consisteix a fer créixer el cartílag mitjançant la col.locació de capes de cèl·lules mare humanes en una solució que actuarà com la bastida que donarà forma al teixit i l'ajudarà a créixer. La novetat més important d'aquest estudi és que per la producció del cartílag s'ha utilitzat la llum visible, en lloc de la llum UV, perjudicial per a les cèl·lules vives (veure també Science Daily i Daily Mail, també aquest canal youtube: 3D Printing & Making Body Parts - A Plastic Surgeon's Dream )

sony arriba a emmagatzemar 185 TB en una K7

Te'n recordes d'aquella època en que enregistraves la teva musica a una K7 que després comparties amb els teus companys i/o escoltaves al teu Walkman o a l'auto-ràdio del teu carro? 

Tothom donava les velles K7 per mortes. Primer amb la sortida dels CD's, després amb la dels DVD i del Blu Ray ningú n'havia parlat mai més. 

Doncs bé, Sony ha anunciat haver reeixit a emmagatzemar 185 Terabytes de dades a una K7: gairebé 190 Gigabytes !!!  

Quins son els avantatges? Com subratllava Le Monde, 06.05.2014, les cintes magnètiques (sota la forma de dissc, K7 o cartutx) son un media molt interessant  per l'arxiu massiu de dades: si s'emmagatzemen correctament, son solides, fiables, de baix cost i de llarga durada (fins a quaranta o seixanta anys comparats als 4 anys de vida mitja d'un DVD no premsat).

Com ja pots imaginar, es tracta d'un model de K7 especial, que no estarà destinat al gran public, sinó a l'emmagatzemament industrial de massa, on el DVD no ha demostrat mai la seva eficàcia.

erdf: smart grid i la mutació de la xarxa elèctrica

més de 300'000 imatges de fotogrametria aèria

L'office fédéral de topographie (aka swisstopo) publicava a geodata-news que ja es podien consultar els fons de més de 300'000 imatges aèries. Pots trobar a map.lubis.admin.ch l'aplicació que't permet fer la recerca, la consultació i la comanda dels fons d'imatges i bandes d'imatges aèries de swisstopo des de 1920 fins l'actualitat. 

about solar roadways

.

El passat 8 de Maig, Wired publicava un article sobre el projecte d'una parella d'enginyers elèctrics que treballen, des de fa deu anys, en un concepte de panell solar ultraresistent que pugui transformar qualsevol carretera en una font d'energia. El treball de recerca al voltant d'aquest concepte ha estat finançat per la Federal Highway Administration. Ara es tracta de trobar els finançament per poder passar a la producció industrial.

El concepte, anomenat Solar Roadways és increïblement innovador, ja que podria revolucionar la producció d'energia, però va més enllà... A més de produir electricitat, els panells estan connectats i, mitjançant els LEDs amb que estan equipats, poden mostrar qualsevol tipus de senyal a la carretera: missatges d'informació o de prevenció, com ara les línies o un canvi de velocitat a causa d'un esdeveniment com un accident o una avaria al voral. Un altre avantatge, no menys important, és que els panells també poden produir calor i fondre la neu o el gel. Els conceptors, Scott i Julie Brusaw, fins i tot creuen poder modificar el disseny perquè que els cotxes elèctrics puguin recarregar les bateries mentre circulen. Ara mateix però, la seva principal preocupació es trobar el finançament perquè aquesta idea es desenvolupi als Estats Units i crei llocs de treball al país.

---

Et proposo d'anar a fer un cop d'ull a les pàgines següents per més informació:

Solar Roadways & Indiegogo Crowdsourcing Campaign
Wired: This Parking Lot Is Paved With Solar Panels
Grist: They paved paradise and put in … some solar panels?
Le Point: Solar Roadways : des routes qui produisent de l'énergie ! 
Futura Sciences: Solar Roadways veut transformer les routes en panneaux solaires

I, en aquest bloc, un cop d'ull als enllaços següents:

smart highways: glow in the dark roads
Honda Is Designing Houses ...

the global cyberwar

Recordes un film que va sortir fa poc més de 30 anys i que s'anomenava WarGames (1983)? He pensat en ell mentre llegia dos articles molt interessants sobre l'actualitat del seu argument. El primer, publicat a TechRepublic a principis de mes: Inside the secret digital arms race: Facing the threat of a global cyberwar. El segon, publicat a Zone Militaire el dijous de la setmana passada: Pour les responsables américains de la défense, le risque de cyberattaque est la première des menaces.

Faig part d'aquells que vam viure, quan érem joves, el període de la Guerra Freda, la Crisi dels Míssils Cruise en resposta al desplegament dels SS-20 a les fronteres d'Alemanya (una possible explicació del que està veritablement avui en joc a Ucraïna) . L'època de l'Operació Farewell, de la que vaig parlar el passat mes de Gener i de la Iniciativa de Defensa Estratègica de Ronald Reagan (també coneguda amb el nom de Star Wars) que van acabar amb les dictadures comunistes i, ja de pas, amb el sistema del Welfare State als països occidentals.

En una època en que la informatització no anava poc més enllà que les centrals nuclears, la cursa a l'espai i la guerra nuclear, l'administració Reagan invertia 5,5 miliards de US$ per any en ciberguerra. Poca cosa en comparació amb els 130 miliards de US$ per any que va invertir l'administració de George W. Bush en la seva creuada contra el terrorisme. Xifra que l'administració de Barack Obama ha tornat a portar a uns "raonables" 5,5 miliards de US$ en recerca i desenvolupament.

Sembla haver un consens en situar la primera ciber-batalla a Estònia, l'any 2007 quan, com a conseqüència del desplaçament d'una estàtua de l'època soviètica, aquest país, altament informatitzat, va patir un atac des de l'exterior que el va deixar paralitzat en els dominis de la banca, les comunicacions i els serveis elèctrics en general: en resum, tot va deixar de funcionar.

Però jo m'atreviria a situar l'estiu del 2010 com la data de la primera confrontació veritablement seriosa en el terreny de la ciber-guerra. Va ser en aquest moment que un virus informàtic: Stuxnet, va aturar en sec el programa nuclear iranià, sense que fos necessari cap atac aeri ni la pèrdua d'una sola baixa en combat. I tinc el sentiment que, d'altres atacs que el podrien haver seguit, podrien explicar l'actitud conciliadora de la que va fer gala el poder iranià amb occident pocs mesos després. Però segur que estic equivocat, car no és més que una suposició sense fonament.

qui veut le changement?

la mort del pare d'Alien

El passat dilluns per la tarda va morir el creador d'Alien, l'artista suís Hans Ruedi Giger.

Dan O'Bannon, guionista d'aquest film (com tant d'altres de ciència ficció), afirmava haver quedat pertorbat quan va conèixer l'obra de Giger: «Les seves pintures van tenir un profund impacte en mi. Mai havia vist res tan horrible i al mateix temps tan bonic com els seus treballs. I vaig acabar escrivint un guió sobre el monstre de Giger».

No sé si fas part d'aquells que han vist el film un munt de vegades i que encara descobreixen noves coses a cada nova passada. Però si fas part d'aquells amics amb qui he tingut la sort de passejar pels carrers de Gruyères recordaràs sense dubte el fantàstic HR Giger Museum (dirigit per la seva dona, l'espanyola Carmen Giger) i l'espectacular Giger Bar. Proposo que tornem a veure'ns un dia d'aquests per cruspir-nos una fondue i brindar pel mestre.

---

RTS: Le père d'Alien, l'artiste suisse Hans Ruedi Giger, est décédé (avec interview)
EuroNews: Muere el “padre” de Alien
Just Say Go TV: HR Giger interview Gruyeres Switzerland
Wikipedia: Alien (creature in Alien franchise)

les saints de glace

Enguany hem tingut un hivern tant suau que costa d'imaginar el fred que està fent aquesta setmana. Avui, per exemple, hem tingut un temps típic de l'hivern a les illes britàniques. Un matí que ha passat de la bise freda a una pluja fina. Un episodi de giboulée a migdia per passar a una tarda assolellada, pero freda i novament amb una bise que augmentava la sensació de fred.

El cas és que es tracta d'un fenomen climàtic normal que aquí es coneix amb el nom de Les Saints de Glace.  Un fenomen que arriba quan les depressions que s'instal·len al Golf de Gènova o a l'Adriàtic donen lloc a forts corrents de bise (vent fred i sec del nord) que deixen el cel descobert durant la nit i provoquen gelades a l'alba i, amb elles, grans danys a la vegetació que comença a brotar amb la primavera. En condicions normals, aquest fenomen té el seu punt àlgid coincidint amb la festa de Saint Mamert (11 Maig, la temperatura va caure 10°C en 24h), Saint Pancrace (12 Maig), i Saint Servais (13 Maig) i pot prolongar-se fins Saint Urbain (25 Maig), sants que es coneixen amb el nom de Les Saints de Glace, que és el nom que pren en préstec aquest període de l'any.

---

Sobre la cobertura de glaç a l'Artic i a l'Antàrtic

Si tot sembla normal pel que fa a les nostres latituds, aquesta setmana he llegit informacions contradictòries pel que fa a la cobertura de glaç a l'Artic i a l'Antàrtic. 

A l'edició de El Periódico d'ahir llegia que: El desglaç de les glaceres a l'Antàrtida occidental ha creuat "el punt de no retorn" i ja és "irreversible" i "imparable", segons han advertit aquest dimarts científics de la NASA que han estudiat les dades recollides per l'agència espacial dels Estats Units durant quatre dècades (...) "Aquest estudi mostra que hem creuat un llindar crític", ha subratllat Tom Wagner, científic del programa de criosfera de la NASA, i ha destacat, per eliminar escepticismes, que l'informe "no se sustenta en simulacres de computadora o models numèrics". "Això es recolza en la interpretació empírica de més de 40 anys d'observacions des de satèl·lits de la NASA".  Personalment et recomano llegir la mateixa noticia publicada un dia abans a The New York Times. El contingut és menys sensacionalista, presenta la complexitat del problema i presenta dos articles publicats el passat dilluns a les revistes Science i Geophysical Research Letters.

La confusió ve del fet que, el passat 14 d'Abril, la RTS publicava un article que, basant-se en informacions de la NOAA i de la NSIDC, parlava d'una extensió de la massa de glaç a l'Artic i a l'Antàrtic. D'acord, una extensió que no compensa la pèrdua dels anys precedents i un Antàrtic que continua fonent i elevant el nivell del mar. Però una noticia positiva que contrasta fortament amb l'anunci de la NASA publicat per El Periódico i The New York Times.

El cas és que, de l'extensió del glaç a l'Antàrtic, ja se'n parlava l'any passat (veure l'article de Christine Dell'Amore (2013): New Theory for Why Antarctic Sea Ice Is Growing) ...

sobre l'extinció dels powerpoints

La prohibició d'utilitzar powerpoints comença a generalitzar-se als Estats Units. En parlava el passat mes de Març un article a la pàgina web de la xarxa de la ràdio publica americana (NPR) : Physicists, Generals And CEOs Agree: Ditch The PowerPoint. Centres de recerca, universitats, però també els patrons d'empreses com Amazon, LinkedIn, fins i tot el secretari de Defensa. Pràcticament ningú suporta ja la pèrdua de temps que representa crear-los, els shows visuals d'un  gust interpretable que estàs obligat a seguir o les lectures anestesiantes dels seus continguts. Les presentacions eternes sense cap possibilitat d'interacció amb el presentador o el fet que, un contingut tant empobrit, dedicat més a la forma que al fons, s'acabi convertint en "documentació".

Tots aquells que hem perdut hores preparant presentacions que després no havia temps de desenvolupar. Tots aquells que ens hem vist obligats a llegir "documents" que no tenien res a dir. Tots aquells que, perdoneu-me per l'expressió, no teníem estrictament res a fotre de les transicions ni de les rotacions dels texts. Tots aquells que creiem estar convocats a una reunió per fer quelcom de més productiu que inflar l'ego d'un pobre individu que havia passat la nit sencera preparant un show pretesament mediàtic. Tots els que hem passat per això (i que, encara avui, ho patim) no podem sinó saludar aquesta iniciativa i esperar que el retràs amb el que tot el que passa als Estats Units arriba aquí no sigui aquest cop massa gran.

Just per acabar. El problema no son els powerpoints que, com a eina de comunicació, poden ser genials. El problema és l'us que n'acaben fent tots aquells que no tenen res a dir i que troben el temps i l'eina adequats per fer-ho saber a un auditori captiu.

cadastre solar a cartoriviera.ch

Coincidint amb les Journées du Soleil, m'ha arribat un correu amb una informació sobre una pàgina de cartografia cadastral interactiva, sostinguda pels municipis de la regió de la Riviera: la zona oriental del llac Léman que es troba entre Vevey i Villeneuve. Una de les particularitats d'aquesta pàgina és el seu cadastre solar que permet a cada propietari conèixer el potencial solar fotovoltaic o tèrmic de casa seva i una estimació aproximada de les inversions necessàries per treure-li profit. Les dades cartogràfiques estan muntades sobre un GIS creat el 2013 sobre la base d'un programa suís open source: GeoMapFish, utilitzat per diverses administracions municipals i cantonals.

Una de les aplicacions pràctiques d'aquestes dades ha estat la creació d'un parc solar d'una superfície de 1'600 m2 a la taulada de l'escola Kratzer de Vevey, el que permetrà cobrir 1,5 vegades el seu consum anual i, en conseqüència, vendre l'excedent al distribuïdor d'energia que ha participat en els costs de la instal·lació

jenny owen youngs - last person

sobre els motors de cerca i la privacitat

Mai no he caigut en la paranoia de creure que, en algun lloc del planeta, hi ha algú que està vigilant  tot el que faig. I si mai fos el cas, i està intentant fer-me un perfil, el compadeixo, pobre! Però la veritat és que si que m'empipa d'allò més l'us comercial que es pot fer d'informacions personals que ningú no m'ha demanat el permís d'utilitzar.

Es per això que m'ha encantat descobrir el motor de cerca  DuckDuckGo i el concepte sobre el que es recolza. DuckDuckGo (Wikipedia, News Republic) és un motor de cerca a Internet que posa l'accent en la protecció de la privacitat de l'usuari. També m'ha agradat que posi l'accent en l'obtenció d'informació a partir de les millors fonts, i no de la majoria de fonts: és a dir, que busca primerament en llocs com Wikipedia i lliga els resultats amb altres motors de cerca com el motor rus Yandex, Yahoo!, Bing o el prometedor WolframAlpha (Wikipedia). Pots provar-lo en aquesta adreça: https://duckduckgo.com, en particular les opcions de cerca i, si t'agrada, utilitza'l tant com puguis per donar-li suport. Si decideixes utilitzar-lo regularment, et proposo buscar el botó per l'instal·lació al teu navegador: el trobaràs abaix a la dreta de la pàgina d'acollida.

YaCy és un motor de cerca encara més interessant: lliure, completament descentralitzat, car basat en el peering, la xarxa no emmagatzema cap dada relacionada amb les recerques de l'usuari i ningú pot censurar el contingut de l'index compartit pels seus usuaris. No l'he provat perquè demana una instal·lació. I jo fa temps que estic en la filosofia d'utilitzar ordinadors amb el sistema operatiu pelat, i tot el software que utilitzo és portable. Però si a tu et dona per instal·lar-lo, fes-me 5 cts. per dir-me que t'ha semblat.

Deixa'm continuar amb dos altres motors de cerca que també defensen l'idea de la privacitat de l'usuari i que he trobat interessants: els neerlandesos Ixquick i Startpage (Wikipedia), tot i que el segon utilitza el motor de Google.

I ja per acabar, deixa'm presentar-te Qwant. Hi han dubtes sobre quins son els motors de cerca que utilitza per presentar els seus resultats. Fins i tot si no fa res d'altre que parasitar d'altres existents. També s'emeten dubtes sobre la seva privacitat però, tant pels resultats obtinguts, com per la manera de presentar-los, que m'ha impressionat de valent (Wikipedia).

Honda Is Designing Houses ...

Honda Is Designing Houses, Because Cars And Homes Will All Be Part Of The Smart Grid. Crec que el títol d'aquest article és força il·lustratiu d'un projecte que Honda està realitzant en aquest moment a Davis, al campus de la University of California: Honda Smart Home US. L'objectiu d'aquest projecte és provar durant tres anys els conceptes Honda Smart Home System (HSHS) i Honda Home Energy Management System (HEMS).

Bàsicament, es tracta d'uns conceptes que la firma ja va aplicar a Japó el 2012 i que, als USA, i que tenen com objectiu global generar prou energia solar per alimentar el cotxe i la llar, i deixar un petit excedent que passaria a la xarxa. El més interessant potser sigui l'objectiu no confessat de trencar amb la dependència dels vehicles elèctrics a l'existència d'una xarxa d'estacions de recàrrega, la creació de la qual està sotmesa a enormes pressions polítiques i administratives, exercides per aquells que volen seguir amb el model energètic actual.

---

• Honda Smart Home US
• Clean Technica: Honda Smart Home Project With Electric Vehicles (PICS)
• Co.Exist: Honda Is Designing Houses, Because Cars And Homes Will All Be Part Of The Smart Grid
• GizMag: Energy-producing Honda Smart Home gives more than it takes
• GizMag: Honda "smart home" showcases off-the-grid energy solutions

creative resumes / cv

Ahir publicava un enllaç amb un article de la penya de minutebuzz dedicat al 3d street art. Avui et proposo de seguir amb la mateixa penya i donar un cop d'ull a uns exemples increïbles de CV realitzats principalment per dissenyadors. De manera anàloga a l'entrada d'ahir, res de nou. Car el 2012 va ser l'any del boom d'aquest nou tipus de CV, destinat a acabar amb el tedi infinit d'un tipus de document destinat a avorrir per igual aquell que el redacta com aquell que el llegeix. Pots veure més exemples a minutebuzz i uns quants més a bestfreewebresources i a theultralinx.com.

3d street art

La penya de minutebuzz va publicar el passat 17.04.2014 unes imatges impressionants de 3d street art. Res d'altre que un petit resum d'una recopilació que podies trobar fa quatre anys a d'altres pàgines, com ara hongkiat.com. El cas és que, els anys passen, i jo no me canso de veure aquestes obres efímeres, però absolutament impressionants.

smart highways: glow in the dark roads

Jo no dic que no hi hagin altres llocs on es pugui parlar de Smart Cities: tot i que és sorprenent que a l'entrada en anglès de Wikipedia no estigui repertoriada com a tal, a dia d'avui, una vila que pretén ser una referència mundial (1). 

De totes maneres, la meva opinió personal és que, més enllà de les declaracions d'intencions, els Països Baixos son una referència en aquest tema, com en tants altres. El passat mes d'Agost del 2013 vaig explicar-te les meves impressions sobre Almere i els Països Baixos en general. I el passat 24 d'Abril vaig parlar de Canal House: el primer edifici que serà construït per una impressora 3D.

Avui m'agradaria parlar-te d'un dels projectes de Daan Roosegaarde (2): Smart Highway. Wired parlava del projecte el mes d'Octubre del 2012 (3),  La CNN va emetre una entrevista el passat 13 d'Agost del 2013 (4): més de vuit mesos abans que la "cadena europea" Euronews (5) en parli.

Com diu en Daan, no hi ha res de revolucionari en les tecnologies que utilitza: la pintura fluorescent té un llarg passat darrera seu i els molins de vent ja fa temps que giren als Països Baixos.  El que es revolucionari és la utilitat que en Daan dona a aquestes tecnologies, el design i la prospectiva que els hi dona. El resultat és senzillament no és solament impressionant, sinó també il·lusionant !

---

1. De totes maneres, veient la llista de ciutats que es mencionen a l'article de la versió en anglès de Wikipedia sobre les Smart Cities, no crec que cap ciutat que es pretengui com a tal, i que no sigui mencionada, hagi de preocupar-se. Qui si hauria de preocupar-se (i molt!) és l'autor de l'article. I també aquells que li han donat el vist-i-plau a la seva publicació. Naturalment, no és més que una opinió personal.
2. Wikipedia: veure Daan Roosegaarde i Studio_Roosegaarde. Veure també altres projectes de Daan a la pàgina de Studio_Roosegaarde.
3. veure Autopia: Netherlands Highways Will Glow in the Dark Starting Mid-2013.
4. CNN: Smart highways inspire innovation, 08.13.2014. Innovator Daan Roosegaarde describes how "intelligent roads" could revolutionize the future of transportation.
5. Euronews: Glow in the dark roads. Just afegir que fins i tot en Dominique Ristori, amb qui estic en contacte a través de Google+, també va tocar el tema més d'una setmana abans que Euronews.