U.S. food prices rising 367% faster than inflation

Un article publicat a Natural News el passat 17.06 (1) ens presentava els resultats de l'Índex de Preus al Consum (IPC) realitzat per l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels USA (2) que, en el seu informe del mes de Maig revela que els preus de la carn, aus, peix i ous pujar un 7,7 per cent respecte a l'any passat.

Segons aquesta publicació, els preus dels aliments han pujat més d'un 350% en relació a la taxa oficial d'inflació del 2,1% establerta pel govern federal.  

Mentre el govern federal lliga la puja de preus dels aliments al canvi climàtic i els moviments ecologistes l'associen a un model agro-industrial (Natural News) que està arribant a un punt de catàstrofe sistèmica, fa tres anys que un informe de la FAO (3) avançava aquesta situació davant el desinterès general. L'informe de la FAO avançava en 2011 que: L'augment dels preus internacionals dels aliments ha provocat preocupacions sobre la creixent inflació, l'augment de la pobresa i, a un més llarg termini, la "crisi alimentària".

Entre les causes de la puja dels preus, l'informe indicava el canvi climàtic. Però l'acompanyava, entre d'altres causes, per les següents: la disminució de la productivitat, el creixement de la demanda general d'aliments als països emergents i a una major demanda de carn i biocombustibles.Però una de les causes principals que assenyalava l'informe de la FAO estava lligada a la depreciació del tipus de canvi del dòlar USA des del març del 2009.

Qualsevol que siguin les causes, el que més sorprèn és la seva ignorància pels governs, malgrat els senyals d'alarma que s'estan activant per tot arreu, recordant el lligam històric que hi ha entre la penúria d'aliments i la ruptura del contracte social que desemboca en disturbis socials. Més enllà del sentit comú (del que es diu que és el menys comú dels sentits) els governants podrien trobar proves científiques d'aquest lligam als treballs de recerca que el Dr. Yaneer Bar-Yam realitza al New England Complex Systems Institute i que han estat recollits per Scientific American (4).

---

• (1) Mike Adams: U.S. food prices rising 367% faster than inflation; chemical agriculture headed for catastrophic failure, 17.06.2014
• (2) U.S. Bureau of Labor Statistics (BLS): Consumer Price Index - May 2014, USDL-14-1135
• (3) Martin Gould et al. (2011): The second international food and fuel price shock and Forum island economies, Economic Roundup Issue 3, 2011 
• (4) Layla Eplett: Rising Up: Using Escalating Food Costs To Predict Riots, Revolutions, and Rebellions, Scientific American, 24.04.2014

clean energy partnership: berlin-schönefeld

El passat 11 de juny parlava de la transformació  de l'hidrogen en àcid fòrmic, i d'aquest de nou en hidrogen, com una de les possibilitats d'emmagatzemar aquest gas de manera menys perillosa que la gasolina. Però no és l'única solució tecnològica.

Mentre a la Unió Europea es presenten una cascada d'iniciatives en el domini de l'energia que tinc el sentiment de que no tenen altre objectiu que frenar la transició energètica de la RFA, el govern federal segueix creant situacions de facto, com ara el programa CEP (Clean Energy Partnership): un projecte pilot que compta amb la construcció de 50 estacions multi-servei (data limit 12.2015) que, amb l'objectiu d'una mobilitat amb zero emissions, basada en el hidrogen verd, ha reunit el ministeri federal de transports i una llarga llista d'empreses, entre les que podem trobar: BMW, Daimler, Ford, GM/Opel, , Linde Group, Royal Dutch Shell, Statoil, Total, Toyota, Vattenfall Europe, i Volkswagen Group.

L'estació multi-serveis de Berlin-Schönefeld, inaugurada el passat 23.05.2014, va ser la primera fita d'aquest projecte. Gestionada per la francesa Total (2), s'hagi escollit la tecnologia desenvolupada per una petita PME francesa: McPhy Energy (3).

• Com pots veure en aquest mapa: Hydrogen Filling Stations Worldwide, no es tracta de la primera estació de servei on hom pot carregar el diposit amb hidrogen. 
• El que fa especial la estació de servei de Berlin-Schönefeld és que l'hidrogen es produeix per electròlisi de l'aigua in situ, gràcies a l'electricitat produïda pel parc eòlic d'Enertrag (4), proper a l'aeroport de Berlin-Schönefeld.
• Una part d'aquest hidrogen s'emmagatzema en forma solida seguint una tecnologia impressionant desenvolupada per McPhy (5, veure un extracte de l'article a continuació ) i és utilitzat, de manera flexible, en funció de la demanda, per la producció d'electricitat i calefacció per una central de cogeneració 2G.

La solution de McPhy repose sur une méthode bien rodée : l'électrolyse. Il s'agit de convertir l'énergie électrique en énergie chimique. Deux électrodes sont plongées dans de l'eau et on y fait passer un courant électrique continu. Ce qui casse la molécule et permet de récupérer du dihydrogène, avec un rendement énergétique de 60 à 70%. Autrement dit, 60 à 70% de l'énergie qui aurait dû être perdue est ainsi récupérée. Mais la grande avancée mise en avant par cette société créée en 2008, c'est le stockage de cet hydrogène sous forme solide en le fixant à du magnésium (un produit bon marché et abondant) afin d'en faire des galettes. 

Le procédé permet un gain de place gigantesque. Ainsi, une pastille d'environ 30 centimètres de diamètre sur 1,5 centimètre d'épaisseur contient 600 litres d'hydrogène (soit 50 grammes du gaz). Autre avantage : le matériau obtenu est très stable, par rapport à la forme liquide ou gazeuse sous haute pression. Dans un deuxième temps, le processus est inversé en chauffant la galette pour libérer le gaz, avec un rendement énergétique de près de 90%.

• Una altra part d'aquest hidrogen és utilitzat per l'estació de servei per les necessitats de transport de la flota d'autobusos de Berliner Verkehrsbetriebe BVG.
• Eventualment, també es contempla la possibilitat de combinar l'hidrogen amb CO2 (Power-to-Gas) i injectar aquest a la xarxa de Gas Natural o aprofitar la xarxa de clients industrials de Linde (6).

---

(1) Globe Newswire (Nasdaq OMX Company): McPhy Energy : inauguration de la station-service de Berlin-Schoenefeld, 26.05.2014.
(2): Total: Baustart für Pilotprojekt zur Nutzung von grünem Wasserstoff am Hauptstadtflughafen BER, 05.12.2012. NdA: M'havia sorprès no trobar res a la pàgina de Total Internacional. Però cercar a la pàgina de Total Deutschland no m'ha permès res d'altre que trobar un vell article de l'any 2012. Total no volia veure's marginat d'un mercat en alça però que no està en fase amb les activitats tradicionals del grup?
(3) McPhy Energy: Nouvelle avancée dans la transition énergétique en Allemagne : inauguration officielle de la station-service hydrogène de Berlin-Schoenefeld,
(4) McPhy Energy: McPhy Energy poursuit sa croissance en reprenant l’activité générateurs d’hydrogène par électrolyse de la société allemande Enertrag. Ensemble, les deux entreprises développeront le marché de l’hydrogène éolien, 27.09.2013
(5) Le Nouvel Observateur: McPhy Energy, la PME française qui veut révolutionner le stockage de l'énergie, 03.03.2014
(6) L'empresa Linde és responsable del procés global de tractament de l'hidrogen, des de la seva producció per l'electrolisi fins la seva distribució al sortidor. Aquest procés inclou l'emmagatzematge de l'hidrogen sota pressió destinats als busos i als automòbils. Accessòriament, Linde també proporciona clients industrials per una part de la producció de l'hidrogen produït. 

un inmens oceà amagat al mantell de la Terra?

Terra: estructura del mantell

Els enginys que orbiten al voltant de la Terra ens envien des de fa anys imatges dels seus oceans i ja fa anys que a l'escola ens van explicar com funcionava el cicle de l'aigua al nostre planeta. També que l'aigua de la superfície és el resultat d'un procés de des-gasificació de les roques en fusió durant el procés de formació de la Terra.

El que ara podem afegir a allò que sabíem és que, a l'anomenada zona de transició del mantell terrestre, que es troba entre les capes del mantell superior (upper mantle) 40-400 km sota la superfície de la Terra,  i inferior (lower mantle), entre 40 i  i 660 quilòmetres sota la superfície de la Terra (1), podria haver tanta aigua capturada com la que avui podem trobar a tots els oceans del mon.

Joseph Castro: Found! Hidden Ocean Locked Up Deep in Earth's Mantle, Live Science June 12, 2014

---

(1) El mantell superior o upper mantle està a una profunditat mitjana de 6 km sota l'escorça oceànica i a una profunditat mitjana de 35,5 km sota l'escorça continental, encara que pot assolir profunditats superiors a 400 km a les zones de subducció. El mantell inferior o lower mantle s'inicia a prop dels 650 km de profunditat i s'estén fins a la discontinuïtat de Gutenberg, situada a 2.700-2.890 km de profunditat. Perquè et facis una idea de les dimensions, pensa que l'altitud de l'orbita de l'estació orbital internacional (ISS) es troba entre 361 km al perigeu i 437 km a l'apogeu.

què amaga la política energètica d'Obama?

El passat 2 de Juny, Barak Obama va anunciar la nova política energètica de la seva administració, basada en la proposició de l'anomenat Clean Power Plan. De manera resumida se'ns ha anunciat que un dels principals objectius d'aquest pla és la reducció en un 40% dels gasos d'efecte hivernacle de les centrals elèctriques existents, en particular les de carbó.

Partint de la hipòtesi que pocs serien els que es llegeixin el contingut de les 645 pàgines d'aquest document, Ben Adler va publicar a Grist un interessant article que't proposo llegir: The nine things you need to know about Obama’s new climate rules. Et passo un extracte del que m'ha semblat més interessant en l'article.

• El carbó és el combustible fòssil més utilitzat als USA, representa més del 40% de la producció elèctrica i el 74% de les emissions de CO2 del sector elèctric. Amb la política proposada només les plantes de carbó hauran de ser reciclar-se, reduir el seu ús o ser tancades.
• Si la política proposada és dolenta pel carbó, és bona pel gas natural. Si crea una gran polèmica entre els ecologistes per aquest fet, també ho fa per fomentar de manera especifica l'energia nuclear, juntament amb les energies renovables. De fet, un estat de la Unió podria complir amb els objectius d'aquesta política gràcies a l'augment de la capacitat de generació nuclear.
• El cas és que l'augment de la producció de gas natural té altres inconvenients. Si la seva combustió no genera tant CO2 i altres contaminants com la combustió de carbó, el problema son les emissions de gas metà que es produeixen sota la forma de pèrdues durant el procés de perforació i el de transport. I cal recordar en aquest sentit que el metà és un gas amb un efecte hivernacle particularment potent, el que el fa tant dolent com el carbó per a l'escalfament global. Si afegim que part d'aquest gas s'obté als USA mitjançant les tècniques de fracturació hidràulica i li afegim el risc de destrucció que pot comportar l'energia nuclear ... els efectes sobre el medi ambient de la política Obama no poden ser considerats com entusiasmants.

l'hidrogen: +barat i - perillós que la gasolina?

Amb el sponsoring d'EOS Holding, (1) un equip d'investigadors de l'EPFL dirigit pel Prof. Gabor Laurenczy (2) ha reeixit a posar en pràctica un procés que permet eliminar el perill de l'emmagatzematge de l'hidrogen, transformant-lo en un liquid menys inflamable que la gasolina: l'àcid fòrmic.

Gràcies als treballs precedents de l'equip del Prof. Gabor Laurenczy, la transformació de l'àcid fòrmic en hidrogen ja estava en un avançat procés de desenvolupament industrial. Mancava trobar com desenvolupar el camí invers: la transformació de l'hidrogen en àcid fòrmic. I han trobat com fer-ho.

• L'equip d'investigadors ha reeixit a sintetitzar l'àcid fòrmic en una sola etapa, simplement a partir d'hidrogen i del CO2 presents a l'atmosfera.
• Les dues reaccions químiques - de l'hidrogen a l'àcid fòrmic, i d'aquest a l'hidrogen - reposen en una  catàlisi el que presenta l'avantatge de que cap matèria es perd durant la transformació, permetent la construcció de dispositius durables.
• Amb aquestes dues catàlisis, els investigadors disposen de les tecnologies necessàries per la construcció d'un dispositiu complet i integrat. Gabor Laurenczy imagina, per exemple, la seva utilització com a petites unitats per l'emmagatzematge d'energia. Així  el corrent produït pels panells fotovoltaics produeix hidrogen per electròlisi, el gas és transformat i s'emmagatzema sota la forma d'àcid fòrmic i després es converteix de nou a hidrogen per  produir electricitat quan el sol s'amaga. "La simplicitat d'aquest mètode permetria de fer aquest procés a escala domèstica."

---

(1) EOS Holding és el principal accionista de l'empresa suïssa Alpiq. A l'article d'Emmanuel Barraud, publicat a 24 Heures el 04.11.2009: La riposte d'EOS et de l’EPFL à la crise énergétique, pots trobar la historia de la col·laboració empresa universitat i com EOS Holding ha invertit 1 Mio de CHF per any durant 5 anys en aquest projecte.

(2) Group of Catalysis for Energy and Environment, Institute of chemical sciences and engineering, ISIC,  EPFL.

referències:

• EPFL News: L'hydrogène devient un carburant liquide, grâce au CO2 atmosphérique, 03.06.2014
• ElectroSuisse: Acide formique et hydrogène. L’équation verte de l’énergie du futur, Bulletin 07/2011
• Forum Futura Sciences: Moteur à acide formique (HCOOH ou CH2O2), plus de nucléaire + voiture électrique, (un debat molt interessant entre partisans i detractors d'aquesta tecnologia)

el model topogràfic del paisatge de swisstopo

Et proposo de donar un cop d'ull a l'edició del mes de juny de geodata-news, on swisstopo presenta l'estat d'avançament dels treballs del model topogràfic del paisatge (swissTLM3D) que va posar en producció el 2008. 

Per cert, si mai estàs a la recerca d'un vídeo pedagògic que presenti les aplicacions pràctiques de la cartografia digital (en particular la modelització vectorial en 3D del paisatge), et proposo que li donis un cop d'ull a aquest vídeo de swisstopo: Geodata for everyone (versions en alemany, francès i italià).

Foreign-born scientists: mobility patterns for 16 countries

La revista Horizons, del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, publica en el seu numero del mes de Juny un conjunt de gràfics de lectura molt fàcil (pdf, issuu, pp 20-23) sobre un estudi publicat el desembre del 2012 per la revista Nature sobre la mobilitat dels investigadors de 16 països del mon.

Chiara Franzoni, Giuseppe Scellato & Paula Stephan: Foreign-born scientists: mobility patterns for 16 countries. 

Es tracta  de l'estudi comparatiu més important realitzat fins ara sobre la mobilitat dels investigadors en disciplines com la Quimica, la Biologia la Ciència dels materials i les Ciències Ambientals. 

En la selecció dels països es va tenir compte de prendre aquells que produeixen aproximadament el 70 % de tots els articles publicats. Es van enviar 47'304 emails i es van rebre 17'182 respostes que van permetre establir les següents conclusions:

• Suïssa era el país on la recerca es mostrava més internacionalitzada. Més de la meitat dels científics i estudiants d'aquest país van declarar que vivien a un altre país quan tenien 18 anys: eren doncs estrangers. Altrament, si les investigadors nascuts a Suïssa eren els que van demostrar tenir més experiència internacional, també eren els que més difícilment tornaven al país, sovint a causa dels salaris més alts, el millor ambient de treball i les millors condicions de vida que trobaven als seus destins: USA i RFA pel 65% d'entre ells.
• A més distància es trobaven països com Canada (46,9%), Australia (44,5%), USA (38,4%) i Suècia (37,6%). I entre els països amb un percentatge més baix de científics estrangers estudiant o treballant es trobaven Espanya (7,3%), Brasil (7,1%), Japó (5,0%) i la Índia (3,0%),

swiss population is growing faster than expected

La població suïssa està creixent pel damunt de les ultimes  previsions demogràfiques, realitzades el 2010.

Segons les últimes estimacions de l'Office fédéral de la statistique (OFS) el limit dels 8,5 milions d'habitants s'haurà assolit ja el 2019, quatre anys abans del que es preveia a les projeccions realitzades el 2010.

Segons aquestes estimacions el creixement de la població a nivell nacional serà del 6,7% entre 2014 i 2023 i estarà estretament lligat al creixement de la immigració. Els cantons de Vaud i Ticino tindran el creixement més alt, amb el 10,1% i 9,5 % respectivament, seguits de molt prop pels cantons de Friburg, Valais i Thurgau amb un 9 % o més. Altres cantons com ara Appenzell Ausserrhoden, Glarus i el Jura tindran un creixement d'entre el 2,5 i el 3,1% i Uri, el més lent amb un 0,4%.

Pots donar un cop d'ull a l'estudi punxant l'enllaç: Le défi démographique: perspectives pour la Suisse. Rapport de l'Etat- major de prospective de l'administration fédérale. Donat que la demografia no és una ciència exacta, val la pena passar-se per la galeria de mapes interactius de l'OFS per anar donant un cop d'ull. Si prefereixes veure les dades pots fer-ho a STAT-TAB la base de dades interactives de l'OFS (+informació).

artificial intelligence and smart grid

punxa l'imatge per veure el vídeo

Alpiq Intec ha comercialitzat un producte molt interessant: GridSense, (vídeo) que integra la racionalització i la planificació del consum d'electricitat, tenint compte de factors ecològics i, alhora, econòmics, a partir d'un sistema d'intel·ligència artificial descentralitzat als edificis.

Aquest producte optimitza la utilització dels equips d'ús intensiu d'energia (calderes, bombes de calor, bateries o estacions de càrrega per a vehicles elèctrics) tenint compte dels paràmetres rellevants que son propis a cada dispositiu. Gràcies als seus algoritmes d'intel·ligència artificial, també aprèn del comportament de les xarxes d'energia i, més important encara, aprèn dels hàbits de vida dels usuaris, creuant aquestes informacions amb d'altres com ara les previsions meteorològiques: optimitzant en continu i de manera autònoma el consum elèctric.

GridSense pot decidir doncs, a cada moment, i de manera autònoma, quina és l'acció adequada per reduir els costos de l'electricitat tot reduint els pics de càrrega i optimitzant la utilització de la infraestructura. Tot plegat de manera autònoma, sense necessitat de rebre les ordres externes d'un regulador, permet que grans quantitats d'energies renovables entrin a la xarxa en el moment adequat i puguin emmagatzemar-se de manera autònoma a cada edifici per la seva utilització optima segons els hàbits de vida dels consumidors.

power-to-gas and the proton exchange membrane

Amb l'objectiu de produir hidrogen a partir de l'aigua, el passat 23 de Maig es va anunciar a França la creació d'una empresa: Areva H2-Gen que vol ser la referència mundial de la tecnologia PEM (Proton Exchange Membrane). De manera més precisa, l'objectiu és liderar el mercat mundial de l'emmagatzematge de l'electricitat produïda per les energies renovables per alimentar en hidrogen les estacions de servei pels vehicles a pila de combustible o alimentar les xarxes de Gas Natural segons el principi del Power-to-Gas que pots trobar en l'imatge d'aquest post.

L'interès estratègic d'aquesta empresa es posa de manifest en el fet del seu accionariat. Areva i Smart Energies (via la seva filial CETH2) tindran el 50% del capital i ADEME, participada per la república francesa, l'altre 50%.

L'interès de la noticia rau més en que la república francesa vegi en el Power-to-Gas un interès estratègic que no en la novetat d'unes tecnologies que estan en fase operativa des de fa temps a la RFA en particular i a l'Europa del Nord en general.

carbon capture and desert irrigation

Imaginar plantes de producció elèctrica fotovoltaica que alimentessin centrals de potabilització de l'aigua del mar. 

Utilitzar l'aigua per la irrigació de zones àrides o desèrtiques i, en retorn, capturar CO2 amb el creixement de la vegetació. 


Una utopia? Probablement ho sigui. Però, a fi de descartar definitivament aquesta idea, crec que seria interessant comparar el seu cost/benefici en relació a les inversions que s'estan realitzant en Carbon capture and storage (CCS), quins han estat els resultats obtinguts fins ara amb aquestes tècniques i quins son els resultats de l'anàlisi del seu eventual impacte ambiental.

I en relació al potencial de captura de CO2 per la vegetació seria interessant donar un cop d'ull al treball de Poulter et al. (2014): The contribution of semi-arid ecosystems to interannual global carbon cycle variability, publicat per Nature.

Jo no tinc accés a l'article de Nature, però la penya d'enerzine.com publicava el següent:

Durant el 2011 els sòls van emmagatzemar gairebé un 40% de les emissions de CO2 lligades a les activitats humanes (combustió de carbó fòssil i canvis d'usos del sòl). Un record!

L'estudi de la revista Nature demostra que aquest increment de l'emmagatzematge va estar lligat a l'extensió de la massa vegetal a les zones semi-àrides d'Austràlia, causat per les pluges associades al fenòmen conegut com La Niña, que es caracteritza pel reforçament dels vents alisis al Pacific equatorial amb un gran aport de humiditat sobre aquestes zones usualment àrides.

enerzine.com subratlla així els punts forts de l'article de Poulter et al. (2014):

• Capture de carbone par les écosystèmes terrestres : 3,7 à 4,1 Gigatonnes  de carbone en 2011, soit environ 40 % des 10,4 Gigatonnes dues aux émissions de CO2 associées à la combustion du carbone fossile et aux changements d'utilisation des sols. Cette valeur de 40 % en 2011 est la plus grande depuis le début des observations en 1959.

• La modélisation inverse du CO2 atmosphérique, la modélisation de la dynamique de la végétation et les données satellitaires de la couleur de la végétation ont permis d'identifier les zones semi-arides de l'hémisphère Sud, en particulier en Australie, comme responsables à hauteur de 60 % de cette anomalie de capture de carbone en 2011.

• Cette année-là, une phase spécialement forte de La Niña a été responsable d'un accroissement des précipitations et d'une augmentation de la production de végétation.

• Cet extrême se superpose à une tendance à plus long terme au verdissement des zones semi-arides en Australie. Ce rôle des zones semi-arides et leur cycle court vis-à-vis du stockage du carbone est la cause d'une augmentation d'un facteur 4 de la sensibilité aux changements de précipitations du stockage du carbone.

Personalment, crec que un estudi d'aquest tipus permetria de donar una resposta interessant en el moment adequat: el de l'anunci del canvi de regles sobre les emissions de CO2 que anunciarà enguany l'administració Obama.

---

Poulter, B, D Frank, P Ciais, R Myneni, N Andela, J Bi, G Broquet, JG Canadell, F Chevallier, YY Liu, SW Running, S Sitch and GR van der Werf. 2014. The contribution of semi-arid ecosystems to interannual global carbon cycle variability. Nature. DOI:10.1038/nature13376

enerzine.com: Australie : Les zones semi-arides ont capturé une quantité record de CO2, 27.05.2014

Ben Adler: Here’s what to expect from Obama’s big new climate rules. Grist. 21.05.2014

energia nuclear: costs reals i ajudes il·legals

Les ajudes il·legals del govern britànic a la francesa EDF per la central nuclear de Hinkley Point (17 bilions de lliures) han estat combatudes pel (ex)vice-president de la Comissió Joaquín Almunia. Un estudi realitzat per Prognos AG, sota mandat de Agora Energiewende, ha demostrat que els costos de producció de les renovables no arriben al 50% dels de l'energia nuclear.

L'estudi de Prognos AG, Comparing the Cost of Low-Carbon-Technologies: What is the Cheapest Option? està basat en una comparació dels subsidis europeus destinats a les fonts d'energia amb baixes emissions en carboni, i demostra que les darreres generacions d'eòliques i de plaques fotovoltaiques poden generar electricitat amb un cost global de fins a un 50% per sota del de les noves centrals nuclears. Què justificaria doncs, en aquests moments, subvencionar aquestes fonts d'energia velles, cares, contaminadores i perilloses?  Esperem que els governs anglès i francès tinguin una resposta més adequada que dir-li a la Comissió Europea que no es fiqui enllà on no l'han cridat.

energies fòssils: crònica d'una mort anunciada?

quan de temps encara?

Abengoa és una empresa espanyola que, més enllà de la construcció d'instal·lacions fotovoltaiques, va canviar el paradigma de les CSP (Concentrated Solar Power) amb l'emmagatzemament de la calor a través de la fusió de la sal, fent que les centrals solars puguin produir electricitat durant el dia i la nit (punxa aquí per més informació): ha exportat aquest know how arreu del món.

Abengoa ha anunciat que, gràcies a la baixada dels costos del capital i a l'increment de l'eficiència de les instal·lacions CSP, la construcció a gran escala d'aquestes podrà competir amb les centrals de gas de cicle combinat, en preus i eficiència, abans del 2020 ... amb la gran diferència que les seves instal·lacions no emetran CO2. En attendant, Abengoa fa dues setmanes que va començar a construir a Cerro Dominador (desert d'Atacama, Xili) una planta de 110MW, que combina la tecnologia CSP de la torre solar amb 18 hores d'emmagatzematge d'energia tèrmica a base de sals foses.

Me permets fer volar la imaginació per un moment? Que passaria si Abengoa, o d'altres empreses, construïssin una xarxa de CSP al desert d'Atacama, si l'electricitat produïda s'utilitzés per la dessalinització de l'aigua del mar de la costa xilena, l'aigua pel regadiu de conreus i la sal per l'emmagatzematge d'energia de les CSP?

No conec quins son els preus sobre els que es basa Abengoa, però estic segur que seguiran amb molta atenció la Sunshot Initiative del departament de l'energia dels USA, que te com objectiu fer baixar els costos de l'energia solar a US$ 6cts/kWh (en euros 4.5cts/kWh). Tot sembla indicar que ja han assolit l'objectiu i ara estan treballant en fer baixar els costos indirectes: la integració a la xarxa, l'emmagatzematge, l'accés al capital, la fabricació local i la formació d'una força de treball ben entrenada.

Pel que fa a l'estudi de l'emmagatzematge és possible que estigui relacionat amb la inversió de 5 bilions de US$ de Tesla per la construcció d'una fàbrica de bateries que puguin ser utilitzades per habitatges i vehicles indistintament (veure Honda Is Designing Houses). I també és possible que aquest estudi expliqui que els xinesos de Wanxiang Group s'hagin decidit competir amb Tesla als Estats Units amb la construcció d'una altra planta gegant.

He deixat per la fi la noticia més important de la sèrie. Suntech Power, el més important productor de plaques solars del món, prediu que el cost de la construcció de plantes d'energia solar fotovoltaica a gran escala podria igualar el cost de la generació per carbó a la Xina l'any 2016 (o com a molt tard el 2017): un canvi que transformaria radicalment el mercat de l'energia a la segona economia més important del món, amb un impacte impressionant pel que fa a la reducció de les emissions de CO2.