carbon capture and desert irrigation

Imaginar plantes de producció elèctrica fotovoltaica que alimentessin centrals de potabilització de l'aigua del mar. 

Utilitzar l'aigua per la irrigació de zones àrides o desèrtiques i, en retorn, capturar CO2 amb el creixement de la vegetació. 


Una utopia? Probablement ho sigui. Però, a fi de descartar definitivament aquesta idea, crec que seria interessant comparar el seu cost/benefici en relació a les inversions que s'estan realitzant en Carbon capture and storage (CCS), quins han estat els resultats obtinguts fins ara amb aquestes tècniques i quins son els resultats de l'anàlisi del seu eventual impacte ambiental.

I en relació al potencial de captura de CO2 per la vegetació seria interessant donar un cop d'ull al treball de Poulter et al. (2014): The contribution of semi-arid ecosystems to interannual global carbon cycle variability, publicat per Nature.

Jo no tinc accés a l'article de Nature, però la penya d'enerzine.com publicava el següent:

Durant el 2011 els sòls van emmagatzemar gairebé un 40% de les emissions de CO2 lligades a les activitats humanes (combustió de carbó fòssil i canvis d'usos del sòl). Un record!

L'estudi de la revista Nature demostra que aquest increment de l'emmagatzematge va estar lligat a l'extensió de la massa vegetal a les zones semi-àrides d'Austràlia, causat per les pluges associades al fenòmen conegut com La Niña, que es caracteritza pel reforçament dels vents alisis al Pacific equatorial amb un gran aport de humiditat sobre aquestes zones usualment àrides.

enerzine.com subratlla així els punts forts de l'article de Poulter et al. (2014):

• Capture de carbone par les écosystèmes terrestres : 3,7 à 4,1 Gigatonnes  de carbone en 2011, soit environ 40 % des 10,4 Gigatonnes dues aux émissions de CO2 associées à la combustion du carbone fossile et aux changements d'utilisation des sols. Cette valeur de 40 % en 2011 est la plus grande depuis le début des observations en 1959.

• La modélisation inverse du CO2 atmosphérique, la modélisation de la dynamique de la végétation et les données satellitaires de la couleur de la végétation ont permis d'identifier les zones semi-arides de l'hémisphère Sud, en particulier en Australie, comme responsables à hauteur de 60 % de cette anomalie de capture de carbone en 2011.

• Cette année-là, une phase spécialement forte de La Niña a été responsable d'un accroissement des précipitations et d'une augmentation de la production de végétation.

• Cet extrême se superpose à une tendance à plus long terme au verdissement des zones semi-arides en Australie. Ce rôle des zones semi-arides et leur cycle court vis-à-vis du stockage du carbone est la cause d'une augmentation d'un facteur 4 de la sensibilité aux changements de précipitations du stockage du carbone.

Personalment, crec que un estudi d'aquest tipus permetria de donar una resposta interessant en el moment adequat: el de l'anunci del canvi de regles sobre les emissions de CO2 que anunciarà enguany l'administració Obama.

---

Poulter, B, D Frank, P Ciais, R Myneni, N Andela, J Bi, G Broquet, JG Canadell, F Chevallier, YY Liu, SW Running, S Sitch and GR van der Werf. 2014. The contribution of semi-arid ecosystems to interannual global carbon cycle variability. Nature. DOI:10.1038/nature13376

enerzine.com: Australie : Les zones semi-arides ont capturé une quantité record de CO2, 27.05.2014

Ben Adler: Here’s what to expect from Obama’s big new climate rules. Grist. 21.05.2014