creative cartography: european office markets

Estava fent neteja en les meves notes, quan he caigut en aquest article que Martí Massot va publicar a El Periódico el passat 13.02.2014: ¿Quants funcionaris hi ha a cada regió d'Europa? Mapa amb la ràtio de funcionariat respecte al total d'empleats d'oficines a nivell de comunitat autònoma. Situant aquest article en el context del debat sobre la consulta per la independència, el Sr. Massot ens deia sota l'etiqueta "Periodisme de dades" que :

El 36% dels empleats d'oficina espanyols eren funcionaris el 2011. Així ho afirma l'estudi de la multinacional DTZ basat en dades d'Oxford Economics. Grècia (46%) i Portugal (42%) copen els dos primers llocs d'aquesta llista, en què el Regne Unit (18%) i Suïssa (19%) obtenen les ràtios més baixes (...) Espanya (36%) és el cinquè país dels 21 estudiats amb la ràtio més alta de funcionaris, un índex lleugerament superior a la mitjana, que se situa en 28%. Extremadura (60%) és la comunitat autònoma (NUTS 2 en la nomenclatura europea) on hi ha més presència relativa de funcionaris a Espanya, així com la quarta a nivell europeu. A nivell de l'Estat espanyol, Catalunya és la comunitat que obté la ràtio més baixa.

Un cop d'ull als comentaris dels lectors permet realitzar que no es van adonar que l'objectiu de l'estudi de DTZ, era el d'una empresa que es dedica a la compra-venda i al leasing d'espais per oficines comercials.

• Jo crec que l'autor podria havers-se qüestionat sobre si aquesta ràtio s'explicava perquè hi ha regions d'Europa on no hi ha cap altra feina possible més enllà que la de funcionari (afegir que potser aquells que guanyen les places no son necessàriament originaris de la regió on acaben treballant). 
• I si aquest fos el cas, seria lògic que DTZ marqui en vermell les regions on no estigui interessada en comprar espais per oficines que no podrien llogar o vendre. Tot i com ho passaria amb més de la meitat de Catalunya si l'escala de l'anàlisi no fos la regional, sinó la comarcal. 
• També trobo a faltar en l'autor la curiositat de demanar-se sobre les dades utilitzades car, fins on jo sé, per les seves característiques internacionals, Brussel·les i Ginebra haurien d'acumular un nombre de funcionaris internacionals molt pel damunt del que reflecteix el mapa utilitzat per l'autor. Seria possible que els pressupostos dels organismes internacionals i els de tota la constel·lació d'oficines que els envolten -des dels gabinets jurídics fins a les ONGs- facin que aquestes zones siguin interessants per DTZ i expliquin la seva coloració en blau?  

Trobo preocupant que cap d'aquests punts no hagin pogut estar tinguts en compte per l'autor, car no puc ni imaginar-me que la producció de bilis que hom pot observar en els comentaris dels lectors fessin part de l'objectiu de l'article.