 |
El passat 11.04.2014 The Sydney Morning Herald ens deia que, per frenar la baixa de productivitat que el bescanvi d'emails provocava en l'empresa, una companyia havia prohibit l'us dels emails interns que portessin en copia un grup de col·legues. I que, en el marc d'aquesta estratègia, s'havia instaurat un sistema intern de multes que va reeixir a reduir el nombre de missatges interns en un 95% anual.
Un informe de la consultoria McKinsey ja havia destacat en 2012 que la redacció, lectura i resposta de correus interns (i encara més quan acaben organitzant un "pollo" majúscul), constituïen el 28% de la feina d'un empleat tipus.
Personalment soc un xic escèptic amb certes alternatives que s'han posat en marxa en algunes empreses: com ara la promoció dels wikis i de les eines de col·laboració social en comptes del correu electrònic, que alguns experts han assegurat que podria millorar la productivitat fins a un 30%.
Podria ser el cas d'una empresa mencionada pel diari, que el 2011 assegurava voler acabar amb el correu electrònic i la dependència 24h/24h a la que sotmetia els seus 78'500 empleats ... Però jo he treballat amb aquesta empresa i ... francament, sempre hem acabat creuant més correus electrònics dels que jo hauria considerat necessaris. I res m'ha fet canviar la idea de que els seus processos burocràtics eren la causa d'un problema del que els emails no eren més que l'efecte.
Tornant a llegir un vell article que van publicar a El Confidencial el 29.10.2013 sobre el CEO de Virgin Australia, John Borghetti: "Me levanto a las 3 de la mañana para responder los 500 'mails' que recibo" me demano sinó seria una bona idea de dir aquests managers desesperats de fer un stage a la meva empresa perquè, més enllà de les multes i dels gags tecnològics, es donin compte que segurament el problema es troba en la definició dels processos interns de l'empresa, en un organigrama que ningú té clar (el CEO potser sigui el primer en no tenir-lo clar, sinó ha aprés encara a delegar) i en la manca d'una cultura d'empresa que no ha estat capaç de guanyar l'adhesió del personal.
Un informe de la consultoria McKinsey ja havia destacat en 2012 que la redacció, lectura i resposta de correus interns (i encara més quan acaben organitzant un "pollo" majúscul), constituïen el 28% de la feina d'un empleat tipus.
Personalment soc un xic escèptic amb certes alternatives que s'han posat en marxa en algunes empreses: com ara la promoció dels wikis i de les eines de col·laboració social en comptes del correu electrònic, que alguns experts han assegurat que podria millorar la productivitat fins a un 30%.
Podria ser el cas d'una empresa mencionada pel diari, que el 2011 assegurava voler acabar amb el correu electrònic i la dependència 24h/24h a la que sotmetia els seus 78'500 empleats ... Però jo he treballat amb aquesta empresa i ... francament, sempre hem acabat creuant més correus electrònics dels que jo hauria considerat necessaris. I res m'ha fet canviar la idea de que els seus processos burocràtics eren la causa d'un problema del que els emails no eren més que l'efecte.
Tornant a llegir un vell article que van publicar a El Confidencial el 29.10.2013 sobre el CEO de Virgin Australia, John Borghetti: "Me levanto a las 3 de la mañana para responder los 500 'mails' que recibo" me demano sinó seria una bona idea de dir aquests managers desesperats de fer un stage a la meva empresa perquè, més enllà de les multes i dels gags tecnològics, es donin compte que segurament el problema es troba en la definició dels processos interns de l'empresa, en un organigrama que ningú té clar (el CEO potser sigui el primer en no tenir-lo clar, sinó ha aprés encara a delegar) i en la manca d'una cultura d'empresa que no ha estat capaç de guanyar l'adhesió del personal.
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.