la fondation pierre gianadda: expo renoir

Fundació Pierre Gianadda (Martigny, Valais)

Jean Renoir cousant P.Auguste Renoir (1898)	Leonardo Da Vinci: étude d'anatomie  comparative et étude de mécanique, (1507)
César Baldaccini - Le Pouce	Antoine Bourdelle - Le Grand Guerrier

El passat 20 de febrer vaig dir-te que aquest any hi havien quatre exposicions molt interessants a la a Fondation Pierre Gianadda que no ens agradaria perdre'ns. Si se'ns va passar la de La Beauté du corps dans l'Antiquité grecque, ahir vam poder veure la de Renoir, amb més de cent obres de la seva carrera provinents de diversos museus i col·leccions privades d'arreu del món. Sols me mancava una de les meves preferides: Le Déjeuner des canotiers (Phillips Collection, Washington DC), que ja havien presentat a la fundació el 2004.

El Musée gallo-romain de la fundació s'explica perquè aquesta està construïda sobre les restes de l'antiga vila romana d'Octodurus: no manquen peces d'una extraordinària qualitat i estat de conservació d'aquella època. En particular, ens van sorprendre per la seva "relativa modernitat" les vaixelles de ceràmica, una bateria de cuina i ... una navalla!

Seuint amb tot el que pots veure amb el preu de l'entrada, també vam poder visitar l'exposició permanent Léonard de Vinci – L'inventeur: la veritat és que no sé trobar les paraules per descriure el que he sentit veient les maquetes o els facsímils amb els seus dibuixos i la seva lletra.

Després de passar ràpidament per l'exposició Michel Darbellay, peintre de la lumière vam aturar-nos una estona mirant els vitralls moderns de l'exposició Les vitraux de Hans Erni et du Père Kim En Joong i alguns quadres dels fons de la Fundació: Picasso, Klee, Van Gogh, ...

Auguste Rodin
Le Baiser éternel.

També vam visitar ràpidament el Musée de l'Automobile, molt més interessant del que'm pensava. No és solament que hi hagin vehicles que daten de finals del s. XIX ... Es que tots els models que tenen estan en estat de marxa i han passat l'equivalent de la ITV: senzillament impressionant!

I ja per acabar, vam estar passejant pel jardí exterior, on es troba el Parc de sculptures en plein air. Deixant de banda escultures com les de  Baldaccini i Bourdelle (aquí dalt) no puc deixar de mencionar dues de Auguste Rodin: Le Baiser éternel o Méditation avec bras.. Si hi han "escultures", com ara una de Tàpies, que son perfectament prescindibles, d'altres val la pena de veure-les: per exemple, La pomme de Guillaunme Tell (Claude Lalanne) o una peça de granit increïble: Surface triangulaire dans l'espace (Max Bill). Igual que el jardí on es troben.