 |
| acer aspire 5710 |
Avui m'agradaria presentar-te un ordinador del que estic super content: un vell acer aspire 5710. La veritat és que ni me'n recordo de quan el vaig comprar per la meva filla, segurament fa uns vuit anys.
No era gens car i, pel que corria en aquella època, estava força ben equipat. Recordo que, entre les coses que més van seduir-me, hi havia el seu processador Intel Centrino de 2 cors, muntat sobre una arquitectura de 64-bit. També la seva pantalla de 15.4" CrystalBrite (la segueixo adorant) i la seva connèctica en general: en particular els 4 ports USB, la connexió S-Video i el lector de memòries flash.
El problema és que només venia equipat amb 1 GB de RAM i un disc de 80 GB d'una qualitat francament millorable (lent i sorollós). I, per acabar-ho d'adobar, l'hi havien instal·lat Windows Vista. En resum que, a menys que volguessis escoltar musica o editar un document senzill ... no és solament que fos lent, era senzillament desesperant! Quan el vam reemplaçar per un altre notebook més nou (i potent!) semblava clar que el seu destí no podia ser altre que la ferralla. Però vaig decidir que tenia dret a una oportunitat i és aquí que va començar la seva primera resurrecció.
primera resurrecció
Transformar el vell notebook en un ordinador multimèdia me va semblar una bona idea. Vaig comprar una barra de memòria de 2 GB i vaig deixar-li una de les de 512 MB amb les que estava equipat d'origen. Després li vaig instal.lar Windows 8.1 (més lleuger i ràpid que Vista!) i unes aplicacions lleugeres com Bing Weather, 20 minutes, Flipboard, els horaris CFF, i TL. Pel que fa al multimèdia, vaig instal·lar la versió gratuïta de mediamonkey, tuneIn i el Kodi Entertainment Center (abans conegut com XBMC).
Vaig connectar la sortida àudio a una vella cadena hi-fi Kenwood, (30 anys, i com sona!), i la sortida vídeo a una vella TV analògica Panasonic de 720x576 via una sortida S-Video connectada a un adaptador SCART al que estava connectada la TV.
El resultat va ser que, pels poc més de 20 EUR del preu d'una barra de memòria (la resta del material corria per la cava des de feia anys) me vaig muntar un mediacenter que no estava gens malament, i vaig poder traure'm del damunt el lector de CD i el sintonitzador que equipaven la cadena hi-fi.
una etapa intermediària
Un dia es va escunçar que, després de 15 anys de bons i lleials serveis, se'ns va morir la TV Panasonic. La vam reemplaçar per una Samsung Led i vaig pensar en reemplaçar l'invent de l'adaptador SCART per una connexió HDMI afí de millorar en qualitat. Com el vell notebook no tenia cap connexió d'aquest tipus vaig buscar una alternativa. La vaig trobar en un adaptador Wingoneer VGA > HDMI que'm va costar 13 EUR i que funciona perfectament, dona una bona qualitat d'imatge en HD i, malgrat el que pugui semblar a l'imatge, té una mida molt reduïda i no necessita cap connexió elèctrica.
segona resurrecció
Tenia ganes de traure'm de sobre un gravador DVD: enorme, vell i sorollós, que utilitzava per enregistrar programes de TV. I per 30 EUR vaig trobar un llapis USB amb telecomanda que ho feia en HD: Avermedia 61A867DV03AK. El vaig provar i va agradar-me moltíssim. Però malgrat el que diuen les especificacions, el port USB 2.0 no era el suficientment ràpid per veure (i encara menys enregistrar!) emissions en HD: a un moment o un altre, acabava sacsejant l'imatge. Així que vaig decidir migrar el multimèdia a un altre vell notebook que corria per casa: més recent que l'acer aspire 5710 i que disposava d'un port USB 3.0.
La segona resurrecció es va materialitzar doncs quan vaig decidir donar-li una altra vida al vell acer aspire 5710 i fer el necessari per convertir-lo en el meu ordinador de treball: l'ordinador que utilitzo des de fa dues setmanes. Un company de la feina, que havia canibal·litzat un notebook que havia reemplaçat per un de més nou, va passar-me dues barres de memòria de 2 GB: les vaig utilitzar per pujar la memòria total a uns dignes 4 GB. També vaig reemplaçar el vell disc dur per un SSD sense elements mecànics (memòria flash): un SanDisk Ultra Plus de 128 GB que vaig trobar d'oferta pel preu al que ara el venen a amazon: 60 EUR. Li vaig instal·lar Ubuntu 14.04 LTS i la veritat és que. cada cop que l'engego, continua sorprenent-me que un ordinador que te 8 anys de vida vagi ràpid com una bala, segueixi amb una qualitat d'imatge impecable i tant la seva bateria com el seu ventilador segueixin funcionant com el primer dia.
primera resurrecció
Vaig connectar la sortida àudio a una vella cadena hi-fi Kenwood, (30 anys, i com sona!), i la sortida vídeo a una vella TV analògica Panasonic de 720x576 via una sortida S-Video connectada a un adaptador SCART al que estava connectada la TV.
El resultat va ser que, pels poc més de 20 EUR del preu d'una barra de memòria (la resta del material corria per la cava des de feia anys) me vaig muntar un mediacenter que no estava gens malament, i vaig poder traure'm del damunt el lector de CD i el sintonitzador que equipaven la cadena hi-fi.
una etapa intermediària
Un dia es va escunçar que, després de 15 anys de bons i lleials serveis, se'ns va morir la TV Panasonic. La vam reemplaçar per una Samsung Led i vaig pensar en reemplaçar l'invent de l'adaptador SCART per una connexió HDMI afí de millorar en qualitat. Com el vell notebook no tenia cap connexió d'aquest tipus vaig buscar una alternativa. La vaig trobar en un adaptador Wingoneer VGA > HDMI que'm va costar 13 EUR i que funciona perfectament, dona una bona qualitat d'imatge en HD i, malgrat el que pugui semblar a l'imatge, té una mida molt reduïda i no necessita cap connexió elèctrica.
segona resurrecció
Tenia ganes de traure'm de sobre un gravador DVD: enorme, vell i sorollós, que utilitzava per enregistrar programes de TV. I per 30 EUR vaig trobar un llapis USB amb telecomanda que ho feia en HD: Avermedia 61A867DV03AK. El vaig provar i va agradar-me moltíssim. Però malgrat el que diuen les especificacions, el port USB 2.0 no era el suficientment ràpid per veure (i encara menys enregistrar!) emissions en HD: a un moment o un altre, acabava sacsejant l'imatge. Així que vaig decidir migrar el multimèdia a un altre vell notebook que corria per casa: més recent que l'acer aspire 5710 i que disposava d'un port USB 3.0.
La segona resurrecció es va materialitzar doncs quan vaig decidir donar-li una altra vida al vell acer aspire 5710 i fer el necessari per convertir-lo en el meu ordinador de treball: l'ordinador que utilitzo des de fa dues setmanes. Un company de la feina, que havia canibal·litzat un notebook que havia reemplaçat per un de més nou, va passar-me dues barres de memòria de 2 GB: les vaig utilitzar per pujar la memòria total a uns dignes 4 GB. També vaig reemplaçar el vell disc dur per un SSD sense elements mecànics (memòria flash): un SanDisk Ultra Plus de 128 GB que vaig trobar d'oferta pel preu al que ara el venen a amazon: 60 EUR. Li vaig instal·lar Ubuntu 14.04 LTS i la veritat és que. cada cop que l'engego, continua sorprenent-me que un ordinador que te 8 anys de vida vagi ràpid com una bala, segueixi amb una qualitat d'imatge impecable i tant la seva bateria com el seu ventilador segueixin funcionant com el primer dia.
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.