Hi han dues coses amb les que m'ho passo força bé. Una d'elles és que als americans (i als angle-saxons en general) els guanya ficar-se amb els francesos. L'altra és, justament, veure com els francesos es disparen fàcilment davant de qualsevol conya que'ls facin els angle-saxons.
La cosa va de que, el passat 12.07.2014, amb l'excusa de presentar un divertidíssim llibre de William Alexander "Flirting With French: How a Language Charmed Me, Seduced Me, and Almost Broke My Heart" (1), Los Angeles Times va publicar un divertit diagrama orientat a explicar a un angle-saxó quan pot tutejar i quan no a algú en llengua francesa (2).
Humor del fi de la part d'algú que adora la llengua francesa ... malgrat que, a l'igual que les altres llengües llatines (i germàniques!), li sembli diabòlicament complicada: articles, gèneres, etc. Ara que, el que no te preu, son els comentaris d'un blog que recollia la noticia a Le Monde tres dies després.
Al principi, la discussió sembla que agafa el tó erudit dels tertualians espanyols. Però, poc a poc, es va posant de manifest que, entre aquells que defensen la puresa de la llengua francesa, n'hi ha que deixen anar expressions com ara: "à quelle poing des inconnus me tutoient" que té com resposta "c’est sans doute ça qu’on appelle la violence verbale" ("point" > punt i "poing" > puny, no s'haurien de confondre!)
També me moria de riure quan es va tocar el tema dels doblatges dels films: "Je me souviens d’un film d’Hitchcock ("North by Northwest", en français "La Mort aux trousses", 1959)) doublé en français: Eva Marie-Saint et Cary Grant marivaudant délicieusement (en se disant « vous », bien sûr), le train entre dans un tunnel, et à la scène suivante on les voit ramasser leurs affaires pour descendre en se tutoyant long comme le bras".
Mort de riure també quan un dels bloggers confon el nom de la sèrie americana: True Detective amb Trou Detective (en francès, "trou" vol dir forat i, per extensió ... una part de l'anatomia humana!). O quan un altre posa una qüestió interessant: "Je me suis souvent demandé, dans les traduction de livres anglophones, sur quel(s) critère(s) le traducteur emploie le Tu ou le Vous …." i obté aquesta resposta delirant: "TU devrais demander à l’individu qui a traduit les Walker Texas Ranger. Il a une théorie là-dessus."
En resum, que m'ho vaig passar força bé i que, si et defenses llegint qualsevol de les dues llengües, t'ho pots passar d'allò més bé. I sinó ... perquè s'ha inventat Google Translate, Pardieu!
Humor del fi de la part d'algú que adora la llengua francesa ... malgrat que, a l'igual que les altres llengües llatines (i germàniques!), li sembli diabòlicament complicada: articles, gèneres, etc. Ara que, el que no te preu, son els comentaris d'un blog que recollia la noticia a Le Monde tres dies després.
Al principi, la discussió sembla que agafa el tó erudit dels tertualians espanyols. Però, poc a poc, es va posant de manifest que, entre aquells que defensen la puresa de la llengua francesa, n'hi ha que deixen anar expressions com ara: "à quelle poing des inconnus me tutoient" que té com resposta "c’est sans doute ça qu’on appelle la violence verbale" ("point" > punt i "poing" > puny, no s'haurien de confondre!)
També me moria de riure quan es va tocar el tema dels doblatges dels films: "Je me souviens d’un film d’Hitchcock ("North by Northwest", en français "La Mort aux trousses", 1959)) doublé en français: Eva Marie-Saint et Cary Grant marivaudant délicieusement (en se disant « vous », bien sûr), le train entre dans un tunnel, et à la scène suivante on les voit ramasser leurs affaires pour descendre en se tutoyant long comme le bras".
Mort de riure també quan un dels bloggers confon el nom de la sèrie americana: True Detective amb Trou Detective (en francès, "trou" vol dir forat i, per extensió ... una part de l'anatomia humana!). O quan un altre posa una qüestió interessant: "Je me suis souvent demandé, dans les traduction de livres anglophones, sur quel(s) critère(s) le traducteur emploie le Tu ou le Vous …." i obté aquesta resposta delirant: "TU devrais demander à l’individu qui a traduit les Walker Texas Ranger. Il a une théorie là-dessus."
En resum, que m'ho vaig passar força bé i que, si et defenses llegint qualsevol de les dues llengües, t'ho pots passar d'allò més bé. I sinó ... perquè s'ha inventat Google Translate, Pardieu!
- (1) Malgrat la mala fe d'alguns, el fet que William Alexander sigui director de tecnologia a un institut de recerca en psiquiatria, no té res a veure amb la seva passió per la llengua francesa.
- (2) Per veure el diagrama sencer, millor punxes l'enllaç de Los Angeles Times. I per ampliar el tema, també pot estar bé donar-li un cop d'ull a l'article que Agnès Poirier va publicar a The Guardian el 10.09.2012: Don't let French lose the tu/vous distinction
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.