 |
Un equívoc generalitzat sobre la personalitat del psicòpata fa que hom l'associi amb alguns dels rols interpretats per Jack Nicholson o Anthony Hopkins. La veritat però és que faríem millor en associar la personalitat del psicòpata al personatge de James Bond (1) o al personatge de Nefer, a Sinuhé el egipcio, interpretat per Bella Darvi.
En regla general, els psicòpates no es passegen per la vida amb ganivets i destrals regalimant sang. Més aviat coincideixen amb la figura del que eufemísticament es coneix com el "manipulador". Personatges que, sense que't donis compte, t'han estat analitzant i, un bon dia, desembarquen a la teva vida amb un "charme" captivant, on es barregen intel·ligència i humor. Gent que sap amagar de meravella que només li interesses en la mesura en que espera obtenir alguna cosa de tu. Que no té altre objectiu que manipular-te per assolir els seus fins i que, quan els aconsegueix, o quan es troba amb la teva negativa jugar el seu joc, et plantarà i et deixarà per anar a buscar una altra víctima (2).
Molta penya cau de quatre potes davant del seu "charme": sembla que, per raons genètiques, especialment les dones (3). Clar que, els homes també cauen i, pel que he llegit, alguns ho han passat francament malament (4).
Robert Hare estima que l'1 % de la població respon a aquesta patologia. Altres estimacions eleven aquest percentatge fins un 6 %. Jo me permetria dir que, depenent del biòtop on hom es trobi, els percentatges poden ser molt més alts.
Estem parlant d'una patologia on intervenen individus amb un ego desmesurat i que son molt ambiciosos en els seus objectius a curt terme (no en tenen d'altres). Individus intel·ligents, analítics i incapaços de cap sentiment d'empatia.
Potser estiguis d'acord si dic que els individus que tenen aquest perfil no acostumen a fixar-se objectius com ara viure a Nou Barris (conec una excepció, però) o treballar a un casal d'avis (a menys que vulguin netejar de pasta als avis, clar). La meva experiència personal me diu que faran tot el que podran per viure als barris més a la moda de la ciutat. I pel que fa a l'àmbit laboral, seran molt més nombrosos en aquelles feines on hi ha gent que no dubtaria en matar o anar-se al llit amb qui sigui per obtenir una plaça: en general, feines amb bona remuneració o dotades d'un alt prestigi social.
Potser sigui pel fet de haver treballat a llocs com aquests que m'he creuat amb força psicòpates: uns confirmats, altres pardillos. Si saps prendre la distància des del moment que els veus venir i estàs a l'aguait, no son perillosos. Però si t'enganxen desprevingut i no identifiques ràpidament la seva patologia i intentes racionalitzar el seu comportament poden fer mistos la teva vida.
En general, a mi me cauen bé. Especialment durant la fase de la simpatia, les frases intel·ligents i erudites, la farra divertida ... Els inicis de la fase de la manipulació poden atreure la meva curiositat sobre el seu nivell d'intel·ligència. Especialment quan comencen a enredar amb mentides a les que, la manca d'horitzó temporal del psicòpata, no els permet donar una coherència lògica. Encara més quan, utilitzant la teva lògica, comences a seccionar les mitges veritats i descobreixes les grans mentides que amaguen. Com en general el psicòpata segueix sent creatiu i divertit, anar donant-li corda estimula la meva curiositat per saber què és el que vol en realitat i fins on està disposat a arribar per obtenir-ho.
El punt d'inflexió arriba inexorablement quan el psicòpata realitza que la seva estratègia no ha funcionat, o quan rep una negativa, o quan simplement troba una víctima més adient. Si es tracta d'una patologia aguda, més li valdrà a la víctima haver seguit un curs de defensa personal. Però en general la cosa es limitarà a la escenificació d'una crisi llatina que prepararà i justificarà l'entrada en una fase sense retorn: la de l'oblit absolut ... Una fase que, de totes maneres, hauria acabat arribant en el instant en que la víctima hagués respost positivament als desitjos del psicòpata i aquest, amb l'objectiu assolit i no podent traure ja res més de la víctima, hagués passat a una altra cosa.
En regla general, els psicòpates no es passegen per la vida amb ganivets i destrals regalimant sang. Més aviat coincideixen amb la figura del que eufemísticament es coneix com el "manipulador". Personatges que, sense que't donis compte, t'han estat analitzant i, un bon dia, desembarquen a la teva vida amb un "charme" captivant, on es barregen intel·ligència i humor. Gent que sap amagar de meravella que només li interesses en la mesura en que espera obtenir alguna cosa de tu. Que no té altre objectiu que manipular-te per assolir els seus fins i que, quan els aconsegueix, o quan es troba amb la teva negativa jugar el seu joc, et plantarà i et deixarà per anar a buscar una altra víctima (2).
Molta penya cau de quatre potes davant del seu "charme": sembla que, per raons genètiques, especialment les dones (3). Clar que, els homes també cauen i, pel que he llegit, alguns ho han passat francament malament (4).
Robert Hare estima que l'1 % de la població respon a aquesta patologia. Altres estimacions eleven aquest percentatge fins un 6 %. Jo me permetria dir que, depenent del biòtop on hom es trobi, els percentatges poden ser molt més alts.
Estem parlant d'una patologia on intervenen individus amb un ego desmesurat i que son molt ambiciosos en els seus objectius a curt terme (no en tenen d'altres). Individus intel·ligents, analítics i incapaços de cap sentiment d'empatia.
Potser estiguis d'acord si dic que els individus que tenen aquest perfil no acostumen a fixar-se objectius com ara viure a Nou Barris (conec una excepció, però) o treballar a un casal d'avis (a menys que vulguin netejar de pasta als avis, clar). La meva experiència personal me diu que faran tot el que podran per viure als barris més a la moda de la ciutat. I pel que fa a l'àmbit laboral, seran molt més nombrosos en aquelles feines on hi ha gent que no dubtaria en matar o anar-se al llit amb qui sigui per obtenir una plaça: en general, feines amb bona remuneració o dotades d'un alt prestigi social.
Potser sigui pel fet de haver treballat a llocs com aquests que m'he creuat amb força psicòpates: uns confirmats, altres pardillos. Si saps prendre la distància des del moment que els veus venir i estàs a l'aguait, no son perillosos. Però si t'enganxen desprevingut i no identifiques ràpidament la seva patologia i intentes racionalitzar el seu comportament poden fer mistos la teva vida.
En general, a mi me cauen bé. Especialment durant la fase de la simpatia, les frases intel·ligents i erudites, la farra divertida ... Els inicis de la fase de la manipulació poden atreure la meva curiositat sobre el seu nivell d'intel·ligència. Especialment quan comencen a enredar amb mentides a les que, la manca d'horitzó temporal del psicòpata, no els permet donar una coherència lògica. Encara més quan, utilitzant la teva lògica, comences a seccionar les mitges veritats i descobreixes les grans mentides que amaguen. Com en general el psicòpata segueix sent creatiu i divertit, anar donant-li corda estimula la meva curiositat per saber què és el que vol en realitat i fins on està disposat a arribar per obtenir-ho.
El punt d'inflexió arriba inexorablement quan el psicòpata realitza que la seva estratègia no ha funcionat, o quan rep una negativa, o quan simplement troba una víctima més adient. Si es tracta d'una patologia aguda, més li valdrà a la víctima haver seguit un curs de defensa personal. Però en general la cosa es limitarà a la escenificació d'una crisi llatina que prepararà i justificarà l'entrada en una fase sense retorn: la de l'oblit absolut ... Una fase que, de totes maneres, hauria acabat arribant en el instant en que la víctima hagués respost positivament als desitjos del psicòpata i aquest, amb l'objectiu assolit i no podent traure ja res més de la víctima, hagués passat a una altra cosa.
- (1) James Bond, the Psychopath, Los Angeles Times, 21.01.2014; James Bond passé au crible, Le Figaro, 05.10.2012
- (2) En fi, per una descripció més "professional", millor et mires Wikipedia, en particular la descripció de les característiques del psicòpata fa en Robert Hare
- (3) Why women really do love self-obsessed psychopaths? The Independent, 19.06.2008
- (4) A 20 claves para detectar a un psicòpata o també a Alexandromalaspina's blog pots trobar alguns testimonis de tios que ho han passat francament malament després de haver-se enamorat d'una psicòpata. Personalment, deixant de banda alguna incontinència verbal fruit de la desesperació, m'han semblat uns testimonis força plausibles.
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.