Aprofitant que feia bon temps, aquest matí he anat a fer una passejada pel barri.
Et passo algunes de les fotos que he fet.
 |  |
 |
 |
 |  |
Tuesday, December 30, 2014
made in space
Quan a la estació espacial internacional (ISS, veure posició actual) necessitin una peça que no tinguin en stock, ja no hauran d'esperar el proper vol de la nau de subministrament. Com ens ho expliquen a 3ders.org, tant si es tracta d'una peça de recanvi, com d'una clau, la impressora 3D instal·lada a la estació és capaç de fabricar-la.
Aquest és el procés: en resposta a la demanda de la ISS, s'identifica (o si cal, es dissenya) la peça en un sistema CAD i el fitxer resultant s'envia primer al Huntsville Operations Support Center (NASA) que, després de validar-lo, transmetrà el fitxer a la ISS.
El passat 24 de novembre va acabar la primera fase dels tests d'impressió en gravetat cero a la ISS amb la producció d'una vintena de peces. Imagino que el primer objectiu és resoldre el transport i la gestió de stocks de peces a la ISS, així que haurem d'esperar encara per la producció de circuits impresos , a l'imatge del que fa la impressora de l'empresa israeliana Nano Dimension.
Estem doncs davant d'una la 4a revolució industrial? No encara. Però si el comandant de la ISS pot fer una comanda d'una peça a l'empresa que l'ha dissenyat. I aquesta, per l'intermediari del control de qualitat preceptiu de la NASA, enviar-se-la perquè ell la fabriqui ... Estem parlant d'una peça (en realitat un fitxer!) que hauria de tenir el mateix preu pel comandant de la ISS, un empresari del Vallès, un hoteler a Ushuaia, o una colònia a Mart. Una peça que ha estat fabricada sense passar per un procés industrial complexe i on el cost de la ma d'obra és irrellevant.
Aquest és el procés: en resposta a la demanda de la ISS, s'identifica (o si cal, es dissenya) la peça en un sistema CAD i el fitxer resultant s'envia primer al Huntsville Operations Support Center (NASA) que, després de validar-lo, transmetrà el fitxer a la ISS.
El passat 24 de novembre va acabar la primera fase dels tests d'impressió en gravetat cero a la ISS amb la producció d'una vintena de peces. Imagino que el primer objectiu és resoldre el transport i la gestió de stocks de peces a la ISS, així que haurem d'esperar encara per la producció de circuits impresos , a l'imatge del que fa la impressora de l'empresa israeliana Nano Dimension.
Estem doncs davant d'una la 4a revolució industrial? No encara. Però si el comandant de la ISS pot fer una comanda d'una peça a l'empresa que l'ha dissenyat. I aquesta, per l'intermediari del control de qualitat preceptiu de la NASA, enviar-se-la perquè ell la fabriqui ... Estem parlant d'una peça (en realitat un fitxer!) que hauria de tenir el mateix preu pel comandant de la ISS, un empresari del Vallès, un hoteler a Ushuaia, o una colònia a Mart. Una peça que ha estat fabricada sense passar per un procés industrial complexe i on el cost de la ma d'obra és irrellevant.
Sunday, December 28, 2014
john walker
|
Avui m'agradaria parlar-te de John Walker (1) el fundador d'AutoDesk, l'empresa lider en el design en 3D aplicat a la manufactura industrial, la construcció i l'enginyeria civil. Si la seu mundial de la companyia es troba a Califòrnia, la seu europea es troba en un lloc discret de la República de Neuchâtel, al país que John Walker va escollir per viure des de 1991, quan va deixar la direcció de la companyia.
Una de les coses que més sorprenen de Walker és la seva pàgina personal: fourmilab.ch, (2), on l'interès pel contingut no queda amagat pels artificis d'un grafisme que ell coneix millor que ningú. El seu índex ens descobreix la importància que el personatge atorga entre altres temes a l'humor, però també ens reserva algunes sorpreses, com la referència, a la rubrica: Business, Economics, and Politics de dos llibres del geògraf i anarquista Pyotr Kropotkin: Anarchist Communism: Its Basis and Principles (1887) i Anarchist Morality (1897).
Crec que els articles relacionats amb la informàtica ens mostren un àlbum de velles imatges per la nostàlgia, del moment en que va deixar AutoDesk. Es per això que m'interessen molt més els articles relacionats amb la ciència, una passió que sospito que es va veure reforçada després de la seva primera visita al CERN el 2013, i que ocupa una part important de les piulades del seu compte a twitter (2). I en relació a la ciència, destacaria els articles i les aplicacions relacionades amb l'astronomia, entre els que destacaria els següents:
Crec que els articles relacionats amb la informàtica ens mostren un àlbum de velles imatges per la nostàlgia, del moment en que va deixar AutoDesk. Es per això que m'interessen molt més els articles relacionats amb la ciència, una passió que sospito que es va veure reforçada després de la seva primera visita al CERN el 2013, i que ocupa una part important de les piulades del seu compte a twitter (2). I en relació a la ciència, destacaria els articles i les aplicacions relacionades amb l'astronomia, entre els que destacaria els següents:
- Earth: the day and night regions at this moment
- View the Earth from the Sun and the Moon
- View the Earth from any location on the planet specified by latitude, longitude and altitude, from a satellite in Earth orbit,
- Solar System In Live.
- Virtual Telescope
Finalment, afegir que una de les particularitats més interessants de fourmilab.ch és que totes les seves referències corresponen a articles redactats pel autor. Si fas un tomb per la pàgina, veuràs que tant pel que fa a la ciència com a la política i l'economia, la lectura dels articles de John Walker ens mostren un dels personatges més interessants que mai he vist.
- (1) Res a veure amb el que potser sigui el John Walker més conegut del món.
- (2) El seu sentit de l'humor, el fa presentar-se al seu compte a twitter com "operador" de fourmilab.ch
Thursday, December 25, 2014
Sunday, December 21, 2014
la 4a revolució industrial
 |
| Urbee 2, prototip fabricat amb una impressora 3D per KorEcologic |
El passat 16.12, en una entrada que vaig anomenar: the future is now, et parlava d'una cadena de bricolatge que, al bell mig d'altre ferralla, venia scanners i impressores 3D. L'endemà, Lluïsa va deixar-me al damunt de la taula un prospecte de La Poste on ens informaven d'un nou servei als clients basat en l'oferta d'impressores 3D, consumibles, cursos de disseny i ... un servei de scanning i d'impressió !!!
Per la promoció d'aquest servei, La Poste s'ha associat a un partner suís: my3dworld i han organitzat un roadshow per diferents viles del país on, entre altres coses, ofereixen al public la possibilitat de fer-se una reproducció personal en una figura a escala o la impressió de bijuteria personalitzada. Més enllà de la venda de la ferralla i dels accessoris, la idea de La Poste és ficar en marxa un servei on puguis enviar un fitxer informàtic i rebre per correu una peça fabricada per una impressora 3D.
Més val fer un esforç d'abstracció per veure tot el que això representa, perquè estem entrant -i a tota pastilla!- en un canvi industrial i de societat que, en pocs anys, pot canviar les nostres maneres de vida, tal i com avui les entenem. Si ja havíem vist en altres entrades com la transició energètica està polvoritzant, lenta però decididament, el model de consum energètic que coneixíem fins ara, la irrupció del concepte de la impressió 3D pot acabar amb un sistema econòmic basat en l'oferta i la demanda, deixant a aquesta darrera un lideratge desconegut fins ara. Una divisió internacional del treball basada en uns costos de mà d'obra que deixaran de tenir sentit. Una xarxa de transport global de mercaderies que pot quedar ràpidament sobredimensionada. Una organització laboral al voltant de grans centres de producció que pot deixar de tenir sentit.
Cas que el discurs d'Obama del 2013 no t'acabi de convèncer, el vídeo del telenotícies que France 2 va emetre a principis del 2014 ho expressa amb molta més claredat. El que el mes de Gener semblava la ciència ficció, s'ha convertit en banalitat a finals d'enguany. Parlem del scanning de peces existents per la fabricació de recanvis a casa o peces que els fabricants ja no tenen en stock: a mi m'ha fet pensar en donar-li un nou look a una torradora Taurus que tenim a casa des de fa més de 25 anys i que segueix funcionant de conya!
Parlem de la transició immediata del design a la producció del prototip, sense costos addicionals i amb un nivell de qualitat extraordinari, experimentat des de fa anys. No estem parlant solament de petits accessoris: estem parlant de vehicles com l'Urbee2, avui en prototip, que'ns podrien fabricar a un taller prop de casa. No estem parlant solament de peces en plàstic: la impressió 3D per fusió amb làser directe de metall (DMLS) permet fabricar ràpidament peces en metall tant resistent com les que coneixem. Estem parlant de la impressió d'edificis. a la terra o a l'espai. Estem parlant de la fabricació de teixit cel·lular. Però, més important encara, estem parlant d'una màquina que hom pot muntar-se a casa per menys de 400 euros!
Si el potencial de canvi tecnològic i social de la impressió 3D és brutal, perquè no ho reflecteix el curs de les accions a la borsa? A Gartner Group creuen que el mercat és encara immadur i estem a 10 anys del consum massiu d'aquests aparells, car el preu mitjà d'una impressora 3D segueix sent massa alt per a molts consumidors.
Vist el que està passant en tot cas a Suïssa [1] [2], crec que no haurem d'esperar 10 anys per veure com s'enlaira el consum d'aquesta tecnologia. Però tampoc crec en un canvi radical, sinó en que aquest anirà arribant progressivament. En fi, deixem temps al temps per veure si, realment, estem davant d'una nova revolució industrial i quin serà el seu impacte en el sistema.
Per la promoció d'aquest servei, La Poste s'ha associat a un partner suís: my3dworld i han organitzat un roadshow per diferents viles del país on, entre altres coses, ofereixen al public la possibilitat de fer-se una reproducció personal en una figura a escala o la impressió de bijuteria personalitzada. Més enllà de la venda de la ferralla i dels accessoris, la idea de La Poste és ficar en marxa un servei on puguis enviar un fitxer informàtic i rebre per correu una peça fabricada per una impressora 3D.
Més val fer un esforç d'abstracció per veure tot el que això representa, perquè estem entrant -i a tota pastilla!- en un canvi industrial i de societat que, en pocs anys, pot canviar les nostres maneres de vida, tal i com avui les entenem. Si ja havíem vist en altres entrades com la transició energètica està polvoritzant, lenta però decididament, el model de consum energètic que coneixíem fins ara, la irrupció del concepte de la impressió 3D pot acabar amb un sistema econòmic basat en l'oferta i la demanda, deixant a aquesta darrera un lideratge desconegut fins ara. Una divisió internacional del treball basada en uns costos de mà d'obra que deixaran de tenir sentit. Una xarxa de transport global de mercaderies que pot quedar ràpidament sobredimensionada. Una organització laboral al voltant de grans centres de producció que pot deixar de tenir sentit.
Cas que el discurs d'Obama del 2013 no t'acabi de convèncer, el vídeo del telenotícies que France 2 va emetre a principis del 2014 ho expressa amb molta més claredat. El que el mes de Gener semblava la ciència ficció, s'ha convertit en banalitat a finals d'enguany. Parlem del scanning de peces existents per la fabricació de recanvis a casa o peces que els fabricants ja no tenen en stock: a mi m'ha fet pensar en donar-li un nou look a una torradora Taurus que tenim a casa des de fa més de 25 anys i que segueix funcionant de conya!
Parlem de la transició immediata del design a la producció del prototip, sense costos addicionals i amb un nivell de qualitat extraordinari, experimentat des de fa anys. No estem parlant solament de petits accessoris: estem parlant de vehicles com l'Urbee2, avui en prototip, que'ns podrien fabricar a un taller prop de casa. No estem parlant solament de peces en plàstic: la impressió 3D per fusió amb làser directe de metall (DMLS) permet fabricar ràpidament peces en metall tant resistent com les que coneixem. Estem parlant de la impressió d'edificis. a la terra o a l'espai. Estem parlant de la fabricació de teixit cel·lular. Però, més important encara, estem parlant d'una màquina que hom pot muntar-se a casa per menys de 400 euros!
Si el potencial de canvi tecnològic i social de la impressió 3D és brutal, perquè no ho reflecteix el curs de les accions a la borsa? A Gartner Group creuen que el mercat és encara immadur i estem a 10 anys del consum massiu d'aquests aparells, car el preu mitjà d'una impressora 3D segueix sent massa alt per a molts consumidors.
Vist el que està passant en tot cas a Suïssa [1] [2], crec que no haurem d'esperar 10 anys per veure com s'enlaira el consum d'aquesta tecnologia. Però tampoc crec en un canvi radical, sinó en que aquest anirà arribant progressivament. En fi, deixem temps al temps per veure si, realment, estem davant d'una nova revolució industrial i quin serà el seu impacte en el sistema.
Friday, December 19, 2014
Thursday, December 18, 2014
the last original idea by ubs
 |
| UBS: Union Bank of Switzerland |
Confesso que mai no he entès la passió que alguns ciutadans tenen pels consells que els pugui donar el director de la sucursal d'un banc sobre què han de fer amb els seus diners. Sempre he cregut que, si l'home fos tant bo en finances, faria temps que hauria deixat de treballar a una sucursal de barri i s'estaria fent-se ric a Wall Street.
Bona part de la ciutadania segueix adreçant-se a aquests professionals i, a canvi, reben una informació confidencial recentment sortida de les pàgines d'economia de La Vanguardia i dels serveis d'estudis del banc, dedicats a fer resums del que llegeixen a bloomberg, financial times, forbes, ... però també de la reserva federal americana o el banc central europeu, que basen els seus anàlisis en el que han llegit dels serveis d'estudis dels bancs i de les publicacions abans mencionades. Més tard, els universitaris establiran brillants teories sobre tot aquest material. Cap d'ells però, no va saber preveure la crisi de les subprimes o la caiguda d'un 40% del barril de petroli. Però jo segueixo llegint-los perquè son gent que saben del que parlen!
Es en aquest context que, quan jo creia que l'UBS - Union Bank of Switzerland, un dels bancs més importants del món, aprendria dels seus errors del passat i es dedicaria a gestionar tranquil·lament el sentiment de seguretat que transmeten als seus clients el logo amb les claus de la caixa forta que va heretar després de la seva fusió amb la SBS, i la estabilitat política i econòmica del país que l'acull i que fa part del nom de la banca ...doncs no!
En un article publicat per bloomberg el passat 08.12.2014 llegia que:
En qualsevol cas, si després de llegir-lo, segueixes sense entendre res, o et demanes si aquest senyor i el consell d'administració del banc que representa s'han begut l'enteniment, sigues humil i recorda que tu no tens els seus coneixements en el món de la banca.
Això si, espera't a veure si un hacker programa un robot que pugui discutir amb el de la banca i treure-li allò que tu mai no hauries estat capaç de traure-li al director de la sucursal del teu barri. Decididament, hom no pot aturar el progrés.
Bona part de la ciutadania segueix adreçant-se a aquests professionals i, a canvi, reben una informació confidencial recentment sortida de les pàgines d'economia de La Vanguardia i dels serveis d'estudis del banc, dedicats a fer resums del que llegeixen a bloomberg, financial times, forbes, ... però també de la reserva federal americana o el banc central europeu, que basen els seus anàlisis en el que han llegit dels serveis d'estudis dels bancs i de les publicacions abans mencionades. Més tard, els universitaris establiran brillants teories sobre tot aquest material. Cap d'ells però, no va saber preveure la crisi de les subprimes o la caiguda d'un 40% del barril de petroli. Però jo segueixo llegint-los perquè son gent que saben del que parlen!
Es en aquest context que, quan jo creia que l'UBS - Union Bank of Switzerland, un dels bancs més importants del món, aprendria dels seus errors del passat i es dedicaria a gestionar tranquil·lament el sentiment de seguretat que transmeten als seus clients el logo amb les claus de la caixa forta que va heretar després de la seva fusió amb la SBS, i la estabilitat política i econòmica del país que l'acull i que fa part del nom de la banca ...doncs no!
En un article publicat per bloomberg el passat 08.12.2014 llegia que:
UBS davant l'amenaça de la competència de Google i Amazon, utilitzarà aplicacions basades en la intel·ligència artificial desenvolupades per una empresa de Singapur per l'assessorament personalitzat dels millors clients del banc.Si encara no has entès la lògica, el director d'operacions de gestió de patrimoni i responsable d'aquesta iniciativa l'explica així:
La banca és una de les indústries més elementals a l'hora de la digitalització. EBay, Amazon - tot és cada vegada més digital. La qüestió és com traduïm això en una experiència similar per als nostres clients.No seguiré amb l'article (1), perquè passa d'una bajanada a la següent massa ràpidament i sé que el metge va recomanar-te que no t'exposessis a situacions d'estrès que no poguessis controlar.
En qualsevol cas, si després de llegir-lo, segueixes sense entendre res, o et demanes si aquest senyor i el consell d'administració del banc que representa s'han begut l'enteniment, sigues humil i recorda que tu no tens els seus coneixements en el món de la banca.
Això si, espera't a veure si un hacker programa un robot que pugui discutir amb el de la banca i treure-li allò que tu mai no hauries estat capaç de traure-li al director de la sucursal del teu barri. Decididament, hom no pot aturar el progrés.
(1) Jeffrey Vögeli: UBS Turns to Artificial Intelligence to Advise Clients, bloomberg, 08.12.2014
Wednesday, December 17, 2014
be mobile
|
| ||||
|
|
M'agradaria seguir parlant d'un tema que vaig tocar el passat mes d'octubre (1) sobre la utilització de les aplicacions portàtils (o programes portables) per millorar les prestacions del teu ordinador. Segurament ja saps que aquestes aplicacions no necessiten de cap instal·lació i n'hi ha prou amb la seva descompressió i copia enllà on tu decideixis: una carpeta al teu disc dur, el teu llapis USB, ...
PortableApps
El que avui m'agradaria que veiéssim junts és una aplicació gratuïta: PortableApps que és la referència pel que fa a la estandardització de les aplicacions portàtils. Aquesta app et permetrà instal·lar una eina molt fàcil d'utilitzar des de la que podràs:
L'interès de PortableApps és tenir una llista d'aplicacions actualitzades i la seva copia de seguretat distribuïda i actualitzada a tots els dispositius on tinguis instal·lat dropbox o qualsevol altre cloud on l'hagis decidit instal·lar. Però pots fer altrament i millor pel que fa a la mobilitat si et connectes a Cameyo des de qualsevol dispositiu (ordinador, tablet, smartphone) amb qualsevol sistema operatiu (windows, mac os, linux, android...) que suporti un navegador i una connexió internet.
Com pots veure a l'enllaç, l'oferta d'aplicacions portàtils és força correcta i Cameyo t'ofereix la possibilitat de baixar-te-les o, en molts casos, obrir-les al teu navegador i treballar amb elles qualsevol que sigui el dispositiu des del que les has obert. Sempre i quan no hagis de fer res de confidencial, pots utilitzar els discs de Cameyo per emmagatzemar temporalment el que estiguis fent. Altrament, Cameyo t'ofereix la possibilitat d'obrir un compte gratuït i crear una connexió amb el teu compte dropbox per obrir o emmagatzemar els teus fitxers.
Alternatives
Però si tot el que has de fer és obrir un fitxer i utilitzar un tractament de texts, una fulla de càlcul, un tractament de transparències, etc. et recomano que no et compliquis la vida i utilitzis les eines gratuïtes de microsoft: office.com o de google: docs.google.com.
PortableApps
El que avui m'agradaria que veiéssim junts és una aplicació gratuïta: PortableApps que és la referència pel que fa a la estandardització de les aplicacions portàtils. Aquesta app et permetrà instal·lar una eina molt fàcil d'utilitzar des de la que podràs:
- seleccionar les aplicacions que vols que instal·li automàticament a una carpeta del teu ordinador, a un llapis USB o a un disc sincronitzat amb un compte que tinguis al cloud: dropbox, onedrive, google drive, box, ... o qualsevol altre.
- crear copies de seguretat de la teva configuració i restaurar-les si mai t'arriba un incident qualsevol.
- fàcilment instal·lar o desinstal·lar aplicacions, també actualitzar-les amb la darrera versió.
- potser el punt més important és que pots decidir en el moment de la instal·lació si vols fer-ho en un disc sincronitzat amb un compte al cloud: dropbox, onedrive, google drive o box (2).
- En primer lloc, el que't proposo no és sinó una mena d'operació seducció per l'ús de les aplicacions portàtils. La veritat és que pots descarregar-te-les i instal·lar-les sense passar per PortableApps. Amb la particularitat que el seu llançament serà molt més ràpid.
- En segon lloc, si he utilitzat dropbox en el meu exemple (veure les imatges amunt) és bàsicament per una qüestió d'ètica. No me sembla honest carregar als clouds gratuïts d'empreses que produeixen software, un software que elles no han desenvolupat. Seguint aquesta lògica també hauria pogut escollir box.com, però a nivell de prestacions i de suport, encara no han arribat al de dropbox
- Finalment, no et facis il·lusions car, encara que instal·lis (copiïs) les teves apps en un dels teus comptes al cloud i que puguis accedir al seu contingut enllà on siguis, per utilitzar-les des d'un altre ordinador que el teu, hauràs de baixar-te la carpeta on està l'aplicació des del teu compte al cloud. Les aplicacions no s'executen doncs al cloud..
L'interès de PortableApps és tenir una llista d'aplicacions actualitzades i la seva copia de seguretat distribuïda i actualitzada a tots els dispositius on tinguis instal·lat dropbox o qualsevol altre cloud on l'hagis decidit instal·lar. Però pots fer altrament i millor pel que fa a la mobilitat si et connectes a Cameyo des de qualsevol dispositiu (ordinador, tablet, smartphone) amb qualsevol sistema operatiu (windows, mac os, linux, android...) que suporti un navegador i una connexió internet.
Com pots veure a l'enllaç, l'oferta d'aplicacions portàtils és força correcta i Cameyo t'ofereix la possibilitat de baixar-te-les o, en molts casos, obrir-les al teu navegador i treballar amb elles qualsevol que sigui el dispositiu des del que les has obert. Sempre i quan no hagis de fer res de confidencial, pots utilitzar els discs de Cameyo per emmagatzemar temporalment el que estiguis fent. Altrament, Cameyo t'ofereix la possibilitat d'obrir un compte gratuït i crear una connexió amb el teu compte dropbox per obrir o emmagatzemar els teus fitxers.
Alternatives
Però si tot el que has de fer és obrir un fitxer i utilitzar un tractament de texts, una fulla de càlcul, un tractament de transparències, etc. et recomano que no et compliquis la vida i utilitzis les eines gratuïtes de microsoft: office.com o de google: docs.google.com.
- (1) how to improve computer performance (1)
- (2) tot i que PortableApps admet la possibilitat d'utilitzar altres comptes al cloud dels que t'he proposat, t'aconsello que no utilitzis cap altre que el que l'app et proposa. Jo he passat per l'experiència de haver copiat aplicacions portables a copy.com i realitzar més tard que alguns executables i llibreries havien desaparegut, segurament a causa de la seva política de seguretat.
Tuesday, December 16, 2014
the future is now
 |
| Robox 3D Printer |
Fa cosa d'una setmana vaig rebre, entre altres, un catàleg publicitari d'una cadena de bricolatge suïssa: Jumbo. I barrejats entre serres mecàniques, claus, escales d'alumini i pintures de tots tipus vaig trobar tres productes que no m'esperava veure aquí.
En primer lloc 3doodler, una mena de llapis que per 80 euros et permet crear objectes en 3D. Podria passar-me hores explicant-te el que fa, però millor que't miris aquest vídeo (1) .
En segon lloc, un scanner 3D Sense per 329 euros. També en aquest cas, et proposo que li donis un cop d'ull a aquest vídeo. o, si ho prefereixes, en aquest altre del The Ben Heck Show. I, com crec que ja t'hauràs imaginat, en tercer lloc una Robox 3D Printer per un preu de 1200 euros que ... aquí també et proposo mirar-te aquest vídeo.
Objectes que no fa res eren pura ciència ficció i que podem trobar entre la ferralla d'un magatzem de bricolatge. D'acord, a nivell de tecnologia i de resultats encara hi han coses a fer i la qualitat del resultat deixa que desitjar. I pel que fa al preu, tot i que els que he donat no son els de Jumbo, crec que aviat també els veurem baixar: en concret el del scanner i el de la impressora.
Però la TV i els seus telenotícies ens recorden la força de les idees que fan tot el possible per retornar-nos al passat aprofitant-se de les tecnologies del futur.
En segon lloc, un scanner 3D Sense per 329 euros. També en aquest cas, et proposo que li donis un cop d'ull a aquest vídeo. o, si ho prefereixes, en aquest altre del The Ben Heck Show. I, com crec que ja t'hauràs imaginat, en tercer lloc una Robox 3D Printer per un preu de 1200 euros que ... aquí també et proposo mirar-te aquest vídeo.
Objectes que no fa res eren pura ciència ficció i que podem trobar entre la ferralla d'un magatzem de bricolatge. D'acord, a nivell de tecnologia i de resultats encara hi han coses a fer i la qualitat del resultat deixa que desitjar. I pel que fa al preu, tot i que els que he donat no son els de Jumbo, crec que aviat també els veurem baixar: en concret el del scanner i el de la impressora.
Però la TV i els seus telenotícies ens recorden la força de les idees que fan tot el possible per retornar-nos al passat aprofitant-se de les tecnologies del futur.
- (1) No surt al catàleg publicitari del que parlem però, just per uns dòlars de més, hi ha un altre producte que me sembla molt més interessant: LIX 3D Pen. Mira't aquest vídeo i aviam que't sembla.
Monday, December 15, 2014
ciència i showbiz
|
Malgrat que el seu nom no aparegui a la versió en anglès (tampoc en alemany!) de wikipedia, Pius Knüsel va dirigir durant 10 anys Pro Helvetia, la fundació suïssa destinada a la preservació de la identitat cultural de les regions lingüístiques i culturals del país i la seva promoció a l'exterior. No estant d'acord amb la politica cultural de la Confederació, Herr Knüsel va deixar aquest càrrec, i ho va fer per passar a dirigir una institució creada el 1920: la Volkshochschule Zürich (Universitat Popular de Zuric), on es troba la seu de l'Associació de les Universitats Populars de Suïssa.
El darrer numero de Horizons el magazine suís de la recerca científica, publica un article demolidor de Herr Knüsel, que resumeix una presentació remarcable que va fer el passat mes de setembre a ScienceComm'14, el congrés anual de la comunicació científica. La veritat que cal reconèixer-li una bona dosi de coratge per deixar anar veritats com a punys de les que't resumiré alguns paràgrafs que espero que't motivin el suficient per llegir l'article (pags. 38-40).
El darrer numero de Horizons el magazine suís de la recerca científica, publica un article demolidor de Herr Knüsel, que resumeix una presentació remarcable que va fer el passat mes de setembre a ScienceComm'14, el congrés anual de la comunicació científica. La veritat que cal reconèixer-li una bona dosi de coratge per deixar anar veritats com a punys de les que't resumiré alguns paràgrafs que espero que't motivin el suficient per llegir l'article (pags. 38-40).
- La major part de la comunicació científica és propaganda. No té dret a parlar de fracàs, només de l'èxit. Però enllà on manquen la crítica i la distància, la confiança s'enfonsa.
- Des de fa 40 anys, la política de l 'alta cultura' no ha fet res d'altre que estar al servei de les mateixes elits adinerades i educades de la població (...). que exigeixen gastar cada cop més en dèficits culturals imaginaris que estan lligats principalment a la impossibilitat de reeixir a uns objectius fixats de manera errònia (...) La política i el sistema d'art subvencionat veuen com una catàstrofe la difusió de la cultura no subvencionada i comercialment sostenible, i no troben cap altra manera de combatre-la que afegint encara més art subvencionat. Car, acceptar la culturització "salvatge" o autofinançada implicaria ficar en qüestió el cost i la legitimitat de la intervenció publica en el terreny cultural.
- Les universitats populars poden ser considerades com el primer gran projecte de politica cultural de principis del segle XX (...) I cal dir que en tant que institucions de vulgarització de la formació acadèmica van tenir un gran èxit. Suïssa en compte 70 però (actualment) en termes de política de la formació (governamental) s'han deixat de banda.
- La universitat i l'administració municipal (Zürich) volen controlar la seva imatge publica. Ciència, investigació, política i planificació (...). La ciència és útil, la política es dona aires científics. I ningú se'n adona de que la transmissió de la ciència es transforma en empresa de relacions publiques. El valor afegit d'una instancia de la societat civil com la Universitat Popular no es té en compte.
- Des de que treballo en la formació d'adults, les revistes universitàries s'amunteguen sobre la meva taula. Descriuen un munt de projectes de recerca 'excepcionalment útils', als que s'afegeixen invitacions als "science days", «"science slams", nits de la recerca, jornades de portes obertes, vespres per la canalla, festivals de formació (...) Desitgen crear l'interès, recordar la importància de la ciència presentada d'una manera seductora, gairebé com una diversió que, de passada, també produeix coneixement.
- Aquest cultiu de les relacions publiques (...) transforma les universitats en marques concurrents i fa d'elles unes empreses que es donen cops de colze per guanyar (parcel·les) en el camp del finançament (...).
- Es per això que jo prohibiria els superlatius i les relacions publiques. De totes maneres, el que és important es difondrà a la societat, gràcies a aquells que apliquen el coneixement, gràcies a l'ensenyament, a l'interès critic dels mitjans d'informació per l'entorn universitari, gràcies a l'economia. La ciència no necessita d'una auto-contemplació que sacsegi el showbiz. I la política d'educació no necessita les relacions publiques: per d'això disposem de mitjans d'informació independents.
Sunday, December 14, 2014
the fraunhofer institute for solar energy systems
 |
Amb els seus 1'300 treballadors, l'Institut Fraunhofer, és un dels centres de recerca en energia solar més importants del continent. Recentment ha participat amb la societat francesa Soltec en el desenvolupament de la cél·lula solar més eficient que s'ha fabricat fins ara: 46% d'eficiència.
Però l'institut també publica unes dades sobre la potència instal·lada i la producció de les renovables en comparació a les fonts d'energia clàssica. En aquest enllaç podràs trobar informacions que molts ignoren i que els mitjans de desinformació t'amaguen:
- Informacions com que l'energia solar, seguida de l'eòlica, son les fonts d'energia amb més capacitat instal·lada. I pel que fa a l'energia eòlica, com la majoria dels parcs eòlics del Mar del Nord encara no estan connectats a la xarxa, la potencia instal·lada de les instal·lacions off-shore, comparada amb la de terra endins, és mínima (veure p. 3).
- Informacions com que, malgrat la potència instal·lada d'energia solar, la seva producció d'energia elèctrica és molt baixa o inexistent entre Novembre i Gener (veure p. 9, 12). I si la producció a partir de l'energia eòlica arriba al seu sostre en Gener i Febrer, arriba al mínim durant l'estiu (veure p.10, 12).
- Informacions que podrien ser difícils d'interpretar, com ara el fet que el gros de la producció d'energia elèctrica segueixi estan assegurat per les centrals de lignit, de carbó i nuclear (veure p. 4, 13), però disminuint fortament pel que fa a la producció d'energia elèctrica a partir del carbó i del gas i, en menor grau, del lignit. Pel que fa a les renovables, també ha baixat la producció d'origen hidràulic. Però l'augment més significatiu pel que fa a la producció no el trobem ni en l'energia solar o l'eòlica, sinó en la biomassa (sembla que els alemanys no s'han llegit el wiki català i encara no saben que no és rentable) (veure p. 5).
- El cas és que la producció d'origen nuclear està a la baixa pel seu progressiu abandó. El cas és que la producció d'electricitat basada en el gas és més baixa que l'obtinguda amb les energies solar i eòlica. Que la producció d'origen hidràulic és més baixa que la obtinguda per la biomassa, I el que pocs mitjans d'informació diuen, és que la RFA segueix investigant en el camp de la captura de CO2 [1] [2] [3], el que podria canviar l'impacte ecològic d'unes centrals de producció basades en el lignit i el carbó amb una producció actualment a la baixa . ....
- Doncs? Si la més alta capacitat instal.lada està lligada a les renovables i la més alta produccio la trobem en les energies que podríem catalogar de convencionals, tot i que aquestes no deixen de perdre un pes que no es veu a les gràfiques que sigui assumit per les renovables ... Que està passant? La meva interpretació és que una part molt important de la producció de les renovables senzillament ha sortit del mercat, i és utilitzada de manera autònoma pels seus propietaris. Això fa que no aparegui a les estadístiques, que sigui la causa d'una aparent reducció del consum i, en conseqüència, de la producció d'electricitat amb energies convencionals.
- Això explicaria també l'atac salvatge dels ministres d'energia de la UE volent imposar a la RFA que totes les instal·lacions de renovables s'hagin de connectar a la xarxa, i que els bescanvis entre auto-productors hagin de passar pel mercat de l'energia.
- Però la realitat és tossuda i ens mostra que la RFA està consumint una energia local que allibera globalment la seva economia de la volatilitat dels mercats energètics. I tot sembla indicar que la transició a un nou model basat en l'energia renovable no està provocant la catàstrofe anunciada per tots aquells que millor farien en aprendre del que està passant a la RFA. Perquè, la RFA, està exportant electricitat com mai ho havia fet abans! (veure p. 7, 21-22, 57-61).
Friday, December 12, 2014
suïssa: les fortunes més importants
 |
| La simplicitat del cor de l'imperi bancari suís. La Bahnhofstrasse (Zürich) des del restaurant de la estació central |
Una de les coses que més ne van sorprendre quan vaig arribar a Suïssa va ser el pes mort dels 'a prioris' del país d'on venia. Un país que, més de vint anys després, insisteix en voler veure en Suïssa un mirall conforme del seu poder polític i econòmic. Segueixen venent aquest país com un refugi d'estafadors de mig pel, als que s'acull amb els braços oberts per ingressar sumes de diner que, poden semblar colossals a Espanya, però que aquí no ho són.
No seria intel·ligent per la meva part negar que aquest país acull una part de la delinqüència econòmica internacional. Però qualsevol que conegui Ampuriabrava, Eivissa o Marbella, sap que pot afirmar exactament el mateix. Així que , el que avui m'agradaria presentar-te, és un article que va publicar enguany la revista Bilan: Les 300 plus riches de Suisse, l'édition 2014.
No seria intel·ligent per la meva part negar que aquest país acull una part de la delinqüència econòmica internacional. Però qualsevol que conegui Ampuriabrava, Eivissa o Marbella, sap que pot afirmar exactament el mateix. Així que , el que avui m'agradaria presentar-te, és un article que va publicar enguany la revista Bilan: Les 300 plus riches de Suisse, l'édition 2014.
- El primer que crida l'atenció, és que l'home que té la fortuna més important del continent, Amancio Prada (Zara) no viu a Suïssa. I, entre els 27 nous noms de la llista 2014, trobaràs russos i francesos, però no espanyols. Seria molt aventurat afirmar que no han trobat a Suïssa els beneficis fiscals que tenen a Espanya?
- El segon que crida l'atenció no son els nous noms de la llista 2014, sinó aquells que han deixat Suïssa per trobar cels fiscalment més clements a Londres o Mònaco, com ara Léonard Lauder (Estée Lauder), Bahaa Al Hariri, Viatcheslav Kantor (Acron Group) o Kristian Siem (Siem Industries). Seria molt aventurat deduir que, darrera de tot l'espectacle mediàtic europeu sobre el tema dels paradisos fiscals no hi havia res d'altre que promocionar els paradisos fiscals britànics?
- Dues coses me criden l'atenció en tercer lloc. El nombre d'industrials i, entre aquests, d'industrials suïssos que hom pot veure en aquesta taula. Vull dir que, contra tots els "a prioris", sorprèn el fet que el primer banquer de la llista: Jorge Paulo Lemann no es trobi sinó a la 9a. plaça de la classificació. O que la primera fortuna lligada a les assegurances sigui la d'una família alemanya: August von Finck (Munich Re, Allianz, SGS, Von Roll, Moviënpick) que no apareix fins la 14a posició. I encara que el suís Thomas Meyer (Desigual) no tingui una fortuna que li permeti ni tant sols estar dalt de la taula, si que podràs trobar a la tercera plaça la família Brenninkmeijer (C&A).
- Pel que fa al "banquer" Jorge Paulo Lemann, afegir que és també propietari de Anheuser-Busch InBev. I que al meu cantó resideix Charlene de Carvalho-Heineken.
- Just per trencar amb altres idees rebudes pel producte de les facultats de periodisme espanyoles, valdria la pena recordar que, entre les 100 persones amb més fortuna d'Europa, només figuraven 7 suïssos i 26 residents. On viuen els altres? A quina banda del English Channel es troben els altres paradisos fiscals d'Europa?
Thursday, December 11, 2014
Wednesday, December 10, 2014
amazon: centres logístics de darrera generació
El passat 01.12.2014, Amazon va presentar un centre logístic de darrera generació basat ens la robòtica de Kiva Systems, empresa subsidiària des de la seva adquisició el 2012. Aquests nous centres logístics presenten, entre altres característiques:
- Els robots Kiva que pots veure al vídeo, dels que Amazon ja ha desplegat més de 15'000 unitats als USA.
- Els braços robotics Robo-Stow, que també pots veure al vídeo.
- Nous sistemes de visió que permeten descarregar i fer l'inventari de la càrrega d'un trailer en un temps màxim de 30'. I un sistema basat en pantalles intel·ligents que permet accelerar l'execució de les comandes dels clients.
Com pots veure al vídeo la robotització no és encara total i, de fet, Amazon preveu contractar 80'000 treballadors temporals per aquestes festes als USA (un 14% més que el 2013).
Tuesday, December 9, 2014
un article interessant: els comentaris de sempre
 |
Des de fora alguns veuen Barcelona com una ciutat dirigida per una elit que veu la ciutat que li pertany com quelcom molt proper a una mena d'epicentre de la galàxia de la innovació. Davant d'aquesta actitud, no puc sinó reconèixer la valentia d'un autor que va publicar fa dos anys al blog dels gurus de La Vanguardia aquest article: Convirtiendo un país en líder mundial en innovación y creación de startups.
Sovint no coincideixo amb les idees de l'autor, però trobo que aquest article estava ple de sentit comú i té un munt de lliçons de les que, aquells que creuen que ja ho saben tot, podrien aprendre. Pel que fa als comentaris dels lectors, no puc deixar de pensar en aquella famosa frase de Abraham Lincoln que Groucho Marx no deixava de recordar-nos: Es mejor estar callado y parecer tonto, que hablar y despejar las dudas definitivamente.
Sovint no coincideixo amb les idees de l'autor, però trobo que aquest article estava ple de sentit comú i té un munt de lliçons de les que, aquells que creuen que ja ho saben tot, podrien aprendre. Pel que fa als comentaris dels lectors, no puc deixar de pensar en aquella famosa frase de Abraham Lincoln que Groucho Marx no deixava de recordar-nos: Es mejor estar callado y parecer tonto, que hablar y despejar las dudas definitivamente.
Et passo un extracte de l'article:
Probablemente si os explicaran que una ciudad de tamaño medio de unos 400 mil habitantes al borde del mediterraneo se ha convertido en el segundo ecosistema de startups más potente del mundo por detrás de Silicon Valley no me creeríais. Podría haber sido Valencia, o Barcelona pero no lo es (1).
Igualmente si os dijera que el país que cuenta con más compañías cotizadas en el NASDAQ, por detrás de los EEUU, es un país que no llega a los 8 millones de habitantes, cuyo mercado local es minúsculo y el regional inexistente y geográficamente está lejos de todos los grandes centros financieros y empresariales del mundo, también os costaría creerlo (2).
Si además os digo que el idioma oficial des este país no es idioma oficial en ningún otro país del mundo y que es un país con escasos recursos naturales, que es el segundo país por detrás de EEUU con mayor número de compañías startups del mundo os vendría a la mente la palabra milagro.
Pues aunque os cueste creerlo, esa ciudad existe, el país también (3) ... (continua)
- (1) Com pots veure en aquest gràfic, sols hi han tres ciutats europees entre les 20 que tenen els ecosistemes més potents pel que fa a la innovació. I, entre aquestes ciutats. no es troba BCN, encara que hi hagi una coneguda empresa espanyola que ha donat suport financer a l'estudi. Just per donar-li una perspectiva a l'article et proposo donar un cop d'ull a aquest altre, publicat deu dies abans pel mateix autor: Ranking de las 20 mejores ciudades para startups.
- (2) També valdria la pena que li donessis un cop d'ull a aquest gràfic de síntesi sobre l'estudi (no oblidis de fer un zoom!). Potser que, a part de sorprendre't amb quina és la segona vila del món en el rànquing també et sorprengui saber que els emprenedors francesos tenen més diplomes que els de Silicon Valley (el que no sembla ser un element decissiu per la seva posició), que el nombre de dones emprenedores a Santiago de Chile és el doble del de les de Silicon Valley o que sembla haver una alta relació entre les activitats relacionades amb l'art i els ecosistemes emprenedors.
- (3) I just per acabar, afegir que segons el IVC Research Center, la ciutat de la que estem parlant compta amb més de 1000 empreses high-tech, amb més de 30'000 treballadors. Mentre tant els periodistes espanyols que visiten aquell país no segueixen veient res més que el que volen veure.
Sunday, December 7, 2014
a year in the life of earth's CO2
 |
GEOS-5 és un model informàtic creat pels investigadors del NASA Goddard Space Flight Center’s Global Modeling and Assimilation Office. Aquest model ha permès crear una simulació anomenada Natura Run.que representa, amb una freqüència diària i en HD, la circulació atmosfèrica del diòxid de carboni. La simulació representa els remolins de les columnes de diòxid de carboni i la seva dispersió pel vent. La simulació també il·lustra les diferències en els nivells de CO2 en els hemisferis nord i sud i els canvis anuals de la seva concentració a causa de la fotosíntesi .
NASA Goddard: A Year in the Life of Earth's CO2. [Goddard Media Studios] [youtube]
NASA Goddard: A Year in the Life of Earth's CO2. [Goddard Media Studios] [youtube]
Saturday, December 6, 2014
Friday, December 5, 2014
van allen probes
El cinturó de Van Allen és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.Aquestes partícules poden aparèixer i desaparèixer en resposta a l'energia provinent del Sol. De vegades poden expandir-se de manera a exposar els satèl·lits en òrbita terrestre baixa a una radiació nociva .
Les dades recollides per les sondes que la NASA va enviar l'Agost del 2012 per estudiar aquest fenomen van ser publicades el passat 27.11.2014 a la revista Nature. Per primera vegada, els científics tenen dades que els permeten entendre la forma dels cinturons i com pot afectar la manera en què s'inflen o s'encongeixen per a predir l'aparició d'aquests canvis i ajudar-los a protegir els satèl·lits a la zona de la radiació.
Els cinturons de Van Allen van ser un dels primers descobriments de l'era espacial, mesurats amb el llançament d'un satèl·lit nord-americà, l'Explorer 1, en 1958. En les dècades següents, els científics han realitzat que la mida dels dos cinturons pot canviar - o fusionar-se, o fins i tot separar en tres cinturons de tant en tant. Però, en general, els dos cinturons són estables a la zona del cinturó interior 640-9'650 km de Terra i a la zona del cinturó exterior de 13'500-57'900 km.
Hi ha doncs una regió d'espai buida que separa els cinturons. Però, què és el que els manté separats? Per què hi ha una regió en entre les cintes sense electrons?
- Baker et al.: An impenetrable barrier to ultrarelativistic electrons in the Van Allen radiation belts, Nature, 27.11.2014
- NASA Probes Studying Earth’s Radiation Belts to Celebrate Two Year Anniversary, 29.08.2014
- The Watcher: Van Allen probes spot an impenetrable barrier in space, 28.11.2014
Thursday, December 4, 2014
world’s first power-to-liquids production plant
El passat 14 de Novembre, l'empresa Sunfire GmbH (Dresde, Germany) va posar en marxa la primera planta industrial del món de Power-to-Liquids (PtL) dedicada a la transformació d'aigua i CO2 en combustible sintètic d'alta puresa (gasolina, dièsel, querosè) produït amb energies renovables. El combustible resultant, també conegut com “e-fuel”, pot utilitzar-se barrejat en combinació d'altres combustibles d'origen fòssil.
Sunfire GmbH obre doncs un camí a una economia circular on els combustibles d'alta qualitat (-CH2-), compatibles amb els actuals, poden ser produïts a partir de diòxid de carboni (CO2) i agua (H2O)
Sunfire GmbH obre doncs un camí a una economia circular on els combustibles d'alta qualitat (-CH2-), compatibles amb els actuals, poden ser produïts a partir de diòxid de carboni (CO2) i agua (H2O)
The PtL technology is built around the solid oxide electrolysis cells (SOECs) developed by the cleantech firm as part of the eponymous BMBF research project SUNFIRE.
- Step 1 of the PtL process sees the SOECs used to convert electrical energy to chemical energy. Hydrogen is generated using steam rather than liquid water.
- Step 2 – the reverse water-gas shift reaction – is again innovative, and involves the use of the hydrogen (H2) yielded by the steam electrolysis step to reduce carbon dioxide (CO2) to carbon monoxide (CO) for the third and final step: Fischer-Tropsch Synthesis. This step sees the carbon monoxide and additional hydrogen (in the form of renewable synthesis gas) converted to petrol, diesel, kerosene and other base products for the chemicals industry (e.g. waxes). The feeding of the heat released during synthesis back into the process ensures a high degree of system efficiency (70 per cent).
- Power to Liquids, sunfire.de
- Technologies for Sustainability and Climate Protection, BMBF (Federal Ministry of Education and Research, Germany)
- World’s first power-to-liquids production plant opened in Dresden, energypost.eu, 18.11.2014
- World’s first power-to-liquids production plant opened in Dresden, reneweconomy.com.au, 24.11.2014
- Power-to-Liquids Demonstration Plant Opens In Dresden, cleantechnica.com, 24.11.2014
Wednesday, December 3, 2014
microsoft employs robots as security guards
Microsoft està utilitzant al seu campus de Silicon Valley uns guardes de seguretat molt especials. Es tracta d'un robot anomenat K5 desenvolupat per una startup de Mountain View: Knightscope. Fins ara n'ha construït 7 i la companyia té previst desplegar 4 abans del final de l'any en una
altra empresa de tecnologia a la mateixa zona.
El K5 (punxa l'imatge per veure'l en vídeo) inclou càmeres de seguretat d'alta definició i sensors, juntament amb
la intel·ligència artificial que activa les alarmes quan creu que
alguna cosa va malament. Entre altres funcions, pot llegir les matrícules i les plaques d'un vehicle per determinar si ha estat robat. També pot detectar comportaments anòmals, com algú que camina prop d'un edifici durant la nit i informa immediatament a un centre de seguretat
remot.
Si aquesta informació no t'hagi impactat negativament et proposo que no li donis un cop d'ull al vídeo que't presenta alguns dels prototips de robots amb els que estan treballant actualment a Google.
Tuesday, December 2, 2014
el canal de nicaragua II
 |
A principis d'enguany publicava una entrada en relació a la construcció d'un canal a Nicaragua i, entre altres, deia que: La premsa espanyola sembla no donar massa crèdit a la realització d'aquest projecte per HKND Group, principalment a causa de les dificultats de l'obra (veure el vídeo de igeo.tv) i la seva inexperiència en el sector de l'enginyeria civil. Els australians del The Sidney Morning Herald semblen un xic menys escèptics.
Segons The Watcher, els treballs d'excavació començaran aquest mes, al bell mig d'una gran polèmica a causa del seu impacte ecològic. Malgrat els treballs d'ampliació realitzats recentment al Canal de Panamà no podrà acollir els grans super petroliers i els grans porta-contenidors que està previst que puguin passar pel futur canal de Nicaragua.
Segons les estimacions dels ecologistes, el nou canal i la seva infraestructura, des de les carreteres fins als pipelines cap a les centrals elèctriques, poden destruir o alterar gairebé un milió d'hectàrees de selva tropical i aiguamolls. Això no inclou el Llac de Nicaragua, que subministra en aigua potable a la majoria dels nicaragüencs, i que els crítics afirmen que podria contaminar-se amb el trànsit de vaixells que, a més de contaminar l'aigua amb productes químics industrials, poden introduir plantes i animals invasors destructius.
Segons les estimacions dels ecologistes, el nou canal i la seva infraestructura, des de les carreteres fins als pipelines cap a les centrals elèctriques, poden destruir o alterar gairebé un milió d'hectàrees de selva tropical i aiguamolls. Això no inclou el Llac de Nicaragua, que subministra en aigua potable a la majoria dels nicaragüencs, i que els crítics afirmen que podria contaminar-se amb el trànsit de vaixells que, a més de contaminar l'aigua amb productes químics industrials, poden introduir plantes i animals invasors destructius.
The Watcher: A new canal through Central America could have devastating consequences, 29.11.2014
Monday, December 1, 2014
antarctica's ice paradox
 |
La paradoxa del gel de l'Antàrtida es completa amb un element desconcertant. No només la superfície de gel marí augmenta cada any sinó que, gràcies a un nou estudi, un robot submarí acaba de demostrar que la capa de gel marí és més gruixuda del que es pensava
El descobriment se suma al misteri de l'expansió de la superfície del gel marí de l'Antàrtida. D'acord amb els models climàtics, el gel marí de la regió hauria de haver disminuït cada any a causa de l'escalfament global. En canvi, les observacions per satèl·lit mostren que el gel s'està expandint i ha establert nous rècords en els últims tres hiverns.
Entretant, a diferència del que està passat amb el gel marí, la capa de gel continental de l'Antàrtida (el gel de les glaceres al continent) està fonent i retrocedint ... la paradoxa del gel de l'Antàrtida!
El descobriment se suma al misteri de l'expansió de la superfície del gel marí de l'Antàrtida. D'acord amb els models climàtics, el gel marí de la regió hauria de haver disminuït cada any a causa de l'escalfament global. En canvi, les observacions per satèl·lit mostren que el gel s'està expandint i ha establert nous rècords en els últims tres hiverns.
Entretant, a diferència del que està passat amb el gel marí, la capa de gel continental de l'Antàrtida (el gel de les glaceres al continent) està fonent i retrocedint ... la paradoxa del gel de l'Antàrtida!
Becky Oskin: Robot Sub Finds Surprisingly Thick Antarctic Sea Ice, 24.11.2014