ciència i showbiz

Carl Sagan: quotes

Malgrat que el seu nom no aparegui a la versió en anglès (tampoc en alemany!) de wikipedia, Pius Knüsel va dirigir durant 10 anys Pro Helvetia, la fundació suïssa destinada a la preservació de la identitat cultural de les regions lingüístiques i culturals del país i la seva promoció a l'exterior. No estant d'acord amb la politica cultural de la Confederació, Herr Knüsel va deixar aquest càrrec, i ho va fer per passar a dirigir una institució creada el 1920: la  Volkshochschule Zürich (Universitat Popular de Zuric), on es troba la seu de l'Associació de les Universitats Populars de Suïssa.

El darrer numero de Horizons el magazine suís de la recerca científica, publica un article demolidor de Herr Knüsel, que resumeix una presentació remarcable que va fer el passat mes de setembre a ScienceComm'14, el congrés anual de la comunicació científica. La veritat que cal reconèixer-li una bona dosi de coratge per deixar anar veritats com a punys de les que't resumiré alguns paràgrafs que espero que't motivin el suficient per llegir l'article (pags. 38-40).

• La major part de la comunicació científica és propaganda. No té dret a parlar de fracàs, només de l'èxit. Però enllà on manquen la crítica i la distància, la confiança s'enfonsa.

• Des de fa 40 anys, la política de l 'alta cultura' no ha fet res d'altre que estar al servei de les mateixes elits adinerades i educades de la  població (...). que exigeixen gastar cada cop més en dèficits culturals imaginaris que estan lligats principalment a la impossibilitat de reeixir a uns objectius fixats de manera errònia (...) La política i el sistema d'art subvencionat veuen com una catàstrofe la difusió de la cultura no subvencionada i comercialment sostenible, i no troben cap altra manera de combatre-la que afegint encara més art subvencionat. Car, acceptar la culturització "salvatge" o autofinançada implicaria ficar en qüestió el cost i la legitimitat de la intervenció publica en el terreny cultural.

• Les universitats populars poden ser considerades com el primer gran projecte de politica cultural de principis del segle XX (...) I cal dir que en tant que institucions de vulgarització de la formació acadèmica van tenir  un gran èxit. Suïssa en compte 70 però (actualment) en termes de política de la formació (governamental) s'han deixat de banda. 

•  La universitat i l'administració municipal (Zürich) volen controlar la seva imatge publica. Ciència, investigació, política i planificació  (...). La ciència és útil, la política es dona aires científics. I ningú se'n adona de que la transmissió de la ciència es transforma en empresa de relacions publiques.  El valor afegit d'una instancia de la societat civil com la Universitat Popular no es té en compte. 

• Des de que treballo en la formació d'adults, les revistes universitàries s'amunteguen sobre la meva taula. Descriuen un munt de projectes de recerca 'excepcionalment útils', als que s'afegeixen invitacions als "science days", «"science slams", nits de la recerca, jornades de portes obertes, vespres per la canalla, festivals de formació  (...) Desitgen crear l'interès, recordar la importància de la ciència presentada d'una manera seductora, gairebé com una diversió que, de passada, també produeix coneixement. 

• Aquest cultiu de les relacions publiques (...) transforma les universitats en marques concurrents i fa d'elles unes empreses que es donen cops de colze per guanyar (parcel·les) en el camp del finançament (...).

• Es per això que jo prohibiria els superlatius i les relacions publiques. De totes maneres, el que és important es difondrà a la societat, gràcies a aquells que apliquen el coneixement, gràcies a l'ensenyament, a l'interès critic dels mitjans d'informació per l'entorn universitari, gràcies  a l'economia. La ciència no necessita d'una auto-contemplació que sacsegi el showbiz. I la política d'educació no necessita les relacions publiques: per d'això disposem de mitjans d'informació independents.