Pages

Friday, February 27, 2015

40 minuts diaris de pausa per veure el sol



Potser hagis escoltat parlar fa anys que, a Zurich, algunes grans multinacionals -entre elles Google-  tenen un espai dedicat perquè els seus empleats puguin fer una curta migdiada durant la pausa del migdia.


I que per aquelles empreses que no disposen d'aquests espais, els empleats poden trobar en ple centre vila uns locals coneguts com restpoints o ruheraum que, pel preu de 5 CHF, els permeten trobar un lloc on fer una migdiada en silenci.

Sense voler pecar de tenir dots de premonició, dilluns passat et parlava de la importància que se li dona en aquest país a poder prendre el sol per poder carregar el cos en Vitamina D. Doncs bé, si el 2013 el Tribunal Cantonal de Zurich va confirmar el dret de pauses suplementaries als empleats que treballen al subsol de l'estació central de ferrocarril, el passat dimecres el Tribunal Federal va acordar el dret a una pausa pagada de 20 minuts per cada mitja jornada de treball als empleats d'uns grans magatzems de Ginebra que, com en la majoria dels grans magatzems, no veuen la llum del dia durant el temps de treball.

Aquesta pausa compensatòria entrarà en vigor el proper dilluns per la centena de treballadors que treballen al subsol i des del 1er de Maig pels altres treballadors privats de la llum del dia. Només cal esperar que els dies grisos i freds (Ginebra no és la vila més assolellada del país en hivern) la penya no surti de la feina per tancar-se a un pub, que tot podria ser ...

Thursday, February 26, 2015

HVDC: a silent revolution (2/2)



Germany Takes the Lead in HVDC
El passat estiu, ABB va presentar al saló de la CIGRE de Paris el resultat dels primers assaigs d'un nou sistema de cablatge pel transport d'electricitat per corrent continu d'alta tensió (HDVC). Un cable de 525 kV (1), que estableix un rècord mundial pel fet de poder oferir fins a 2,6 GW d'energia a distàncies de fins a 1'500 km, limitant  les pèrdues de transmissió per sota del 5% al llarg de 1'500 km (2).



Més enllà del transport per cable submarí de l'electricitat produïda pels parcs eòlics del Mar del Nord i el seu transport als grans centres de consum a la RFA (3), el transport en corrent continu de l'alta tensió també s'utilitza pel transport subterrani en zones molt poblades o en zones ambientalment sensibles (4). En tot cas, mentre els ecologistes i els experts que els aconsellen segueixin sense saber res del gas SF6 ni del seu impacte ambiental: 23'000 vegades més potent que el del CO2 (5).

Si tenim en compte que sols un parell de cables HVDC de 525 kV son necessaris per alimentar dos milions de llars, podem arribar a la conclusió de que el transport d'electricitat a grans distàncies i amb menys pèrdues ofereix noves solucions per la importació de l'energia renovable produïda per instal·lacions solars o parcs eòlics situats en zones remotes.

Des d'un punt de vista estrictament tecnològic i econòmic, hom podria pensar  que és un bon moment per traure del calaix projectes conceptuals com ara Medgrid, Desertec o l'European Super Grid.

Però des d'un punt de vista geopolític caldria demanar-se si canviar la dependència europea del petroli nord-africà i del mig orient per la de les energies renovables als mateixos països seria una bona idea. La RFA sembla seguir apostant per una independència energètica fortament articulada al voltant de la reducció del consum i la producció d'energia basada en la primacia de les fonts renovables, recolzades per recursos tèrmics com el carbó local en unes plantes que, contràriament al que diuen els experts a les tertúlies,  poc o res tenen a veure amb les que coneixem en altres països (6).


Wednesday, February 25, 2015

HVDC: a silent revolution (1/2)



ABB - prototip d'interruptor de CC d'alta tensió

Alguns analistes de mercats diuen que els preus dels hidrocarburs tornaran a pujar. Però no és d'això del que voldria parlar-te avui, sinó del vídeo que acompanya aquesta entrada, on ABB ens presentava fa tres anys quina era la seva visió sobre l'ús del corrent continu en l'alta tensió i el seu impacte econòmic. Una revolució silenciosa que comença a materialitzar-se.

Tuesday, February 24, 2015

la guerra no és exclusiva dels humans

une charmeuse d'abeilles
Investigación y Ciencia, edició espanyola de Scientific American, va publicar el febrer del 2012 un interessant article sobre les guerres en el món de les formigues: Las hormigas y el arte de la guerra

Tres anys després, ens presenten un resum d'un article aparegut a The American Naturalist sobre les guerres en el món de les abelles: Guerras entre abejas.

Monday, February 23, 2015

vitamin D deficiency

Una de les coses que més em van frapar quan vaig emigrar a Suïssa va ser veure com, amb els primers raigs de sol de la primavera, la gent es treia ràpidament la roba del damunt i buscava la taula més assolellada a l'hora de dinar. I, en quan la calor pujava just un xic més, la passió per buscar els parcs a la pausa del migdia per estirar-se al damunt de la gespa per prendre el sol. Han passat molts anys fins que no he entès que, conscient o inconscientment, no feien res d'altre que exposar-se al sol per fixar la vitamina D que el llarg hivern els havia impedit fixar.

Es justament el contrari del que en general fem aquells que venim del sud i tenim per costum de fugir del sol al migdia. I aquest costum és un greu error, perquè com la pell clara és molt més permeable als raigs de sol necessaris a l'organisme per fixar la vitamina D (1), si una persona amb pell clara pot tenir prou amb mitja hora de sol per omplir les seves necessitats quotidianes, una persona amb la pell molt fosca pot necessitar fins 6 hores d'exposició per omplir-les (2).

Si no tens la pell negra i creus que no tens problemes amb la fixació de la vitamina D és perquè segurament no estàs al corrent de que vens d'un país on un dels defectes nutricionals més freqüents és el dèficit de vitamina D (1). I si, a més, ets diabètic, cal que sàpigues que hi han estudis que han subratllat el lligam existent entre les carències en vitamina D i els nivells d'insulina (3).

I resulta que jo en soc la prova. El passat mes de desembre, els resultats de la meva analítica anual presentaven uns valors de vitamina D de 14.9 μg/l . Considerant que >30 μg/l es considera un valor normal, i que el valor mínim recomanat és de > 20 μg/l (4), resulta que he de catalogar-me entre les persones amb carència de vitamina D. Venint d'on vinc, els resultats no van estranyar gens ni mica a la meva diabetologa que, durant la visita, va donar-me una injecció oral de 1 ml de vitamina D3 (5) i va donar-me una altra ampolla que hauré de prendre sis mesos més tard. Segons ella, n'hauria de tenir prou fins el proper hivern sense dèficit de vitamina D. Ja t'ho explicaré ...


Sunday, February 22, 2015

josé mujica - cumbre de Rio (2012)

Privaler: Intervención del Presidente de Uruguay José Mujica-Cumbre Rio+20 (2012)
(1080p), 25.07.2012, Youtube

Avui m'agradaria proposar-te de donar un cop d'ull al vídeo del discurs que José Mujica va fer a la Cumbre de Rio en 2012. Pots trobar-lo per escrit en aquesta adreça. Et passo un extracte:
Mis compañeros trabajadores lucharon mucho por las ocho horas de trabajo y ahora están consiguiendo seis horas. Pero el que consigue seis hora se consigue otro trabajo, por tanto trabaja más que antes.
¿Por qué? Porque tiene que pagar una cantidad de cuotas: la motito que compró, el autito que compró. Y pague cuotas y pague cuotas. Y cuando se quiere acordar es un viejo reumático como yo y se le fue la vida.

Y uno se hace esta pregunta: ¿ese es el destino de la vida humana?

Estas cosas son muy elementales. El desarrollo no puede ser en contra de la felicidad. Tiene que ser a favor de la felicidad humana, del amor, arriba de la tierra, de las relaciones humanas, de cuidar a los hijos, de tener amigos, de tener lo elemental!

Precisamente, porque eso es el tesoro más importante que tiene. Cuando luchamos por el medio ambiente, el primer elemento del medio ambiente se llama la felicidad humana

Saturday, February 21, 2015

lausanne: bois-gentil

Un dia super rar. No hem baixat de 1°C i no ha parat de nevar fort tot el sant dia!

Wednesday, February 18, 2015

some google tools

Avui m'agradaria presentar-te unes eines de Google que espero que trobis tant interessants com jo les he trobat.
Google Public Data Explorer. Et permet cercar dades públiques en bases de dades de tot el món: inclosos Eurostat, l’Institut Nacional d’Estadística, Idescat, Govern Basc, Departament d’Economia i Hisenda, OECD... Després de trobar el que busques, pots filtrar-ho entre les categories facilitades per generar gràfics personalitzats. Et proposo seguir un exemple impressionant:
  1. Introdueix Climate a la zona de recerca.
  2. Selecciona Datasets al menú de l'esquerra 
  3. Punxa CAIT 2.0 International Emissions
  4. Selecciona Greenhouse Gas Emissions i Emissions per Capita
  5. Al menú de l'esquerra selecciona Compare by Country i selecciona Spain i Switzerland.
  6. Selecciona el tipus de Gas a Greenhouse Gases i, més abaix, els Sectors de l'economia
Google Ngram Viewer . Et permet veure i comparar la freqüència amb que apareix una paraula (o cadenes de paraules) en més de 5 milions de llibres indexats a Google Books i publicats entre 1500 i 2013. Està disponible en anglès, francès, espanyol, alemany, xinès i rus. És una potent eina de recerca documental per a periodistes, historiadors, lingüistes, sociòlegs o simplement curiosos. Jo et proposo seleccionar com període 1800-2013 i com a recerca: global warming, greenhouse gas, glacier.

Google Correlate fa part de Google Trends. Es tracta d’un cercador de correlacions entre sèries de dades (proporcionades pel propi cercador o per l’usuari). Per exemple, si escolleixes Spain com país fiques el primer cognom de l'actual president del govern espanyol a Search Correlations, pots obtenir resultats sorprenents que pots visualitzar en un gràfic de correlació de la paraula seleccionada amb cadascuna de les paraules trobades dia per dia, des del 2003 fins a la data.

PageSpeed Insights, analitza una pàgina web i dona una sèrie de bons consells per accelerar la seva visualització des d'un ordinador o un telèfon mòbil. Et proposo d'entrar l'enllaç d'aquesta pàgina i punxar Analyze per veure quins son els consells que hauria de seguir per accelerar la visualització del meu blog.

I una llarga sèrie de diverses aplicacions entre les  que destacaria Google for Education o Think with Google: una pila d'eines que crec que comercials i publicitaris poden trobar força interessants.

Tuesday, February 17, 2015

aurora borealis (northern lights)





Dos vídeos d'aurores boreals a Birtavarre (Noruega). El primer vídeo es va publicar Vimeo el 22.01.2012 per Ørjan Bertelsen. El segon vídeo es va publicar al canal No Comment TV el passat 31.12.2014. Ahir Euronews en passava un altre de més recent, però encara no ha estat publicat.

Monday, February 16, 2015

a tale of two cities: oimiakon and coober pedy

Oymyakon (Russia),
one of the coldest village on earth
Coober Pedy (Australia) isn't one of
the warmest village on the earth, but ...
Com les temperatures han pujat un xic, les nevades que han seguit caient a la muntanya aquest darrer cap de setmana s'han transformat en pluja a la plana. Tret dels amuntegaments de neu deixats per les màquines, ja no queda pràcticament traça de neu a la vila. Però com el ritme vital continua condicionat per la meteo, avui m'he permès la llicència d'utilitzar el títol d'un llibre de Charles Dickens per parlar de dues viles conegudes per estar situades en extrems climàtics completament oposats: Oymyakon (Rússia), una de les viles més fredes del món i Coober Pedy (Austràlia) que, tot i no ser una de les viles més càlides del planeta, presenta una característica que la fa molt interessant.

Oymyakon (Rússia)
Un article del DailyMail del 22.01.2013 (1) ens presentava  Oymyakon (Rússia) com un lloc on hi havien unes fonts termals que eren utilitzades pels pastors de rens per donar a beure aigua en hivern als seus ramats. La política soviètica de control de les poblacions nòmades va tenir com a resultat l'assentament dels pastors de rens entre 1920 i 1930. De fet, és un dels llocs més freds de la Terra: on la temperatura més baixa enregistrada va ser de -71.2°C l'any 1924, i on la temperatura mitjana del mes Gener es troba normalment al voltant dels -50°C (2). Et proposo de donar un cop d'ull a qualsevol d'aquests vídeos:
  1. Coldest place on the earth in Siberia, 3'34''de Laurence Lee per Sky News (2007)
  2. -46°C in Yakutsk City, Siberia, 50'' vida quotidiana a Yakutsk per Reppublica TV (2013)
  3. -56°C from Yakutsk to Oymyakon in winter, 36'18'' documental i vídeo muntatge força reeixit sobre la quotidianitat urbana realitzat per un estudiant alemany en meteorologia. 
Coober Pedy (Austràlia)
Hi ha qui diu que a Coober Pedy les temperatures es poden enfilar fàcilment fins els 47°C a l'ombra, però la veritat és que si comparem les temperatures mitjanes d'aquesta localitat minera australiana amb les de Écija (3) veurem que son força similars. Si a Écija semblen haver optat per fer pujar les temperatures amb places dures, a Coober Pedy, una bona part dels seus 1'700 habitants han decidit viure sota terra, aprofitant les galeries excavades per la mina d'òpal, en cerca d'una mica més de frescor. Un poble sota terra amb carrers i cases, botigues i hotels, com pots veure en aquest vídeo: Extreme Town Coober Pedy, Extreme Towns, 2009. No sé perquè però, veient aquestes imatges, he recordat els exteriors a Tunísia de Star Wars, i m'he dit que potser t'agradaria donar un cop d'ull a aquesta pàgina: Star Wars location spotting in Tunisia.

Com a conclusió dir que el que més m'ha impressionat són els vídeos de Sibèria. En particular les imatges de vida quotidiana de Yakutsk on tot sembla funcionar, dins del que cap, amb un cert aire de normalitat. Les escoles, els magatzems, la gent anant a la feina, els mercats a l'aire lliure (!) ... També l'amplitud de les temperatures, amb mitjanes que van des dels -52°C al Gener fins els 35°C el mes de Juliol. Però, per damunt de tot. m'han impressionat els vells autobusos i les furgonetes de l'època soviètica: espero que algú pensi en guardar els plànols, perquè me temo que no hi ha res avui en dia al mercat que es pugui comparar a la resistència d'aquests vehicles. 
 

Sunday, February 15, 2015

diabetes research



El maig del 2012 amb una glucèmia de 33 mmol/L (594 mg/dl, segons les normes a Espanya) vaig fer un pre-coma diabètic i, a partir d'aquell moment, vaig haver de familiaritzar-me amb els aparells amb els que hauria de controlar-me a diari la glucèmia. A l'hospital van donar-me un aparell excel·lent, però després de documentar-me sobre el tema, vaig demanar-li a la meva diabetologa si me'l podria canviar per un Bayer Contour USB que havia sortit dos anys abans (1). 

Es un aparell petit, excel·lent, pràcticament sense consum de bateria, actualment a un preu molt interessant a amazon: gairebé tres anys més tard, el segueixo utilitzant.  Però no és d'això que volia parlar-te avui, sinó del salt tecnològic que hom pot observar des del 2014. Un salt tecnològic que està dirigit a evitar als diabètics la molèstia de haver de punxar-se varies vegades per dia per obtenir la gota de sang amb la que mesurar el nivell de glucèmia.

Crec que és honest començar parlant de la comercialització del FreeStyle Libre Flash Glucose Monitoring System produït pels laboratoris americans Abbott, que suprimeix la necessitat de punxar-se varis cops per dia amb un dispositiu resistent a l'aigua que, punxat a la pell, només s'ha de reemplaçar cada 15 dies i permet un monitoring permanent de la glucèmia (veure vídeo).

Parlem ara de la recerca a Suïssa. En primer lloc l'estat de la recerca de dues companyies privades: Roche i Novartis.
  • Durant el 2014 van seguir els assaigs iniciats l'any 2010 d'una llicència del grup farmacèutic suís Roche d'un medicament basat en la combinació de dues hormones intestinals, destinat a un tractament més eficaç, i de forma simultània, de la diabetis i el sobrepès (2).
  • El passat 15.07.2014, Alcon, una filial del grup farmacèutic suís Novartis, va concloure un acord amb Google per fabricar lents intel·ligents capaços de mesurar l'índex de glucèmia (3).
I ara, el que me sembla el resultat més interessant de la recerca publica a Suïssa: Glucolight (4) que, desenvolupat per l'Empa (5) i l'Hospital Universitari de Zuric (amb la participació del SNF/FNS (6) ) és un sensor que mesura el sucre en la sang per simple contacte amb la pell. La característica principal és que no demana cap punxada ni cap test sanguini preliminar, ni tan sols pel calibratge. Veure detalls i precisions tècniques en aquest enllaç a empa.ch. Si els investigadors van presentar una demanda de patent a mitjans de 2014, els primers estudis clínics a l'Hospital Universitari de Zuric es duran a terme durant 2015, prioritàriament en el control de la glucèmia de nadons prematurs.

Actualment Empa i l'Hospital Universitari de Zuric estan en discussions amb socis potencials per a la producció industrial d'aquest sensor. Els investigadors creuen que més endavant "Glucolight" serà utilitzat en altres àrees, com ara els sensors per diabètics. Personalment, estic segur que els comercials de les companyies farmacèutiques deuen ja tenir una idea sobre el mercat potencial d'aquest producte (7).


Tuesday, February 10, 2015

sobre la propietat intel·lectual


sinó pots veure el vídeo punxa aquí

Ahir dilluns van passar al telenotícies de la RTS la noticia de la inauguració d'un nou centre de control de swissgrid a Prilly (VD). Me va fer molta il·lusió veure a la TV companys amb els que he treballat durant molts anys (alguns els vaig conèixer quan eren aprenents!) i amb els que també m'ho he passat super bé fora de l'horari laboral.

Però deixa'm que't digui que també me va fer molta il·lusió veure que el mur d'imatge del centre de control utilitza un mapa anamòrfic de la xarxa suïssa d'alta i molt alta tensió que jo vaig dissenyar el 1994.

Tot plegat m'ha fet pensar en un article de la secció Ciencia Crítica del diari progressista diario.es: Autores, amigos y clientes: el orden importa en la firma de artículos científicos, en el que els seus autors ens explicaven tota una sèrie d'injustícies al voltant dels noms que figuren en la publicació d'un article científic i l'ordre en el que aquests es presenten.

Jo en tinc prou amb l'orgull professional de que swissgrid hagi retingut el meu design pel seu mur d'imatge. Potser perquè vaig signar un contracte que deixava clar que tot el treball intel·lectual que pogués realitzar a l'empresa quedaria en propietat de la companyia que'm pagava el salari amb el que el podia realitzar. I estic segur de no ser una excepció.

No t'amago que m'agradaria pensar que els investigadors que firmen l'article del que't parlava han fet coses molt més interessants durant la seva carrera que l'electrònica física i el sistema operatiu de l'ordinador on està instal·lat el programa de tractament de text amb el que van escriure l'article, o el programa de correu electrònic i la xarxa telemàtica que els va permetre fer-lo arribar a la redacció del diari. No estic segur però que coneguin els noms de les persones que van dissenyar aquests productes, per no parlar dels noms de les persones que van participar en la seva producció industrial. I si vaig més lluny, tampoc crec que coneguin els noms dels ciutadans que, amb els seus impostos, han finançat la seva recerca. O el dels treballadors gràcies a la plusvàlua dels quals alguna companyia els ha donat el seu sponsoring per continuar amb els seus treballs de recerca.

Segurament tenen molta raó de queixar-se i d'informar-nos en un diari progressista de la gran injustícia que estan vivint. Malauradament, l'objecte de les seves jeremiades no fa part dels meus problemes quotidians, ni dels d'una immensa majoria de la ciutadania que paga religiosament els seus impostos perquè ells puguin seguir investigant ... espero que en quelcom que sigui social i científicament tant interessant com tota la ciència i tecnologia que contenen els equips que han utilitzat per explicar-nos els seus problemes i l'electricitat que els ha permès utilitzar-los.

Sunday, February 8, 2015

WSL Institute for Snow and Avalanche Research SLF


No sé si has escoltat parlar del WSL Institute for Snow and Avalanche Research SLF de Davos. Són una referència mundial en la recerca associada a la física i la mecànica de la neu i els mecanismes que es troben darrera les allaus, la seva modelització, cartografia de zones de riscs, avaluació d'infraestructures anti-allaus, estudis al voltant del permafrost, etc. ...

Aquest coneixement es difon periòdicament en forma de cursos, software especialitzat, publicacions, newsfeeds, newsletters, etc ... que pots trobar a les seves pàgines. En aquest vídeo, pots trobar la darrera allau que van provocar el passat 03.02.2015 al centre de recerca de l'institut a la vall de la Sionne, Anzère (VS). I en aquesta adreça, pots trobar l'article que els van dedicar a Le Matin el passat 04.02.2015.


I aprofitant que aquest matí hem tingut una treva: la bise ha bufat amb menys força i hem tingut dret a unes hores de sol (al migdia s'ha tornat a cobrir i ha començat a nevar), et proposo de punxar aquestes imatges d'un episodi meteorològic que sembla que, poc a poc, anirem deixant enrere.


Le Matin: Limitez vos déplacements ce week-end, 06.02.2015,
Per veure més imatges, punxa a la Galérie photo!

Friday, February 6, 2015

à propos de la bise II



Navibus al llac Léman, 05.01.2012
Com ja et deia a l'entrada precedent, avui tampoc hi ha hagut servei de vaixells entre les ribes suïssa i francesa del llac, el que li ha estalviat a la companyia, però sobretot als treballadors fronterers viure un episodi com el d'aquesta imatge de fa tres anys.

Tot i que la bise noire segueix forta, avui no he tingut la sensació tèrmica dels -15°C dels que informava ahir la RTS. I si el vídeo d'aquí dalt ja et dona una idea del temps que està fent, et proposo que li donis un cop d'ull a aquest altre video del Téléjournal de la RTS d'ahir. En fi, tot i que seguirem tenint la bise noire durant uns dies, segons météosuisse sembla que anirà baixant de força i que a partir de diumenge podrem comptar amb passar a temperatures màximes positives.

à propos de la bise



Versoix (GE), març del 2012
Dimarts passat, a causa de la bise, la CGN va decidir de suspendre dimecres i dijous les línies de vaixells que transporten treballadors francesos de l'altra riba del llac a Suïssa (1).  Ahir van tornar a avaluar la situació i van decidir estendre la suspensió almenys fins divendres (2). La companyia al·lega que el fort vent i la baixada de les temperatures presenten el risc de gelar l'aigua als vaixells i augmentar el seu pes en la direcció del vent, desequilibrant la massa.

I com una imatge val més que mil paraules, et proposo de donar un cop d'ull a aquest vídeo muntat amb imatges de la bise del 2005, o aquest altre vídeo amb imatges de la del 2012. 

Què és doncs la bise? La presència d'un fort anticicló a les illes britàniques o a la península escandinava acaba creant un gradient de pressió que provoca un vent fort, fred i sec de nord-est, que es desplaça vorejant els Alps a baixa altitud i, després de travessar el Plateau Suisse, desemboca amb força al llac Léman. Normalment, la bise va associada al bon temps (3). Però no és el cas de la bise noire que estem vivint aquests dies, i que es caracteritza per la presència d'un fort anticicló a les illes britàniques que, combinat amb una depressió al golf de Gènova, provoca un vent molt més fort, fred i humit, que passa per sota dels núvols i que està  associat amb precipitacions en forma de neu.

A partir d'aquí, quan llegeixis a la premsa ibèrica noticies associades a temperatures siberianes, no deixis d'agrair als déus de l'Olimpi no necessitar escriure rucades per guanya-te la vida.


(1) La CGN ne naviguera pas mercredi et jeudi, 20 minutes, 03.02.2015
(2) Les bateaux de la CGN resteront à quai vendredi, 20 minutes, 05.02.2015
(3) Mira d'associar la idea del bon temps amb el fet que llueix el sol i entendràs millor aquesta afirmació quan et miris els enllaços dels vídeos. Si no et quedes convençut, pots mirar-te en hivern un mapa meteorològic del Canadà i veure com es pot estar a -30°C o menys i considerar que fa bon temps pel sol fet de que no hi han núvols. 

Thursday, February 5, 2015

old maps online

http://www.oldmapsonline.org

Potser sigui excessiu qualificar la pàgina oldmapsonline.org com un somni fet realitat, però no estaria gens lluny del que vaig pensar la primera vegada que la vaig veure. Senzillament, impressionant.

oldmapsonline.org és una porta d'entrada als mapes històrics de biblioteques d'arreu del món: punxa aquí per veure la llista de contribuïdors. No m'he quedat enganxat solament per la importància dels fons, sinó també per la simplicitat de la seva consulta. Un cop has obert l'enllaç oldmapsonline.org et desplaces amb la rata per un mapa, amb la roda selecciones l'escala i, a la finestra de la dreta, gràcies al sistema de recerca MapRank Search System vas veient passar tots els mapes històrics inventariats per la zona on et trobes. Punxes aquell que t'interessa més i ... heus ací que realitzes un viatge al passat sense traure els ulls de la pantalla del teu ordinador.

Tuesday, February 3, 2015

robert doisneau

Le baiser de l'Hôtel de Ville (1950)
No sé si el nom de Robert Doisneau et diu alguna cosa. Potser coneguis l'imatge que acompanya aquesta entrada. O potser que, si et mires el vídeo, trobis alguna que't recordi un Paris popular que fa molt de temps que va deixar d'existir.
El que avui et vull proposar és fer una ullada a l'Atelier Robert Doisneau, una estructura creada  per les seves filles per continuar fent viure l'obra d'aquest gran fotògraf. En particular els seus portfolios, que contenen una selecció temàtica de les més de 450'000 fotografies del fons d'aquest gran artista. 

Monday, February 2, 2015

loving vincent

Com passa el temps! Gairebé dos anys després de haver visitat a Amsterdam l'exposició Van Gogh at Work, ahir vaig veure a Euronews que aquest any, coincidint amb l'aniversari dels 125 anys de la seva mort i després de dos anys de treball, sortirà a les sales un film sobre la seva vida: Loving Vincent

Amb una duració de 80 minuts i dirigit per la pintora polonesa Dorota Kobiela, el film utilitza pel seu script unes 120 pintures de l'artista i es basa en unes  800 cartes escrites pel pintor. Des del punt de vista artístic, cal destacar que es tracta d'un film d'animació en el que han col·laborat, durant dos anys, més de 60 pintors que han fet una pintura a l'oli per cadascun dels fotogrames del film.

Sunday, February 1, 2015

major snowstorms in a warming world


Rochester NY, 20.01.2011
Aquesta setmana, coincidint amb les importants nevades que estan caient aquests dies al nord-est del continent americà i a Europa, m'agradaria compartir amb tu uns articles que he llegit: espero que t'interessin tant com a mi m'han interessat.




El primer article que't vull presentar és de Brian Kahn: Thunderstorms Helping Bring Ozone Down to Earth. Publicat a Climate Central el passat 28.01.2015, l'article ens presenta diferents propietats de l'ozó en funció de la seva posició a l'atmosfera. Si quan es troba a l'estratosfera actua com un escut que bloqueja els raigs ultra-violetes (és per això que el forat de la capa d'ozó és un problema), quan es troba a la troposfera -el nivell més baix de l'atmosfera- actua com un potent gas d'efecte hivernacle.

L'article de Brian Kahn ens diu que per primera vegada s'ha demostrat que, entre d'altres factors que afavoreixen l'aparició de l'ozó a la troposfera, s'ha de tenir compte de les tempestes elèctriques. Hi han investigadors que treballen amb la hipòtesi de que l'escalfament global seguirà afavorint les condicions per la formació de grans tempestes que, d'aquí al 2100, podrien augmentar fins un 40% als USA. Ens trobaríem doncs davant d'un fenomen de retroalimentació en el que les tempestes afavorien el transport de l'ozó a la troposfera i, per l'efecte hivernacle, l'ozó afavoria la formació de noves tempestes.

El segon article, respon a una pregunta sobre la que molt poca gent ha reflexionat: què succeeix quan augmentes la temperatura en un planeta que té la seva superfície coberta en un 70% per aigua? Andrea Thompson ens ho explica en aquest article: What A Warming World Means for Major Snowstorms, publicat a Climate Central el passat 26.01.2015 i reproduït a d'altres publicacions (Scientific American, Grist, ...). L'autora comença per presentar-nos l'aparent paradoxa de grans tempestes de neu en el context d'un món que s'escalfa. En poques paraules, l'autora ens explica que, donat que l'augment de les temperatures provoca un augment de la humitat de fins un 4% per cada 0.6°C d'augment de temperatura, l'arribada d'aquestes masses relativament humides sobre les zones del continent just per sota dels 0°C provoca importants nevades i, per sobre dels 0°C importants ruixats que es poden traduir, com seria el cas del nord-est americà en ciclons extra-tropicals.

Tot i que hi han investigadors que treballen sobre la hipòtesi de que aquests fenòmens podrien fer-se més rars en freqüència, però més violents, les dades demostren que, des de 1958, s'ha enregistrat un augment de les precipitacions intenses al nord-est del continent americà ... Mentre, a la costa oest de Nord Amèrica, poden començar a preocupar-se pels efectes dels cicles El Niño - La Niña i el seu impacte sobre l'evaporació continental:
A tots aquells que insisteixen en afirmar què el canvi climàtic és una fal·làcia, basant-se en l'observació de la intensitat de l'augment de les precipitacions, els recomanaria llegir-se aquests articles.