Estic segur que has escoltat parlar de Instagram: és una aplicació mòbil i web gratuïta que permet als usuaris fer fotografies, aplicar filtres i marcs si es desitja i, finalment, mostrar-les als seus amics, ja sigui a la pròpia plataforma o a diverses xarxes socials, incloent Facebook, Twitter, Quadrangular, Tumblr, Flickr, ...
Doncs bé, si vols veure el seu equivalent amb imatges i vídeos capturats des de drons, et proposo donar un cop d'ull a aquesta pàgina: dronestagr.am. Jo he penjat com vídeo d'exemple l'impressionant: High Above, The Scottish Highlands (veure en HQ a youtube, la fitxa dronestagr.am), on algunes seqüències impressionants han estat filmades per un dron per la penya de Elevate Studio.
Una de les coses que més m'agrada fer durant la pausa del migdia és baixar caminant des de la feina fins el llac Léman. Tot i ser el mateix lloc, cada dia és un paisatge diferent. La neu a les muntanyes, el color del cel, el del llac ... Les imatges del vaixell vaig fer-les el passat dilluns. Les que també pots punxar abaix son del dimecres de la setmana passada.
The Associated Press, l'agència de notícies més gran i també la més antiga del món, publica ja els seus arxius a YouTube, on cada dia afegirà nou material.
Del que vull parlar avui és que aquests arxius s'han completat amb els de British Movietone, el que ha donat com resultat que Youtube contingui ara un dels millors arxius de noticies del món des de 1895.
El climatòleg i explorador polar Alfred Wegener, més conegut per la seva teoria de la deriva continental, havia postulat que un fong podia trobar-se al darrera de la formació dels 'cheveux de glace' que creixen en condicions específiques a indrets ombrejats i molt humits, amb fusta morta de faig o roure i gebre moderat, però quan el sòl encara no està congelat.
El secret dels 'cheveux de glace' ha estat resolut per investigadors suïssos i alemanys.
La biòloga alemanya Gisela Preuss és co-autora d'un recent estudi que ha completat els experiments científics iniciats durant els anys 70's pel suís Gerhart Wagner. Aquest estudi ha identificat el fong Exidiopsis Effusa com la causa d'aquest fenomen. Més tard la investigadora en química alemanya Diana Hoffmann ha trobat lignina i tanins en el gel, molècules orgàniques que poden prevenir la formació de grans cristalls a la superfície de la fusta.
Cristiano Mätzler, de la Universitat de Bern, va examinar per la seva part les propietats físiques dels 'cheveux de glace' que, amb un diàmetre d'una centèsima de mil·límetre, poden arribar a tenir deu centímetres de longitud. I va poder confirmar que el fenomen conegut com la "segregació del gel" es troba a l'origen de la seva formació i que pot donar-li la força suficient per per separar l'escorça de la fusta morta.
Tot i que les temperatures havien baixat força en relació a la setmana passada, ahir encara estàvem a 30°C al migdia. Menys mal que el canvi de temps anunciat per météosuisse va arribar cap al vespre. I que les previsions diuen que els propers 6 dies les màximes es trobaran entre els 25°C i 26°C clàssics d'aquesta època de l'any.
Parlant de clàssics, un altre és que sempre plogui pel festival de Paléo. També dimecres passat, mentre a Lausanne no va caure una gota, enllà va caure una sagrada castanya. Ho sento pels Soviet Suprem, Christine, Violons Barbares ... Però millor ahir que avui: Patti Smith, Joan Baez, Robert Plant, Gocoo, Yellow Teeth, Miss Trash, ...
El dijous de la setmana passada, vam fer una sortida del meu equip, que està repartit entre Olten i Lausanne. Vam quedar a l'estació de Montreux i vam agafar el cremallera que puja als Rochers de Naye (2042 m). Recien arribats vam beure'ns una ampolla de vi abans de passar al menjador d'un restaurant amb una vista fenomenal: el Plein Roc. I després, per fer baixar el menjar, vam anar a veure les marmotes, vam fer el cim i vam visitar el jardí alpí
Ens ho vam passar força bé, tenint en compte que som un equip força cosmopolita: un cubà, un francès, un servidor, un suís alemany, un escocès, un holandès, un lletó i el boss, que és alemany. No surten a la imatge un tunisià, que es va quedar a la feina perquè era ramadà, i un manyo que va viure uns anys a Castefa, que va preferir quedar-se al bar enlloc de fer el cim.
Més tard vam agafar el tren de tornada i, mentre la meitat de la penya va decidir tornar a casa, altres vam anar a fer un tomb pel festival de Montreux. Eren les 17h00 i ja hi havia un ambient al·lucinant, amb penya, parades de menjar i músics de carrer d'arreu del món, alguns amb una qualitat brutal
Finalment, vam anar a un dels espais gratuïts per escoltar una Big Band (no va agradar-me massa) i, després, vam anar a beure'ns una birra (altres una Coke Zero!) a una plataforma que havien muntat sobre el llac, amb una vista impressionant dels Alps.
Seguint la descripció succinta que'ns fan al Wiki en català, Un MOOC (abreviació de Massive Open Online Courses) és un curs obert de formació a distància que, sovint, utilitza recursos educatius oberts. Aquests cursos s'ofereixen també gratuïtament (o no) per les universitats més conegudes arreu del món.
Els MOOCs, que es van introduir per primera vegada el 2008 i es van estendre com una manera popular d'aprenentatge en 2012, estaven destinats al seu inici a la participació il·limitada i l'accés obert a través del web. A més dels materials del cursos tradicionals, com ara conferències filmades, les lectures i els butlletins de tests, molts MOOC's proporcionen fòrums d'usuaris per donar suport a les interaccions de la comunitat entre estudiants i professors.
Els primers MOOCs sovint van emfatitzar les característiques del seu lliure accés, amb la concessió de llicències obertes tant pel contingut, com per l'estructura i els objectius de l'aprenentatge, per promoure la reutilització dels recursos. Alguns MOOCs posteriors van utilitzar llicències tancades pels materials de curs, tot i mantenir el lliure accés dels estudiants. Segons un article publicat a Vilaweb l'any passat, citant fonts de la Universitat Politècnica de València (UPV): les enquestes de sortida dels estudiants rebel·len un alt grau de satisfacció encara que, de mitjana, només al voltant del 15% dels inscrits els acaba. Tot i que alguns autors defensen que el seu pic de popularitat ja fa part del passat, crec que val la pena donar un cop d'ull al que Jeff TAVERNIER presentava al seu blog com el resum de les grans ruptures de l'era de l'aprenentatge digital. I com a introducció, crec que també val la pena donar un cop d'ull a l'extracte del llibre de Xavier DELENGAIGNE Thérèse de LABOULAYEI: Apprendre à toute vitesse, Dunod, InterEditions, Paris, 2014.
Entre les plataformes més conegudes que ofereixen cursos MOOCs que, com ja hem vist, no sempre són oberts ni gratuïts, cal destacar:
edX: cursos en línia de les més prestigioses universitats, com ara MIT, Harvard, Berkeley, EPFL, ETHZ, Sorbonne, Cornell, Kyoto, San Diego, ...
Coursera: cursos en línia realitzats per més de 115 universitats, entre les que hom pot trobar l'EPFL o la UAB.
Udacity: cursos sobre tecnologies de la informació amb el support de google, facebook, cloudera, at&t (nota: des de 2012, Mozilla proposa una nova formula pel reconeixement de competències al llarg d'una vida que es coneix amb el nom de Open Badges)
Pots trobar també una gran oferta a:
OpenCulture: amb més de 1000 cursos en línia oferts per un gran nombre d'universitats.
A nivell local, amb una oferta reduïda de cursos majoritàriament en espanyol i anglès:
XarxaMOOC: el portal de la Xarxa Vives d’Universitats (canal youtube de visita recomanada), coordinat per la Universitat d’Alacant. Un sol curs en català (Preparació per al nivell C1 - Valencià), la resta en espanyol o anglès.
UCATx: el portal de la xarxa de la Catalunya de les 4 províncies, coordinada per la UAB. Lligada molt estretament a la plataforma comercial Coursera, cursos principalment en espanyol o anglès.
Universitat Pompeu Fabra: Una de les més reputades universitats de la Catalunya de les 4 províncies, cursos principalment en espanyol o anglès.
Mooc.es: no conec cap referència sobre aquest portal espanyol, però podria ser interessant donar-li un cop d'ull.
Aziz Abu Sarah és un activista palestí amb un enfocament inusual en la seva lluita per la pau: fer turisme. En aquest vídeo ens presenta l'experiència de la seva empresa turística, basada en les interaccions entre persones de diferents cultures a fi d'erosionar dècades d'odi. Espero que aquest video pugui emocionar-te tant com a mi m'ha emocionat (enllaç: vídeo, transcripció).
Al suplement Formation del diari 24 Heures d'avui, han publicat una llista amb els alumnes de les escoles del cantó de Vaud que han obtingut algun diploma enguany. Per cada escola havia una imatge i, pel Collège de Bergières, han publicat aquesta.
