El climatòleg i explorador polar Alfred Wegener, més conegut per la seva teoria de la deriva continental, havia postulat que un fong podia trobar-se al darrera de la formació dels 'cheveux de glace' que creixen en condicions específiques a indrets ombrejats i molt humits, amb fusta morta de faig o roure i gebre moderat, però quan el sòl encara no està congelat.
El secret dels 'cheveux de glace' ha estat resolut per investigadors suïssos i alemanys.
La biòloga alemanya Gisela Preuss és co-autora d'un recent estudi que ha completat els experiments científics iniciats durant els anys 70's pel suís Gerhart Wagner. Aquest estudi ha identificat el fong Exidiopsis Effusa com la causa d'aquest fenomen. Més tard la investigadora en química alemanya Diana Hoffmann ha trobat lignina i tanins en el gel, molècules orgàniques que poden prevenir la formació de grans cristalls a la superfície de la fusta.
Cristiano Mätzler, de la Universitat de Bern, va examinar per la seva part les propietats físiques dels 'cheveux de glace' que, amb un diàmetre d'una centèsima de mil·límetre, poden arribar a tenir deu centímetres de longitud. I va poder confirmar que el fenomen conegut com la "segregació del gel" es troba a l'origen de la seva formació i que pot donar-li la força suficient per per separar l'escorça de la fusta morta.
El secret dels 'cheveux de glace' ha estat resolut per investigadors suïssos i alemanys.
La biòloga alemanya Gisela Preuss és co-autora d'un recent estudi que ha completat els experiments científics iniciats durant els anys 70's pel suís Gerhart Wagner. Aquest estudi ha identificat el fong Exidiopsis Effusa com la causa d'aquest fenomen. Més tard la investigadora en química alemanya Diana Hoffmann ha trobat lignina i tanins en el gel, molècules orgàniques que poden prevenir la formació de grans cristalls a la superfície de la fusta.
Cristiano Mätzler, de la Universitat de Bern, va examinar per la seva part les propietats físiques dels 'cheveux de glace' que, amb un diàmetre d'una centèsima de mil·límetre, poden arribar a tenir deu centímetres de longitud. I va poder confirmar que el fenomen conegut com la "segregació del gel" es troba a l'origen de la seva formació i que pot donar-li la força suficient per per separar l'escorça de la fusta morta.
- Un champignon à l'origine des 'cheveux de glace', 20minutes.ch, 23.07.2015
- Les cheveux de glace, PhotoMonde, 03.01.2013
- 'Hair Ice' Fungus Grows On Dead Wood | Time-Lapse Video. livescience.com, 22.07.2015
- Fungus shapes hair ice – Researchers identify fungus responsible for peculiar ice filaments that grow on dead wood, European Geosciences Union, 22.07.2015
Estrany "bolet",si em permets dir-li així.I es que això dels fongs és tot un mon.Em pregunto si mai n´has trobat cap de cheveux glacé.
ReplyDeleteDoncs, si. I és el que m'ha mogut a publicar l'article. Fa cosa de tres o quatre anys el vaig veure per primera vegada a la tardor caminant pel bosc. Se'm va fer super rar perquè, el primer que'm va passar pel cap és que era gel però, tot i que feia fred, no hi havia gebre enlloc. Quan el vaig tocar, me van semblar com filaments de neu. Però no hi havia neu enlloc. Així que vaig acabar per pensar que semblava a quan hi ha alguna cosa a la nevera que es floreix, amb la diferència de la forma al·lucinant que presenta, clar.
ReplyDeleteDe totes maneres, el més rar que he vist per aquí és que, malgrat fer molt de fred, amb tots els anys que he passat en aquest país, mai no he vist encara el gruix de gel que es fa a les branques dels arbres a casa nostra. I el gebre, no l'he vist sinó molt rarament. Coses de la humitat de l'aire, imagino.