apunts sobre la democràcia suïssa

Durant la campanya electoral del passat 27S vaig haver de suportar un munt de "experts" locals que donaven la seva opinió sobre un tema (un de més) sobre el que no tenien ni idea del que estaven dient. Me refereixo al de la democràcia suïssa. L'objectiu de l'entrada d'avui no és parlar de la democràcia directa, basada en les iniciatives i els referèndums populars, sinó de les eleccions a les cambres federals del proper 18 d'octubre.

El parlament federal està compost per dues cambres. El Consell Nacional (que seria l'equivalent espanyol del Congrés) amb un nom que'ns diu que el concepte de nació a Suïssa no està lligat a una llengua, sinó a una cultura política cimentada en la estructura confederal d'aquest país. Els 200 escons d'aquesta cambra es reparteix en funció de la població de cada estat (els cantons): Zürich, essent el més poblat té assignats 35 escons, Obwald, un dels menys poblats en té 1. El Consell dels Estats (que seria l'equivalent espanyol del Senat) té 46 escons, que es reparteixen a raó de dos escons per cada estat (els cantons) i un per cadascun dels antics mig-cantons. Això vol dir que el cantó de Zürich, amb 1'3 milions d'habitants el 2008, té els mateixos representants que el cantó d'Obwald, que en 2008 no arribava als 35'000 habitants.

Just afegir que la composició del futur govern de set membres serà escollida de manera proporcional als resultats de les eleccions. I que si com a resultat d'aquests, un partit té dret a dos membres al govern, serà el parlament (i no el partit) qui designarà aquells que li semblin més adequats. Just per acabar amb aquest punt, recordar que la presidència de la confederació serà rotatòria entre els membres del govern per un període d'un any.

I ara, deixa'm passar al punt més interessant, el de l'elecció dels parlamentaris. Com pots veure a la pàgina 8 de la Notice explicative pour l'élection du Conseil national du 18 octobre 2015: Informations pour les Cantons où on élit la Chambre du peuple selon le système proportionnel imagina que tens al teu davant la llista electoral d'un partit amb el que't trobes proper ideològicament. Però que, per les raons que siguin, no estàs d'acord amb votar al seu cap de llista: Fas una ratlla al damunt i el teu vot no va a parar a aquest candidat. Imagina que vols donar el doble de vots al segon candidat, fas una ratlla al damunt del tercer i inscrius el nom del segon altre cop. Imagina ara que, pel sisè lloc de la llista, prefereixes votar pel candidat d'un altre partit (a la mateixa llista!): esborres el nom del sisè candidat de la llista i inclous el d'una altra formació que't sembli més adequat. I ara imagina que no hi ha cap llista amb la que simpatitzis completament i que tu en vols crear una de personal: com pots veure a la pàgina 9, pots agafar una butlleta en blanc i escriure els noms dels teus candidats preferits en l'ordre que tu ho desitgis.

Segurament no és un sistema polític perfecte. I estic obert a la discussió dels seus defectes. Però val la pena saber que, quan llegeixis un article dels corresponsals espanyols sobre la política d'aquest país, t'etiquetaran com a progressistes aquells que volen homologar-lo amb els sistemes d'altres països de la Unió Europea, i com a extrema dreta, aquells que no volen canviar una coma d'aquest sistema.

Just per acabar, dir que crec que hi han altres maneres de fer patriotisme que el de buscar-se mites fundadors i cabdills que els representin (als meus fills ningú els va parlar a l'escola de Guillem Tell). Jo he trobat en la defensa del sistema polític d'aquest país, que també és el meu, el millor dels arguments que hom pugui imaginar.