 |
La tia Emma i el Sr. Barlattey
|
Com no se't pot amagar res,
the above pictures són el testimoni de que vam passar el cap d'any amb els Monster's. A dalt ens pots veure el 31.12, acomiadant-nos de l'any a
Les Brasseurs. Al mig, a casa, el mateix dia, per la nit vella. I abaix, el primer de gener, a l'
auberge du Lac des Joncs, a Les Paccots. Tot i que havíem parlat d'anar a les
termes de Saillon, vam haver de canviar de destí perquè a en Hands se li va ficar al cap de provar un dispositiu d'enregistrament de cacofonies amb forma de càmera de fotos. La veritat és que el dispositiu ens va donar yu-yu. I quan vam anar a demanar-li consell a l'expert local, un tal Barlattey, vam realitzar que ja no podia dir-nos gran cosa.
Monsieur Barlattey,le sanglier de Noël.Llàstima que vam arribar tard per a demanar-li consell,per què vam comprovar que el dispositiu,en certa manera funcionava.No ben be com a detector de cacofonies,però funcionava.Jo crec que,sota l´atenta mirada de´n Barlattey,si ens haguessim fotut un parell de Ténébreuses,li hauriem tret tot el suc al detector.
ReplyDeleteTot i que hauria estat francament interessant conèixer la opinió de Monsieur Barlattey sobre l'enregistrament de cacofonies amb el dispositiu en mode vídeo, tinc com el pressentiment de que la penya no ens hauria deixat agafar el volant per tornar a casa. El que, amb la boira que hi havia a la carretera, possiblement ens hauria estalviat l'experiència d'agafar en auto-stop una noia rossa i amb un vestit blanc a la primera corba. Afortunadament, només portàvem una birra al damunt i vam escollir comunicar per telepatia amb Monsieur Barlattey, a qui no vam deixar de transmetre tota la nostra admiració per la seva obra.
ReplyDelete