Pages

Friday, February 26, 2016

china: one city, nine towns


Tianducheng from caspar stracke on Vimeo.

Tots coneixem el fenòmen xinès de la ‘copycat culture’ (1) pel que fa a la imitació de la producció de manufactura industrial. Però coneixem menys l'extensió d'aquest fenòmen a la producció de ciutats. Un fenòmen que hom pot trobar arreu de Xina, però especialment com a resultat del projecte One City, Nine Towns, a Xangai.

Un article de Samo Pedersen per Pop-Up City del 2011 (2) ens explica de manera detallada tant la gènesi del projecte com les explicacions que l'autor dona al seu fracàs i al seu estat de pràctic abandonament. Et proposo llegir l'article (o passar-te'l pels traductors de Google o de Microsoft) perquè et facis la teva pròpia opinió. Bàsicament es tracta d'un fenòmen d'especulació urbanística com els que coneixem molt bé aquells que hem nascut a l'estat espanyol, però amb unes dimensions que desconeixem.

Però, si hem de ser objectius, no és tracta d'un fenòmen que hom pugui reduir a Xina o a Espanya. Hi ha una pàgina -a la que't recomanaria subscriure't- on trobaràs un munt d'altres exemples: ciutats i projectes industrials en els que s'han invertit somes gegantesques de capital, però que avui estan en un estat de complet abandonament. La pàgina de la que't parlo és: Urban Ghosts.  I com ja et pots imaginar, també tenen un article dedicat al projecte One City, Nine Towns (3).

Potser t'interessi més però l'article que Wade Shepard va publicar a Vagabond Journey (4) sobre Fengcheng, la ciutat que pretén imitar una ciutat espanyola qualsevol:
(...)  A l'altra banda del carrer, un centre comercial d'estil espanyol ocupava la meitat d'una illa de la ciutat. Vaig entrar i no va sorprendre'm trobar-lo en mal estat a causa de la falta d'ús i l'abandonament. Seccions senceres de finestres plenes de pols, botigues buides que mai s'havien obert. A les botigues al llarg dels principals carrers sí que hi havien negocis, però segurament no eren del tipus que els dissenyadors d'aquesta ciutat havien imaginat. On es suposava que hom devia trobar els vestigis de la cultura de consum de luxe, hi havia un karaoke cutre; on se suposava que havien de haver restaurants gastronòmics, hi havia un lloc on feien fideus a $1. On se suposava que hi haurien de haver botigues que vendrien els productes més fins d'Europa, hi havia una petita escola d'arts marcials.
No voldria portar la contraria a Wade Shepard. Però potser que Fengcheng no sigui una ciutat tant diferent a tantes altres ciutats turístiques de la costa que jo he visitat en algunes ocasions. I no diré noms per no molestar a ningú. 

Ja per acabar, no sé si has llegit alguna cosa sobre les illes artificials que Xina està construint al Mar de la Xina meridional (5). Sense entrar en les justificacions diplomàtiques o militars del conflicte, val la pena recordar que a l'est de Xangai es troba una illa: Shengshan (també coneguda com Houtouwan) on, abans de ser abandonada durant la dècada dels 90's, vivien més de 2.000 pescadors. Et proposo de donar un cop d'ull a les imatges espectaculars de l'article que Alex Williams (6) va publicar l'any passat a Urban Ghosts i recordar que aquesta illa és troba només a 40 milles a l'est de Xangai !


  1. Austin Williams (2014): The origins of China’s copycat culture. Global, January 2014.
  2. Samo Pedersen (2011):  One City, Nine Ghost Towns, Pop-Up City. 16.02.2011
  3. Debra Kelly. (2015): 9 Abandoned, European and Western-Themed Ghost Towns of China - Urban Ghosts. 18.02.2015
  4. Wade Shepard (2016): Fengcheng: Shanghai’s Quixotic Spanish Town. Vagabond Journey. 07.08.2014
  5. Bill Hayton (2015): Por qué preocupan tanto las islas que China está construyendo? BBC Mundo. 04.05.2015
  6. Alex Williams. (2015) The Abandoned Fishing Village of Shengshan Island. Urban Ghosts. 30.06.2015

    No comments:

    Post a Comment

    You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.