canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (3)

(Documentaire FR) Chasseurs de légendes: Le... par DX919

Ahir et presentava una ONG que s'ha donat com missió allotjar les desenes de milions de persones a les que el canvi climàtic està obligant a marxar dels seus llocs de residència i als centenars de milions que hauran de fer-ho més endavant. I com aquesta ONG afirmava, referint-se al moment actual, que la humanitat mai s'ha enfrontat a un repte més gran que el del canvi climàtic.

Jo no diré el contrari. Però crec recordar que, en el moment del darrer màxim glacial, que va coincidir amb l'extensió dels deserts arreu del món  (Last Glacial Maximum), quan els nostres avantpassats començaven a pintar a Altamira fa uns 18'000 anys, el nivell del mar estava 120m per sota de l'actual. I com diuen que al Golf Pèrsic no hi ha cap fondària de més de 100m, doncs sabem que durant llargs períodes simplement no existia. I un senyor que es diu Juris Zarins, apassionat per relacionar el canvi climàtic amb els relats de la Bíblia, es va aventurar amb una hipòtesi que'ns presenta una Aràbia luxuriant, regada pels monsons, que podria coincidir en l'imaginari dels pobles semítics que la habitaven amb el paradís del que es van veure obligats a marxar a causa del canvi climàtic. Es el tema de la versió en francès del vídeo que tens aquí al damunt.

Francament, crec que serà millor deixar la temàtica de les entrades precedents per la premsa sensacionalista. I pel que fa al vídeo ... deixem-lo estar per ara també. Millor que ens dediquem a coses més serioses. Aquelles de les que rarament s'ocupa la premsa sensacionalista i que  queden amagades a les pàgines de ciència i tecnologia dels diaris, quan tenen la sort de ser mencionades.

Estic pensant en un interessant article publicat en desembre del 2010 per la United Nations Environment Programm (UNEP) que ens deia que:

Donada la preocupació internacional per l'estabilitat de les petites illes (dels oceans indic i pacific), és important complementar els registres del nivell del mar amb mesures quantificades a la mateixa escala temporal dels canvis als seus esculls coral·lins, a fi d'analitzar correctament l'impacte del canvi climàtic.

L'article ens parla dels resultats de dos estudis basats en dades obtingudes per observacions terrestres i per satèl·lit dels nivells del mar a l'Oceà Índic que, combinades amb models de simulació, han identificat un patró espacial clar en l'elevació del nivell del mar des de la dècada de 1960, però amb uns resultats sorprenents segons l'àmbit de l'estudi:

Un dels estudis (2), afirma que durant els últims 50 anys, l'Oceà Índic s'ha escalfat aproximadament 0,5 °C. i que al llarg de la costa de l'Oceà Índic nord, els nivells del mar han augmentat en una mitjana de 12,7 mm per dècada, particularment al Golf de de Bengala, el Mar d'Oman, Sri Lanka, Sumatra i Java.

Un altre dels estudis (3) ha analitzat imatges aèries i de satèl·lit dels últims 60 anys -un període durant el qual hi ha evidència de l'elevació del nivell del mar- i ha comparat la dinàmica litoral i el relleu de 27 atols de l'Oceà Pacífic central demostrant que, en el seu conjunt, en comptes de disminuir, les illes van mantenir la seva superfície i moltes d'elles la van augmentar! Els resultats d'aquesta recerca van demostrar que, tot i que el nivell del mar a l'Oceà Pacífic central va pujar al voltant de 2,0 mm/any durant el període d'estudi, les 27 illes estudiades van augmentar la seva superfície; dotze de les 27 illes en més d'un 3% i només quatre de les illes van veure reduïda la seva superfície més d'un 3%. A més d'aquest augment de la seva superfície, la forma de les illes també va canviar. Per exemple: en el 65% dels casos, les illes es van moure més a prop de les seves llacunes. Els autors de l'estudi conclouen que les illes poden augmentar o disminuir la seva superfície, independentment de l'elevació del nivell del mar, que els seus límits s'ajusten dinàmicament com una resposta a condicions diverses i que l'erosió en algunes àrees pot ser compensada per augments en la superfície d'altres.

Quan a la UNEP acaben l'article dient, en argot diplomàtic, que les nacions insulars hauran de prendre nota del resultat d'aquestes recerques per adaptar-se al canvi climàtic, sembla clar que estan parlant de quelcom que no apareix a l'article. I per saber de què estan parlant, res de millor que llegir-se aquest article publicat al National Geographic (4) en febrer del 2015.

En una entrevista a Paul Kench, de la School of Environment de la University of Auckland (New Zealand), aquest confirma els resultats obtinguts cinc anys abans per les recerques publicats per la UNEP.  

Les illes dels esculls coral·lins canvien de forma i es mouen en resposta als canvis en els aports sedimentaris. Tot i l'elevació del nivell del mar, el 80% de les 600 illes que l'equip de Paul Kench ha estudiat són estables o estan augmentant la seva superfície. Moltes illes -especialment els menys antropitzades- estan en condicions de fer front a l'elevació del nivell del mars fins ben entrat el segle vinent.

L'equip de Kench afegeix que, segons els resultats dels seus estudis, l'elevació del nivell del mar podria reactivar els processos de construcció coral·lina que han estat durant molt de temps relativament inactius. Tot i que en realitat sembla que les illes estan creixent gràcies als materials alliberats per un coral moribund, a causa de la pujada de la temperatura de l'aigua i de la seva acidificació.

L'extensió de la superfície no es dona però a les zones que han estat profundament urbanitzades, com ara les capitals de Kiribati, Tuvalu i les Maldives, on el futur és considerablement més fosc. Això és deu en gran part als processos de densificació de la població a les ciutats, la construcció de habitatges i les seves infraestructures. Es el cas de Malé, la capital de les Maldives, envoltada per estructures esculleres, espigons, ports i platges artificials.

De totes maneres, els atols urbanitzats són l'excepció al Pacífic. I per a les illes de menor desenvolupament, Kench preveu un futur en què les persones conviuran amb la nova situació, mitjançant el desenvolupament de pràctiques agrícoles que eludeixin els problemes de la salinització dels sòls,  la recol·lecció i l'ús d'aigua dolça de manera més eficient, i la construcció d'estructures resistents als ciclons, com ara les cases sobre pilastres, que permeten a les marees passar a través amb un dany mínim. Des del punt de vista del disbarat ecològic, també seria interessant que els esculls de coral que envolten aquestes illes paradisíaques deixin de convertir-se en fàbriques que subministren sense parar material de construcció en brut.

---

1. UNEP (2010): Sea-level Rise in the Indian Ocean Differs by Region and Low-lying Pacific Reef Islands can Grow or Shrink in Size Depending on Conditions. United Nations Environment Programm. December 2010 
2. Han, W., Meehl, G., Rajagopalan, B., Fasullo, J., Hu, A, Lin, J., Large, W, Wang, J-W, Quan, X.-W., Trenary, L., Wallcraft, A., Shinoda, T., Yeager, S. (2010). Patterns of Indian Ocean sea-level change in a warming climate. Nature Geoscience. Published online: 11 July 2010. 
3. Webb, A. and Kench, P. (2010). The dynamic response of reef islands to sea-level rise: Evidence from multi-decadal analysis of island change in the Central Pacific. Global and Planetary Change. doi:10.1016/j.gloplacha.2010.05.003
4. Kennedy Warne (2015): Will Pacific Island Nations Disappear as Seas Rise? Maybe Not, National Geographic, 13.02.2015