|
Al llarg d'aquesta setmana he anat compartint amb tu una sèrie d'articles amb diferents visions sobre el canvi climàtic. I m'agradaria acabar defensant una idea de consens: potser tothom tingui la seva part de raó (també els escèptics) i tots avançaríem molt més ràpid i en la bona direcció si féssim un esforç per escoltar les raons de l'altre.
Així, quan parlem de canvi climàtic, caldria que'ns poséssim d'acord primer sobre si estem partint del principi de que el clima no ha canviat mai abans. O, si partim del principi de que sí ho ha fet, i que el clima és un element variable, posar-nos d'acord sobre quina és la referència que hem de prendre per parlar d'un canvi: un canvi respecte a què? Perquè si, per exemple, la referència que prenem és la extensió de les glaceres dels Alps o dels Pirineus en una època tant anòmala com la de la Petita Edat de Gel, és probable que qualsevol de les nostres conclusions no ens portin enlloc (1).
Imaginem que ja ens hem posat d'acord i ens dediquem a buscar les causes. Per començar, valdria la pena no perdre el temps negant la importància sobre el clima de les emissions de CO2, dels gasos a efecte hivernacle i de l'activitat humana en general. I si ens mirem el gràfic que't presento a continuació, també seria interessant no negar la importància dels cicles solars en el clima.
Estem parlant del Carboni-14, un isòtop radioactiu que s'associa amb els éssers vius i que, en el gràfic que tens al damunt, s'ha correlacionat amb l'activitat solar. L'astrònom americà John Eddy, autor conceptual del Mínim de Maunder, va mesurar el Carboni-14 a les anelles dels arbres i va trobar una forta correlació entre la seva presència i l'activitat solar. Gràcies a aquesta tècnica, també va poder identificar amb el nom de Minim de Spörer un període fred que va coincidir amb la feble activitat solar observada entre 1460-1550.
Seguint amb el Carboni-14, cal també recordar que un grup d'investigadors liderat per Raimund Muscheler, de la Universitat de Lund, (Sweden), va identificar dos grans pics en la concentració atmosfèrica de radiocarboni entre 774-775 i 993-994, que van coincidir amb dues tempestes solars d'una intensitat extrema: cinc vegades més forta que qualsevol esdeveniment solar registrat pels instruments dels que disposem actualment (2). Coneixem els efectes que van tenir les tempestes solars de l'any 2003 a Suècia i al març de 1989 al Canadà: els talls de subministrament elèctric i les averies en els satèl·lits, però no ens podem imaginar l'impacte que haurien tingut en un món tecnològicament més avançat com és l'actual.
Hem vist que la temperatura de l'aigua del mar i la seva acidesa estan causant estralls en els corals. I també sabem que la transformació d'aquests en sediments i el seu transport està afavorint que les illes menys antropitzades dels oceans indic i pacific s'estiguin regenerant, augmentant la seva alçada i la seva superfície. Hem escoltat parlar d'enormes migracions de poblacions que tenen com a causa l'elevació del nivell del mar però, amb els models actuals, les observacions dels satèl·lits semblen confirmar (3) que hi ha una probabilitat del 5% de que la fusió del gel de l'Antàrtida elevi el nivell del mar en 30 cm durant el pròxim segle. I una probabilitat del 50% de que el nivell del mar pugui pujar de 10 cm. També sabem per la NASA que l'àrtic està perdent molt més de gel que ... no en guanya l'antàrtic! però aquest és un tema tabú que prefereixo deixar de costat per ara (4).
Si tornem a fer una mirada al passat, veiem que si el canvi climàtic és circumscriu a les activitats humanes, hem de concloure que a la societat industrial li ha costat molts anys arribar al nivell de temperatures assolit durant l'Òptim climàtic medieval. O que si analitzem desapassionadament la historia paleo-climàtica del planeta, veurem que durant els darrers 10'000 anys, al període geològic conegut com l'Holocè, a priori un dels períodes climàticament més estables de la historia de la Terra, han passat un munt de coses, i no solament amb el nivell del mar (5): i que han passat a una velocitat remarcable geològicament parlant (6). Per acabar amb la mirada al passat potser també valdria la pena donar un cop d'ull als Cicles de Bond, que jo no he conegut fins fa molt poc.
També vam veure en aquest blog el passat 02.06.2015: the shift of the earth's poles and the climate change, els primers resultats de la missió conjunta de la NASA i la DLR (l'Agència Espacial Alemanya): Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE), que semblen confirmar que l'eix de rotació de la Terra s'està movent. Estem parlant ni menys ni menys del mecanisme que regula la insolació del planeta en funció de la latitud, del regulador de les estacions i de fenòmens climàtics com El Niño (7). Estem parlant del principal mecanisme regulador del clima de la Terra!
No sé si d'aquí 15 anys el nou cicle solar ens portarà durant 30 anys a un nou Mínim de Maunder. O quan tornarem a entrar en un nou Cicle de Bond ni, en aquest cas, quin seria el seu impacte. Tampoc sé si el procés que hem engegat pot retardar el proper període glacial de 50'000 a 100'000 anys (8) : i no sé si seria una mala cosa haver-ho fet (9). Però sí sabem que el gel de les glaceres segueix fonent, alliberant CO2 i que això no contribuirà a refredar el planeta (10).
Sabem com transformar els excedents en electricitat renovable per transformar localment el CO2 en gas natural (11). I també sabem quin és el mètode més eficaç per a tornar a capturar el carboni del CO2 i alliberar el seu oxigen. Però també sabem que les varietats d'arbres que s'han plantat plantat als boscos d'Europa des de 1750 no són les més adequades (12), i que podríem utilitzar les torberes per activitats més interessants que l'extracció de més carboni fòssil per alliberar-lo a l'atmosfera (13). I el mateix es podria dir pel que fa als fons marins (14). El cas és que seguim utilitzant en la construcció d'edificis i infraestructures els materials que provoquen les més importants emissions de CO2 (15).
Potser que estiguem a les comandes d'un enginy que no sabem del tot com funciona. I que estem tant angoixats veient que'ns estem sortint de la carretera (16) que no ens adonem que els frens comencen a funcionar i la direcció comença lleument a respondre (17). Potser que haguem trobat en una paperera el manual de funcionament de l'enginy després de haver passat per un destructor de documents, i realitzem que ningú va prendre la precaució de numerar les pàgines. Reconstruir el manual és un procés molt lent, sobre tot al principi, però ja hem aconseguit reconstruir unes quantes pàgines. No estem segurs de haver completat cap capítol sencer, però el que hem recuperat fins ara comença a tenir sentit, al menys en l'ordre en què ho hem organitzat, tot i no estar segurs que sigui el bon ordre. Queda encara molta feina per fer. I val la pena fer-la junts, de manera coordinada, escoltant molt, també els escèptics ... però sobretot sense esverar-nos, deixant per la premsa sensacionalista els trastorns ciclotímics: perquè d'alguna manera s'han de guanyar la vida!
Així, quan parlem de canvi climàtic, caldria que'ns poséssim d'acord primer sobre si estem partint del principi de que el clima no ha canviat mai abans. O, si partim del principi de que sí ho ha fet, i que el clima és un element variable, posar-nos d'acord sobre quina és la referència que hem de prendre per parlar d'un canvi: un canvi respecte a què? Perquè si, per exemple, la referència que prenem és la extensió de les glaceres dels Alps o dels Pirineus en una època tant anòmala com la de la Petita Edat de Gel, és probable que qualsevol de les nostres conclusions no ens portin enlloc (1).
Imaginem que ja ens hem posat d'acord i ens dediquem a buscar les causes. Per començar, valdria la pena no perdre el temps negant la importància sobre el clima de les emissions de CO2, dels gasos a efecte hivernacle i de l'activitat humana en general. I si ens mirem el gràfic que't presento a continuació, també seria interessant no negar la importància dels cicles solars en el clima.
|
Seguint amb el Carboni-14, cal també recordar que un grup d'investigadors liderat per Raimund Muscheler, de la Universitat de Lund, (Sweden), va identificar dos grans pics en la concentració atmosfèrica de radiocarboni entre 774-775 i 993-994, que van coincidir amb dues tempestes solars d'una intensitat extrema: cinc vegades més forta que qualsevol esdeveniment solar registrat pels instruments dels que disposem actualment (2). Coneixem els efectes que van tenir les tempestes solars de l'any 2003 a Suècia i al març de 1989 al Canadà: els talls de subministrament elèctric i les averies en els satèl·lits, però no ens podem imaginar l'impacte que haurien tingut en un món tecnològicament més avançat com és l'actual.
Hem vist que la temperatura de l'aigua del mar i la seva acidesa estan causant estralls en els corals. I també sabem que la transformació d'aquests en sediments i el seu transport està afavorint que les illes menys antropitzades dels oceans indic i pacific s'estiguin regenerant, augmentant la seva alçada i la seva superfície. Hem escoltat parlar d'enormes migracions de poblacions que tenen com a causa l'elevació del nivell del mar però, amb els models actuals, les observacions dels satèl·lits semblen confirmar (3) que hi ha una probabilitat del 5% de que la fusió del gel de l'Antàrtida elevi el nivell del mar en 30 cm durant el pròxim segle. I una probabilitat del 50% de que el nivell del mar pugui pujar de 10 cm. També sabem per la NASA que l'àrtic està perdent molt més de gel que ... no en guanya l'antàrtic! però aquest és un tema tabú que prefereixo deixar de costat per ara (4).
Si tornem a fer una mirada al passat, veiem que si el canvi climàtic és circumscriu a les activitats humanes, hem de concloure que a la societat industrial li ha costat molts anys arribar al nivell de temperatures assolit durant l'Òptim climàtic medieval. O que si analitzem desapassionadament la historia paleo-climàtica del planeta, veurem que durant els darrers 10'000 anys, al període geològic conegut com l'Holocè, a priori un dels períodes climàticament més estables de la historia de la Terra, han passat un munt de coses, i no solament amb el nivell del mar (5): i que han passat a una velocitat remarcable geològicament parlant (6). Per acabar amb la mirada al passat potser també valdria la pena donar un cop d'ull als Cicles de Bond, que jo no he conegut fins fa molt poc.
També vam veure en aquest blog el passat 02.06.2015: the shift of the earth's poles and the climate change, els primers resultats de la missió conjunta de la NASA i la DLR (l'Agència Espacial Alemanya): Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE), que semblen confirmar que l'eix de rotació de la Terra s'està movent. Estem parlant ni menys ni menys del mecanisme que regula la insolació del planeta en funció de la latitud, del regulador de les estacions i de fenòmens climàtics com El Niño (7). Estem parlant del principal mecanisme regulador del clima de la Terra!
No sé si d'aquí 15 anys el nou cicle solar ens portarà durant 30 anys a un nou Mínim de Maunder. O quan tornarem a entrar en un nou Cicle de Bond ni, en aquest cas, quin seria el seu impacte. Tampoc sé si el procés que hem engegat pot retardar el proper període glacial de 50'000 a 100'000 anys (8) : i no sé si seria una mala cosa haver-ho fet (9). Però sí sabem que el gel de les glaceres segueix fonent, alliberant CO2 i que això no contribuirà a refredar el planeta (10).
Sabem com transformar els excedents en electricitat renovable per transformar localment el CO2 en gas natural (11). I també sabem quin és el mètode més eficaç per a tornar a capturar el carboni del CO2 i alliberar el seu oxigen. Però també sabem que les varietats d'arbres que s'han plantat plantat als boscos d'Europa des de 1750 no són les més adequades (12), i que podríem utilitzar les torberes per activitats més interessants que l'extracció de més carboni fòssil per alliberar-lo a l'atmosfera (13). I el mateix es podria dir pel que fa als fons marins (14). El cas és que seguim utilitzant en la construcció d'edificis i infraestructures els materials que provoquen les més importants emissions de CO2 (15).
Potser que estiguem a les comandes d'un enginy que no sabem del tot com funciona. I que estem tant angoixats veient que'ns estem sortint de la carretera (16) que no ens adonem que els frens comencen a funcionar i la direcció comença lleument a respondre (17). Potser que haguem trobat en una paperera el manual de funcionament de l'enginy després de haver passat per un destructor de documents, i realitzem que ningú va prendre la precaució de numerar les pàgines. Reconstruir el manual és un procés molt lent, sobre tot al principi, però ja hem aconseguit reconstruir unes quantes pàgines. No estem segurs de haver completat cap capítol sencer, però el que hem recuperat fins ara comença a tenir sentit, al menys en l'ordre en què ho hem organitzat, tot i no estar segurs que sigui el bon ordre. Queda encara molta feina per fer. I val la pena fer-la junts, de manera coordinada, escoltant molt, també els escèptics ... però sobretot sense esverar-nos, deixant per la premsa sensacionalista els trastorns ciclotímics: perquè d'alguna manera s'han de guanyar la vida!
- Wikipedia: Retreat of glaciers since 1850. Pots trobar un altre exemple excel·lent en aquest article de Tia Ghose (2016): Ahoy, Mateys! Downed Ships Reveal Hurricane History. Live Science, 11.03.2016, que'ns presenta com la combinació de l'anàlisi dendrologica, i la dels vaixells espanyols naufragats a les costes americanes a causa dels huracans, van permetre a Valerie Trouet, un dendocrinòleg del Laboratory of Tree-Ring Research de la University of Arizona, descobrir una baixada del 75% en el nombre d'huracans entre 1707 i 1825, coincidint amb el Mínim de Maunder.
- Florian Mekhaldi (2015): Multiradionuclide evidence for the solar origin of the cosmic-ray events of ᴀᴅ 774/5 and 993/4. Nature Communications, 26.10.2015
- Gayathri Vaidyanathan (Climatewire). (2016): Ice Sheets Hold the Secrets of Sea-Level Rise. Scientific American. 04.01.2016.
- Elizabeth Newbern (2015) Antarctica Is Gaining Ice, So Why Is the Earth Still Warming. Live Science. 19.11.2015
- Wikipédia: Histoire du climat avant 1850 : Glen Fergus: Évolution des températures moyennes globales
- Wikipedia: Holoceno
- Brian Clark Howard (2015): What’s Behind the Freakishly Warm Winter in the Eastern U.S , National Geographic, 23.12.2015.
- Andrey Ganopolski (2016): Human-made climate change suppresses the next ice age. Potsdam Institute for Climate Impact Research. 13.01.2016 // Damian Carrington. (2016): Sea-level rise 'could last twice as long as human history'. The Guardian. 08.02.2016 Retrieved March 20, 2016.
- Un equip internacional de científics va identificar a finals de l'any passat els processos que fa uns 5,6 milions d'anys van buidar la Mediterrània, acumulant la seva aigua a l'Antàrtida i provocant una severa sequera al continent europeu. The Watchers (2015): Antarctic Ice contributed to the historic dry up and re-flooding of the Mediterranean Sea. The Watchers. 19.11.2015.
- Les capes de gel polars i les glaceres de muntanya cobreixen aproximadament el 11% de la superfície terrestre del planeta. Un recull de les dades publicades sobre el carboni orgànic dissolt de glaceres en els cinc continents revela que la muntanya i les glaceres polars representen un magatzem quantitativament important de carboni orgànic. Eran Hood et Al. (2015): Storage and release of organic carbon from glaciers and ice sheets. Nature Geoscience, 19.01.2015
- en aquest blog: power-to-gas and the proton exchange membrane, publicat el 05.06.2014
- Kim Naudts at Al. (2016) Europe’s forest management did not mitigate climate warming. Science 05.02.2016. Vol. 351, Issue 6273, pp. 597-600. DOI:10.1126/science.aad7270 // Enrique Doblas Miranda (2016): Contribuyen los bosques a mitigar el cambio climático? | Investigación y Ciencia. 10.02.2016
- EPFL (2015): Les amibes: un grand rôle climatique pour de petites créatures. École polytechnique fédérale de Lausanne. 26.11.2015.
- Investigación y Ciencia (2015): Praderas de posidonia y CO2. Investigación y Ciencia. 12.02.2015
- Total CO2 emissions per tonne of cement from energy and calcination in 2003 – 2004 range from about 0.65 kg CO2/kg of cement in Spain, Brazil and Italy to 0.93 kg CO2/kg of cement in the United States ... Annie Kane. (2016): Making concrete green: reinventing the world's most used synthetic material. The Guardian 03.03.2016
- Michael Slezak. (2016): Global warming taking place at an 'alarming rate', UN climate body warns. The Guardian. 21.03.2016
- Fiona Harvey (2016): China's carbon emissions may have peaked already, says Lord Stern. The Guardian. // EAI (2016): Short-Term Energy Outlook. U.S. Energy Information Administration. Retrieved March 21, 2016, from https://www.eia.gov/forecasts/steo/report/renew_co2.cfm
Leyre Flamarique: El Sol reduce su emisión de energía, La Vanguardia, 19.05.2020
ReplyDelete