 |
Tenia poc més de 10 anys quan la missió Apollo 11 va reeixir a posar dos homes sobre la lluna: Neil Armstrong i Buzz Aldrin. I mai he deixat de pensar en tot el que deuria passar-li pel cap a Michael Collins, el tercer tripulant de la missió que es va haver de quedar sol orbitant a bord del Service Module mentre els seus companys passaven a la historia.
L'Apollo Program van ser 17 vols que vaig seguir des del primer, quan tenia 8 anys, fins el darrer, quan ja tenia 13 anys. Des del 1969 fins 1972 gairebé dos missions per any en les que els astronautes americans posaven peu en el satèl.lit (tret de la coneguda missió Apollo 13 i els problemes que no van permetre el seu allunatge). Quatre anys durant els quals la NASA gairebé ens va fer creure que arribar a la lluna s'havia convertit en quelcom banal. Tant, que molts imaginàvem que Mars no era sinó qüestió de temps i ja somiàvem en el nostre primer viatge.
Les coses van canviar. I allò que era possible durant la dècada dels 60's i la primera meitat dels 70's va deixar de ser-ho. Hom podria pensar que aquell nen que va arribar a l'adolescència somniant en "la conquesta" dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits no sabria valorar més tard la proesa de Scott Kelly, l'astronauta que junt amb Mikhail Korniyenko, ha participat en el projecte One-Year Mission, trencant els records de permanència a l'espai.
No ha estat així. I la prova és què, quan vaig llegir l'article de Elizabeth Howell a Space.Com, presentant la sortida del documental produït per la TV publica americana PBS i Time: A year in space, vaig emocionar-me molt. I quan vaig passar-me el trailer que pots trobar a continuació, vaig tornar a retrobar en mi aquell nen que seguia bocabadat els progressos dels viatges espacials.
Es una llàstima que les imatges que ens presenten la llibertat de l'espai estiguin empresonades pels drets de difusió. No sé si des del país on vius tens dret a veure els 55' del documental que es troba a les pàgines de la TV publica americana PBS o si ja has llegit el suficient per saber com superar aquest contratemps. En tot cas, pots trobar una alternativa a youtube, on Time ha publicat aquests episodis del documental:
L'Apollo Program van ser 17 vols que vaig seguir des del primer, quan tenia 8 anys, fins el darrer, quan ja tenia 13 anys. Des del 1969 fins 1972 gairebé dos missions per any en les que els astronautes americans posaven peu en el satèl.lit (tret de la coneguda missió Apollo 13 i els problemes que no van permetre el seu allunatge). Quatre anys durant els quals la NASA gairebé ens va fer creure que arribar a la lluna s'havia convertit en quelcom banal. Tant, que molts imaginàvem que Mars no era sinó qüestió de temps i ja somiàvem en el nostre primer viatge.
No ha estat així. I la prova és què, quan vaig llegir l'article de Elizabeth Howell a Space.Com, presentant la sortida del documental produït per la TV publica americana PBS i Time: A year in space, vaig emocionar-me molt. I quan vaig passar-me el trailer que pots trobar a continuació, vaig tornar a retrobar en mi aquell nen que seguia bocabadat els progressos dels viatges espacials.
Es una llàstima que les imatges que ens presenten la llibertat de l'espai estiguin empresonades pels drets de difusió. No sé si des del país on vius tens dret a veure els 55' del documental que es troba a les pàgines de la TV publica americana PBS o si ja has llegit el suficient per saber com superar aquest contratemps. En tot cas, pots trobar una alternativa a youtube, on Time ha publicat aquests episodis del documental:
A Year In Space - Episode 1 - Leaving Home
A Year In Space - Episode 2 - Unlikely Allies
A Year In Space - Episode 3 - Quarantine
A Year In Space - Episode 4 - Launch
A Year in Space - Episode 5 - Welcome Aboard
A Year in Space - Episode 6 - Perseverance
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.