The Last Man on the Moon -Trailer from Mark Stewart Productions on Vimeo.
Divendres passat vaig publicar una entrada dedicada al documental A Year in Space, que va sortir a les pantalles ... dels ordinadors el passat 02.03.2016. Avui vull parlar d'un altre documental: The Last Man on the Moon, un film que es va presentar el passat 26.02.2016 i que ens presenta a Eugene Cernan [home, wiki, space.com], l'últim ésser humà que ha trepitjat la lluna. L'home que, junt amb Neil Armstrong et James Lovell es va oposar amb fermesa a una decisió de Barack Obama: l'abandonament del Constellation program, que hauria de haver marcat el retorn dels USA a la lluna abans del 2020.
Eugene Cernan, el darrer home que va trepitjar la lluna, l'home que va fer un emotiu discurs al funeral de Neil Armstrong, el primer en trepitjar la seva superfície.
El film, rodat en 2014 i distribuït en 2016 (IMDb) no va ser acollit amb entusiasme per Neil Genzlinger, un dels crítics més coneguts del New York Times (Neil Genzlinger. (2016): Review: ‘The Last Man on the Moon’ Is the Story of Just That'. The New York Times, 26.02.2016):
No. No puc estar d'acord amb tots aquells que creuen que recuperar la memòria sigui una pèrdua de temps. Principalment, perquè la nostra memòria no és la de les generacions que ens venen darrere. I perquè, davant de la propaganda dels conspiracionistes de tot signe i de sèries de TV en mal d'audiència, cal seguir explicant que les imatges en blanc i negre i de pèssima qualitat eren el més avançat que es podia fer en aquells temps. I que va ser gràcies a elles, i als aparells que les van produir, que avui tenim telèfons que poden gravar imatges en HD. I ja de pas, també podem recordar com les mobilitzacions socials a occident van permetre la construcció d'un capitalisme social, avui en dia en estat de demolició. I un llarg munt de coses en l'aventura social de les que vam ser protagonistes quan érem més joves, i que avui semblen fer part dels llibres de ciència ficció.
Genzlinger afegeix a la seva crònica l'estereotip dels homes blancs amb el cabell ben tallat i les seves senyores amb pentinats complicats, com si els problemes de la dècada dels 60's no existissin. Com tants d'altres tios de la meva edat, jo tinc a casa fotografies de la meva família seguint aquest estereotip. Allò va existir (Genzlinger no hauria vist els vells episodis de Star Trek?), tant com els moviments que ens van portar més tard a seguir altres estereotips. Negar-ho és enganyar-se i obrir la porta a que algú un dia ens els tornin a presentar com quelcom d'innovador.
Eugene Cernan, el darrer home que va trepitjar la lluna, l'home que va fer un emotiu discurs al funeral de Neil Armstrong, el primer en trepitjar la seva superfície.
El film, rodat en 2014 i distribuït en 2016 (IMDb) no va ser acollit amb entusiasme per Neil Genzlinger, un dels crítics més coneguts del New York Times (Neil Genzlinger. (2016): Review: ‘The Last Man on the Moon’ Is the Story of Just That'. The New York Times, 26.02.2016):
El film de Mark Craig pot ser manipulador, i els records del capità Cernan de vegades tenen la sensació d'anècdotes que ja s'han dit massa vegades. (...) El capità Cernan ens explica el cost personal de haver estat un astronauta de la missió Apollo: les llargues absències de la seva filla; el fracàs del seu matrimoni ....Podria estar d'acord amb la critica de Genzlinger si no fos perquè un dia la meva filla me va fer aquesta pregunta: Avui a l'escola ens han dit que l'home va arribar fa molts anys a la Lluna. Es veritat? Hi han companys que diuen que tot va ser un muntatge de propaganda americana.
No. No puc estar d'acord amb tots aquells que creuen que recuperar la memòria sigui una pèrdua de temps. Principalment, perquè la nostra memòria no és la de les generacions que ens venen darrere. I perquè, davant de la propaganda dels conspiracionistes de tot signe i de sèries de TV en mal d'audiència, cal seguir explicant que les imatges en blanc i negre i de pèssima qualitat eren el més avançat que es podia fer en aquells temps. I que va ser gràcies a elles, i als aparells que les van produir, que avui tenim telèfons que poden gravar imatges en HD. I ja de pas, també podem recordar com les mobilitzacions socials a occident van permetre la construcció d'un capitalisme social, avui en dia en estat de demolició. I un llarg munt de coses en l'aventura social de les que vam ser protagonistes quan érem més joves, i que avui semblen fer part dels llibres de ciència ficció.
Genzlinger afegeix a la seva crònica l'estereotip dels homes blancs amb el cabell ben tallat i les seves senyores amb pentinats complicats, com si els problemes de la dècada dels 60's no existissin. Com tants d'altres tios de la meva edat, jo tinc a casa fotografies de la meva família seguint aquest estereotip. Allò va existir (Genzlinger no hauria vist els vells episodis de Star Trek?), tant com els moviments que ens van portar més tard a seguir altres estereotips. Negar-ho és enganyar-se i obrir la porta a que algú un dia ens els tornin a presentar com quelcom d'innovador.
Mike Wall (2016): Scott Kelly, NASA's One-Year Astronaut, Will Retire Next Month, Space.Com, March 11, 2016
ReplyDelete