La definició de la procrastinació a la versió catalana del wiki se'ns presenta així al principi: En psicologia, procrastinació és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables. Més endavant se'ns presenta sota un angle molt menys simpàtic: (...) és un trastorn del comportament associat a la percepció de l'acció que cal realitzar amb el canvi, el dolor o la incomoditat (estrès). La procrastinació també pot ser un símptoma de certs trastorns psicològics com la depressió o el TDAH (hiperactivitat) ...
Val, admetem que es pugui tractar d'un Transtorn de Dèficit de l'Atenció i/o de Hiperactivitat (TDAH) que s'explica per un dèficit en dopamina, un neurotransmissor que regula el nostre sistema nerviós. I que per contrarestar aquest dèficit, les persones amb TDAH siguin altament dependents de tot el que pot donar satisfacció immediata.
El cas és que els exemples que dona el Dr. Nader Perroud, metge adjunt de Salut Mental i Psiquiatria dels Hospitals Universitaris de Ginebra (HUG), no m'acaben de convèncer (1): qualsevol tasca que es percep com agradable sovint passa davant l'estrès de cada dia, com ara les hores d'oficina o una cita amb el dentista! Es possible doncs que no tenir l'ambició que els psicòpates demostren en entorns professionals (2) denoti carències en dopamina. No tinc les competències necessàries per negar-ho, però me resisteixo a considerar-ho una malaltia.
Més que res perquè, professionalment, sí que he desenvolupat les competències necessàries per diferenciar en una situació de gestió de crisi allò que és urgent d'allò que és important. Un concepte que va ser en part desenvolupat per la Eisenhower Box (3) i magistralment resumit en una sola frase que Quino va posar en boca de Mafalda! Però que necessita ser matisat encara per les escales de valors personals que fan que hom pugui considerar com urgents tasques que per altres no ho són, donant-se la curiosa circumstància de que la gent que sovint és criticada pels altres de tenir un pensament desorganitzat, acostumi a ser la més intel·ligent (4).
Després d'aquesta llarguíssima introducció m'agradaria invitar-te a veure el divertit vídeo on Tim Urban ens presenta els problemes que tenim tots aquells que no tenim el calendari sincronitzat amb l'estàndard que hauria de regir les nostres activitats. El vídeo acaba amb aquestes paraules que jo he trobat brillants:
Val, admetem que es pugui tractar d'un Transtorn de Dèficit de l'Atenció i/o de Hiperactivitat (TDAH) que s'explica per un dèficit en dopamina, un neurotransmissor que regula el nostre sistema nerviós. I que per contrarestar aquest dèficit, les persones amb TDAH siguin altament dependents de tot el que pot donar satisfacció immediata.
El cas és que els exemples que dona el Dr. Nader Perroud, metge adjunt de Salut Mental i Psiquiatria dels Hospitals Universitaris de Ginebra (HUG), no m'acaben de convèncer (1): qualsevol tasca que es percep com agradable sovint passa davant l'estrès de cada dia, com ara les hores d'oficina o una cita amb el dentista! Es possible doncs que no tenir l'ambició que els psicòpates demostren en entorns professionals (2) denoti carències en dopamina. No tinc les competències necessàries per negar-ho, però me resisteixo a considerar-ho una malaltia.
Després d'aquesta llarguíssima introducció m'agradaria invitar-te a veure el divertit vídeo on Tim Urban ens presenta els problemes que tenim tots aquells que no tenim el calendari sincronitzat amb l'estàndard que hauria de regir les nostres activitats. El vídeo acaba amb aquestes paraules que jo he trobat brillants:
Ara vull mostrar-los una última cosa. L'he anomenat 'Calendari de la Vida'. Hi ha una caixa per cada setmana durant una vida de 90 anys. No són tantes caixes, sobretot tenint en compte que ja hem fet servir moltes. Crec que hem de mirar amb molta atenció aquest calendari. Hem de pensar què estem postergant: perquè tots posterguem alguna cosa a la vida (...) I com no ens queden moltes caixes per davant, és una tasca que hauríem de començar avui. Bé, potser no "avui", però ... (Rialles) Ja saben ... Aviat. Gràcies. (Aplaudiments)No m'agradaria acabar aquesta entrada sense recordar una de les coses més importants a la meva vida: l'amistat. L'amistat, per exemple, de l'amic que va enviar-me per email l'enllaç a aquest vídeo. Una amistat de més de 45 anys que ha suportat fins i tot el fet de no veure'ns ni trucar-nos des de fa la tira de temps. Aviam si trobem un moment per fer-ho abans que se'ns acabin les caixes, Joan Manuel! Tota la resta pot esperar.
| Nota: | Sempre penjo els vídeos en anglès de TED amb subtítols en català o en espanyol. Es possible que no els vegis: en particular si ho fas des d'un smartphone -qualsevol que sigui el navegador- o des de Firefox o amb Opera des d'un PC Intel. Si és el cas, et recomano veure'ls des del teu ordinador amb Google Chrome o Microsoft Explorer o Edge. Veure més informació sobre aquest tema teclejant: procrastination a qualsevol motor de recerca |
- Groupe Medecine & Hygiene. (2016) Toujours en retard: et si c’était un TDA-H? - Planete sante. 02.12.2013
- Manilève, Vincent (2014) Etes-vous un «anti-psychopathe»? | .Slate.fr, 06.10.2014 Retrieved April 10, 2016
- Clear, James (2014): Use the 'Eisenhower Box' to Stop Wasting Time and Be More Productive. Entrepreneur. 29.04.2014
- Labrien, Dianna (2015) 12 Reasons Why Disorganized People Are More Intelligent. Lifehack.org, 09.11.2015
See also: 7 clever psychological tricks to stop postponing important tasks and start working, brightside.me
ReplyDeleteBased on:
Dianne M. Tice and Roy F. Baumeister: Longitudinal Study of Procrastination, Performance, Stress, and Health: The Costs and Benefits of Dawdling, Psychological Science, Vol. 8, No. 6 (Nov., 1997), pp. 454-458