La construcció d'una nova línia de metro va permetre cobrir una part del traçat del vell funicular (1877) conegut amb el nom de la Ficelle) i l'equipament d'una zona verda de 10'000 m2 a la seva superfície, al camí que avui coneixem com Promenade de la Ficelle.
Si mai visites la nostra vila i passes per aquesta zona verda, potser et sorprengui veure que hi ha una part del camí on l'herba està tallada i una altra que és un veritable herbasser. I a poc que't passegis per la vila, veuràs que la gespa dels parcs està tallada acuradament, però que no és el cas als llindars. També veuràs que hi ha molts llocs on les herbes ocupen les soques dels arbres.
Abans que treguis cap conclusió, deixam dir-te que el que estaràs veient, en francès s'anomena una prairie de fauche (1).
Com pots veure a la pàgina de la vila (2) partint del fet que la intensificació de les pràctiques agrícoles ha donat lloc a la pèrdua del 90% de les flors de les nostres pastures en els últims 60 anys, l'idea és portar a la vila els colors dels prats de flors i de les pastures del paisatge rural tradicional alpí. Hom pren el discurs de la biodiversitat: de flors que atreuen una gran quantitat d'insectes -papallones i abelles- que al seu torn atrauen llangardaixos, aus i petits mamífers insectívors, com ara els eriçons.
Però hi han altres arguments que hom no pot deixar de banda. Com ara que la substitució de la gespa per un prat alpí porta molts avantatges pràctics en termes de cost: no necessita l'ús de fertilitzants o pesticides, les espècies locals no necessiten cap reg i només s'han de tallar dos cops per any, a mitjans o a finals de juny i en setembre. Afegeix a tot això que les males herbes que s'aventuren al paviment ja no són tractades amb herbicides, sinó carbonitzades amb un cremador. O també que, en el cas de la Promenade de la Ficelle, no es neteja la neu en hivern (pas de sal, doncs!). I veuràs que el paradigma de l'ecologia a la vila i l'economia de costos en llavors, productes químics i treball s'alien perfectament.
Seguint amb l'idea d'aliar ecologia i reducció de costos, la municipalitat també s'ha embarcat en una promoció discreta de les taulades vegetals: amb o sense panells solars (3). En fi, que sí, que es comencen a veure taulades vegetals per la vila (jo treballo a un edifici que està cobert parcialment) però que l'idea avança lentament. Potser perquè les finances de la vila no donen per a més (4) i a ningú se li passa pel cap que s'hagi d'endeutar més enllà del que ho està ... al menys per ara.
Si mai visites la nostra vila i passes per aquesta zona verda, potser et sorprengui veure que hi ha una part del camí on l'herba està tallada i una altra que és un veritable herbasser. I a poc que't passegis per la vila, veuràs que la gespa dels parcs està tallada acuradament, però que no és el cas als llindars. També veuràs que hi ha molts llocs on les herbes ocupen les soques dels arbres.
Abans que treguis cap conclusió, deixam dir-te que el que estaràs veient, en francès s'anomena una prairie de fauche (1).
Com pots veure a la pàgina de la vila (2) partint del fet que la intensificació de les pràctiques agrícoles ha donat lloc a la pèrdua del 90% de les flors de les nostres pastures en els últims 60 anys, l'idea és portar a la vila els colors dels prats de flors i de les pastures del paisatge rural tradicional alpí. Hom pren el discurs de la biodiversitat: de flors que atreuen una gran quantitat d'insectes -papallones i abelles- que al seu torn atrauen llangardaixos, aus i petits mamífers insectívors, com ara els eriçons.
Però hi han altres arguments que hom no pot deixar de banda. Com ara que la substitució de la gespa per un prat alpí porta molts avantatges pràctics en termes de cost: no necessita l'ús de fertilitzants o pesticides, les espècies locals no necessiten cap reg i només s'han de tallar dos cops per any, a mitjans o a finals de juny i en setembre. Afegeix a tot això que les males herbes que s'aventuren al paviment ja no són tractades amb herbicides, sinó carbonitzades amb un cremador. O també que, en el cas de la Promenade de la Ficelle, no es neteja la neu en hivern (pas de sal, doncs!). I veuràs que el paradigma de l'ecologia a la vila i l'economia de costos en llavors, productes químics i treball s'alien perfectament.
Seguint amb l'idea d'aliar ecologia i reducció de costos, la municipalitat també s'ha embarcat en una promoció discreta de les taulades vegetals: amb o sense panells solars (3). En fi, que sí, que es comencen a veure taulades vegetals per la vila (jo treballo a un edifici que està cobert parcialment) però que l'idea avança lentament. Potser perquè les finances de la vila no donen per a més (4) i a ningú se li passa pel cap que s'hagi d'endeutar més enllà del que ho està ... al menys per ara.
- Republique et Canton de Genève (2014): Nature en ville. Création de prairies en ville.
- Site officiel de la Ville de Lausanne: Gazon ou prairie fleurie?, La faune à Lausanne,
- Site officiel de la Ville de Lausanne: Toitures végétalisées, Végétation et panneaux solaires.
- Le Matin: La ville de Lausanne équilibre ses comptes, Le Matin 06.10.2015
Així el funicular ja no existeix?D´altra banda,quan parles de les teulades vegetals m´ha vingut al cap les teulades de les cases del poblat gal de l´Astèrix.
ReplyDeleteEncomiable el gest de reduir despeses (i pesticides i insecticides que tant de mal fan)optant per una via tant simple com la de deixar anar l´herbassar que vagi fent feina.
ReplyDeleteClar que el funicular ja no existeix, home! Que no te'n recordes de haver agafat a Ouchy el M2 sense conductor? Along the approx. 6 km route there is a change in altitude of 338 m, with a maximum gradient of 12%, and an average gradient of 6%. Lausanne-Gare CFF station has platforms with an 11.5% slope!
ReplyDeleteI pel que fa a les teulades vegetals ... me referia a vegetació viva i no de palla ;D. Tot i que, potser hauria estat més adient parlar de teulades i murs vegetals, com ara els de l'edifici dels transports públics de Lausanne.
Sobre el tema del herbassar ... Tot i que la idea també me sembla molt interessant, crec que no ha pres en consideració dos factors importants:
ReplyDeleteEstètica: no hi ha res de més bonic que un prat alpí ... quan hi han bovins o ovins que s'encarreguen de tenir controlat el seu creixement. Altrament, des d'un punt de vista estètic, un herbassar de més d'un metre d'alçada no podrà competir mai amb l'estètica d'una gespa tallada regularment.
Fauna: els ciutadans s'han deixat guanyar per la idea que se'ls ha venut d'un biòtop poblat per abelletes, ocellets i eriçons. Pero tinc el sentiment de que reaccionaran d'una altra manera el dia que una rata, una guineu o una serp treguin el cap per l'herbassar.
Sobre la fauna, cal tenir també en compte que hi han espècies que, a certs llocs, se les considera amb més simpatia que a d'altres. Per exemple, a l'Amèrica del Nord, la penya detesta els esquirols o els óssos rentadors (mapaches), als que veuen com una plaga. Aquí seria el cas de les mosteles (comadrejas, estàs fotut el dia que una t'entra al motor del cotxe) o de les guineus (que hom associa a un munt de malalties). En canvi, he vist penya donant a menjar als corbs i a les gavines, o deixant un platet d'aigua perquè puguin beure els eriçons que viuen o travessen el seu jardí.
Es el problema dels ciutadans que se la volen jugar d'ecologistes després d'estar una o dues generacions completament desconnectats de la vida al camp. Son els mateixos que es compren una casa al camp i acaben fent fora als pagesos quan comencen a queixar-se dels galls i de les esquelles de les vaques que els desperten pel mati, o de l'olor dels femers i de les mosques i ratolins de camp que els acaben entrant a casa.
Collons Batty,és cert que el metro l´hem agafat més d´un cop,no sé en què estava pensant.
ReplyDeleteSobre l´estètica,be,tenir les coses boniques tenen un preu.I sobre les bestioles,penso que és possible que sense l´herbassar igualment voltarien per la vila (com teniu aquí el tema del senglar?,i no em refereixo a en Barlattey),i més per on vius tú.No sé,trobo que la presència d´animalons és inevitable.
Per cert,aqui els conills són bèstia de companyia o fan cap a la cassola?
Me fas pensar en els ginebrins, que són el que més se sembla als francesos per aquests paratges. Doncs resulta que, arran d'un referèndum, la caça democràtica està prohibida a la república des del 1974 i només poden caçar els guardes de la fauna per regular-la. Doncs bé, malgrat que es passin la vida plorant per les destrosses que fan les bèsties, et deixo llegir aquest paràgraf publicat per una associació de caçadors: Mais le gros problème reste le sanglier que l’Etat ne parvient pas à contrôler et qui cause d’énormes déprédations dans les cultures. Ainsi, de 2000 à 2010, les statistiques montrent que 3’270 sangliers ont été abattus. Cette hécatombe, qui n’a pas empêché le versement de plusieurs millions de francs aux agriculteurs, fait que Genève détient le record suisse de nombre de sangliers abattus à l’hectare!. I sobre les llebres, al mateix enllaç, aquest paràgraf: En 2007 une épidémie de gale vulpine (causée justement par cette même surdensité) dans la région Arve-Lac, réduit la population de renards du secteur concerné à sa plus simple expression, ce qui déclenche une explosion de nombre de lièvres … et des dégâts sur tournesol. A la satisfaction générale, environ 150 lièvres sont repris par les chasseurs français, valaisans et genevois afin, de repeupler des territoires valaisans et haut-savoyards. Mais cela ne suffit pas à faire baisser les dégâts et près d’une centaine de lièvres succombent à nouveau aux balles des gardes.
ReplyDeleteBe,una mostra més de que la natura intenta autorregular-se (carregant-se bona part de la població de guineus),però llavors se li trastoquen els plans amb l´augment de la població de conills.I els caçadors contents de contribuir a regular la població de conills.
ReplyDelete