fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres

Estavayer 2016.

La 44a edició de la Fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres va començar el passat divendres i acabarà aquest vespre amb el lliurament del premi al guanyador: un toro! que serà lliurat pel seu criador i Miss Suisse 2016. L'edició d'enguany ha estat organitzada per la vila d'Estavayer-le-Lac (État de Fribourg). Té lloc molt a prop, a l'aeròdrom militar de Payerne (État de Vaud) a una regió plagada d'enclavaments d'ambdós cantons: la regió de La Broye (enclavaments que es corresponen amb els pobles que van decidir restar catòlics durant la reforma, i fan part des de llavors de Fribourg).

La Fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres  [Wikipedia, SwissInfo, Estavayer] es celebra des de 1895, te lloc cada tres anys i la tradició vol que tingui lloc tots els quinze anys en Suisse Romande (la zona lingüística francòfona del país). Enguany s'esperen 250.000 visitants en 3 dies i no recordo quants hectolitres de cervesa o milers de salsitxes.

A més de la lluita, la Fête fédérale des jeux alpestres té dues altres disciplines. 

• La primera consisteix a llençar una pedra el més lluny possible i es declina en tres categories: el llançament d'una pedra de 20 kg amb impuls; el d'una pedra de 40 kg sense impuls; i la categoria reina, el llançament d'una pedra de 83,5 kg, coneguda com la Pedra de Unspunnen. 
• La segona disciplina és coneguda amb el nom de Hornuss. Hi ha qui diu que es podria comparar a una combinació del golf i del base-ball. Segurament és pel fet de que mai he entès l'entusiasme que poden provocar cap d'aquests dos darrers esports, que tampoc he entès mai el que pot crear l'Hornuss. Et deixo veure un dels vídeos inclosos en l'article de SwissInfo perquè et facis la teva pròpia idea. 

Matthias Sempach
rei de la lluita en 2013

Tornem a l'esport rei de la festa federal, la lluita. He de dir que, tot i no ser un gran entusiasta dels esports de combat, hi ha quelcom en aquest que m'atreu moltíssim. En primer lloc, l'esportivitat que veus en tots els combats, i la tradició que vol que el guanyador li netegi l'esquena al perdedor. El premi del guanyador: un toro! que el converteix en una mena d'heroi nacional durant els tres anys que dura el seu regnat.

Però com no podrà viure d'això (a part d'alguns extres [1] [2]), haurà de seguir amb la seva vida de sempre, com qualsevol altre ciutadà (a menys que visqui en un pis, i ja me diràs que'n fas del toro!). Però, per damunt de tot, m'atreu l'immens bon rotllo que es respira en un esdeveniment que reuneix un munt de penya de les regions més diverses del país.