“fodar:” the future of maps ?

see on A 3D visualization of Mount Isto, the newly determined
tallest peak in the U.S. Arctic. Credit: Nolan & DesLauriers, 
The Cryosphere, 2016 /Fairbanks Fodar

El passat 23.06.2016, Kacey Deamer publicava a Live Science (1) que, després d'un llarg debat sobre el tema, una 'nova tècnica cartogràfica' va confirmar que el Mont Isto (2) era el cim més alt de la zona àrtica dels USA.

Però a quina 'nova tècnica cartogràfica' es referia Deamer en el seu article?

La nova tècnica cartogràfica a la que fa al·lusió l'article és coneguda amb el nom de Fodar. A l'edició del passat mes de Juliol de eCARTO News (3) en parlaven a la secció Interactive Maps, amb un enllaç a un article publicat el 20.07.2016 per Devon O'Neil: “Fodar:” The Future of Maps (4) que, just per despertar el teu interès per la seva lectura, et resumiré així:

"En un futur proper els mapes topogràfics serà interactius, en 3D,  i mostraran l'evolució dels paisatges amb una precisió centimètrica. "Fodar" combina les fotografies digitals, capturades en general des de l'aire, amb algoritmes i programes altament sofisticats, per crear mapes topogràfics tridimensionals de molt alta precisió".

Darrera d'aquesta tècnica s'amaga una tecnologia que es descriu com una mica geek i complicada. Però segons Jonathan Warrick, investigador al U.S. Geological Survey (USGS), el seu ús és elegant i molt senzill.

"Penseu en el darrer Google Earth, amb una resolució 100 vegades més gran. Els mapes poden representar tot, des de les costes de l'àrtic als esculls de coral. I quan les fotografies es prenen periòdicament -per exemple, cada dues setmanes o cada mes- els mapes tridimensionals poden mostrar com canvien els paisatges a través de les estacions amb una precisió sense precedents".

Però aquesta tècnica, que ara es presenta amb el nom de Fodar, es coneixia des de molt abans amb el nom de Structure from Motion (SfM) photogrammetry (5). I ja en 2012 un equip d'investigadors britànics afirmava que un dels grans avantatges davant de la tècnica coneguda amb el nom de Lidar (6) era el seu baix cost! (7). L'article d'O'Neil no ho desmenteix:

Encara que Lidar segueix sent la tècnica dominant en l'elaboració de mapes topogràfics de precisió a causa del seu gran prestigi, cal dir que pot costar al client fins a 10 vegades més que la tècnica Structure from Motion (SfM), car requereix un equip amb un cost prohibitiu, inaccessible per a la majoria dels científics. El 2012, Warrick i un col·lega volien crear un mapa de sèries de temps sobre el  moviment de sediments després de la major eliminació de preses a la història dels Estats Units: al riu Elwha. Tenien dues opcions pel mateix cost: utilitzar la tècnica Lidar i fer un sol vol sobre la vall, o utilitzar la tècnica Structure from Motion (SfM)a i volar dues vegades a la setmana durant dos anys.

Com diu Matt Nolan, professor de la University of Alaska, Fairbanks: "Tenim la tecnologia per anar a la lluna, que és ridículament cara, així que no ho fem. Bé, és el mateix amb Fodar: teníem la tecnologia per fer mapes topogràfics molt impressionants, però era massa cara, així que mai ho vam fer. Ara és assequible i estem començant a usar-la. Podem mesurar directament els canvis en el paisatge en una escala de centímetres sobre espais de milers de km2".

Si vols saber més sobre Fodar i l'entusiasme de Matt Nolan per aquesta tècnica cartogràfica, et proposo que no t'ho pensis dos cops i punxis aquest enllaç a les pàgines que li dediquen a la University of Alaska, Fairbanks.

---

1. DEAMER, Kacey (2016): Tallest Mountain in US Arctic Crowned, LiveScience.com, 23.06.2016
2. Wikipedia: Mount Isto.
3. eCARTO News, July 2016, International Cartographic Association (ICA)
4. O'NEIL, Devon (2016): “Fodar:” The Future of Maps, OutsideOnLine.com, 20.07.2016 
5. Wikipedia: Structure from Motion
6. Wikipedia: Lidar 
7. WESTOBY, M.J. ET AL. (2012): ‘Structure-from-Motion’ photogrammetry: A low-cost, effective tool for geoscience applications, in Geomorphology, Volume 179, 15 December 2012, Pages 300–314, Elsevier