Hom sap que si un home té dos pollastres i un altre no en té cap, el càlcul de la mitjana ens dirà que cadascun d'ells té un pollastre. Hi ha qui diu que aquest sistema de càlcul no serveix per res d'altre que per amagar la realitat de la injustícia del present i la dels conflictes potencials del futur. També hi ha qui diu que la estadística és una ciència que permet presentar les mentides en forma de gràfiques.
El que avui volia compartir amb tu és la publicació, a finals de Novembre, de la setena edició de l'Allianz Global Wealth Report 2016 (1) que, entre altres conclusions estadístiques, ens presenta per tercer any consecutiu que els ciutadans suïssos com els més rics del mon, tot i que també els més endeutats (2). El problema amb les estadístiques és que, a la mateixa edició del 20 Minutes del 20.11.2016 on es presentava aquella noticia, Càritas publicava aquest anunci: Pauvreté, faisons-la disparaître!, acompanyada d'una declaració on es diu que Càritas demana una dècada (2010-2020) per combatre la pobresa a Suïssa amb l'objectiu de reduir el nombre de pobres a la meitat. Uns pobres que Càritas estima en el 10% de la població del país (3).
Si el 10% de la població és pobre, qui són doncs els rics que fan de tots nosaltres els ciutadans més rics del món? La RTS ens deia en Novembre del 2014 que 300 persones es repartien més de 600 miliars de CHF de fortuna. Entre aquestes persones, els darrers arribats eren personatges com Marina Picasso, Patrick Drahi, Tina Turner o Sebastian Vettel (4). Enguany, la RTS ens diu que la majoria dels rics menors de 40 anys són hereus de grans fortunes i, entre ells, altre cop una bona llista d'estrangers (5).
No vull construir cap discurs sobre la base de que les grans fortunes que viuen entre nosaltres hagin nascut al país o no. Tothom sap què han vingut a fer aquí i perquè encara hi són. Hom ens diu que és millor que paguin pocs impostos aquí a que els paguin en un altre lloc. Possiblement sigui veritat. Possiblement també ho sigui que tots som estadísticament rics perquè ells viuen entre nosaltres ... al menys pel que fa al seu domicili fiscal. Però alguna cosa deu haver-hi quan, en 2014, el 24 Heures de Lausanne publicava aquest article: Répartition des richesses: la Suisse est pire que des dictatures. Inégalité: La Suisse est un pays riche mais la répartition des richesses y est une des pires au monde (6).
En fi, sí que deu haver-hi alguna cosa quan un assessor en finances alemany es presenta a la Helvetiaplatz de Zürich i deixa anar una pluja de 7'000 CHF en bitllets de 10 CHF entre els vianants (7). I si podia sorprendre pla benevolència amb que els periodistes tractaven aquest fet, l'obscenitat de la noticia va pujar de to quan van posar en boca d'un dels vianants: "Aquest matí estava a la recerca de diners per menjar. Ara he reunit al voltant de 600 CHF, diu un home que portava un feix de bitllets de 10 CHF. És un veritable regal de Déu!"
Definitivament sí, està clar que hi ha alguna cosa. En primer lloc, perquè Suïssa té en marxa des del 2013 un Programme national de prévention et de lutte contre la pauvreté (8). En segon lloc perquè fa uns dies va tenir lloc una nova edició de la Conférence nationale contre la pauvreté 2016 (9) i també perquè, des de les mateixes pàgines del govern federal (10), s'admet que: Prop del 7% de la població es veu afectada per la pobresa a Suïssa i el 13,5% està en perill de caure-hi. Sobre 530'000 persones afectades per la pobresa en van parlar a la RTS aquesta setmana (11). I més enllà de les estadístiques habituals, es va posar de relleu que, en realitat, no se sap gran cosa sobre qui són els pobres, perquè estem davant d'un fenomen de "pobresa amagada": segons una enquesta de la Universitat de Berna publicada el passat mes d'agost, gairebé una quarta part de les persones que tenen dret a l'assistència social a Suïssa no en fan la demanda (12).
Segurament perquè és la setmana on toca parlar de coses que queden amagades la resta de l'any, una noticia noticia publicada el passat 24.11.2016 ens parlava de dos germans desnonats que vivien sota plàstics a un bosc a menys de 10 km de Basel (13) o, si ho prefereixes, a 65 km de Zürich, la ciutat on l'assessor en finances alemany repartia diners per denunciar la pobresa al tercer món. Dos germans d'uns 30 anys que no havien informat de la seva situació als serveis socials, tampoc a la seva família. I com pots comprovar a la fi de l'article, dues persones que no són de lluny un cas aïllat. Comparats amb aquests casos, la situació critica dels becaris a l'estat de Vaud sembla una problema menor (14): encara no han rebut l'import de les beques i es plantegen què fer amb les seves vides si no les reben ràpidament.
I mentre aquestes coses passen a Suïssa, la bona consciencia i la imatge internacional del país tenen una resposta adequada en els miliars de CHF que l'agència de Desenvolupament i Cooperació transfereix a d'altres països d'arreu del món, sota el paraigües de l'ajuda internacional. Cal tenir en compte que la idea de destinar aquestes sumes a acabar amb un dels deutes públics i privats més alts del món, o a acabar amb la pobresa al país, no seria vista amb bons ulls pels altermondialistes: som un dels països més rics del món, pardieu!
Quedi clar que amb aquest article no pretenc tirar per terra cap dels mites que hom pot trobar a qualsevol dels articles publicats pels intel·lectuals amb consciència. Es molt més fàcil dir que si un home té dos pollastres (probablement 4 o 5 a Suïssa) i un altre no en té cap, el càlcul de la mitjana ens diu que cadascun d'ells té un pollastre. Tota la resta com, per exemple, què representa -èticament i en la pràctica- ser pobre en un dels països més rics i més cars del món, seria analitzar en detall la realitat, i potser algú arribaria a les mateixes conclusions a les que d'altres van arribar a finals del s XIX i evocaria alguna teoria relacionada amb la lluita de classes (16). Es molt més còmode seguir amb el discurs de països rics i països pobres, el sud contra el nord, etc. i culpabilitzar a tots aquells que viuen als països del nord de tot el que de dolent passa al planeta.
El que avui volia compartir amb tu és la publicació, a finals de Novembre, de la setena edició de l'Allianz Global Wealth Report 2016 (1) que, entre altres conclusions estadístiques, ens presenta per tercer any consecutiu que els ciutadans suïssos com els més rics del mon, tot i que també els més endeutats (2). El problema amb les estadístiques és que, a la mateixa edició del 20 Minutes del 20.11.2016 on es presentava aquella noticia, Càritas publicava aquest anunci: Pauvreté, faisons-la disparaître!, acompanyada d'una declaració on es diu que Càritas demana una dècada (2010-2020) per combatre la pobresa a Suïssa amb l'objectiu de reduir el nombre de pobres a la meitat. Uns pobres que Càritas estima en el 10% de la població del país (3).
Si el 10% de la població és pobre, qui són doncs els rics que fan de tots nosaltres els ciutadans més rics del món? La RTS ens deia en Novembre del 2014 que 300 persones es repartien més de 600 miliars de CHF de fortuna. Entre aquestes persones, els darrers arribats eren personatges com Marina Picasso, Patrick Drahi, Tina Turner o Sebastian Vettel (4). Enguany, la RTS ens diu que la majoria dels rics menors de 40 anys són hereus de grans fortunes i, entre ells, altre cop una bona llista d'estrangers (5).
No vull construir cap discurs sobre la base de que les grans fortunes que viuen entre nosaltres hagin nascut al país o no. Tothom sap què han vingut a fer aquí i perquè encara hi són. Hom ens diu que és millor que paguin pocs impostos aquí a que els paguin en un altre lloc. Possiblement sigui veritat. Possiblement també ho sigui que tots som estadísticament rics perquè ells viuen entre nosaltres ... al menys pel que fa al seu domicili fiscal. Però alguna cosa deu haver-hi quan, en 2014, el 24 Heures de Lausanne publicava aquest article: Répartition des richesses: la Suisse est pire que des dictatures. Inégalité: La Suisse est un pays riche mais la répartition des richesses y est une des pires au monde (6).
En fi, sí que deu haver-hi alguna cosa quan un assessor en finances alemany es presenta a la Helvetiaplatz de Zürich i deixa anar una pluja de 7'000 CHF en bitllets de 10 CHF entre els vianants (7). I si podia sorprendre pla benevolència amb que els periodistes tractaven aquest fet, l'obscenitat de la noticia va pujar de to quan van posar en boca d'un dels vianants: "Aquest matí estava a la recerca de diners per menjar. Ara he reunit al voltant de 600 CHF, diu un home que portava un feix de bitllets de 10 CHF. És un veritable regal de Déu!"
Definitivament sí, està clar que hi ha alguna cosa. En primer lloc, perquè Suïssa té en marxa des del 2013 un Programme national de prévention et de lutte contre la pauvreté (8). En segon lloc perquè fa uns dies va tenir lloc una nova edició de la Conférence nationale contre la pauvreté 2016 (9) i també perquè, des de les mateixes pàgines del govern federal (10), s'admet que: Prop del 7% de la població es veu afectada per la pobresa a Suïssa i el 13,5% està en perill de caure-hi. Sobre 530'000 persones afectades per la pobresa en van parlar a la RTS aquesta setmana (11). I més enllà de les estadístiques habituals, es va posar de relleu que, en realitat, no se sap gran cosa sobre qui són els pobres, perquè estem davant d'un fenomen de "pobresa amagada": segons una enquesta de la Universitat de Berna publicada el passat mes d'agost, gairebé una quarta part de les persones que tenen dret a l'assistència social a Suïssa no en fan la demanda (12).
Segurament perquè és la setmana on toca parlar de coses que queden amagades la resta de l'any, una noticia noticia publicada el passat 24.11.2016 ens parlava de dos germans desnonats que vivien sota plàstics a un bosc a menys de 10 km de Basel (13) o, si ho prefereixes, a 65 km de Zürich, la ciutat on l'assessor en finances alemany repartia diners per denunciar la pobresa al tercer món. Dos germans d'uns 30 anys que no havien informat de la seva situació als serveis socials, tampoc a la seva família. I com pots comprovar a la fi de l'article, dues persones que no són de lluny un cas aïllat. Comparats amb aquests casos, la situació critica dels becaris a l'estat de Vaud sembla una problema menor (14): encara no han rebut l'import de les beques i es plantegen què fer amb les seves vides si no les reben ràpidament.
I mentre aquestes coses passen a Suïssa, la bona consciencia i la imatge internacional del país tenen una resposta adequada en els miliars de CHF que l'agència de Desenvolupament i Cooperació transfereix a d'altres països d'arreu del món, sota el paraigües de l'ajuda internacional. Cal tenir en compte que la idea de destinar aquestes sumes a acabar amb un dels deutes públics i privats més alts del món, o a acabar amb la pobresa al país, no seria vista amb bons ulls pels altermondialistes: som un dels països més rics del món, pardieu!
Quedi clar que amb aquest article no pretenc tirar per terra cap dels mites que hom pot trobar a qualsevol dels articles publicats pels intel·lectuals amb consciència. Es molt més fàcil dir que si un home té dos pollastres (probablement 4 o 5 a Suïssa) i un altre no en té cap, el càlcul de la mitjana ens diu que cadascun d'ells té un pollastre. Tota la resta com, per exemple, què representa -èticament i en la pràctica- ser pobre en un dels països més rics i més cars del món, seria analitzar en detall la realitat, i potser algú arribaria a les mateixes conclusions a les que d'altres van arribar a finals del s XIX i evocaria alguna teoria relacionada amb la lluita de classes (16). Es molt més còmode seguir amb el discurs de països rics i països pobres, el sud contra el nord, etc. i culpabilitzar a tots aquells que viuen als països del nord de tot el que de dolent passa al planeta.
- Allianz Global Wealth Report 2016
- Les Suisses sont les plus riches du monde, 20minutes.ch, 20.11.2016 // Les Suisses sont les plus riches du monde, mais aussi les plus endettés, le nouvelliste, 21.09.2016 // Les Suisses sont à la fois les plus riches et les plus endettés du monde, rts.ch, 29.09.2015 // Les Suisses sont les plus riches et les plus endettés du monde, bilan.ch, 23.09.2014
- Pauvreté, faisons-la disparaître!, Déclaration "Pauvreté, faisons-la disparaître!
- Les "300 plus riches de Suisse" se partagent 617 milliards de francs, rts.ch, 27.11.2014
- En Suisse, les riches de moins de 40 ans sont surtout des héritiers, rts.ch, 24.05.2016
- Répartition des richesses: la Suisse est pire que des dictatures, 24 Heures, 09.05.2014
- Une pluie de billets de 10 balles contre la pauvreté, 20min.ch, 20.11.2016
- Programme national de prévention et de lutte contre la pauvreté. Concept. admin.ch, 2013
- Conférence nationale contre la pauvreté 2016, Programme National contre la pauvreté, 2016
- Pauvreté en Suisse : tous les acteurs unis pour renforcer la prévention, admin.ch, 2016
- Plus de 13% des Suisses sont menacés de tomber dans la pauvreté, rts.ch, 23.11.2016
- Un quart des ayant-droit renoncent à demander l'aide sociale en Suisse, rts.ch 17.08.2016
- Ils ont vécu en forêt après avoir perdu leur appart, 20minutes.ch, 24.11.2016
- «J'arrive à tenir encore un mois, pas plus», 20minutes.ch, 23.11.2016
- Swiss Agency for Development and Cooperation, eda.admin.ch
- USA: la lutte des classes, version 3.0, publicat en aquest blog el 09.11.2016
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.