El passat 08.07.2016, el Consell Federal anunciava quin seria l'únic objecte de la votació del 27.11.2016, la iniciativa popular: Pour la sortie programmée de l'énergie nucléaire. Dos mesos després, amb la idea de començar el debat, la RTS presentava aquest reportatge: Beznau, la centrale nucléaire qui fait peur.
Si has punxat l'enllaç, hauràs vist anunciats dos reportatges precedents. Un d'ells, et presenta la història econòmica del cantó d'Aargau, vinculada a la indústria pesada i a l'energia nuclear. Va ser en aquest cantó que es va construir la primera planta d'energia nuclear del país el 1969: Beznau. L'altre reportatge explica que, segons les estimacions, el kWh produït a Beznau costaria avui gairebé el doble del seu preu de venda als mercats de l'energia europeus.
El cas de Beznau
Que hi ha gent a Aargau que no té cap por del parc nuclear que tenen instal·lat a casa sembla quedar demostrat a l'inici del reportatge per una colla de joves fent-se una barbacoa al costat de la central de Beznau i banyant-se al riu, al costat de la sortida de l'aigua de refrigeració de la central: apreciant el fet de que l'aigua estigui calenta. Una altra cosa és que si mai hagués un problema amb la central i s'hagués d'evacuar la població en un radi de 30 km (estàndards de Txernòbil i de Fukujima) estaríem parlant de l'evacuació de més d'un milió de persones de la zona més poblada del país i el seu pulmó econòmic: Zürich.
I no es tracta d'una possibilitat remota car, des de 2015, el reactor 1 de la central està aturat a causa d'un miler d'irregularitats que es van detectar al seu vas, que no es pot canviar. I encara no està gens clar si es podrà reparar de manera a garantir el seu funcionament sense cap perill d'accident. Cal recordar que estem parlant d'una planta d'energia nuclear que es va construir en 1969, el que fa que avui sigui la central nuclear més antiga del món en explotació.
La iniciativa popular
La decisió de sortir de l'energia nuclear es va tirar endavant al parlament federal com una de les mesures del programa: Stratégie énergétique 2050. La iniciativa "Pour la sortie programmée de l'énergie nucléaire" no posa en qüestió aquesta estratègia. L'únic que li critica és que no hagi establert dates per la desconnexió de les instal·lacions nuclears i, en aquest sentit, exigeix la desconnexió de les centrals nuclears després de 45 anys d'explotació o la seva desconnexió immediata si la seguretat no està garantida.
Desconnexió i Desmantellament no és el mateix
Quan es van construir les primeres centrals, una part de la factura estava destinada a un fons pel seu futur desmantellament, segons els costos estimats en aquella època. I jo he escoltat dir que el fons de desmantellament de les centrals nuclears a dures penes podria cobrir avui els costos de desmantellament d'una sola central, segons els criteris ecològics actualment en vigor. Potser es per això que els Verds no parlen de desmantellament, sinó de desconnexió. Jo no estic molt segur que quan la gent vagi a votar ho entengui així.
Altrament hi ha una idea completament surrealista que circula entre alguns mitjans de comunicació i que defensaria la idea de que siguin les empreses elèctriques qui assumeixin els costos del desmantellament. Oblidant que l'accionariat d'aquestes empreses suïsses està constituït majoritàriament per cantons i col·lectivitats locals i que, sigui quina sigui la via a seguir, la factura acabarà en les mans dels ciutadans del país.
Finalment també hi han els surrealistes que defensen l'idea de continuar amb les centrals per no provocar la pèrdua de llocs de treball. Oblidant que, empreses com a la que jo treballo, tenen els millors especialistes en la matèria a la seva sucursal d'Alemanya (actualment està participant en el desmantellament de 5 centrals nuclears), que el desmantellament d'una central nuclear pot crear durant anys milers de llocs de treball (en el desmantellament i en el post-tractament dels residus) i una experiència a fer valer en el futur desmantellament del parc nuclear europeu.
Si has punxat l'enllaç, hauràs vist anunciats dos reportatges precedents. Un d'ells, et presenta la història econòmica del cantó d'Aargau, vinculada a la indústria pesada i a l'energia nuclear. Va ser en aquest cantó que es va construir la primera planta d'energia nuclear del país el 1969: Beznau. L'altre reportatge explica que, segons les estimacions, el kWh produït a Beznau costaria avui gairebé el doble del seu preu de venda als mercats de l'energia europeus.
Nota: Aquest article actualitza un vell article publicat en aquest blog el passat 23.09.2016. Des de llavors hom ha assistit a una intensa campanya en els medis de comunicació en favor del refús de la Iniciativa presentant-nos com catastròfic l'escenari del tancament d'unes centrals nuclears que, o bé no estan en funcionament, o bé estan perdent diners. Una campanya difícil de comprendre si hom te compte que, després de dir a finals d'octubre que Alpiq demanaria a l'estat una indemnització de 2,5 miliars de CHF si la iniciativa fos acceptada pel poble, a principis de novembre, la SonntagZeitung publicava un article on s'afirmava que Jens Alder, president del consell d'administració d'Alpiq, havia intentat recentment vendre la participació de la companyia a les plantes d'energia nuclear de Gösgen (SO) i Leibstadt (AG) al grup francès Electricité de France (EDF). I que davant de la perspectiva de seguir perdent diners durant els propers 10 anys amb aquestes centrals, les havia ofert a l'estat federal per un franc simbòlic.
El cas de Beznau
Que hi ha gent a Aargau que no té cap por del parc nuclear que tenen instal·lat a casa sembla quedar demostrat a l'inici del reportatge per una colla de joves fent-se una barbacoa al costat de la central de Beznau i banyant-se al riu, al costat de la sortida de l'aigua de refrigeració de la central: apreciant el fet de que l'aigua estigui calenta. Una altra cosa és que si mai hagués un problema amb la central i s'hagués d'evacuar la població en un radi de 30 km (estàndards de Txernòbil i de Fukujima) estaríem parlant de l'evacuació de més d'un milió de persones de la zona més poblada del país i el seu pulmó econòmic: Zürich.
 |
| Aargauer Zeitung 18.04.2016 |
La iniciativa popular
 |
| . . . |
Les empreses elèctriques, malgrat que els costos de producció no siguin ja competitius, defensen la idea de fer-les produir mentre estiguin en condicions de fer-ho. La dreta nacionalista defensa que segueixin produint per garantir la independència energètica del país. L'esquerra, ja saps. Pel que fa al govern federal, és favorable a l'abandonament progressiu de l'àtom, però no vol fer-ho amb dates límit, sinó que vol continuar treballant amb la estratègia energètica per 2050, que estableix les bases d'una retirada gradual de les energies nuclears i fòssils, centrant-se en una reducció del consum elèctric, un augment en la quota d'energia verda i una reducció de les emissions de CO2.
Desconnexió i Desmantellament no és el mateix
 |
| Wikipedia: Nuclear power in Switzerland . . |
Altrament hi ha una idea completament surrealista que circula entre alguns mitjans de comunicació i que defensaria la idea de que siguin les empreses elèctriques qui assumeixin els costos del desmantellament. Oblidant que l'accionariat d'aquestes empreses suïsses està constituït majoritàriament per cantons i col·lectivitats locals i que, sigui quina sigui la via a seguir, la factura acabarà en les mans dels ciutadans del país.
Finalment també hi han els surrealistes que defensen l'idea de continuar amb les centrals per no provocar la pèrdua de llocs de treball. Oblidant que, empreses com a la que jo treballo, tenen els millors especialistes en la matèria a la seva sucursal d'Alemanya (actualment està participant en el desmantellament de 5 centrals nuclears), que el desmantellament d'una central nuclear pot crear durant anys milers de llocs de treball (en el desmantellament i en el post-tractament dels residus) i una experiència a fer valer en el futur desmantellament del parc nuclear europeu.
Peuple et cantons rejettent l'initiative "Sortir du nucléaire"
ReplyDeleteLa iniciativa ha estat doncs refusada pel resultat de la votació popular.
Aquells que s'han passat tota la campanya parlant del risc de tornar a l'edat de pedra amb el tancament de les centrals poden començar a preparar els cursos de talla de sílex, que podran comercialitzar a partir del 2019 quan, per decisió del seu propietari, tanquin les centrals de Beznau-1 i Mühleberg, i el 2031 quan tanqui Beznau-2. De totes maneres, no estaria de més accelerar l'organització dels cursos de talla de sílex davant de la eventualitat de que els problemes de corrosió de Leibstadt també demanin el seu tancament. Per no parlar de la situació actual, on les centrals en funcionament no fan res d'altre que perdre diners pels seus elevats costs de producció i més d'un propietari les desconnectaria -o se les trauria de sobre!- per no seguir fent-ho.
Quelcom me diu que la campanya del 2017 per l'aprovació de Stratégie énergétique 2050 serà molt més dura i el joc brut de les falses informacions portat a l'extrem: en primer lloc les del Consell Federal, que ja ens prepara a la idea de que les energies renovables són més cares i s'hauran d'augmentar els preus ... la millor estratègia per fer tombar la estratègia!
Tinc el sentiment que, tot plegat, no serà sino un darrer intent de la industria per modernitzar el parc actual amb nous reactors i subvencions publiques generoses. Més que res, no ho entenc perquè els serveis industrials cantonals i municipals fa temps que juguen en una altra lliga. I si no sostenen la construcció de noves centrals ... qui ho farà, qui comprarà la seva producció i qui pagarà els seus deutes?
Jo no comprenc el que hi ha darrera d'aquesta lògica: política, tecnològica, ambiental, de preus de mercat ... Però ja fa molt temps que he deixat de buscar aquest tipus de lògiques en coses que potser no en tenen cap.