nick middleton - an atlas of countries that don't exist

El passat mes de Novembre, Planeta publicava al seu canal youtube un vídeo promocional del darrer llibre d'un professor de Geografia Física de la Universitat d'Oxford: Nick Middleton. 

Es tracta d'un llibre de Geografia Política que es va traduir a l'espanyol com: Atlas de países que no existen, i que Planeta presenta com un llibre "que ajudarà a reflexionar sobre el concepte de país, un terme que pot resultar molt relliscós, i que sovint condueix a discrepàncies, excepcions i anomalies. Un terme, a més, que no deixa d'estar sempre d'actualitat."

El passat mes d'Abril, Gema Lozano va publicar a les pàgines de Yorokobu -un dels blogs més interessants de eldiario.es- una crítica molt interessant del llibre que portava com títol: El mapa político de los países inexistentes. Una crítica on es ficava en evidència els problemes que havia trobat Middleton per trobar un consens sobre el significat del concepte de 'país': Un concepte antic, però també molt relliscós. Quan comences a buscar una definició clara, et trobes de seguida amb discrepàncies, excepcions i anomalies. Un concepte que no va poder aclarir ni a les Nacions Unides! Un concepte que sovint es troba barrejat amb el de nació, sense que cap d'ambdós tingui una definició satisfactòria.

Però no va ser l'impossibilitat de definir el concepte sobre el qual es basava el seu llibre el que va impedir Middleton tirar endavant i crear una llista d'aquests països.  Finalment, recuperant uns dels paràgrafs del llibre, Lozano acaba així el seu article: 

«Els països van i vénen». Els que avui existeixen com a tals pot ser que no ho siguin en un futur, i viceversa. «La història està plena de cadàvers d'aspirants a estat que mai van arribar a ser-ho, d'imperis que van acabar dissolts i de països reconeguts que van desaparèixer, engolits per uns veïns més poderosos».

Malgrat tot, Middleton reconeix que els últims 50 anys els estats han demostrat una major estabilitat. Han estat més els que s'han creat que els que han desaparegut per la qual cosa l'autor no descarta que «alguns dels actuals "països que avui no existeixen" puguin veure algun dia la llum i convertir-se en una nació de ple dret».

Estic segur de què Middleton tenia molt bones raons per deixar els deserts -dels que és un especialista- per atacar-se a un tema tan complex. Personalment, confesso que jo no hauria sabut trobar el coratge de fer-ho. I és que ens trobem confrontat a un món on hi ha pobles com el Kurd que, en la seva lluita d'alliberament nacional, no tenen com a objectiu la creació d'un estat. També davant de nacions que tenen com a objectiu la creació d'un estat on la integració del conjunt dels seus membres no és una prioritat. I al bell mig, el discurs dels defensors de la globalització i de la idea que les fronteres han perdut tot el seu sentit en el món actual.