Deia Maquiavel que els prínceps i els governs són, de lluny, els més perillosos elements d'una societat. També deia que els homes són tan ximples i subjectes a les necessitats del moment que, qui els intenti enganyar, sempre trobarà algú que es deixarà fer. En fi, ja saps que a Maquiavel se li pot fer dir el que vulguis, però avui retindré aquesta cita del Llibre X de El Príncep: quan l'enemic està devastant el territori i els subjectes refugiats a la ciutat veuen que les seves propietats són saquejades, s'encomanen al príncep sense reserves.
Actualment no cal ni que les seves propietats siguin saquejades, n'hi ha prou amb magnificar aquesta il·lusió des dels mitjans de comunicació. D'això en parla un article de Gaël Villeneuve publicat a Slate.fr el passat 20.08.2017: L'état d'urgence comme gouvernail, cet abandon irresponsable de la raison. Un article que ens parla de l'experiència francesa i el clima d'histèria col·lectiva sobre la qual es recolza la declaració d'un estat d'urgència que s'ha acabat convertint en una arma contra les llibertats fonamentals i, alhora, en el millor aliat del terrorisme, car redueix les forces que s'haurien de dedicar per combatre'l d'una manera molt més eficaç.
Instaurat per François Hollande en novembre del 2015, l'estat d'urgència estarà en vigor almenys fins al novembre d'enguany, a menys que la majoria parlamentària actual no decideixi d'allargar-lo encara més.
L'estat d'urgència va mostrar la seva eficàcia durant les setmanes posteriors als atacs terroristes. Però tal com va recordar una comissió l'Assemblea Nacional el gener de 2016, l'efecte de la sorpresa fa temps que ha desaparegut. Així, per exemple, quan el camió de Mohammed Lahouaiej Bouhlel va segar les vides a Niça, l'estat d'emergència havia entrat en el seu desè mes d'aplicació.
Entre tant, les llibertats fonamentals, que manifestament són un dels objectius dels islamistes, es troben sota la xapa de plom d'allò que alguns qualifiquen com un parèntesi dictatorial. Un parèntesi que es diu necessari per resoldre un problema específic en un temps curt, i que hom presenta com la "guerra contra el terrorisme". Però tots sabem que aquesta guerra no té cap límit espacial ni cap final temporal.
I com el terrorisme no és res d'altre que un efecte, ara que ens ha tocat a nosaltres sembla que ja es pot parlar d'on es troben els seus suports ideològics i econòmics, també els seus aliats: o, si ho prefereixes, les seves causes. Recorda-ho quan omplis el dipòsit de benzina del teu carro i dedica un petit pensament als membres dels consells d'administració de les empreses que s'ocupen de la importació d'hidrocarburs i de les empreses que exporten armes a aquells països. I mira de no sorprendre't si veus les mateixes cares en uns i en altres (informacions complementàries a: Le diable se niche dans les détails, en aquest blog).
Actualment no cal ni que les seves propietats siguin saquejades, n'hi ha prou amb magnificar aquesta il·lusió des dels mitjans de comunicació. D'això en parla un article de Gaël Villeneuve publicat a Slate.fr el passat 20.08.2017: L'état d'urgence comme gouvernail, cet abandon irresponsable de la raison. Un article que ens parla de l'experiència francesa i el clima d'histèria col·lectiva sobre la qual es recolza la declaració d'un estat d'urgència que s'ha acabat convertint en una arma contra les llibertats fonamentals i, alhora, en el millor aliat del terrorisme, car redueix les forces que s'haurien de dedicar per combatre'l d'una manera molt més eficaç.
Instaurat per François Hollande en novembre del 2015, l'estat d'urgència estarà en vigor almenys fins al novembre d'enguany, a menys que la majoria parlamentària actual no decideixi d'allargar-lo encara més.
L'estat d'urgència va mostrar la seva eficàcia durant les setmanes posteriors als atacs terroristes. Però tal com va recordar una comissió l'Assemblea Nacional el gener de 2016, l'efecte de la sorpresa fa temps que ha desaparegut. Així, per exemple, quan el camió de Mohammed Lahouaiej Bouhlel va segar les vides a Niça, l'estat d'emergència havia entrat en el seu desè mes d'aplicació.
Entre tant, les llibertats fonamentals, que manifestament són un dels objectius dels islamistes, es troben sota la xapa de plom d'allò que alguns qualifiquen com un parèntesi dictatorial. Un parèntesi que es diu necessari per resoldre un problema específic en un temps curt, i que hom presenta com la "guerra contra el terrorisme". Però tots sabem que aquesta guerra no té cap límit espacial ni cap final temporal.
I com el terrorisme no és res d'altre que un efecte, ara que ens ha tocat a nosaltres sembla que ja es pot parlar d'on es troben els seus suports ideològics i econòmics, també els seus aliats: o, si ho prefereixes, les seves causes. Recorda-ho quan omplis el dipòsit de benzina del teu carro i dedica un petit pensament als membres dels consells d'administració de les empreses que s'ocupen de la importació d'hidrocarburs i de les empreses que exporten armes a aquells països. I mira de no sorprendre't si veus les mateixes cares en uns i en altres (informacions complementàries a: Le diable se niche dans les détails, en aquest blog).
Per una estranya raó que se m´escapa,aquí han decidit quedar-se al nivell 4 d´alerta.I mira que, coneixent a tota aquesta tropa,encara no entenc com no han aprofitat la situació per a pujar a nivell 5 i col.locar als militars al carrer.O tenien "a huevo".Potser és per què cosideren que ja ens tenen prou collats?
ReplyDeleteEl nivell 4 d'alerta antiterrorista es va instaurar a Espanya el 26.06.2015, i no va impedir que un jove s'apropés al president de govern el 16.12.2015 i li donés un cop de puny a la cara i li trenqués les ulleres. Sobre el tema dels militars al carrer, estic segur que hi haurà qui dirà que l'exclusiva del seu desplegament el mes d'octubre ja està venuda des de fa temps i costaria molt car indemnitzar al propietari. Personalment estic convençut de que es tracta d'un rumor que no té cap fonament.
ReplyDeleteSobre rumors sense fonaments,n´estem ben saturats.Fins als collons,diria jo.Suposo que deu ser per què ja fa una bona pila de mesos que els telenotícies del 3/24,les tertúlies de RAC1 o Catalunya ràdio etc., són monotemàtiques.Ara han estat uns dies calmats per què,obviament,estan ocupats amb tot el que ha passat,però ja comencen a tornar a la càrrega.I tot això porta a aquests rumors de tota mena.I sobre el president...home,jo crec que com que estan acostumats a que tot el que decideixen només afecta al "populacho",doncs deuria pensar que això del nivell 4 no anava amb ell.
ReplyDeleteQuan parles de "etc" suposo que també vols dir tve, tele5, antena3, la sexta, 13tv i els "órdago" "desafío" i la mare que els va parir. Per no parlar dels diaris, que deixaven anar galledes de merda de tot tipus quan encara hi havia gent ferida o morta a les Rambles. Articles com el del director del Periódico, Enric Hernández, o del País, Lluís Basstes, editorials del 18 d'agost al Mundo, el País, ABC, ... Això no s'improvitza, fa tuf a orquestració des de les més altes magistratures de l'estat, perquè no cal que us recordi que "la sacrosanta unidad de España está por encima del bien, del mal y del regular". Però no em feu masa cas, que jo visc a Irlanda i la distància ho distorsiona tot.
ReplyDeleteés que tots els medis que dius,directament els obvio,que em fan bullir la sang.Que si un sempre parlen del mateix,els altres ja ni t´ho explico,amb l´afegit de les animalades més inversemblants que et puguis imaginar.Però és que arriba un moment que tot aquest assumpte acaba essent tractat igual que el diari Sport tracta els fitxatges del Barça a l´Estiu.I això,a mi,em cansa una mica.Per cert,aprofito aquest bloc de´n Batty per a saludar-te,amic.
ReplyDeleteEp, no parlis de l'Sport i el Barça, que encara tornaran a fitxar el Romerito!
ReplyDeleteAbraçades a tothom!
Una abraçada per a tots també de la meva part. I un desig: sosegaos, companys!. Perquè si els medis de desinformació als que fèieu al·lusió us fan bullir la sang, recordeu que sempre us podeu passar per les impagables pàgines de Tremending Topic que publiquen a Publico.
ReplyDelete