 |
| source: tubularinsights.com |
Les rúbriques d'economia dels diaris ens presenten des de fa temps unes estadístiques optimistes: el PIB dels països desenvolupats ens diu que l'economia està creixent, l'atur està baixant, la inflació és cosa del passat, els mercats es porten de meravella ... Si, a més, segueixes les publicacions científiques, també realitzes que els avanços del progrés científic i tecnològic, per no parlar del medical, posen en les mans de la societat unes eines que li permetran assolir un creixement que mai ha conegut abans.
I malgrat tot, la teva realitat quotidiana t'està dient tot el contrari. Des del govern espanyol poden seguir dient-te que és per culpa del procés a Catalunya, però saps que no passa solament aquí i que no és un argument vàlid en altres països econòmicament molt més avançats.
El missatge que et transmet la teva realitat quotidiana no deixa de ser curiós. Més si tens en compte que coincideix en el temps amb l'interès d'alguns governs europeus -entre ells l'espanyol i el francès- per atacar judicialment aquelles persones o mitjans de comunicació que produeixen falses notícies i autoritzar el tancament de les pàgines web des de les quals es difonen (1).
El cas és que ningú t'està dient que totes aquestes estadístiques optimistes t'estan amagant el que estan dient estudis com el World Inequality Report 2018 (2): Entre 1980 i 2016, als USA, Canadà i l'Europa de l'Oest, l'1% de la població va acaparar el 28% del creixement acumulat, mentre el 50% dels ciutadans més pobres no va poder accedir més que al 9%. En el cas concret dels USA: L'1% dels més rics van guanyar tant com el 88% dels més pobres (3). O que solament en 2017: La fortuna de les persones més riques del planeta havia augmentat en 1000 miliards de USD, un increment del 23% en relació a l'any precedent (4). Fins i tot a Rússia: Les 27 persones més riques s'haurien recuperat de les pèrdues lligades a les sancions econòmiques imposades després de l'annexió de Crimea en 2014, i el seu patrimoni hauria augmentat en 29 miliards de USD, arribant actualment als 275 miliards de USD (5)
Com ja et pots imaginar, no és l'únic que t'han amagat els governs que diuen estar en guerra contra les falses notícies a Internet. I en aquest sentit és saludable llegir un article de Myret Zaki, redactora en cap del magazín econòmic suís Bilan (6) que ens parla de la selecció dels articles i dels preus retinguts per realitzar els càlculs de la inflació. De l'aparent baixa de l'atur, quan el que està caient en picat és la població activa i, amb ella, milions de persones que, enfonsades en la pobresa, han deixat d'aparèixer a les estadístiques: Per exemple, la població activa dels USA, que ha caigut a un percentatge mai vist des de 1967, el que explica l'actual taxa d'atur del 4,1%. Sobre la pobresa, malgrat totes les falsedats que s'han dit des de fa temps, Zaki ens recorda el resultat d'una enquesta de l'ONU sobre pobresa extrema i els drets humans, que ficava de relleu que, sobre els 41 milions de pobres dels USA, 27 milions eren blancs i 15 milions eren nens. Sobre les inegalitats, Zaki ens recorda que el capital en mans de Bill Gates, Jeff Bezos i Warren Buffet iguala al de la meitat de la població dels USA.
Com a conclusió, Zaki ens parla de la necessitat de revisar les estadístiques destinades a crear un fals un clima d'eufòria i utilitzar altres informacions més reals, amb la finalitat de combatre l'amenaça que, sobre la democràcia, representa la plutocràcia populista, un concepte creat per un dels més coneguts líders d'opinió de la rúbrica econòmica del Financial Times, Martin Wolf (7).
En resum, sembla que no totes les fake news vénen de pàgines poc fiables d'internet. Que en molts casos tinguin el seu origen en governs que pretenen combatre-les hauria d'encendre tots els nostres senyals d'alarma.
I malgrat tot, la teva realitat quotidiana t'està dient tot el contrari. Des del govern espanyol poden seguir dient-te que és per culpa del procés a Catalunya, però saps que no passa solament aquí i que no és un argument vàlid en altres països econòmicament molt més avançats.
El missatge que et transmet la teva realitat quotidiana no deixa de ser curiós. Més si tens en compte que coincideix en el temps amb l'interès d'alguns governs europeus -entre ells l'espanyol i el francès- per atacar judicialment aquelles persones o mitjans de comunicació que produeixen falses notícies i autoritzar el tancament de les pàgines web des de les quals es difonen (1).
El cas és que ningú t'està dient que totes aquestes estadístiques optimistes t'estan amagant el que estan dient estudis com el World Inequality Report 2018 (2): Entre 1980 i 2016, als USA, Canadà i l'Europa de l'Oest, l'1% de la població va acaparar el 28% del creixement acumulat, mentre el 50% dels ciutadans més pobres no va poder accedir més que al 9%. En el cas concret dels USA: L'1% dels més rics van guanyar tant com el 88% dels més pobres (3). O que solament en 2017: La fortuna de les persones més riques del planeta havia augmentat en 1000 miliards de USD, un increment del 23% en relació a l'any precedent (4). Fins i tot a Rússia: Les 27 persones més riques s'haurien recuperat de les pèrdues lligades a les sancions econòmiques imposades després de l'annexió de Crimea en 2014, i el seu patrimoni hauria augmentat en 29 miliards de USD, arribant actualment als 275 miliards de USD (5)
Com ja et pots imaginar, no és l'únic que t'han amagat els governs que diuen estar en guerra contra les falses notícies a Internet. I en aquest sentit és saludable llegir un article de Myret Zaki, redactora en cap del magazín econòmic suís Bilan (6) que ens parla de la selecció dels articles i dels preus retinguts per realitzar els càlculs de la inflació. De l'aparent baixa de l'atur, quan el que està caient en picat és la població activa i, amb ella, milions de persones que, enfonsades en la pobresa, han deixat d'aparèixer a les estadístiques: Per exemple, la població activa dels USA, que ha caigut a un percentatge mai vist des de 1967, el que explica l'actual taxa d'atur del 4,1%. Sobre la pobresa, malgrat totes les falsedats que s'han dit des de fa temps, Zaki ens recorda el resultat d'una enquesta de l'ONU sobre pobresa extrema i els drets humans, que ficava de relleu que, sobre els 41 milions de pobres dels USA, 27 milions eren blancs i 15 milions eren nens. Sobre les inegalitats, Zaki ens recorda que el capital en mans de Bill Gates, Jeff Bezos i Warren Buffet iguala al de la meitat de la població dels USA.
Com a conclusió, Zaki ens parla de la necessitat de revisar les estadístiques destinades a crear un fals un clima d'eufòria i utilitzar altres informacions més reals, amb la finalitat de combatre l'amenaça que, sobre la democràcia, representa la plutocràcia populista, un concepte creat per un dels més coneguts líders d'opinió de la rúbrica econòmica del Financial Times, Martin Wolf (7).
En resum, sembla que no totes les fake news vénen de pàgines poc fiables d'internet. Que en molts casos tinguin el seu origen en governs que pretenen combatre-les hauria d'encendre tots els nostres senyals d'alarma.
- Angelique Chrisafis (2017): President Macron to crack down on fake news during elections, The Guardian, 03.01.2017
- World Inequality Report 2018, Part II Trends in global income inequality.
- Audrey Duperron (2017): La hausse des inégalités menace nos démocraties, Express Business, 19.12.2017
- Tom Metcalf and Jack Witzig (2017): World's Wealthiest Became $1 Trillion Richer in 2017, Bloomberg, 27.12.2017
- Audrey Duperron (2017): Les super-riches du monde se sont enrichis de 1000 milliards de dollars en 2017, Express Business, 28.12.2017
- Myret Zaki (2017): L’économie Coca Zéro, Bilan, 29.12.2017
- Wikipedia: Martin Wolf
La crua realitat.I tant fotut és formar part d´una estadística,com deixar de formar part d´ella.I a peu de carrer no es veu per cap banda aquest cerixement i milloria del que tots es vanaglòrien.Com tampoc,a peu de carrer,s´observa el gran desastre que,per a alguns,ha suposat i suposa el procés independentista;la quotidianeitat no s´ha vist alterada (si deixem de banda les garrotades que es van endur alguns):ni tancament de fàbriques i empreses,ni manca d´aliments als supermercats,ni corralitos.Al final resulta que gairebé qualsevol notícia és una fake news,vingui d´on vingui.
ReplyDeleteNo és més que una reflexió retòrica, clar. Però, llegint aquest article, m'estava demanant si caldria incloure la pàgina web del govern espanyol i les de la premsa del règim a la llista de les Fake News, i procedir amb aquestes pàgines segons la proposició de Macron.
ReplyDeleteDavid Bollero (2018): La hostelería catalana se desplomó por el turismo nacional … o no", Publico, 11.01.2018