 |
| Février sans supermarché: Le défi Romand 2018, possibl.ch |
Donar-se quinze dies durant el mes de Febrer per provar altres hàbits de consum i veure quins són els que podem adoptar en la nostra vida quotidiana i quins no ... No comprar als supermercats i fer-ho als petits comerciants, els pagesos que venen als mercats, els comerços del barri, els productors locals, les botigues a granel, etc. Una experiència que es va posar en marxa a Ginebra en 2017 (1) i que enguany s'estén a altres cantons de la Suisse Romande (Suïssa francòfona). Fins i tot en cantons conservadors, com ara el Valais (2).
I no és perquè iniciatives d'aquest tipus es puguin donar en un país com el nostre, fins i tot amb possibilitats de reeixir limitadament, que no s'han d'enfrontar a les crítiques dels partidaris de la globalització i les empreses que els donen suport, però també a la indiferència de molts d'aquells que tindrien molt a guanyar si aquest tipus d'iniciatives reeixissin.
I és precisament en aquesta aliança de "realistes" que es defenen solucions "realistes" com ara Cargo sous terrain (CST) (4):
I no és perquè iniciatives d'aquest tipus es puguin donar en un país com el nostre, fins i tot amb possibilitats de reeixir limitadament, que no s'han d'enfrontar a les crítiques dels partidaris de la globalització i les empreses que els donen suport, però també a la indiferència de molts d'aquells que tindrien molt a guanyar si aquest tipus d'iniciatives reeixissin.
I és precisament en aquesta aliança de "realistes" que es defenen solucions "realistes" com ara Cargo sous terrain (CST) (4):
Cargo sous terrain (CST) aims to develop an innovative goods transport system by 2030 that will dramatically improve transport infrastructure in Switzerland and change the world of logistics over the medium term. Cargo sous terrain will create a new transport route exclusively reserved for goods, thereby releasing the burden on the country’s road and rail networks. It is a system developed by business, for business.
 |
| Source: Patrick Monay - Le métro pour marchandises pourrait démarrer en 2030, 24 Heures, 23.01.2018 |
Resumint, es tracta d'una xarxa de túnels enterrats a 50 metres sota terra, a la que circularien 24h al dia, set dies a la setmana, vehicles sense conductor destinats al tràfic exclusiu de mercaderies, des de Ginebra a Saint-Gall. Aquests túnels es connectarien amb els centres intermodals de distribució de mercaderies mitjançant ascensors verticals. Estarien recorreguts per dos carrils bidireccionals, així com per un tercer carril de servei. Els productes es col·locarien en contenidors o en palets que es transportarien en vehicles sense conductor propulsats per inducció electromagnètica. I circularien a una velocitat constant de 30 km/h reemplaçant una bona part del tràfic ferroviari i fins al 40% del tràfic de camions per autopista. Tot reduint d'un 30% el tràfic de mercaderies a les grans aglomeracions urbanes del país, i augmentant el tràfic global de mercaderies en prop d'un 40% (5) (6).
Si tens activats els subtítols a YouTube, et proposo veure gràficament el projecte en aquest vídeo: altrament pots veure un resum en aquest altre.
| Cargo sous terrain: Explanation of the system, Youtube, 26.01.2016 |
Com pots veure a l'article de Patrick Monay (6), la llista d'accionistes comença a ser important i els capitals pel primer test del sistema ja comencen a alliberar-se. De moment, la Confederació ha dit que no deixarà anar un franc. Es una bona idea, estem a Suïssa i el nostre sistema de democràcia directa podria fer passar qualsevol eventual inversió de la Confederació pel veredicte de la votació popular. I durant la campanya, potser algú hauria d'explicar en quin estat es troba el tràfic de mercaderies per ferrocarril que va demanar la despesa de miliards de francs per la construcció de les transversals alpines que han de reemplaçar el tràfic de mercaderies per carretera entre la RFA i Itàlia. Algú també hauria d'explicar perquè els ciutadans dels cantons que es troben al marge d'aquest sistema haurien de contribuir al seu finançament. Finalment, algú hauria d'explicar la rendibilitat d'aquest sistema sense una legislació que asseguri el seu monopoli en el tràfic de mercaderies.
Mentre tant, podem seguir pensant que la iniciativa "Février sans supermarché" no és realista i seguir confiant en les idees genials del realisme màgic de l'economia de mercat.
- Lorraine Fasler: Défi: un mois sans supermarché, Tribune de Genève, 31.08.2018
- "Février sans supermarché", le défi est lancé en Valais, Le Nouvelliste, 31.08.2018
- Un mois sans supermarché: tout est sous la main à Lausanne, Fédération Romande des Consomateurs
- Cargo sous terrain (CST): Home Page
- Gabriel Sassoon: Un métro pour «révolutionner» le transport de marchandises, 24 Heures, 26.01.2016
- Patrick Monay: Le métro pour marchandises pourrait démarrer en 2030, 24 Heures, 23.01.2018
Interessant proposta que sona a ciencia ficció,però no ho és.Només per la reducció del volum de transport per carretera (potser el ferrocarril sigui una altra història),valdria la pena fer números.Penso amb aquest projecte aplicat al corredor mediterrani i l´incidència que tindria tant a la fatídica N-340,com a la AP-7 o E-15 enllaçant amb França.Ara que,no vull imaginar-me,aquí baix amb un govern pepero,el desenvolupament d´un projecte com aquest.Segur que començarien per un túnel Madrid-Palència.
ReplyDeletePersonalment crec que hom hauria de privilegiar la producció local i de proximitat, subvencionada si necessari. Més enllà dels conceptes de seguretat i de sobiranies a l'ús crec que la seguretat alimentària de la població i el manteniment d'un sector primari potent i fiable, és una garantia prioritària per a qualsevol poble.
ReplyDeleteI entenc per producció local i de proximitat tota la cadena alimentària. Des dels sòls, els fertilitzants i llavors, fins el processat i comercialització de la producció. No seria contrari a les importacions, però crec que s'hauria d'acabar amb unes importacions que ofeguen la producció local i de proximitat.
I en temps d'impressores industrials 3D, crec el mateix pel que fa als productes industrials.
Cert,semblava que amb la globalització tot anava de perles per què pots trobar qualsevol producte d´arreu en qualsevol època de l´any.La veritat és que això està molt be quan es tracta de productes (em ve al cap peix o verdures),que no es produeixen en proximitat,però resulta pèssim,sota el meu punt de vista,quan es tracta de productes que ja existeixen en l´àmbit local.Em ve al cap fa uns tres o quatre anys,quan els pagesos de La Ràpita van deixar perdre la collita de cítrics (o be ho regalaven als coneguts),per què els ho pagaven a un preu miserable.Mentre,totes les botigues i supermercats del poble eren ben assortits de cítrics provinents de llocs infinitament més lluny que els camps dels voltants.I com be dius,les economies locals (sobre tot el sector primari) estan ofegades a causa de les importacions,i la seguretat alimentària deixa molt que desitjar:productes fitosanitaris prohibits a la UE,són utilitzats en altres països, dels quals importem verdures.Ja fa un temps que torno a comprar a les petites botigues (verdura,carn,peix,etc),on sé que el que em venen prové de l´àmbit local.
ReplyDeleteUn xic en la línia del debat, avui llegia aquest article al bus quan tornava a casa: Pablo Manzano Baena: El arroz dorado ataca de nuevo (o cómo matar moscas a cañonazos), eldiario.es, 08.02.2018. Un article tan o més interessant que els comentaris dels lectors ...
ReplyDeleteCosta no associar l´agrotransgènia als cultius industrials.De tota manera ens podriem preguntar si la transformació transgènica de qualsevol vegetal susecptible de ser cultivat,fent-lo ressistent a les plagues,no incidiria directament en la reducció en l´aplicació dels "verins"fitosanitaris.Com l´article parla de l´arròs daurat,m´ha vingut al cap el cultiu d´arròs al Delta i la quantitat de merda que s´hi tira per a que ressulti rentable (un altre tema és que es tracta d´un cultiu subvencionat i que el dia que eliminin les subvencions,l´arròs té tots els números de desapareixer com a cultiu).Potser un arròs transgènic esdevindria en un cultiu més"net".
ReplyDeleteI el que ja no em sembla be és transformar el que vols cultivar dotant-lo d´elements (com la vitamina A,que en parla l´artícle)que es troben en altres vegetals cultivables.Però potser aquests altres no són negoci i no val la pena emprendre un cultiu industrial.