nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2)

A visualisation of MIT’s planned fusion experiment. Photograph: Ken Filar/MIT, Published at The Guardian, 09.03.2018

Divendres passat, Hannah Devlin publicava a la secció d'energia de The Guardian (1) una notícia que podria marcar el futur de l'energia. Resumint molt, i proposant-te de llegir l'article per més detalls:

Un equip del MIT (2) es proposa utilitzar una nova generació de superconductors que permetrien dissenyar imants ultra potents destinats a la compressió dels àtoms d'hidrogen fins a la seva fusió per produir heli, alliberant enormes quantitats d'energia en aquest procés.

Com el procés de la fusió nuclear necessita de temperatures extremes, de l'ordre de 200 milions de graus Celsius (temperatures que cap material sòlid pot resistir), s'han d'utilitzar camps magnètics molt potents per escalfar el plasma i impedir-li d'entrar en contacte amb cap material del reactor.

Pel disseny d'aquests imants, els científics del MIT compten amb un nou material superconductor conegut amb el nom de: yttrium-barium-copper oxide (YBCO), que els permetria dissenyar imants més petits però molt més potents que els que s'han utilitzat fins ara. Això els permetria reduir la quantitat d'energia necessària per desencadenar la reacció de la fusió i reduir el cost i el temps de realització d'un reactor, especialment si ho comparem amb el cost i els temps de realització del projecte ITER (3), que continua des de fa molts anys en construcció a Cadarache, al sud de França (4).

Personalment, m'ha cridat l'atenció que aquest projecte no hagi trobat finançament als USA i que els $50 milions del cost estimat pel projecte hagin estat avançats per l'empresa italiana ENI (5).

Entenc la tristesa dels investigadors del MIT quan diuen que: Durant molts anys, la investigació sobre la fusió només va sobreviure amb les ajudes del govern federal. I quan els fons federals es van destinar al projecte ITER, ja no van arribar al MIT (6). Però si dius quelcom de l'estil que, destinant tota la electricitat d'un reactor convencional a escalfar el plasma d'un reactor de fusió, aquest darrer serà capaç de produir l'equivalent de dos reactors convencionals, crec que no pots esperar crear una gran expectació més enllà de l'àmbit universitari.

En realitat crec que el problema del finançament no s'ha de buscar al govern federal, sinó a la implicació dels grans capitalistes nord-americans en altres tipus de projectes. "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable", va dir Bill Gates (7). El mateix Gates que ja havia posat a disposició $1 miliard de la seva butxaca per la recerca sobre la fissió nuclear i la hot fusion, el 2016 s'havia fixat com objectiu la recaptació d'un nou fons de $1 miliard amb el suport d'algunes de les fortunes més importants dels USA. L'empresa que ha de dirigir aquests capitals cap els projectes amb més possibilitats de reeixir és coneix amb el nom de Breakthrough Energy Ventures (BEV): val la pena passar per la seva pàgina web per saber qui són els sponsors i en quines tecnologies estan invertint (8).

---

1. Hannah Devlin: Nuclear fusion on brink of being realised, say MIT scientists, The Guardian, 09.03.2018
2. MIT és una abreviació del Massachusetts Institute of Technology
3. International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER), Home Page
4. Damian Carrington: After 60 years, is nuclear fusion finally poised to deliver, The Guardian, 02.12.2016
5. Wikipedia: ENI [fr] // ENI Iberia: La marca Eni en España
6. CommonWealth: MIT. Fusion future 15 years away, 09.03.2018 // Robbing MIT to pay international reactor, 06.11.2016
7. Bill Gates’ League of Billionaires will spend $1 Billion on Energy Research,
   LENR & Cold Fusion News, 18.12.2016
8. Breakthrough Energy Ventures (BEV): Home Page, Who we are, Energy Projects