| The Band: The Weight 1969 @ woodstock live, Youtube, 25.04.2010 |
Com passa el temps, companys! Avui fa quatre anys, vaig pujar un vídeo d'un grup canadenc The Band. El tema porta per nom The Weight i és un dels més versionats de l'historia del rock. Aquest vídeo tenia l'interès de ser una bona re-masterització d'una gravació realitzada el 1969 durant el festival de Woodstock.
| The Band: I Shall Be Released (The Last Waltz), Youtube, 15.10.2010 |
Avui us vull proposar d'escoltar també un tema que Bob Dylan va escriure el 1967: I Shall Be Released i que, junt amb The Weight i altres temes, estaria inclòs al primer àlbum de la banda: Music from Big Pink (1968).
El 1976 (fa més de 40 anys!) va tenir lloc un concert de comiat de la banda què és conegut amb el nom de The Last Waltz, sobre el que Martin Scorsese va realitzar un documental que es va poder veure a les pantalles en 1978. Una de les particularitats més interessants del concert va ser la participació de músics com Eric Clapton, Ringo Starr, Bob Dylan, Ronnie Wood, Muddy Waters, Neil Young, Neil Diamond, Van Morrison, Bobby Charles, Dr. John, Paul Butterfield, Emmylou Harris, Ronnie Hawkins, Joni Mitchell, i The Staple Singers.
El vídeo que pots trobar aquí dalt està interpretat per Bob Dylan, Ringo Starr, Ronnie Wood, Joni Mitchell, Neil Young, Neil Diamond, Ronnie Hawkins i Van Morrison ... En fi, més interpretat per uns que per altres. Però qui cantava més, ni ahir ni avui, no té gens d'importància .
M´he de confessar un tremendíssim fan d´aquest film i del LP (després CD i ara en MP3) que en va resultar.No sabria dir-te quantes vegades l´he vist i,molt menys,quantes vegades he escoltat les cançons.Gràcies per recordar-ho,amic.
ReplyDeleteHome, Hands. No t’amagaré que estava pensant en tu mentre preparava el post. Així que aprofitaré per dedicar-te’l.
ReplyDeleteTambé el dedicaré a en GelaPep (nom fictici), un company que, per dir-me fins a quin punt se’n recorda del film i de com li va agradar, m’ha enviat una còpia de la cartellera de cinema de La Vanguardia del mes d'octubre del 1981, quan el va veure al cinema Spring de BCN.
Mirant-me la cartellera he vist que era una de reestrena on el presentaven junt amb un film excel·lent de Ridley Scott : Los Duelistas, premiat com millor òpera prima al Festival de Cannes del 1977.
Quins temps aquells en què per un preu correcte podies passar-te tota la tarda al cinema veient dos films excel·lents … que no tenien pas gran cosa a veure l’un amb l’altre.
L'amic en GelaPep (nom fictici) m'ha enviat un enllaç amb aquest article: Edición 40 aniversario de “The Last Waltz” de The Band, EfeEme.com, 29.09.2016. Pels amics col·leccionistes!
ReplyDeleteGràcies per l´enllaç i per la dedicatòria.Jo el film el vaig veure de reestrena al cinema Maldà,probablement l´any 1980.,en una sessió matinal amb una única pel.licula.Rebuscant una mica,he tingut la grata sorpresa de descubrir que el cinema Maldà no ha desaparescut i es pot gaudir de pel.licules en VOSE.
ReplyDeleteEl Maldà no ha tancat, doncs. De conya!
ReplyDeletePerquè mirant la cartellera que em va enviar en GelaPep (nom fictici), només veia cinemes que s'havien convertit en galeries comercials o vés a saber què.
En fi, tornant al tema, avui estàvem mirant amb els companys de la feina la programació del Montreux Jazz Festival i m'he quedat fregit al veure com des de la mort del pare de la cosa, Claude Nobs, cada cop és més difícil de reconèixer. Velles glories com ara Iggy Pop (70 anys), Deep Purple (més de 50 anys al comptador del grup), Van Morrison (72 anys), Steve Winwood (70 anys), Nick Cave (60 anys), Chick Corea (76 anys), ... poc Jazz i menys Blues. I, per exemple, veure Deep Purple, entre 100 i 152 CHF, segons on vulguis veure'ls de peu.
Tot aquest rotllo per dir que sí, que val, que val més que ens recordem de 'The Last Waltz' i de quan, tot i ser més pobres que les rates, podíem permetre'ns d'anar a un concert sense tenir el sentiment de que ens havien fotut els calers.
Sobre el tema dels concerts,l´' Emma i jo vam fer una escapada per a veure a l´Alba i aprofitar la Weekend Blues que feien al Village de Disney París a un local que es diu Billy Bob´s.Van ser dues nits de concerts amb tres bandes per nit.Les bandes,més o menys bones,van fer un repertori amb diferents maneres d´entendre el blues.La nostra sorpresa va ser que van ensopegar amb la banda d´un tal Bernie Marsden (67),el qual va tocar alguns temes que em sonaven,però no sabia de què.Així que el darrer tema que va tocar era Here I go Again dels....Withesnake.Així que,rebusacnt una mica en Bernia havia estat guitarra dels Whitesnake i de UFO.L´acompanyava,també,l´ex baixiste de UFO,Paul Gray.No cal dir que la seva manera de fer i el seu feeling sobresortia de la resta de bandes.
ReplyDeleteVeig que la programació del Montreux Jazz Festival és força extens.Potser,però,em crida més l´atenció (i els preus!!!) del Guinnes Irish Festival .El primer dia té un cartell espectacular,ja veuras per què,si li dones un cop d´ull.Així que si a l´Agost vols donar-te un tomb per Sion,ja ho saps.Per part meva només espero la jubilació per a poder allargar-me (si és que encara ho fan) i compartir unes birres amb tú.
M'ha sobtat molt lo de "Here I go Again" dels WhiteSnake car, fa poc, havia vist un vídeo amb el pobre David Coverdale que no hi arribava. Com va ser una de les rares bandes heavy que, en el seu moment, m'havia donat per escoltar, vaig buscar un vídeo de l'època i el vaig trobar tant ridícul ... En fi, no recordava el tema amb tant poc ritme, ni la seva veu tant ... tant poc heavy!
ReplyDeleteWow! No havia vist encara el programa del Guinnes Irish Festival de Sion. Tens raó, el primer dia val molt la pena. Al segon val la pena sobretot pels Celkilt, dels que ja vaig dir dues coses l'any passat en aquest blog. I el darrer dia, hi ha un grup de l'Alt Valais dels que, el poc que he escoltat, m'ha agradat. Quan es tracta de rock cèltic, clar. El que no és sempre el cas.
De totes maneres, el més collonut d'aquest festival és que té lloc a un lloc on l'estil musical que genera més consens és un altre: Land ob de Wolke - Jodlerklub Wiesenberg. En fi, no sempre.
Pel que fa al tomb per Sion aquest estiu, està per veure. Lo de la jubilació en canvi, ho tinc molt més clar.