akademik lomonosov - more seriously now

Le «Christophe de Margerie» traverse le passage du Nord-Est sans être accompagné d'un brise-glace, Youtube, 25.08.2017

En una entrada publicada abans-d'ahir dedicada a l'Akademik Lomonosov (1), una gran barcassa que acull una minicentral nuclear que serà remolcada fins a una petita ciutat on es troba el principal port de la Sibèria Oriental, intentava desmuntar el fals discurs d'alerta ecològica que s'ha organitzat al voltant d'aquest tema.

Per què ho intentava desmuntar? Dons perquè aquest discurs es fals i no fa sinó amagar interessos econòmics i militars. Naturalment també des de Rússia car, hi ha solucions molt més econòmiques que enviar a una ciutat de poc més de 5.000 habitants una central nuclear amb una capacitat per alimentar una ciutat de 200.000 habitants.

Durant els últims cinquanta anys, la regió de l'Àrtic ha conegut la més ràpida i important pujada de temperatura del planeta: entre 3°C i 4°C d'augment les temperatures mitjanes. Gràcies a aquest augment de les temperatures la desagregació del casquet de gel ha permès l'obertura de zones navegables durant bona part de l'any. En 2016, la China Shipping Ocean Company (2) havia enviat cinc vaixells en diversos viatges al llarg d'aquesta nova Ruta de la Seda de l'Àrtic. En 2017 el govern rus va fer un gran exercici de propaganda amb el Christophe de Margerie (3), presentant-lo com el primer supertanker que havia fet la Northern Sea Route (4) sense l'ajuda de trencaglaços (5).

El fet és que l'Àrtic rus s'està convertint discretament en un nou centre estratègic comercial a escala mundial. Un gran nombre de projectes energètics, miners i d'infraestructures que atrauen particularment les empreses xineses, estan creant un corredor comercial que connecta Àsia amb Europa. Els russos estan doncs traduint en oportunitats geoeconòmiques i geopolítiques els canvis geofísics d'aquesta nova era geològica emergent que coneixem amb el nom d'"antropocè".

Tanmateix, l'Àrtic segueix sent una regió amb un clima extrem i la navegació necessita unes adequades condicions d'organització i de seguretat en un entorn inhòspit. Pel que fa a la seguretat, la desagregació del casquet de gel a l'estiu dóna lloc a nombrosos icebergs que, a més de representar un perill per a la navegació, també ho són per les plataformes d'extracció de petroli i gas. Empreses com Rosneft estan invertint en sistemes de protecció i d'allunyament dels icebergs. I pel que fa a l'organització, cal assegurar l'obertura de rutes gràcies als potents trencaglaços nuclears russos, l'organització de combois de vaixells mercants a través d'aquestes rutes i l'existència d'una adequada xarxa de ports que, a més de donar seguretat als vaixells, serveixin per canalitzar l'exportació dels immensos recursos siberians en matèries primeres.

Menys de 500 vaixells han reeixit a completar la Northern Sea Route (4) des del 1906. I tot i que els russos afirmen que ben aviat no serà sinó una rutina, de moment continua sent molt cara a causa del preu de les assegurances i consideracions lligades a la seguretat. Un estudi realitzat en 2016 per la Copenhagen Business School va arribar a la conclusió que aquesta ruta no seria econòmicament viable fins a l'any 2040 (3).

Per assolir la màxima seguretat i coordinació en aquest entorn extrem, el govern rus va decidir en 2011 que fos el Ministeri de Defensa qui es fes càrrec de les mencionades operacions marítimes i de la creació de noves infraestructures terrestres i marítimes al llarg de les illes i les costes Sibèria, al mar de Barents, al mar de Kara, el mar de Laptev, el perillós mar de Chukchi i l'estret de Bering.

Unes infraestructures que també han d'assegurar els subministres en energia a les ciutats, ports i indústries situades en aquestes zones aïllades del nord: per exemple, les infraestructures de la ciutat portuària de Pevek (6)-de la que parlava a l'article d'abans-d'ahir (1)- que, gràcies a un enorme i remarcable port natural, està destinada a desenvolupar-se a mesura que el tràfic mercant d'aquesta nova Ruta de la Seda augmenti en importància. El seu reactor nuclear flotant no és en fet res d'altre que el primer d'una sèrie, projectats per ser utilitzats en les nombroses infraestructures russes i estrangeres que s'aniran desplegant a la zona de l'Àrtic rus.

Altrament dit, tota la polèmica al voltant de l'Akademik Lomonosov està lligada a uns interessos econòmics xinesos en fase amb l'estratègia econòmica i militar de Rússia per l'Àrtic. Tota la resta, no són més que ganes de confondre al personal.

---

Nota: Aquest article no és res d'altre que un resum traduït d'un excel·lent article de Jean-Michel Valantin (7) publicat en 2016 (i actualitzat en Octubre del 2017) a les pàgines del Think Tank The Red (Team) Analysis Society (8)

---

1. Akademik Lomonosov and Portable Nuclear Power Plants, publicat en aquest bloc el 08.05.2018
   
2. Wikipedia: COSCO [en] [fr]
3. Russell Goldman: Russian Tanker Completes Arctic Passage Without Aid of Icebreakers, The New York Times, 25.08.2017
   
4. Wikipedia: Northern Sea Route
5. Si el Christophe de Margerie (3), primer supertanker d'una sèrie de quinze, no necessita de trencaglaços per navegar per l'Àrtic és perquè aquest vaixell ha estat dissenyat com un d'ells. Amb la particularitat que podrà transportar 172.000 m3 de gas licuat i navegar a -50 ° C a través d'una capa del de 2 metres de gruix. // Benjamin Quénelle: Le « Margerie ", hommage posthume à un « ami ", Les Echos, 31.03.2017
6. Wikipedia: Pekev [en] // enllaç a Google Maps
7. Wikipedia: Jean-Michel Valantin
8. Jean-Michel Valantin: The Russian Arctic meets the Chinese New Silk Road, The Red Analysis Society, 31.10.2016 (updated 31.10.2017)