|
Avui m'agradaria compartir amb tu uns estudis sobre el llenguatge que he trobat molt interessants.
El primer d'ells, un article publicat a finals de febrer per Guillaume Thierry, on l'autor ens parla del poder del llenguatge, de com traduïm els nostres pensaments en paraules, i com les paraules també acaben per afectar la nostra manera de pensar (1). De llengües com l'alemany, que permeten crear una paraula a partir de l'agregació de dos o més mots (2), i donar-li un significat únic, que li és propi i que dificulta enormement la seva traducció a una altra llengua. I com una paraula que ha estat creada per expressar un pensament pot retroalimentar el pensament de la comunitat que la va crear.
D'ençà que va prendre el relleu del llatí i del francès en la transmissió del coneixement científic, l'anglès seguirà sent la lingua franca dominant (7). Però, malgrat el desinterès dels alumnes del Regne Unit per aprendre una segona llengua (8), si vols fer negocis a l'Orient Mitjà, aprendre l'àrab pot ser una bona idea. I per a aprendre l'àrab, no solament has d'aprendre la gramàtica, l'ortografia i el vocabulari d'aquesta llengua, sinó també com adaptar-te fisiològicament per a pronunciar-la.
Com pots veure al vídeo d'Euronews que segueix aquest paràgraf (10), amb la finalitat de donar suport als professors que ensenyen l'àrab com a llengua estrangera, hom analitza l'ús que es fa de la gola quan hom parla l'àrab. Com l'àrab es parla bàsicament utilitzant el darrere de la gola i el front de la boca, l'estudi analitza amb imatgeria medical el rang de músculs que són sol·licitats i la manera com s'utilitzen: "És molt difícil fer-te una imatge mental de quins són els músculs que has d'utilitzar i com ho has de fer quan parles en àrab, car hi ha sons que es construeixen profundament a la gola".
Al mateix vídeo d'Euronews, pots trobar un altre estudi en curs, realitzat també a Abu Dhabi, que utilitza la magneto-encefalografia (MEG) per analitzar l'activitat cerebral observada en individus bilingues quan passen d'una llengua a una altra (2): de l'anglès a l'àrab i viceversa. L'estudi parteix d'una premissa segons la qual els individus bilingües tenen la possibilitat d'alternar entre dos idiomes, el que requereix processos de control cognitiu que permetin "desactivar" un llenguatge i "activar" simultàniament un altre. La MEG analitza així les dues àrees del cervell que participen principalment en l'expressió del llenguatge. Els resultats indiquen que quan s'alterna naturalment l'àrab i l'anglès, ambdues zones cerebrals no mostren pràcticament cap altre senyal d'activitat que la necessària per desactivar el llenguatge previ. Però que quan es tracta de traduir d'un idioma a un altre, l'activitat d'ambdós còrtexs és molt més intensa.
Abundant en la idea presentada al vídeo d'EuroNews (cf. 10), al vídeo precedent pots veure que el bilingüisme presenta alguns avantatges cognitius que pots trobar a un article publicat recentment per Educational Technology and Mobile Learning (11). I lligant amb aquest augment de l'activitat cerebral, m'agradaria acabar amb un altre estudi que també he trobat molt interessant: Per què la gent discrimina aquells que parlen amb accents estrangers? (11). Aquest article exposa la necessitat d'anar més lluny en la investigació d'aquest fet: Escoltar a algú que parla amb un accent estranger fa que el cervell humà treballi més, el que pot provocar una discriminació involuntària contra les persones que es comuniquen en altres llengües diferents de la nostra. Però, al mateix temps, l'exposició als accents estrangers també pot canviar la forma en què parlem i, amb el pas del temps, aquests accents es poden convertir en nous idiomes.
L'article toca temes molt i molt interessants, entre ells, un al que pocs historiadors i demògrafs fan atenció quan parlen dels moviments de població en temps passats:
El primer d'ells, un article publicat a finals de febrer per Guillaume Thierry, on l'autor ens parla del poder del llenguatge, de com traduïm els nostres pensaments en paraules, i com les paraules també acaben per afectar la nostra manera de pensar (1). De llengües com l'alemany, que permeten crear una paraula a partir de l'agregació de dos o més mots (2), i donar-li un significat únic, que li és propi i que dificulta enormement la seva traducció a una altra llengua. I com una paraula que ha estat creada per expressar un pensament pot retroalimentar el pensament de la comunitat que la va crear.
Durant els meus primers mesos (a Alemanya) vaig aprendre paraules meravelloses que encapsulaven conceptes que mai havia considerat i idees que mai m'havien passat pel cap, i després hi havia paraules que, simplement, tenien un so esplèndid (3).Hi ha investigadors que neguen l'existència d'aquest fenomen de retro-alimentació entre el pensament col·lectiu i el llenguatge. Però la realitat sobre el terreny no sembla donar-los la raó:
Als Estats Units, molts hispanoamericans amb arrels a l'Amèrica Central i del Sud parlen Spanglish (4), combinant elements de l'anglès i el llenguatge dels seus pares i avis. L'idioma és més que un mitjà de comunicació, també és l'expressió d'una identitat, car sempre ens diu alguna cosa sobre aquells qui l'utilitzen. Un poeta de San Francisco, Josiah Luis Alderete, que escriu en Spanglish, l'anomena el "llenguatge de la resistència", una eina que permet perquè als hispànics americans afirmar la seva identitat, fins i tot si han nascut i s'han criat entre nosaltres (5).Encara no sabem si les aplicacions de traducció automàtica tindran un impacte similar a la dels arcaics traductors automàtics de llenguatge que fa anys vam veure a un film culte de David Lynch: Dune (1984) (6), i si llavors no considerarem necessari l'aprenentatge d'una altra llengua que la que parlem.
D'ençà que va prendre el relleu del llatí i del francès en la transmissió del coneixement científic, l'anglès seguirà sent la lingua franca dominant (7). Però, malgrat el desinterès dels alumnes del Regne Unit per aprendre una segona llengua (8), si vols fer negocis a l'Orient Mitjà, aprendre l'àrab pot ser una bona idea. I per a aprendre l'àrab, no solament has d'aprendre la gramàtica, l'ortografia i el vocabulari d'aquesta llengua, sinó també com adaptar-te fisiològicament per a pronunciar-la.
Com pots veure al vídeo d'Euronews que segueix aquest paràgraf (10), amb la finalitat de donar suport als professors que ensenyen l'àrab com a llengua estrangera, hom analitza l'ús que es fa de la gola quan hom parla l'àrab. Com l'àrab es parla bàsicament utilitzant el darrere de la gola i el front de la boca, l'estudi analitza amb imatgeria medical el rang de músculs que són sol·licitats i la manera com s'utilitzen: "És molt difícil fer-te una imatge mental de quins són els músculs que has d'utilitzar i com ho has de fer quan parles en àrab, car hi ha sons que es construeixen profundament a la gola".
| Euronews: How does switching between languages impact your body?, Youtube, 15.02.2019 |
Al mateix vídeo d'Euronews, pots trobar un altre estudi en curs, realitzat també a Abu Dhabi, que utilitza la magneto-encefalografia (MEG) per analitzar l'activitat cerebral observada en individus bilingues quan passen d'una llengua a una altra (2): de l'anglès a l'àrab i viceversa. L'estudi parteix d'una premissa segons la qual els individus bilingües tenen la possibilitat d'alternar entre dos idiomes, el que requereix processos de control cognitiu que permetin "desactivar" un llenguatge i "activar" simultàniament un altre. La MEG analitza així les dues àrees del cervell que participen principalment en l'expressió del llenguatge. Els resultats indiquen que quan s'alterna naturalment l'àrab i l'anglès, ambdues zones cerebrals no mostren pràcticament cap altre senyal d'activitat que la necessària per desactivar el llenguatge previ. Però que quan es tracta de traduir d'un idioma a un altre, l'activitat d'ambdós còrtexs és molt més intensa.
| Mia Nacamulli - Les avantages d'un cerveau bilingue, TED, Youtube, 23.06.2015 |
Abundant en la idea presentada al vídeo d'EuroNews (cf. 10), al vídeo precedent pots veure que el bilingüisme presenta alguns avantatges cognitius que pots trobar a un article publicat recentment per Educational Technology and Mobile Learning (11). I lligant amb aquest augment de l'activitat cerebral, m'agradaria acabar amb un altre estudi que també he trobat molt interessant: Per què la gent discrimina aquells que parlen amb accents estrangers? (11). Aquest article exposa la necessitat d'anar més lluny en la investigació d'aquest fet: Escoltar a algú que parla amb un accent estranger fa que el cervell humà treballi més, el que pot provocar una discriminació involuntària contra les persones que es comuniquen en altres llengües diferents de la nostra. Però, al mateix temps, l'exposició als accents estrangers també pot canviar la forma en què parlem i, amb el pas del temps, aquests accents es poden convertir en nous idiomes.
L'article toca temes molt i molt interessants, entre ells, un al que pocs historiadors i demògrafs fan atenció quan parlen dels moviments de població en temps passats:
Amb els coneixements que tenim avui sembla que podem afirmar que un idioma és més que un mitjà de comunicació, també és l'expressió d'una identitat que traduïm en paraules. I aquestes paraules, segons la llengua o l'accent amb què les utilitzem, poden sol·licitar de manera diferent els nostres músculs. Quan intentem comprendre a algú que les utilitza amb un accent diferent, o utilitza paraules diferents que tenen el mateix significat que les que utilitzem habitualment, hem de fer un esforç de traducció que activa la nostra activitat cerebral i que ens produeix un primer efecte de rebuig. Però si ens apropiem d'aquest nou accent, o d'aquestes noves paraules, probablement també acabarem canviant una part de la nostra manera de pensar, tant com l'ha hagut de canviar la persona que ha après la nostra llengua. Però no solament és probable que acabem canviant la nostra manera de pensar, sinó que aquesta acabarà per transformar la nostra llengua.El canvi d'accent és la primera etapa cap al desenvolupament d'un nou llenguatge. Fa uns 1.000 anys, per exemple, l'anglès, l'holandès i el suec eren dialectes intel·ligibles i les persones que els parlaven podien entendre's. Amb el pas del temps es van convertir en llengües separades.
- Guillaume Thierry: The power of language: we translate our thoughts into words, but words also affect the way we think, The Conversation, 26.02.2019
- John-Erik Jordan: The German Animal Names Flowchart, babel.com, 24.01.2015
- Ed M. Wood: 7 German Words We Should Be Using in English, babel.com, 31.01.2015
- Urban Dictionary: Spanglish
- Robin Lustig: Can English remain the 'world's favourite' language?, BBC World Service, 23.05.2018
- Dune (1984): Translation Device
- Amanda Montañez: Visualizing the Global Network of Languages, Scientific American, 14.07.2016
- How learning a foreign language changed my life, BBC UK, 27.02.2019
- How does switching between languages impact your body?, Inspire Middle-East, Euronews, 18.02.2019
- Esti Blanco-Elorrieta et al.: Language switching decomposed through MEG and evidence from bimodal bilinguals, PNAS September 25, 2018 115 (39) 9708-9713
- A Wonderful TED Ed Video on The Cognitive Advantages of Bilingualism, Educational Technology and Mobile Learning, 24.06.2015
- Richard Gray: Why do people discriminate against speakers with foreign accents?, Horizon, 21.01.2019
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.