Hombre!!!!Laura Cox,no fa molt va tocar al Razzmatazz i,oh sorpresa,és una assídua del Billy Bob's Country Western Saloon a Disneyland París.La llàstima és que no he pogut coincidir mai.Gairebé cada any ofereix un show i,el darrer va ser aquest Gener passat acompanyant a la Gaelle Buswell.No perdo,però, l'esperança d'ensopegar-me algún dia amb un concert de la Laura Cox.
Pels motius que ja et pots imaginar, no havia sentit parlar mai del Billy Bob’s Country Western Saloon i m'imaginava que era una altra cosa.
M'ha passat una mica el mateix amb Gaelle Buswel de qui, veient el vídeo, m'he dit que igual havia treballat amb el meu fill i la tenia vista d'alguna cosa. Però quan l'he vist que anava en bici i pujava de paquet amb uns bikers he realitzat que, o bé tot era ficció, o no havia fet l'aprenentatge a la mateixa escola que el meu fill.
Tornant al vídeo de Laura Cox, no són The Allman Brothers, ZZ Top o Lynyrd Skynyrd, però comparteixo amb Joe Bonamassa la idea que sonen força bé.
A més, a diferència d'aquelles bandes, encara que toquin Southern rock, Laura Cox és una banda francesa. I això et pot evitar discussions inútils en un temps en què sortir a un escenari amb la Confederate flag, o anar de Rebel no és políticament correcte.
En particular d'ençà que als estats del sud voten republicà. I no com abans, en temps de la segregació, quan votaven demòcrata i aquests símbols eren vistos amb molta més simpatia. Eren els temps en què sempre es destacava de la gent del Sud la seva educació, tot el contrari de com presenten avui en dia als rednecks.
Just per afirmar-me en el que acabo de dir, et proposo de buscar a Youtube: "Lynyrd Skynyrd - Sweet Home Alabama" i veuràs que el vídeo amb més visites no és aquest: Lynyrd Skynyrd - Sweet Home Alabama, sinó un de molt més políticament correcte. I ja que hi som, em demano quant de temps podrem escoltar aquest abans que algú no demani de treure'l.
Si molts dels "políticament correctes" s'oblidessin de les imatges desplaçades d'alguns vídeos com Lynyrd Skynyrd - Red White and Blue i escoltessin les seves lletres potser acabarien per entendre què està votant la gent de l'Amèrica profunda i perquè els seus valors estan tant lluny dels seus.
Suposo què és el que té un país extremadament extens,on els contrastos han de ser,a la força,evidents.Per molt al segle XXI què estem,el Sud sempre arrossegarà aquell aspecte rural de totes les coses i tot el què això comporta,com per exemple,com be dius,la diferència de valors entre aquests surenys i els ressidents als grans centres urbans, tant de la costa Est com Oest.Gairebé es tracta de l'etern despreci per tot el que be del Sud,i no només als USA,tú ja m'entens.La Confederate Flag sempre s'ha vist relacionada amb el racisme,però va molt més enllà :crec que mostra la discrepància eterna vers la resta d'Estats.No fa molt vaig llegir "Secesión:La Guerra Civil Americana",de John Keegan i em va confirmar la sospita que el tema de l'esclavitud (tot i l'existència del problema)era la pantalla rere la qual s'amagaven motius econòmics,autèntics desencadenants del conflicte.I actualment,sembla que la diferència entre el "way of life" Nord-Sud,encara persisteix.
No fa molt vaig llegir "Secesión: La Guerra Civil Americana", de John Keegan i em va confirmar la sospita que el tema de l'esclavitud (tot i l'existència del problema) era la pantalla rere la qual s'amagaven motius econòmics, autèntics desencadenants del conflicte.
Si, jo havia llegit el mateix a una pila de llocs, però era a l'època en què no tenia per costum guardar ni bibliografies ni notes del que havia llegit i ara em fa ràbia no trobar-ho. A més, també he llegit que la repressió entre els vençuts va ser de pronòstic i va provocar un odi als yankees que va durar molts i molts anys a desaparèixer.
Sense anar més lluny,una altra bona mostra la pots trobar a "Chaman",de Noah Gordon,ja saps.És què incomprensiblement,encara el vaig acabar de llegir l'altre dia.La trilogia era una lectura què em vas recomanar,si recordes.
Hombreeee !!! Noah Gordon! Si, clar que me'n recordo. I m'alegra saber que, a la fi has pogut acabar de llegir la trilogia. A mi també em va costar de llegir, per la senzilla raó que el primer llibre és tan bo, que t'acaba guanyant la sensació que els altres no ho són. Un sentiment que no hauríem tingut llegint la trilogia en ordre cronològicament invers. En fi, és la meva opinió i val el que val.
Personalment, crec que sobre el tema de la Guerra de Secessió americana s'ha escrit molt més que no s'ha llegit. Jo recomanaria a molta de la penya que actualment deixa anar una bajanada darrera una altra que comenci per mirar-se l'article que li dedica Wikipedia. Estic segur que molts quedarien sorpresos de veure que van ser els republicans qui van lluitar per la fi de l'esclavatge i que van ser els demòcrates qui el defensaven. O que, res a veure amb el que passa avui en dia, el nord va votar republicà a les eleccions del 1860 i el sud va votar demòcrata. Crec que, fins que no ens traiem el vici de veure el passat amb les ulleres del present, seguirem tenint problemes que ens hauríem pogut estalviar.
Quan vas parlar del llibre de John Keegan, no sé per quina rara associació d'idees vaig recordar tres sèries de la TV americana que van agradar-me molt. Una era North and South (1985-1986-1994), que van passar a la TV espanyola amb el nom de Norte y Sur. L'altra, poc relacionada amb el tema, era: Captains and the Kings (1976), que van passar a la TV espanyola amb el nom de Capitanes y reyes. Finalment, una altra que ja no tenia res a veure amb la Guerra de Secessió americana: Rich Man, Poor Man (1976), que van passar a la TV espanyola amb el nom de Hombre rico, hombre pobre.
Estic segur que em van passar pel cap perquè, si la Guerra de Secessió americana, va representar el despertar del capitalisme a una escala no imaginada fins aquell moment, els tres films ens presenten algunes de les seves etapes més remarcables.
Recordo les tres sèries,especialment "Norte y Sur",per què en vaig veure algún capítol.Tot i que la més vista ,segurament, va ser "Hom bre Rico,Hombre Pobre",però aquesta no la vaig seguir.De tota manera el capitalisme sembla no tenir final i cada cop és més salvatge,de ben segur que et coneixes unes quantes sèries més actualitzades.
Hombre!!!!Laura Cox,no fa molt va tocar al Razzmatazz i,oh sorpresa,és una assídua del Billy Bob's Country Western Saloon a Disneyland París.La llàstima és que no he pogut coincidir mai.Gairebé cada any ofereix un show i,el darrer va ser aquest Gener passat acompanyant a la Gaelle Buswell.No perdo,però, l'esperança d'ensopegar-me algún dia amb un concert de la Laura Cox.
ReplyDeletePels motius que ja et pots imaginar, no havia sentit parlar mai del Billy Bob’s Country Western Saloon i m'imaginava que era una altra cosa.
ReplyDeleteM'ha passat una mica el mateix amb Gaelle Buswel de qui, veient el vídeo, m'he dit que igual havia treballat amb el meu fill i la tenia vista d'alguna cosa. Però quan l'he vist que anava en bici i pujava de paquet amb uns bikers he realitzat que, o bé tot era ficció, o no havia fet l'aprenentatge a la mateixa escola que el meu fill.
Tornant al vídeo de Laura Cox, no són The Allman Brothers, ZZ Top o Lynyrd Skynyrd, però comparteixo amb Joe Bonamassa la idea que sonen força bé.
A més, a diferència d'aquelles bandes, encara que toquin Southern rock, Laura Cox és una banda francesa. I això et pot evitar discussions inútils en un temps en què sortir a un escenari amb la Confederate flag, o anar de Rebel no és políticament correcte.
En particular d'ençà que als estats del sud voten republicà. I no com abans, en temps de la segregació, quan votaven demòcrata i aquests símbols eren vistos amb molta més simpatia. Eren els temps en què sempre es destacava de la gent del Sud la seva educació, tot el contrari de com presenten avui en dia als rednecks.
Just per afirmar-me en el que acabo de dir, et proposo de buscar a Youtube: "Lynyrd Skynyrd - Sweet Home Alabama" i veuràs que el vídeo amb més visites no és aquest: Lynyrd Skynyrd - Sweet Home Alabama, sinó un de molt més políticament correcte. I ja que hi som, em demano quant de temps podrem escoltar aquest abans que algú no demani de treure'l.
ReplyDeleteSi molts dels "políticament correctes" s'oblidessin de les imatges desplaçades d'alguns vídeos com Lynyrd Skynyrd - Red White and Blue i escoltessin les seves lletres potser acabarien per entendre què està votant la gent de l'Amèrica profunda i perquè els seus valors estan tant lluny dels seus.
Suposo què és el que té un país extremadament extens,on els contrastos han de ser,a la força,evidents.Per molt al segle XXI què estem,el Sud sempre arrossegarà aquell aspecte rural de totes les coses i tot el què això comporta,com per exemple,com be dius,la diferència de valors entre aquests surenys i els ressidents als grans centres urbans, tant de la costa Est com Oest.Gairebé es tracta de l'etern despreci per tot el que be del Sud,i no només als USA,tú ja m'entens.La Confederate Flag sempre s'ha vist relacionada amb el racisme,però va molt més enllà :crec que mostra la discrepància eterna vers la resta d'Estats.No fa molt vaig llegir "Secesión:La Guerra Civil Americana",de John Keegan i em va confirmar la sospita que el tema de l'esclavitud (tot i l'existència del problema)era la pantalla rere la qual s'amagaven motius econòmics,autèntics desencadenants del conflicte.I actualment,sembla que la diferència entre el "way of life" Nord-Sud,encara persisteix.
ReplyDeleteNo fa molt vaig llegir "Secesión: La Guerra Civil Americana", de John Keegan i em va confirmar la sospita que el tema de l'esclavitud (tot i l'existència del problema) era la pantalla rere la qual s'amagaven motius econòmics, autèntics desencadenants del conflicte.
ReplyDeleteSi, jo havia llegit el mateix a una pila de llocs, però era a l'època en què no tenia per costum guardar ni bibliografies ni notes del que havia llegit i ara em fa ràbia no trobar-ho. A més, també he llegit que la repressió entre els vençuts va ser de pronòstic i va provocar un odi als yankees que va durar molts i molts anys a desaparèixer.
Sense anar més lluny,una altra bona mostra la pots trobar a "Chaman",de Noah Gordon,ja saps.És què incomprensiblement,encara el vaig acabar de llegir l'altre dia.La trilogia era una lectura què em vas recomanar,si recordes.
ReplyDeleteHombreeee !!! Noah Gordon! Si, clar que me'n recordo. I m'alegra saber que, a la fi has pogut acabar de llegir la trilogia. A mi també em va costar de llegir, per la senzilla raó que el primer llibre és tan bo, que t'acaba guanyant la sensació que els altres no ho són. Un sentiment que no hauríem tingut llegint la trilogia en ordre cronològicament invers. En fi, és la meva opinió i val el que val.
ReplyDeletePersonalment, crec que sobre el tema de la Guerra de Secessió americana s'ha escrit molt més que no s'ha llegit. Jo recomanaria a molta de la penya que actualment deixa anar una bajanada darrera una altra que comenci per mirar-se l'article que li dedica Wikipedia. Estic segur que molts quedarien sorpresos de veure que van ser els republicans qui van lluitar per la fi de l'esclavatge i que van ser els demòcrates qui el defensaven. O que, res a veure amb el que passa avui en dia, el nord va votar republicà a les eleccions del 1860 i el sud va votar demòcrata. Crec que, fins que no ens traiem el vici de veure el passat amb les ulleres del present, seguirem tenint problemes que ens hauríem pogut estalviar.
Quan vas parlar del llibre de John Keegan, no sé per quina rara associació d'idees vaig recordar tres sèries de la TV americana que van agradar-me molt. Una era North and South (1985-1986-1994), que van passar a la TV espanyola amb el nom de Norte y Sur. L'altra, poc relacionada amb el tema, era: Captains and the Kings (1976), que van passar a la TV espanyola amb el nom de Capitanes y reyes. Finalment, una altra que ja no tenia res a veure amb la Guerra de Secessió americana: Rich Man, Poor Man (1976), que van passar a la TV espanyola amb el nom de Hombre rico, hombre pobre.
Estic segur que em van passar pel cap perquè, si la Guerra de Secessió americana, va representar el despertar del capitalisme a una escala no imaginada fins aquell moment, els tres films ens presenten algunes de les seves etapes més remarcables.
Recordo les tres sèries,especialment "Norte y Sur",per què en vaig veure algún capítol.Tot i que la més vista ,segurament, va ser "Hom bre Rico,Hombre Pobre",però aquesta no la vaig seguir.De tota manera el capitalisme sembla no tenir final i cada cop és més salvatge,de ben segur que et coneixes unes quantes sèries més actualitzades.
ReplyDeleteHome, sí. Hi ha Dallas. Però ja et deia que no sé per quina rara associació d'idees va ser d'aquestes que em vaig recordar.
ReplyDeleteUna mica en la línia del que estem comentant
ReplyDeleteMerci per l'info, company !
ReplyDelete