| Blade Runner - Opening Titles, Youtube, 17.07.2012 |
Ridley Scott (1) va dirigir en 1982 l'adaptació cinematogràfica d'una novel·la de Philip K. Dick (2): "Do Androids Dream of Electric Sheep?" (3) que porta el nom de Blade Runner (4) i està ambientada en un futur distòpic a Los Angeles en 2019.
El film ens presenta un grup de replicants -eufemisme utilitzat per evitar el terme políticament incorrecte d'immigrants il·legals- constituït per uns humans sintètics d'un model Nexus-6 (5), dissenyat per la poderosa Tyrell Corporation (6) com a força de treball per les colònies de l'espai exterior.
Un dels replicants, Roy Batty (7), també era un assidu del bar "La Puerta de Tannhauser". Ho explica al final del film en un monòleg que, a causa d'una lamentable traducció del seu llenguatge en codi màquina, s'ha falsejat durant molt de temps. La versió correcta d'aquest monòleg és la següent:
Tornant a Roy Batty (cf 7), recordar que va sortir de les cadenes de producció de la Tyrell Corporation (cf 6) el 8 de gener del 2016: tenia doncs 3 anys i 10 mesos en el moment dels esdeveniments del film. Era una mena d'activista sindical d'una banda de replicants Nexus-6 (cf 5), hereus d'una simpàtica pràctica industrial que el Càrtel Phoebus va posar de moda a la Terra el 1924, i que hom coneix actualment amb el nom d'Obsolescència planificada (8).
A un moment donat, Batty (cf 7) i la seva banda es van assabentar que els hi quedava menys vida que a una rentadora en fi de garantia i van entrar de manera clandestina i sense papers a la Terra, amb la idea d'enganxar a un esquifit dissenyador genètic que creien responsable de la programació de la seva obsolescència, un tal J.F. Sebastian (9). Cas que aquest no els pogués allargar la vida, sortirien amb la història aquella de "quiero ver al encargado", i li dirien quatre coses al Dr. Eldon Tyrell (10).
Probablement no saps que a la primera versió que Ridley Scott (cf 1) va entregar als estudis de Warner Bros. el film estava ambientat a Noubarris (Barcelona). Deckard, que era un Guàrdia Civil amb bigoti i una mena de fars antiboira al tricorni, va descobrir que la Tyrell Corporation (cf 6) era una companyia subsidiària d'Apple i va deduir que, com per la majoria dels aparells d'aquesta marca, l'obsolescència planificada (cf 8) es limitava a la mort de la bateria. I com no tenia ganes de sentir la brasa de Batty abans de morir, va fer una trucada a un transportista de Viladecans i van portar en Batty a una botiga del Passeig Valldaura, on un senyor amb turbant que reparava mòbils li va canviar la bateria original per una xinesa de 2 euros i, per 5 euros de més, li va instal·lar una mena d'accés que li permetria canviar fàcilment la bateria sempre que ho necessités.
Com ja et pots imaginar, Batty, el sargento Deckard i el transportista de Viladecans es van fer molt amics i van anar a beure unes birres a una mena de taverna de l'estil de les que pots trobar al planeta Tatooine, coneguda al barri amb el nom de guerra de: el vell Sibaris. Més tard van continuar amb begudes més fortes a l'Ordoñez BreakDance Resort de Bellaterra, on a Batty li feien descompte gràcies a una estranya relació que tenia amb la patrona. Assabentats de la farra, probablement pel fill de la patrona, més tard també s'hi van afegir alguns dels personatges habituals de la bodega de la senyora Elvira, uns rockers i un taxista. També s'hi va voler afegir un membre de l'hampa del Vallès conegut com "Emilio el Moro", però un guàrdia civil retirat que es passejava pel Resort en una Mobylette i portava una escopeta no el va deixar entrar. Tampoc va deixar passar a "Simón el Gordo", Berkeley, "Mary Igor" i la "Vizcaina" o al "Padre Mundina".
Al script original, el film s'acabava amb la hospitalització urgent del Dr. Eldon Tyrell, catedràtic de geografia a Bellaterra -conegut carinyosament pels seus estudiants com Vito Genovese- que va caure fulminat per un infart quan va rebre al seu nom la factura de les begudes de la farra a l'Ordoñez BreakDance Resort.
Quan vaig agafar el pseudo de Roy Batty em va passar com a Ridley Scott: 2019 semblava molt lluny! I mira, ja hi hem arribat.
Doncs resulta que el 2019 faig 60 anys i que avui és el dia del meu aniversari. Ni la meva mare ni el meu avi matern no van poder anar molt més lluny dels 60 anys. Sols puc assegurar-te que jo intentaré passar la data de l'obsolescència programada pel novembre d'enguany. I també intentaré seguir donant la brasa en aquest blog durant uns quants anys més.
Ara bé, si mai se m'acabés la bateria, porta'm a la botiga del senyor del turbant del Passeig Valldaura. I si es dóna el cas que ja ha plegat o la Guàrdia Civil li ha ofert una nova residència, demana un pressupost al Dr. Frog del barri d'Horta perquè em fiquin una de nova i passa-li la factura al Dr. Eldon Tyrell.
El film ens presenta un grup de replicants -eufemisme utilitzat per evitar el terme políticament incorrecte d'immigrants il·legals- constituït per uns humans sintètics d'un model Nexus-6 (5), dissenyat per la poderosa Tyrell Corporation (6) com a força de treball per les colònies de l'espai exterior.
Un dels replicants, Roy Batty (7), també era un assidu del bar "La Puerta de Tannhauser". Ho explica al final del film en un monòleg que, a causa d'una lamentable traducció del seu llenguatge en codi màquina, s'ha falsejat durant molt de temps. La versió correcta d'aquest monòleg és la següent:
Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. A través de las nebulosas de Celtas y Ducados, vi brillar en "La Puerta de Tannhauser" la luz difusa de una TV que pasaba telenovelas latinas a todo volumen. Viejos con boina jugaban al dominó en total armonía con una banda de heavies, el guitarra de una banda punk autodenominada "Monstruación", y un tío de quien se sospechaba que cantaba en "No me pises que llevo albarcas". Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.La veritat és que, mentre deixava anar aquesta brasa a Rick Deckard (el policia de La Migra), aquest tenia por de dir-li que, sense haver de sortir de la Terra, feia molts anys que ell també havia conegut la rèplica d'aquell bar al carrer Alloza de Barcelona. Un bar que, sense altres pretensions, hom coneixia com la bodega de la senyora Elvira.
Tornant a Roy Batty (cf 7), recordar que va sortir de les cadenes de producció de la Tyrell Corporation (cf 6) el 8 de gener del 2016: tenia doncs 3 anys i 10 mesos en el moment dels esdeveniments del film. Era una mena d'activista sindical d'una banda de replicants Nexus-6 (cf 5), hereus d'una simpàtica pràctica industrial que el Càrtel Phoebus va posar de moda a la Terra el 1924, i que hom coneix actualment amb el nom d'Obsolescència planificada (8).
A un moment donat, Batty (cf 7) i la seva banda es van assabentar que els hi quedava menys vida que a una rentadora en fi de garantia i van entrar de manera clandestina i sense papers a la Terra, amb la idea d'enganxar a un esquifit dissenyador genètic que creien responsable de la programació de la seva obsolescència, un tal J.F. Sebastian (9). Cas que aquest no els pogués allargar la vida, sortirien amb la història aquella de "quiero ver al encargado", i li dirien quatre coses al Dr. Eldon Tyrell (10).
Probablement no saps que a la primera versió que Ridley Scott (cf 1) va entregar als estudis de Warner Bros. el film estava ambientat a Noubarris (Barcelona). Deckard, que era un Guàrdia Civil amb bigoti i una mena de fars antiboira al tricorni, va descobrir que la Tyrell Corporation (cf 6) era una companyia subsidiària d'Apple i va deduir que, com per la majoria dels aparells d'aquesta marca, l'obsolescència planificada (cf 8) es limitava a la mort de la bateria. I com no tenia ganes de sentir la brasa de Batty abans de morir, va fer una trucada a un transportista de Viladecans i van portar en Batty a una botiga del Passeig Valldaura, on un senyor amb turbant que reparava mòbils li va canviar la bateria original per una xinesa de 2 euros i, per 5 euros de més, li va instal·lar una mena d'accés que li permetria canviar fàcilment la bateria sempre que ho necessités.
Com ja et pots imaginar, Batty, el sargento Deckard i el transportista de Viladecans es van fer molt amics i van anar a beure unes birres a una mena de taverna de l'estil de les que pots trobar al planeta Tatooine, coneguda al barri amb el nom de guerra de: el vell Sibaris. Més tard van continuar amb begudes més fortes a l'Ordoñez BreakDance Resort de Bellaterra, on a Batty li feien descompte gràcies a una estranya relació que tenia amb la patrona. Assabentats de la farra, probablement pel fill de la patrona, més tard també s'hi van afegir alguns dels personatges habituals de la bodega de la senyora Elvira, uns rockers i un taxista. També s'hi va voler afegir un membre de l'hampa del Vallès conegut com "Emilio el Moro", però un guàrdia civil retirat que es passejava pel Resort en una Mobylette i portava una escopeta no el va deixar entrar. Tampoc va deixar passar a "Simón el Gordo", Berkeley, "Mary Igor" i la "Vizcaina" o al "Padre Mundina".
Al script original, el film s'acabava amb la hospitalització urgent del Dr. Eldon Tyrell, catedràtic de geografia a Bellaterra -conegut carinyosament pels seus estudiants com Vito Genovese- que va caure fulminat per un infart quan va rebre al seu nom la factura de les begudes de la farra a l'Ordoñez BreakDance Resort.
* * * * *
Quan vaig agafar el pseudo de Roy Batty em va passar com a Ridley Scott: 2019 semblava molt lluny! I mira, ja hi hem arribat.
Doncs resulta que el 2019 faig 60 anys i que avui és el dia del meu aniversari. Ni la meva mare ni el meu avi matern no van poder anar molt més lluny dels 60 anys. Sols puc assegurar-te que jo intentaré passar la data de l'obsolescència programada pel novembre d'enguany. I també intentaré seguir donant la brasa en aquest blog durant uns quants anys més.
Ara bé, si mai se m'acabés la bateria, porta'm a la botiga del senyor del turbant del Passeig Valldaura. I si es dóna el cas que ja ha plegat o la Guàrdia Civil li ha ofert una nova residència, demana un pressupost al Dr. Frog del barri d'Horta perquè em fiquin una de nova i passa-li la factura al Dr. Eldon Tyrell.
- Wikipedia: Ridley Scott [en]
- Wikipedia: Philip K. Dick [en]
- Wikipedia: Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968) [en]
- Wikipedia: Blade Runner [en]
- Off-World: The Blade Runner Wiki - Nexus-6
- Off-World: The Blade Runner Wiki - Tyrell Corporation
- Wikipedia: List of Blade Runner characters - Roy Batty [en]
- Wikipedia: Obsolescència planificada [ca]
- Wikipedia: List of Blade Runner characters - J. F. Sebastian [en]
- Wikipedia: List of Blade Runner characters - Dr. Eldon Tyrell [en]
M'ho va llegir l'Emma quan ho va rebre al smartphone i encara ric ara.No he pogut evitar tornar-m'ho a llegir i m'ha tornat a aflorar un somriure en recordar personatges ,locals i situacions d'aquells esbojarrats anys.Sens dubte,un hilarant record d'una part d'aquests 60 anys què has fet.Per molts anys Batty,des de la distància però amb carinyo.
ReplyDeleteGràcies company!!!
ReplyDeleteDoncs mira, si tu t'ho vas passar d'allò més bé llegint-lo, imagina com m'ho vaig passar jo a cada línia que anava redactant mentre recordava les anècdotes.