Pages

Wednesday, April 10, 2019

carbon capture in wetlands and CO2 emissions (2/3)

Science Insider: How Earth Would Look If All The Ice Melted, Youtube, 18.02.2015

Leanna Garfield publicava a Business Insider en 2017 un article (1) que reproduïa un altre publicat en 2013 a  National Geographic amb una cartografia superba que ens mostrava quin seria el perfil de les costes d'arreu del món si fonessin totes les glaceres del planeta, estimant que el nivell del mar s'elevaria al voltant dels 65 m (2). L'article de Garfield també incloïa un vídeo basat en aquesta cartografia que Science Insider va publicar a Youtube en 2015 (3).

Si fa uns dies et parlava de les enormes emissions de CO₂ que estaven lligades al drenatge de les antigues zones humides (2) avui m'agradaria compartir amb tu uns articles que ens presenten la fosa de les glaceres i l'elevació del nivell del mar com un fenomen natural de resiliència (5) que pot tornar a capturar enormes masses de matèria orgànica i CO₂ enllà d'on el vam extraure.

Un article publicat a Nature a principis de març (6) i divulgat, entre altres publicacions a The Conversation (7) i a Phys.org (8), presentava el resultat de la col·laboració entre investigadors de diversos centres de recerca: University of Wollongong (Australia); Macquarie University (Australia); Smithsonian Environmental Research Center (USA); Nelson Mandela University (South Africa); Yunnan University (China) i la Australian Nuclear Science and Technology Organisation.

Tallades amb la destral, aquestes són algunes de les conclusions que m'han semblat més interessants i que m'agradaria compartir amb tu:
  • Les zones humides litorals (manglars, maresmes i aiguamolls) mantenen les taxes més altes de captura de carboni per unitat de superfície de tots els sistemes naturals, principalment a causa de la seva relativament alta productivitat i preservació del carboni orgànic dins dels substrats sedimentaris.
  • Les zones humides litorals es troben a la part superior de la zona intermareal, aproximadament entre el nivell mitjà del mar i el límit superior de la marea alta. Aquests límits de marees defineixen on els aiguamolls costaners poden emmagatzemar material mineral i orgànic. A mesura que s'acumula mineral i matèria orgànica dins d'aquesta zona, es van creant capes sedimentàries que eleven el sòl dels aiguamolls.
Wetlands store carbon by burying sediments loaded with organic, carbon-rich matter underwater.
When tidal wetlands flood from tides or sea-level rise, sediment accumulates above the bedrock floor.
The higher the waters rise, the more space for sediment to build up. Credit: University of Wollongong
L'equip de recerca va analitzar la concentració de carboni de 300 salines en sis continents, recopilant dades dels últims 6000 anys i, amb molt més detall, una zona d'estudi: Chain Valley Bay i el Lake Macquarie (New South Wales, Austràlia), un Blue Carbon Ecosystem (9) molt estudiat pels membres de l'equip de la University of Wollongong (Australia). Gràcies a l'anàlisi d'aquestes dades, va arribar a la conclusió què, en relació a les taxes d'acumulació actuals, l'elevació del nivell del mar augmentarà la captura de carboni orgànic a les zones humides litorals, i ho farà de manera més pronunciada a mesura que el nivell del mar sigui més alt.
  • Les zones humides litorals subjectes a l'elevació del nivell del mar tenien, de mitjana, dos a quatre vegades més de carboni en els 20 cm de la part superior dels sediments, i de cinc a nou vegades més de carboni en els 50-100 cm de sediment inferior, en comparació amb les zones humides litorals on el nivell del mar era més estable durant el mateix període.
  • L'elevació del nivell del mar comporta una major captura del carboni lligat a l'espai d'allotjament: l'àrea disponible per emmagatzemar sediments minerals i orgànics. A les zones humides litorals, els límits de l'espai d'allotjament s'alineen amb la meitat superior de la zona intermareal, aproximadament entre el nivell mitjà del mar i el nivell de marea alta. A mesura que augmenta el nivell del mar, també ho fa el nivell mitjà del mar i la marca de marea alta, augmentant l'espai d'allotjament on es pot emmagatzemar el carboni.
Els investigadors van posar a prova aquesta hipòtesi analitzant els sediments del Lake Macquarie on, després de l'eliminació dels suports d'una mina subterrània, es va poder veure que la costa es va enfonsar un metre en qüestió de mesos durant la dècada de 1980. La ràpida elevació del nivell de l'aigua va provocar que la matèria orgànica acumulada en el sediment (majoritàriament constituïda per carboni) es va multiplicar per quatre!

M'he quedat amb un dubte llegint el que diu l'estudi sobre el resultat de l'anàlisi comparativa de l'emmagatzematge de carboni durant els últims 6000 anys a les zones humides litorals d'Europa i Amèrica del Nord, que han experimentat un augment constant del nivell del mar, amb els de l'hemisferi sud, on els nivells relatius del mar han estat més estables.
  • L'equip va poder constatar que els d'Europa i Amèrica del Nord tenen sediments profunds i altament orgànics, mentre que els de les costes de l'hemisferi sud tenen menys carboni orgànic i una major proporció de minerals als seus sediments. 
  • Altrament, l'equip també afirma que, a causa del fet que les costes d'Austràlia, Xina i Amèrica del Sud tenen una tectònica més estable, les seves zones humides litorals podrien ser una mena de gegants adormits de la captura mundial de carboni: una duplicació de la captura de carboni en aquestes zones humides podria segrestar cinc milions de tones addicionals de CO₂ per any ... sempre que hom segueixi treballant en la recuperació d'aquests ecosistemes.
La captura i l'emmagatzematge de carboni als aiguamolls litorals té un benefici dual: redueix el CO₂ de l'atmosfera i, gràcies a l'acumulació del carboni orgànic, contribueix a l'elevació dels zones humides litorals a mesura que puja el nivell del mar ... Sols què, aquest fenomen pot veure's compromès si l'elevació del nivell del mar és tan ràpida com l'ha previst el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic.


  1. Leanna Garfield: What The World Would Look Like If All The Ice Melted. Business Insider, 17.07.2017
  2. What The World Would Look Like If All The Ice Melted. Nationalgeographic.com, 01.03.2013 (modified 18.09.2017) 
  3. Science Insider: How Earth Would Look If All The Ice Melted, Youtube, 18.02.2015
  4. Veure Carbon Capture in Wetlands and CO2 Emissions (1/3), publicat en aquest blog el DD.MM.AAAA
  5. Wikipedia: Resiliència (ecologia) [en][fr][es][ca]
  6. Rogers, Kerrylee, et al.: Wetland Carbon Storage Controlled By Millennial-Scale Variation In Relative Sea-Level Rise. doi:10.1038/s41586-019-0951-7, Nature 06.03.2019, n. 567 (7746): pp 91-95, 
  7. Kerrylee Rogers et al.: Rising Seas Allow Coastal Wetlands To Store More Carbon. The Conversation, 06.03.2019
  8. Coastal wetlands capture more carbon as seas rise, phys.org, 08.03.2019
  9. Hom utilitza el concepte de "Blue Carbon Ecosystems" per a definir un ecosistema en connexió amb el medi marí sòls salinitzats i pobres en oxigen on es desenvolupen els aiguamolls i són ideals per enterrar i emmagatzemar carboni orgànic, pots trobar alguns exemples a: Blue Carbon Futures: Mangrove Regeneration in Vietnam, Brazil and Australia, University of Wollongong (Australia)

No comments:

Post a Comment

You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.