sobre la productivitat a la feina

@daveguasch

Conec gent, a qui no mencionaré per no comprometre, que m'ha explicat que sovint es troba convocada a llargues reunions de treball on es discuteixen temes pels quals no està necessàriament implicada, ni molt menys interessada, sofrint la presentació de llargs PowerPoints de més de 20 transparents que no aporten cap valor afegit a la discussió i l'assistència a un combat de mascles i femelles alpha que no porta enlloc, més enllà de les seves pretensions hegemòniques sobre la resta de participants.

Fa més d'un any, un article molt interessant de BBC Mundo (1) presentava aquest problema, així com les solucions que havien trobat per resoldre'l alguns dels gurus de les grans companyies:

• Elon Musk: recomanava als seus empleats marxar d'una reunió en el moment en què realitzessin que estaven perdent el seu temps i el de l'empresa, afegint que: Marxar no és de mala educació, però sí que ho és fer que algú es quedi i perdi el seu temps (2).
• André Spicer: professor de l'Escola de Negocis Cass, de la City University de Londres, afegeix que, en realitat, la gent ha marxat ja d'una reunió quan, durant aquesta, fa altres coses amb el seu ordinador o es dedica a mirar el seu telèfon mòbil. Pot ser que segueixin físicament a la reunió, però no mentalment.
• Jeff Bezos: el patró d'Amazon, té una estratègia molt estricta perquè les reunions siguin productives: mai fer una reunió a la qual no puguis alimentar tot el grup amb dues pizzes. Com milions d'altres persones al planeta, Bezzos creu que els grups petits són molt més eficients que els grans, i la regla de les dues pizzes l'ajuden a evitar fer reunions que li faran perdre temps.
• Mark Zuckerber: el patró de Facebook, demana sempre als seus mànagers abans de confirmar la seva participació en una reunió si l'objectiu és prendre una decisió o per discutir sobre un tema.
• Bill Gates: hom li atribueix el principi segons el qual les reunions es fan per prendre decisions i no per a decidir sobre una pregunta.

Més enllà de l'objecte de les reunions, l'article ens parla també de les tecnologies que utilitzen com suport i que es transformarien en màquines de pèrdua de temps:

• Steve Jobs: el difunt patró d'Apple usava i abusava de complexes presentacions per al llançament dels productes de la marca, però a l'interior de l'empresa, deia detestar les reunions on s'explicaven coses amb projeccions: "La gent que sap del que està parlant no necessita PowerPoint" (3). 
• André Spicer : generalment, a menys que continguin dades o gràfics d'interès, els PowerPoints no són res d'altre que una gran distracció. Spicer afegeix que: La primera cosa que la gent odia del seu treball són els correus electrònics. La segona són les reunions. Tot i que hom pot trobar quelcom de més terrorífic que les reunions: les visio conferències i les conferències telefòniques!

Ara bé, si les reunions dinamitessin la productivitat a les empreses, caldria analitzar també què és el què hom entén per productivitat. Ja hem vist el que pensen els grans mànagers anglosaxons sobre les reunions, però també sabem que al món anglosaxó (i no només!) hom té la tendència d'associar la productivitat del treball amb les hores que hom passa a la feina. A un article que et recomano molt i molt de llegir, Amanda Ruggeri (4) defenia exactament el contrari amb arguments de pes:

• Si treballant una mitjana de 38,6 hores setmanals, per exemple, un empleat dels USA treballa quatre hores més que el seu parell a Noruega, l'aportació d'aquest últim a l'economia es tradueix en 78,70 USD/hora, mentre que el d'un nord-americà seria de 69,60 USD/hora.
• Les persones que treballen més d'11 hores al dia tenen gairebé 2,5 vegades més de probabilitat de tenir un episodi de depressió profunda que no els que treballen entre set i vuit.
• Els investigadors han descobert que no només la feina que fem al final d'una jornada de 14 hores és de mala qualitat, sinó que també afecta la capacitat creativa i de raonament. 
• Una enquesta entre 2.000 persones al Regne Unit va mostrar que empleats de diverses empreses només eren productius durant 2 hores i 53 minuts de les vuit que durava la jornada. I la resta del temps? Es dedicaven a buscar noves tasques a fer (reunions?), visitar xarxes socials i parlar amb els companys de treball.

El més curiós de tot el que hem vist és que, mentre les jornades dels empleats de les grans corporacions estan cobertes per les reunions, la producció de reports, de fulls MS-Excel, de PowerPoints, desenes de trucades telefòniques, etc., l'extensió imparable de la robotització en el camp de la producció industrial, però també en el de les tasques administratives, no s'utilitza per a reduir el temps de treball, sinó per acomiadar aquells que havien passat bona part del seu temps fent unes tasques que ja no es considera necessari que facin els robots.

Més curiós encara és saber què és el que hom farà amb els robots si l'acomiadament massiu dels treballadors no deixa a aquests la capacitat adquisitiva necessària per poder adquirir tot el que els robots puguin produir. Però això ja seria un altre tema.

---

1. Por qué es una buena idea levantarse e irse de algunas reuniones de trabajo (y otros consejos de los grandes gurús de la tecnología), BBC Mundo, 25.04.2019
2. Catherine Clifford: African born-billionaire Elon Musk’s 6 productivity rules, including walk out of meetings that waste your time, CNB Africa, 29.05.2019
3. José Mendiola: Sin PowerPoint y sin distracciones: así eran las reuniones con Steve Jobs, elconfidencial, 19.12.2014
4. Amanda Ruggeri: The compelling case for working a lot less, BBC Capital, 05.12.2017 || trad esp.: Por qué para ser más productivos en el trabajo hay que hacer menos, BBC Capital, 08.11.2018